dijous, 25 d’abril de 2013

Camps de treball

Que són els camps de treball? Un camp de treball es una estada d’uns 15 dies en què un grup de joves participa amb el seu treball voluntari en un projecte de caràcter social, complementat amb activitats de lleure i culturals. Es tracta d'unes experiències enriquidores, que posen en contacte persones de procedència ben diversa i que combinen la solidaritat, la cooperació, l’associacionisme i el voluntariat.
Si tens de 15 a 29 anys, consulta l’oferta de camps i tria el que més t’interessi.  Els preus de les estades són entre els 90 i els 185 euros, i inclou les despeses d’allotjament, l’alimentació, l’estada, la direcció tècnicai i animació, i l’assegurança de responsabilitat civil.
Tens tota l'informació d'aquests camps de treball a a la web gencat.cat



Jose A. Canovas

Hi ha realment una solució per l'acne?


Penses que el teu físic et repercutirà en la teva vida laboral i professional?

L'acne és una malaltia inflamatòria de la pell que pot afectar a la cara i a tot el cos. Es tracta, de l'aparició de granets causada per una infecció bacteriana. Es presenta amb major freqüència en els adolescents, causat pels canvis hormonals que estimulen les glàndules sebàcies de la pell; però pot ocórrer a totes les edats.
Altres canvis poden afectar també al acne, com els períodes menstruals, embaràs, ús d'anticonceptius (píndoles) i estrès.

Pot durar fins a un dècada, però, després poden quedar cicatrius permanents. Hi ha molts tipus d'acne: acne cosmètica (provocat per cosmètics), acne vulgar (el més comú), acne queloïlal (a causa de l'afaitat), entre d'altres.

La solució primària d'aquest fet poden ser les cremes, però hi ha estudis que demostren que la mala alimentació també afecta, com l'ús de glúcids i lípids. En tot cas, s'hauria de recórrer sempre a un especialista que et pogués ajudar i aconsellar sobre aquest tema, ja que molts dels adolescents d'avui dia es creuen molts anuncis  d'estètica, que donen moltes solucions i que, al cap i a la fi, no són realment eficaces. Tot i això, tothom es pregunta el mateix: Hi ha realment una solució per l'acne? 
Segons una pàgina web sobre la salut, hi ha diferents mètodes o solucions casolanes per competir contra aquest maliciós acne. Alguns dels quals són:
  • Aloe vera:  Una substància enganxosa que s'extreu d'aquesta planta i que es creu que és un dels remeis més eficaços per l'acne. Aplicar als grans, almenys tres vegades al dia i el resultat serà evident després de tres a quatre dies.
  • La pasta de dents: Consisteix en l'aplicació de pasta de dents en les zones del cos afectades per l'acne, ja que redueix la inflor de la pell.
  • Màscara de farina de civada: Consisteix en la barreja de farina amb aigua fins aconseguir una pasta i tot seguit aplicar-la a la cara. Després de 30 minuts es renta l'aigua amb aigua neta. Aquest mètode és molt eficaç en la prevenció de grans.
  • La mel: Consisteix en l'aplicació de mel en les zones afectades del cos i després de 30 minuts de l'aplicació es renta. Aquest mètode, és realment eficaç pe reduir la inflor i l'envermelliment.
  • La clara d'ou: És un mètode de prevenció que consisteix en l'aplicació de la clara d'ou a la cara com una màscara i deixar durant una hora. Tot seguit, es renta amb aigua neta. Aquest remei té la finalitat de prevenir l'acumulació d'oli a la cara, que posteriorment donaria lloc a brots de gra.
A més, si optés per anar a un dermatòleg, actualment s'està donant un tractament de vitamina A, que són per casos extrems, on els tractaments casolans o cremes ja no tenen solució.


Sara Llerena i Guillem Tur

divendres, 19 d’abril de 2013

Michael Bublé: "Ara sé exactament en quina direcció vull anar"

El passat dia 15 d'abril, el cantant i actor canadenc Michael Bublé estrenà el seu nou disc "To Be Loved", carregat de nova energia i noves cançons que arriben a la gent amb una certa elegància i satisfacció. El single d'aquest disc s'anomena "It's a Beautiful Day", que va presentar ja fa un mes a la ràdio i en diferents programes de música de la xarxa. "Crazy Love" i "Call Me Irresponsible" són exemples dels àlbums més emblemàtics que té, amb cançons tant de swing com de pop.
Cançons com ara "Hollywood" o "Haven't met you yet" han tingut molt d'èxit, pels seus videoclips i el seu humor a l'hora de transmetre el missatge al receptor.

"Ara sé exactament en quina direcció vull anar", segons diu en la presentació del seu disc. "Tan sols expresso els meus sentiments", afirma el cantant. "En la meva producció, parlo particularment de la passió que em desperta la música. Ha estat emocionant tot el procés de fer aquest nou disc. Quan tens un fill, la teva prioritat és canviar. A la meva filla, li canto una cançó de bressol, és molt tendre. I la meva dona em diu que no m’escolta. Però jo sé que si. Una de les coses que no ha canviat a la meva vida és la forma d’actuar en els concerts. Abans de cada un, estic molt nerviós i molt estressat, perquè vull que tot surti a la perfecció. 
Sincerament, és el millor disc que he fet.", diu Michael.
El tema principal de les seves lletres són els sentiments sobre les coses que l'envolten. Escriu sobre la diferent gent i els diferents moments de la seva vida, la tristor i l'amor. Parla als seus fans de manera sincera. El cantant va acompanyat d'una big band, que crea una música alegre i amb vida.

Michael  Bublé segueix l'exemple de Frank Sinatra, un cantant i actor dels anys 60, que va trasbalsar el món de la música. En el seu nou disc interpreta cançons escrites per Frank, com ara "Somethin' Stupid" i "Come Dance With Me".


Guillem Tur i Sara Llerena

Pol Thomas: "The Fonix és una nova experiència per millorar els teus coneixements d'anglès"

El passat 2 de març, els nostres finalistes -la Patrícia Pujol, en Pol Thomas i la Sheila Pena- van participar en la sisena edició del concurs d'Anglès interescolar THE FONIX que va tenir lloc a l’INEF de Barcelona. Hem entrevistat un dels participants, Pol Thomas, que ens ha fet cinc cèntims d'aquest concurs, explicant-nos la seva experiència i la finalitat de participar, per afavorir els coneixements de l'anglès.
En què consisteix aquest concurs anomenat The Fonix?
Aquest concurs té primer una fase de cada curs de l'institut, on es presenten els alumnes que tenen interès. Llavors, de cada curs, surt seleccionada una persona que va a una fase a Barcelona, la fase autonòmica. I bé, consisteix a fer un examen d'anglès per demostrar els teus coneixements i poder aplicar-los en situacions quotidianes com les que et trobes als exàmens que fas durant el curs en l'institut.
S'hi va presentar molta gent de l'institut? 
De l'institut la veritat és que no s'hi sol presentar molta gent, però després vas a la fase de Barcelona i et trobes un munt de gent. Aquest any estava més ben organitzat però la veritat és que amb tanta gent sol ser bastant caòtic.
Per què vau participar vosaltres? 
Jo vaig participar perquè ja hi he anat més anys i a mi m'agrada bastant i ho trobo una experiència molt interessant.
Quan va ser? 
La fase de Barcelona va ser a finals de febrer i l' examen que ens van fer aquí a l'institut em sembla que va ser a finals de gener. 
Us vau haver de desplaçar per participar-hi? 
Si, vam anar amb tren fins a Plaça Espanya i desprès, vam anar caminant fins a l'INEF, que és on sol ser la majoria d'anys. 
Quin creieu que és l'objectiu d'aquest concurs? 
L'objectiu, jo crec que és motivar els adolescents a aprofundir el seu nivell d'anglès, ja que és una de les ensenyances més importants de cara al futur. Jo personalment crec que d'aquí uns anys ho serà. Bé, ara ja ho es d'imprescindible, ja que ara la majoria dels negocis es faran en anglès.  
Us ha agradat participar-hi? La teva experiència ha estat bona? 
Sí, la veritat és que sí que és bona perquè allà a l'examen sempre et trobes gent interessant , i amb els companys que tens allà al costat i no coneixes abans de fer l'examen tens una estona per parlar i sempre surts d'allà amb algun company nou.
Va haver-hi guanyadors del concurs? 
Jo nomes sé que no vaig guanyar de moment.  D'aquella fase surten uns guanyadors però desprès hi ha una altre fase.
Quins solen ser els premis? 
Doncs sé que a la segona fase, si guanyes, et donen material escolar i alguna cosa per a tu i normalment el guanyador de la final se sol emportar un curs d'anglès a l'estranger.
Sou els primers alumnes del centre que participeu en aquest concurs?
No, aquest concurs, que jo sàpiga, en aquest institut es porta fent uns quatre anys.




Óscar Jiménez i Laura Garcia

dijous, 18 d’abril de 2013

Sant Jordi esportiu a l'Institut Premià de Mar


El dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi, se celebraràn tornejos de diferents esports. Per saber-ne més, hem entrevistat al professor de educació física i organitzador de aquests tornejos, Joan Alsina.
- Quins esports es jugaràn el dia de Sant Jordi?
  Es jugaràn els esports de futbol, bàsquet i voleibol.
- Com estaràn organitzats els tornejos?
 Depèn dels equips que hi hagin estaràn organitzats per lliguetes o per eliminacions directes.


-Hi haurà premi per als guanyadors?

Sí. Els guanyadors rebràn un diploma.


-Què s'ha de fer per inscriure's?

M'ho heu de dir a mi o al responsable de cada esport.


-De quants integrants constarà cada equip?
En el futbol, els equips seràn de 4 persones, en el bàsquet, seràn de 4 i en el voleibol, els equips seràn de 5 persones.

Pau Torrente i Marc Climent.

"Los amantes pasajeros", a l´Amistat.



Un grup de personatges diversos viuen una situació de risc dins d'un avió que es dirigeix ​​a Mèxic DF. La indefensió davant el perill provoca una catarsi generalitzada que acaba convertint-se en la millor manera d'escapar de la idea de la mort. Aquesta catarsi, desenvolupada en to de comèdia desaforada i moral, omple el temps de confessions imprevisibles que els ajuden a oblidar l'angoixa del moment i a enfrontar-se al major dels perills, el que cadascú porta dins de si mateix.

El director de la pel·lícula és Pedro Almodóvar. Ha estat produïda per El Deseo, amb guió del mateix Pedro Almodóvar i la participació dels actors Paz Vega, Antonio Banderas, Lola Dueñas, Penélope Cruz, Javier Cámara i Blanca Suárez. ALos amantes pasajeros és una comèida i dura 100 minuts. S'ha exhibit a l'Amistat els dies 14 i 15 d'abril.
                                                                                                                                                                                                                                                                       




Kevin Antelo Font
Jose Antonio Canovas


Informer: el nou fenomen de xafarderies



Els “informers” són pàgines anònimes de Facebook on les persones poden enviar les seves xafarderies i desitjos més íntims, i els responsables dela pàgina s'encarreguen de transmetre literalment els missatges que els usuaris de Facebook lliurament envien, de forma privada.
L'informer garanteix que els missatges seran publicats de forma totalment anònima, sense modificar-ne el contingut i independentment de la seva opinió personal. Aquesta possibilitat de publicar en l’anonimat fa que molts usuaris utilitzin aquest recurs.
Els missatges seran publicats sense comprovar si el que es diu és cert o no. Aquesta responsabilitat recau en la persona que els envia. Les publicacions van des de declaracions d’amor fins a queixes de persones o llocs. També poden ser rumors de persones, xafarderies o disputes entre diverses persones.
Després de dues setmanes de la creació de l’informer, el fenomen s'ha estès com la pólvora desde universitats, instituts, discoteques, barris, districtes i fins a ciutats senceres.

La Generalitat ha demanat a Facebook que agilitzi el procés de tancament de les seves pàgines de xafarderies associades a un centre educatiu, a partir del moment en què es denunciï una calúmnia o injúria, ja que encara que es desconegui la identitat de qui ha enviat el missatge en qüestió, qualsevol persona té dret a protegir la seva intimitat. La petició s'ha fet a través de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat.

Un dels punts en el qual vol incidir Facebook és en la detecció de pàgines Informer administrades per menors d'edat, segons van explicar fonts del govern. S'han presentat varies denuncies darrerament, als Mossos d'Esquadra per delictes contra l'honor als Informers.

Es recomana que en cas que alguna persona vulgui presentar alguna denúncia davant l’existència d’un possible fet penal basat en injuria o calumnia, el primer que s’ha de fer és una captura de pantalla per adjuntar-la a l'escrit de denúncia i lliurar-la a comissaria.
Per poder saber i tenir més informació sobre l’informer, les autores d'aquest reportatge hem intentat posar-nos en contacte amb les persones creadores de l’informer INS Premià de Mar a través de Facebook, però no ho hem aconseguit perquè no han contestat als nostres missatges. 



Sara Parkinson, Alba Ferré i Elena Sola

dimarts, 16 d’abril de 2013

Parla amb el teu ordinador

En Windows 7 ja es pot utilitzar el comandament de veu. L'usuari pot usar la seva veu per controlar l'equip. Abans de començar a utilitzar el  reconeixement de veu, haureu de configurar l'ordinador per al aquesta aplicació de Windows. Hi ha tres passos per configurar el reconeixement de veu: permet configurar el micròfon, aprendre a parlar amb l'equip i entrenar al vostre equip a entendre el que dieu. Abans de començar, cal que tingueu el micròfon connectat a l'ordinador i us guieu pel tutorial per poder fer servir el reconeixement de veu. El comandament de veu s'encarrega de substituir el teclat per la nostra veu, això ens ajudaria quan algun cop estiguem molestos o cansats d'escriure, canviant-ho per la nostra parla.
Assegureu-vos que l'ordinador tingui un micròfon que funcioni. Tot i que alguns portàtils i ordinadors d'escriptori tenen micròfons integrats, n'hi ha d'altres que en requereixen d'externs. Hauríeu de poder provar el micròfon a la configuració d'àudio de l'ordinador, que és a les preferències del sistema o al tauler de control.



Ismael Kharroubi  i Andrei Hatmanu

dimecres, 10 d’abril de 2013

Pírcings, una nova moda?

En l'etapa en la que estem entrant, comença a haver-hi una certa curiositat o interès pel pírcing. Però estem segurs que ho sabem tot sobre els pírcings i què comporta fer-se'n un? O simplement volem "anar a la moda"?
Des de joves.cat hem pogut extreure informació, saber-ne més  i poder ampliar els nostres coneixements al respecte.
La majoria de la població catalana pateixen "la malaltia del pírcing", és a dir, tots els adolescents porten algun pírcing en alguna part del seu cos. Molts joves decideixen fer-se'n un sense saber les complicacions que poden causar. Per demostrar l'opinió dels adolescents hem entrevistat tres persones, per saber opinions diverses. Totes són alumnes de 3r d'ESO.

Estela Bandera, 3rF:
- Creus que coneixes bé els riscos que pots patir fent-te'n un?
 Sí, però no és com tothom pensa, no és tan delicat, i les infeccions, mentre te'l rentis no en patiràs cap.
- T'has fet el pírcing per influència de les persones del teu voltant?
 A la família no li agrada, i més d'un company m'ha dit que estic boja, així que no.
- Creus que ets jove per fer-te aquest tipus de pírcings?
 No hi ha una edat determinada per fer-se'ls. Un se'ls fa quan creu que està llest.
- Penses que vas a la moda?
 Bé, no precisament a la moda a la que tots estan acostumats, encara que cada cop hi ha més gent amb aquests pírcings.
- El pírcing et fa sentir més a gust amb tu mateixa?
 Molt. Quan portem una cosa que ens encanta, a tots se'ns puja l'ànim, no?

Elena Sola, 3rF:
- Creus que coneixes bé els riscos que pots patir fent-te'n un?
 No, i no tinc interès a buscar-los, perquè, si no, no me'ls faria.
 - T'has fet el pírcing per influència de les persones del teu voltant?
 No ho sé, a mi m'agraden i la gent  m'incita a fer-me'l.
 - Creus que ets jove per fer-te aquest tipus de pírcings? 
 Sí, perquè amb 13 anys, no és l'edat de fer-se un pírcing.
 - Penses que vas a la moda?
 Sí, oi tant! Perquè avui dia tothom porta pírcing i s'ha creat una nova moda.
 - El pírcing et fa sentir més a gust amb tu mateixa?
Sí, perquè em veig més guapa i si no, no estaria satisfeta de mi mateixa.

Óscar Jimenez, 3rE: 
- Creus que coneixes bé els riscos que pots patir fen-te un?
 No, perquè mai m'he interessat a buscar-los.
- T'has fet el pírcing per influència de les persones del teu voltant?
 Sí, perquè em va influenciar molt el meu tiet.
- Creus que ets jove per fer-te aquest tipus de pírcings? 
No, perquè és molt senzill, aquest pírcing.
- Penses que vas a la moda?
 No, perquè no em considero una persona creguda.
- El pírcing et fa sentir més a gust amb tu mateix?
Sí, em dóna més confiança, perquè crec que em queda bé.


Abans de complicar-te la vida fent-te un pírcing, o maltractar el teu cos de manera irresponsable, podries consultar primer els avantatges i inconvenients que comporta fer-se'n un, i després informa-te'n al teu metge de capçalera pels possibles problemes de salut. No et deixis influenciar per la gent que t'envolta. I sí, els pírcings et fan sentir millor, però has de saber-te valorar a tu mateix sense necessitat de fer-te'n cap.

Guillem Tur i Sara Llerena

dimarts, 9 d’abril de 2013

Picalletres:"Una manera de no destrossar el català"


El dimarts 19 de març set alumnes de tercer, van anar als estudis de la televisió del maresme per participar al Picalletres, un concurs entre escoles que intenta fomentar la llengüa catalana en els joves. Els guanyadors de cada zona de Catalunya anaven a la final el dimecres 20 a Tv3 a participar contra les altres escoles guanyadores. Hem parlat amb Anna Vinyoles i Auladell, la professora encarregada de escollir els alumnes que hi participaven, i ens ha explicat més ampliament que és el Picalletres. 
-Què és el Picalletres? 
El Picalletres és un concurs que intenta potenciar l'us de la llengua catalana. S'assembla una mica al "GRAN DICTAT" i sobretot l'us correcte, s'intenta no "destrossar" la nostra llengua.
-Quants alumnes hi van?   
Aquest any no ens han anat bé les coses hi havia d'anar tot 3r d'ESO però ens ha coincidit amb la sortida de dibuix, que per organitzar-ho van haver de treballar molt i per això hem hagut d'anar amb sis alumnes, no podem portar públic ni portar quatre grups per concursar, que eren els grups previstos.
-Com es van aconseguir els càstings per anar-hi? 
No hi ha càsting, diguem que la primera eliminatoria, que és la que vam anar, ens vam apuntar en una web, ens van trucar i organitzar tot. Nosaltres estavem al grup del Maresme, per això es va fer a Mataró. Ens van limitat la gent perquè volien que hi participessin tots els instituts possibles. 
-Quantes escoles hi participen? 
Al Picalletres en general hi participava tota Catalunya, però ens van dividir per zones i llavors nosaltres tenim la competència amb els instituts del Maresme i el guanyadors de cada zona participen a la final, que es retransmet per TV3. 

Joan Barrabino i Nil López.

Francesc Miralles: "Em sento identificat amb moltes coses''

El passat divendres 22 de Març l'institut Premià de Mar va rebre una visita molt especial de Francesc Miralles, l'autor de Retrum, un llibre que els alumnes de 3er d'ESO van estar llegint i fent un treball.
En la seva visita l'autor ens va respondre les preguntes i dubtes que vam plantejar sobre el llibre i de la seva vida com escriptor.
En que et sents identificat amb el protagonista?
Em sento identificat amb moltes coses perquè ell és una persona molt fosca, molt sensible amb una visió romàntica de la vida amb un romanticisme existencial. Sobretot m'hi identifico molt amb la seva manera de pensar.
Per què succeeix a Teià aquesta història?
Perquè crec que Teià és un poble que pel nombre d'habitants que té, perquè té un casc antic, perquè està molt amagat i també hi ha famílies molt antigues que viuen allà des de fa molt de temps i hem va semblar un escenari adequat per a aquesta història i té un cementiri molt bonic.
Has dormit mai en un cementiri?
He passat varies nits en un cementiri, però no vaig dormir perquè estava amb gent, periodistes i amb amics però no vam arribar a dormir.
Has visitat mai el cementiri de Londres?
Si l' he visitat dos cops i és una experiència que recomano a tots els públics, es espectacular, és com entrar en l' escenari d'una pel·lícula,
Existeix el Negra Nit? Hi has anat algun cop?
El Negra Nit existia i es deia ''666'' situat a Barcelona però fa molts anys que està tancat i l'equivalent avui en dia, però que és molt més petit es diu Andet i està a les Corts.
T' has inspirat en algú a l'hora d'escriure els personatges?
M' he inspirat en persones que conec físicament i de personalitat en amics meus i persones que recordo de l'època en que vivia d'una manera així, com sinistra.
La referència musical de la que parles en el llibre es la que escoltes normalment?
És més aviat la que jo escoltava dels 14 anys als 22 anys. Desprès vaig passar a una època en la que escoltava musica clàssica i ara escolto folk alternatiu.
T'has llegit tots els poemes que surten en el llibre?
Sí, el poema sí, el que no he llegit potser és la trilogia completa.
Que opines sobre el llibre?
La meva opinió no té valor, perquè sóc el mateix autor. M'ha agradat fer aquest llibre perquè he recuperat moltes coses de la meva adolescència.
Que té d'especial el cementiri de Teià?
El que té d'especial és que té uns xiprers gegants al davant i és un dels únics cementiris que conec des de on es pot veure el mar, és molt curiós, i el camí al cementiri és molt bonic.
Es veritat que si mantenim relacions sexuals sobre la tomba d'un nen mort dona mala sort?
Això forma part de la ficció, no ho sé, no ho he provat mai.
Per què anticipes tant els fets en la novel·la? 
Doncs suposo que és perquè és la meva manera de narrar.
Hi haurà pel·lícula?
Si aconsegueixen els 8 milions d'euros que diuen que val fer aquesta pel·lícula, però de moment només tenen  la quarta part.


Óscar Jiménez, Laura Garcia i Sara Parkinson




"L'Hora del Planeta"

Torre Eiffel, Big Ben, Santa Sofia, ...
Fa 7 anys centenars de milions de persones de tot el món, empreses, governs y centres educatius s'uneixen en defensa del medi ambient. L'Hora del Planeta s'ha convertit en la major campanya de movilització i participació que mai s'ha organitzat en relació al medi ambient.

L'any passat més de 7.000 ciutats de 150 països van apagar els llums dels seus principals monuments i edificis, enviant un missatge: els gestos simbòlics poden generar grans canvis si aconseguim un compromís global durant tot l'any.


Aquest any, el 23 de març, entre les 20:30-21:30 s'han apagat els llums dels principals edificis de més de 7.000 ciutats a tot el món en contra del canvi climàtic. Els edificis més emblemàtics de tot el món van quedar a les fosques durant uns 60 minuts, entre els quals la torre Eiffel de París; la torre Agbar i la Sagrada Família de Barcelona; i altres de ciutats com Kuala Lumpur, Madrid, etc... Aquest esdeveniment aquest any ens vol transmetre que no hem de malgastar l'enèrgia elèctrica. Els primers a apagar els llums van ser els ciutadans de Samoa i l'illa de Catham, a Nova Zelanda, el primer territori en relació als fusos horaris. Els últims van ser els habitants de les illes Cook. Alguns edificis estratègics no van apagar els llums, però els van reduir al mínim, com va ser el cas de l'edifici Empire State, a Nova York; la Gran Muralla xinesa, o la Porta de Brandenburg, a Berlín.

Crist Redemptor
Jose A. Canovas
Kevin Antelo




Any de canvis al C.N. Premià.

 

Aquest any ha estat un any de canvis a la secció de waterpolo del C.N. Premià. Albert Salvatierra ha agafat el càrrec d'encarregat de la secció i dirigeix el primer equip i el juvenil. Ha optat per construïr un equip jove i amb ganes de treballar, humil, sacrificat i compromès que millori setmana darrera setmana i, alhora, sigui un exemple per a les categories inferiors de la secció. Amb uns entrenaments més durs i amb una gran entrega per part dels jugadors, l’equip ha fet una excel.lent millora. L’any passat va acabar la lliga en setena posició. Aquest any, però, ha finalitzat el campionat en quarta posició. Ha aconseguit ser un dels equips menys golejats rebent molts menys gols que en temporades anteriors i ha consolidat el potencial ofensiu tot i les nombroses baixes de jugadors de perfil més ofensiu que hi ha hagut, cosa que es valora molt positivament.
Com que en condicions normals el quart classificat no pot jugar les fases d’ascens, el Premià no les hauria de jugar, però la renuncia de primer classificat, el C.N. Mataró B, permetrà participar al Premià. D’aquesta manera, l’equip manté la il.lusió d’ascendre a la Segona Divisió Nacional Espanyola. Els partits es disputaran al Club Natació Granollers els dies 3, 4 i 5 de maig. Molta sort!

Pau Torrente i Marc Climent.

dijous, 4 d’abril de 2013

"Dubte" arriba a l'espai l'Amistat

El dia 23 de març es va representar l'obra de teatre Dubte a l'espai l'Amistat de Premià de Mar. El cost de l'entrada era de 20€.
Dubte és una obra clau del teatre contemporani americà de John Patrick Shanley que es va estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona dirigida per Sílvia Munt. El muntatge teatral compta amb uns actors excepcionals: Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Nora Navas i Mar Ulldemolins.
John Patrick Shanley és dramaturg, guionista i director. El 2008, va dirigir una versió cinematogràfica de El Dubte protagonitzada per Meryl Streep, Philip Seymour Hoffman, Amy Adams i Viola Davis.
Pel que fa el repartiment, Rosa Maria Sardà, és actriu de teatre, cinema i televisió. És actriu des dels anys 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard ha participat en nombrosos projectes i variats registres en teatre, cinema i televisió. Ramon Madaula  és un actor de teatre, cinema i televisió. Al llarg de la seva carrera ha estat premiat diverses vegades. Mar Ulldemolins és una actriu catalana, graduada el 2002 al Col·legi de teatre de Barcelona. Nora Navas és una actriu catalana amb una destacada i prolífica carrera, que abasta des del teatre fins al cinema.

Apareixen les ulleres Google Glass


El propòsit de Google Glass és mostrar informació disponible per als usuaris d'un telèfon intel·ligent sense utilitzar les mans. Aquestes ulleres de realitat augmentada han de permetre que el client gravi o faci fotografies del que està veient, fins i tot parlar per vídeoconferència, penjar automàticament imatges a Internet simplement amb ordres de veu o tocant una de les barnilles de l'aparell.  Permet també l'accés a Internet, fer fotos i gravar vídeos mitjançant ordres de veu. Més cap al futur també s'hi podria integració de la pantalla amb lentilles corrents. 
Aquestes ulleres sortirien a compte, és a dir, el preu estimatiu seria com el d'un telèfon intel·ligent normal. Mentre esperem que arribi el moment de sortida a la venda, les Google Glass ara mateix es mouen entre la presentació al públic d'algunes de les seves possibilitats i l'aparició de les primeres crítiques, motivades principalment per la invasió de la privacitat que se'n pot derivar. Segons diverses fonts, Google espera llançar-les abans que s'acabi l'any.

Andrei Hatmanu i Ismael Kharroubi 


Aplicaran mesures alternatives als càstigs econòmics per als menors que consumeixin drogues

El Consell Comarcal està impulsant un protocol  de mesures alternatives a la sanció econòmica per als menors consumidors de drogues il·legals. Des de l’ens comarcal s'ha proposat als ajuntaments treballar conjuntament en l’elaboració d'un projecte sobre mesures educatives alternatives a la sanció econòmica que s’aplica a aquests menors i que acaben repercutint en les seves famílies.

Drogues i addiccions
De les drogues, de segur que n'has sentit parlar, qui sap si de manera contradictòria. Potser a vegades t'han espantat quan t'han dit quins efectes tenen, però també et deuen haver dit que no passa res si en prens. Potser fins i tot t'han animat a consumir-ne. Què en penses? Heus aquí la informació que et cal per a tenir plena consciència dels riscs que corres i decidir quina actitud prens amb les drogues. 

Perquè  la gent pren drogues?
Les raons per prendre drogues són ben diverses: per divertir-se, per superar la timidesa o l’angoixa, per “desconnectar” de les preocupacions, per ser acceptat… Fixa-t'hi: quanta gent pren droga per evitar un problema i sortir per la tangent. Per no ser capaços de superar les adversitats de la vida. Per això, la millor prevenció és una bona educació del caràcter, de la voluntat, per això és important cultivar els somnis, ser capaços d’il·lusionar-se per les coses.

 Abans i desprès de consumir drogues



Fatoumata Sane i Anaís Baldich







Cuidem el nostre entorn?

Cuidem l'entorn en el nostre institut? En el nostre institut pel que podem veure no el    
tractem com l'hauríem de tractar: als patis hi ha entrepans, boles de paper, etc. Per ajudar, l'institut ha creat una "solució" que consisteix que els alumnes recullin la brossa del pati. També hi ha el tema del reciclatge. No es fa. Encara que hi ha dos cubs de brossa per reciclar, els alumnes no en fem gaire cas i tirem la brossa on primer trobem. 
Per això  hem entrevistat a la Anais Baldich i la Fatoumata Sane, que ens diran la seva opinió:





P. Creus que el institut esta brut? Per què?
F: Sí, perquè la gent llença brossa al pati.
A: Si, perquè hi ha molta brossa.
P. Creus que hauríem de reciclar? Per què?
F: Sí, perquè contaminem el medi ambient.
A: No, no serviria perquè ningú ho faria .
P. Creus que tractem bé les plantes? Per que? 
F:  No, perquè la gent les trepitgem i les tractem malament.
A: Si, perquè el Ramon les cuida.
P Què opines sobre el fet que els alumnes recullin la brossa?
F: Esta bé perquè així quan recullin brossa s'adonaran del fàstic que fa el pati brut.
A: Sí, està bé que recollim la brossa que tirem.
P Tu recicles a casa? Per que?
F: No, fiquem totes les coses juntes a la vegada.
A: No, jo a casa no reciclo.

Això es el que pensen aquestes dues noies, alumnes del IPM; i vosaltres que hi penseu? Expresseu la vostra opinió, fent un comentari aquest article.



Kevin Antelo Font
Jose A. Canovas

dimecres, 3 d’abril de 2013

L'herència i l'ambient van de la mà

Gata sdulta alletant els seus gatons
Marina Rodríguez

Sabem que l'expressió de la informació genètica depèn de l'ambient. En el cas dels gats siamesos això es pot veure en el color del seu pelatge.

Com tots sabem els gats siamesos tenen un color ben característic. El seu cos és de color beix, però les seves potes, cua, musell i orelles són molt més fosques. Això no és així des del seu naixement. De fet, quan neixen, són totalment blancs. Llavors, com és que el seu color canvia d'aquesta manera? Doncs bé, tot això és a causa d'un procés on intervenen tant l'herència genètica com les condicions ambientals. La hipòtesi que explica aquest canvi de coloració és que el fred activa el gen de la tirosinasa i aquest afavoreix la producció de melanina, que enfosqueix les zones on es produeix.
En els gats siamesos observem que algunes parts del cos tenen una tonalitat més fosca, que en èpoques de fred encara ho són més. El canvi de coloració en el pèl dels gats siamesos és degut al gen de la tirosinasa. El gen de la tirosinasa afavoreix la producció de melanina, i aquesta pigmenta les zones on s'acumula. En la síntesi de melanina hi intervé la tirosinasa (un enzim) que oxida l'aminoàcid tirosina i forma el pigment que dóna color a les zones fredes (la cua, les potes, el musell i les orelles). Per tant, es pot pensar que el gen de la tirosinasa s'activa amb el fred ja que les zones pigmentades d'aquests gats són les més fredes. Així doncs, el color del pèl en els gats siamesos és un caràcter que depèn en la mateixa mesura de l´herència, perquè hi actua el gen de la tirosinasa, i de l'ambient, perquè aquest gen s'estimula amb el fred. És a dir, l´ambient determina l´expressió del gen de la tirosinasa.
També es pot arribar a aquesta conclusió observant un altre aspecte que fa referència al pelatge dels gats siamesos. Aquests, quan neixen són totalment blancs. Tenint en compte la hipòtesi podem arribar a pensar que els gatons són blancs quan neixen perquè a l'interior de la mare la temperatura és càlida i constant i per tant el gen de la tirosinasa no es manifesta. Quan el gat ja ha nascut, i la temperatura de l'exterior varia, és a dir es refreda, la tirosinasa s'expressa provocant els canvis de color.
La conclusió que es pot extreure és que la hipòtesi plantejada a l'inici és certa. Les observacions ho demostren. Recordem que la hipòtesi era la següent: el gen de la tirosinasa s'expressa amb el fred. I això s'ha pogut comprovar observant que les parts més fredes dels gats són les més fosques, i que els gatons quan neixen són blancs però a mesura que passa el temps és van enfosquint les zones més fredes com a conseqüència dels canvis de la temperatura exterior. Però no tan sols aquest indicis fan pensar que la hipòtesi es certa, per exemple, també s´observa que el seu pelatge és lleugerament més fosc a l'hivern que a l'estiu, concentrant-se en les parts del gat més exposades al fred.

dimarts, 2 d’abril de 2013

Amics alemanys


Van arribar un dimecres 13 de març quan ja era fosc a Premià. Tots (tant els alemanys com els d’aquí) estàvem nerviosos a nivell màxim. Molts es van saludar fredament amb un “Hello” encara que d’altres no van poder evitar abraçar-se.

Els dies van passar, i una amistat, no només amb els alemanys, sinó amb tota la gent que feia l’intercanvi, va sorgir del no res. Tots ens vam organitzar perquè, a part de les sortides que feien amb l’escola, durant les tardes i dies lliures no paressin! Anàvem a la platja, a la plaça, a fer una volta pel poble, a museus, a
jugar a bitlles... Tots acabàvem rebentats, però sabíem que per aquells moments que només viuríem aquella setmana valia la pena estar amb bosses als ulls uns quants dies.

A molts alemanys els va costar força adaptar-se als horaris d’aquí i no menjaven gaire. A tots els va encantar que tinguéssim tantes botigues de dolços al poble. Els veies amb bosses totalment plenes de gominoles, patates fregides, caramels...

Sembla que els va encantar totes les activitats proposades que vam portar a terme durant la seva estada. Excepte vela. Vela no els va agradar gaire. Van sortir marejats i pàl·lids després de fer aquesta activitat.

Se’n van a anar un dimecres 20 de març a primera hora del matí quan estava començant a ploure. Algunes persones no van poder evitar esclatar a plorar.

Aquesta setmana ha estat genial. Estem desitjant que arribi ja el dia 17 d’abril per anar allà!

Alba Bras (2n A)

Natalia Rubio i Belen Cansino: "Fer un intercanvi et permet conèixer nova gent d'un altre país i viatjar"


A l'Institut Premià de Mar, com tots els anys, es fa un intercanvi d'alumnes amb França. Aquest intercanvi només es duu a terme amb els alumnes que realitzen l'optativa de Francès i que, per tant, han estat estudiant i practicant el francès des de primer de l'ESO fins avui dia.

Nosaltres hem entrevistat dues noies que han participat en l'intercanvi amb França: la Natalia Rubio (N)  i la Belen Cansino (B), abans que marxessin a la seva destinació.
P: En què consisteix exactament l'intercanvi amb França?
N: Consisteix que uns alumnes d'una escola de França vinguin una setmana a Premià de Mar i més tard nosaltres hi anem. També serveix per millorar tots els nostres coneixements de francès i conèixer noves cultures.
B: Consisteix a anar-nos-en una setmana a Lió i millorar l'idioma, sobretot la part oral.
P: Com aneu a França?
B: Hi anem amb bus
P: Quant tardeu a arribar a la vostra destinació?
N: Tardarem aproximadament unes sis hores o més. Farem tres hores de viatge, pararem i farem unes altres tres hores.
P: Quan marxeu?
N: Ens n'hi anem el 12 de març.
B: Sí, el 12 de Març al matí.
P: Quant de temps hi van estar els francesos a Premià? 
N: Els francesos hi van estar una setmana, encara que amb el trajecte del viatge i tot va ser una mica menys.
P: I quan de temps hi estareu vosaltres en França?
B: Nosaltres hi estarem el mateix de temps que van estar ells, una setmana.
P: On aneu exactament?
N: Ens anem a Lió
B: A un poble de França
P: Quan van venir els francesos?
N: Ara mateix no me'n recordo molt bé, però crec que a finals de Desembre o inicis de Gener
B: Van venir aproximadament abans de que acabés el primer trimestre
P: Que va ser el que més et va agradar? I el que menys?
N: A mi el que més em va agradar va ser conèixer nova gent i viatjar, i el que menys que l'intercanvi dura molt poc, és a dir que ells hi estan molt pocs dies aquí i nosaltres allà, perquè sempre que tu passes bé el temps passa volant.
B: El que més em va agradar va ser estar amb gent d'un altre país i d'una altre cultura i el que menys que un parell de nois d'aquí, de Premià es van ajuntar massa al grup i van ser una mica pesats.
P: Quines activitats vau fer quan van venir els francesos?
N: Nosaltres, la veritat, no vam fer gaires sortides. Ells anaven d'excursió i nosaltres estàvem a classe. Però el divendres que van venir vam anar a Tarragona a veure unes ruïnes.
B: Doncs sí, la gran majoria de dies nosaltres hi érem a classe i ells d'excursió, visitant llocs de Barcelona o voltants. Encara que a les tardes quedàvem tots i anàvem a donar voltes ensenyant-los el poble.
P: Com és la teva relació amb la teva companya d'intercanvi?
N: Nosaltres ens portem molt bé, encara que ella tingui un any més que jo. Tenim bastantes coses en comú i sempre tenim tema de conversació, però quasi mai podem parlar perquè quan jo estic connectada ella no està o al rebés.
B: Nosaltres tenim una bona relació, parlem bastant pel facebook i ens anem comentant com ens van les coses
P: Vas tenir moltes dificultats a l'hora de comunicar-te?
N: No gaires, perquè la meva companya d'intercanvi parlava molt bé l'anglès i per tant sovint parlàvem l'anglès, encara que intentàvem parlar en francès.
B: No, perquè em se desenvolupar bastant bé amb el francès.
P: Quines activitats i excursions realitzareu a França?
N: Anirem a diferents museus i llocs característics del poble i França. Però segurament com quan ells van venir, hi anirem a donar voltes pel poble amb els companys i amics.
B: Doncs anirem a un poble proper, farem també un creuer pel riu, veurem museus i llocs bonics i interessants del poble.
P: Quants professors us acompanyen en aquest viatge?
N: Quatre, la professora de francès, l'auxiliar de conversació, la Carmen d'anglès i la Dolors de física.
P: Què necessiteu per dur a terme l'intercanvi?
B: El DNI, la targeta sanitària europea i el passaport o una autorització del mossos d'esquadra
P: Que t'emportaràs a França?
N: M'emportaré roba, no massa gruixuda; un abric, per si fa fred i els portaré als pares de la meva companya francesa vi i xocolata, i per a ella una bossa i algun regal més.
B: Jo m'enduré roba, un abric i regals per a ella, segurament alguna cosa de pernil i una ampolla de vi. També m'emportaré el mòbil i l'IPod amb uns auriculars per al bus.
P: Quan aneu a França, què us hi espereu trobar?
N: Doncs esperem veure un poble bonic, una família agradable i conèixer més les nostres companyes i altra gent, per poder passar-nos-ho el millor possible.
B: Esperem trobar-nos neu, perquè ens han dit que ha nevat i possiblement nevarà, un poble bonic i gent agradable.
P: Creus que aquest intercanvi t'aportarà millores en els teus coneixements de francès?
N: Sí, bastants.
B: Sí moltes, sobretot en la part oral i saber desenvolupar-me en diverses situacions i millor.

Sara Parkinson, Alba Ferré i Elena Sola