dijous, 21 de març de 2013

Harlem Shake per Sant Jordi.


Ara que s’acosta Sant Jordi, l’institut ha preparat unes activitats perquè els alumnes puguin realitzar unes activitats atractives i diferents. Una d’elles és fer un Harlem Shake. Consisteix en gravar un vídeo amb una música determinada i una persona comença a ballar descontroladament. Més tard, s’hi sumen tots els companys. Per a la inscripció cada participant ha de pagar 50 cèntims amb la finalitat de poder comprar un premi digne per al grup guanyador. El jurat, format per alumnes i professors, avaluarà els vídeos i el dia de Sant Jordi, a la sala d’ actes, es presentaran totes les produccions i s’ anunciarà el grup guanyador. Aquest guanyarà un premi que a dia d’ avui encara no coneixem. 

Us adjuntem el video pioner d'aquesta revolució musical.

                                          Pau Torrente i Marc Climent.

Sílvia Berruezo: "Només vull donar a conèixer el món del sexe"

Els passats mesos de desembre, gener i febrer, els alumnes de 3r d'ESO van assistir a una xerrada sobre la sexualitat. La Sílvia Berruezo, infermera de l'ambulatori de Premià de Mar, va explicar-nos de manera oberta el tema de la sexualitat, els mètodes anticonceptius i les malalties de transmissió sexual (MTS), és a dir, com gaudir d'una activitat sexual sense patir riscos ni infeccions.

A part d'aquestes xerrades informatives, hi ha una consulta oberta cada quinze dies, els dimarts a les 9:15 h. aquí a l'institut de Premià de Mar. Per a l'àmbit local, els dijous a la tarda acudeix una altra infermera al Centre Cívic, per qualsevol dubte i/o aclariment, per a joves de 18 a 20 hores.
Per poder saber-ne més sobre aquest àmbit, hem pogut gaudir de fer-li una entrevista a l'infermera Sílvia Berruezo:

Pregunta: Com a infermera, vols incitar els adolescents per conèixer bé el món del sexe? Per què?
Incitar no, només vull donar informació i donar a conèixer el món del sexe tal i com és. Perquè hi ha moltes conductes de risc. Des de sanitat veiem que hi ha molts embarassos no desitjats. I és una conducta de prevenció.

P: Com us distribuïu les infermeres a les diferents escoles?
Les que ens dediquem a salut i escola som tres de les vint-i-quatre infermeres de la zona de Premià. D'aquestes tres, a cada una li pertoquen dues escoles, tant públiques com privades.
P: Què en penses de les xerrades que has fet a 3r ESO fins ara?
És la meva feina i em sento molt a gust fent-la, i m'he sentit molt ben tractada i acollida per part dels alumnes. Tenen una bona conducta i molt respecte, tot i que m'ha sorprès perquè en altres escoles no han estat atents.

P: Quins avantatges i inconvenients tenen aquestes xerrades?
Els avantatges són donar informació per part d'un professional sanitari. I els inconvenients, potser algú es pot sentir ofès per alguna cosa que hagi dit. Però aquest tipus de gent ve després a parlar en privat amb nosaltres.

P: Penses que els adolescents són els que pateixen més les malalties de transmissió sexual? Per què?
No, però hi tenen més possibilitats, ja que es posen en risc per primer cop, i no tenen la suficient informació preventiva sobre els mètodes anticonceptius. Però no tots els joves tenen per què patir malalties. A mesura que creixen i tenen més relacions sexuals, més possibilitats tenen de patir malalties.

P: Parla'ns una mica de com reaccionen els adolescents. Notes que ja ho saben tot, o que els falta informació? 
Creuen que ho saben tot, però els falta la meitat de la informació. Recorren als amics per saber-ne més, però ells no són la font més útil, és igual que Internet, que hi ha molta informació, però poc vàlida. També crec que hi ha molts mites en el tema de la sexualitat.

P: És fàcil fer aquest tipus de xerrades a instituts on tothom es riu?
No ho sé si és fàcil o difícil, només sé que és part de la meva feina, i també depèn de l'actitud de l'alumnat.

P: Podries fer-nos cinc cèntims de què és la sida?
És una malaltia de transmissió sexual, que es pot transmetre pel contacte amb la sang o per via sexual (quan el semen entra en contacte amb la vagina). Et baixa la immunitat de les defenses, i pots agafar altres malalties ràpidament i no curar-les, i et pots morir per exemple amb una grip. Hi ha certes malalties que s'acostumen a agafar quan pateixes la sida. Abans la sida era una malaltia mortal i ara és crònica, és a dir, que ja estan començant a investigar sobre aquesta malaltia i produint-hi vacunes i altres tractaments.
P: Creus que a l'hora de fer les xerrades, et vas oblidar d'alguna cosa important a dir que pogués interessar als alumnes?
Crec que no, perquè no sé el que pot interessar als alumnes si no m'ho pregunten. Síque és cert que les classes van ser curtes i no va donar temps d'explicar-ho amb detalls.
P: Creus que pots ajudar a solucionar els dubtes i problemes dels adolescents?
Amb uns sí i d'altres no! No sóc Déu! Molts sí, dubtes molts des del punt de vista sanitari.


Sara Llerena i Guillem Tur


dimarts, 19 de març de 2013

Lilit i la creació


Lilit i la creació mostra un paradís amb dues deesses. Elles ja fa uns quants anys que estan recollint objectes i materials diversos. Objectes i materials que estaven condemnats a ser llençats, en el millor dels casos, al contenidor groc dels plàstics: ampolles i envasos que s'han transformat en flors i bolets, papallones i ocells, dofins i palmeres, cignes i aranyes...; bosses de plàstic que s'han tallat per esdevenir ones blaves del mar o fulles vermelles dels arbres, o que un cop tallades s'han filat i teixit per ser terra i aigua, sol i lluna, herba i teranyina.                           
2n d'ESO, Palmira Sabaté, de 2n ESO A, explica l'experiència que ha tingut assistint a la representació de Lilit i la creació, que va tenir lloc el passat 11 de març, i l'opinió que se n'ha format

Palmira Sabaté: Lilit i la creació

El dilluns 11 de març els alumnes de 2n d'ESO hem anat caminant fins a Vilassar de Mar per anar a veure una obra de titelles del Petit Nagual al teatre Ateneu. Ha durat uns 45 minuts que la veritat és que han passat força ràpid. L'obra es diu Lilit i la creació i es situa en una especie de paradís on les flors són ampolles de plàstic, els arbres caixes pintades i el mar bosses de plàstic trenades en ganxet. Les titellaires representaven les deesses del paradís i amb aquesta excusa movien els personatges.

Lilit és un ésser femení vestit amb objectes reciclats, que un dia apareix al paradís i es fa amiga de les papallones, els peixos i els ocells que hi viuen. Al final de la historia, Lilit té una filla i li ensenya el lloc on viu, intentant encomanar-li el seu amor per la Natura.

Després de la representació les titellaires ens han explicat que havien trigat un any a reunir tots aquells materials reciclats, i ens han ensenyat de què estava fet cada titella i element de l'escenari.

Personalment el que més m'ha cridat l'atenció és la multitud de materials utilitzats, i no només això, sobretot la manera com els havien introduït en l'obra. Tot plegat estava acompanyat de músiques molt ben triades especialment per a cada part de l'obra.

En general ha estat una bona experiència i he vist diverses maneres d'aprofitar envasos i cartrons, que normalment llencem, per fer coses boniques.


divendres, 15 de març de 2013

Proves Cangur: "Amb esforç, creiem que podríem guanyar"

En Dani Garcia, Jesús Olmo, Pau Martí i Jose David Valdez han sigut el grup guanyador del concurs Cangur en el nostre institut. Estan molt contents, ja que de tot primer han sigut els únics que han aconseguit passar la primera fase sense cap errada.

En què consisteix el concurs Cangur?
Ens hem dividit tots els alumnes de primer en grups de quatre persones i ens han lliurat una sèrie de problemes matemàtics per resoldre'ls durant una setmana.
Quants problemes vau fer? De quin nivell eren? 
Vam fer tres problemes amb uns cinc subapartats d'un nivell de primer d'ESO, potser una mica més complexos. No n'estem del tot segurs.
On vau quedar per fer els problemes? Quan temps veu necessitar? 
Vam quedar quedar fora d'hores escolars. Amb dues tardes i un matí en vam tenir prou.
Us va costar molt fer els problemes? 
Bé, ens va costar bastant fer els problemes, però amb esforç i continuïtat vam aconseguir acabar-los sense problemes.
Quina és la pròxima fase del concurs? 
El dia 13 d'abril anirem a un institut de Rubí a fer una segona fase. On ens avaluaran individualment a cada un dels membres del grup amb més problemes matemàtics.
Quines fases hauríeu de superar per guanyar el concurs? 
No n'estem del tot segurs, la veritat és que no ens han informat gaire de tot el que haurem de fer si passem la prova individual.
Us veieu capacitats per passar la prova individual i seguir en el concurs? 
Creiem que no passarem la prova individual ja que no tots tenim el mateix nivell a l'hora de resoldre els problemes, però intentarem fer-ho el millor possible.
Quin premi es dona als guanyadors del concurs? 
No ho sabem, però segurament alguna cosa per a l'institut.

Óscar Jiménez i Laura Garcia.

dijous, 14 de març de 2013

Jornada de portes obertes: "Un èxit per a l'institut"

El passat dos de març es va celebrar una jornada de portes obertes per afavorir l'època de preinscripcions del centre. La jornada va començar a les 10h i va finalitzar a les 13h. A les 10:30h es va fer una xerrada informativa que va aclarir els dubtes de la gent que hi va assistir, tot seguit es van fer visites guiades per les instal·lacions del centre dirigides per professors i membres de l'equip directiu. Hem parlat amb el coordinador de les portes obertes, el Salvador Redón Cuenca i ens ha facilitat aquesta informació:
Aproximadament, quanta gent va assistir-hi?
 Es fa difícil quantificar-ho perquè hi va passar gent al llarg de tot un matí, però a la xerrada hi havia 150 persones. Calculo que vam atendre més de 300 visites aquell dia.
Quants professors van participar?
Prop d'una quarentena. També va venir personal d'adminsitració i serveis.
Quins dubtes es van aclarir en la xerrada informativa?
La xerrada va orientar-se com una presentació general de què fem i com s'organitza el centre. Hi va haver una tanda de preguntes del públic, interessant-se especialment per la pluralitat de l'oferta educativa i l'orientació sobre itineraris acadèmics de l'alumnat, i també per la convivència en el centre. 
Les portes obertes es poden considerar com un èxit?
Sens dubte! Fins i tot ens va acompanyar el bon temps després d'una setmana de pluja contínua... Amb més rigor, la nota mitjana que ens han posat les famílies que van omplir una enquesta de valoració és d'un 8'5.
Per què altres anys s'han fet les portes obertes de Batxillerat i ESO per separat i aquest any no? 
Ep, no oblideu els Cicles Formatius!... En qualsevol cas, el curs passat vam veure que molta gent interessada en els ensenyaments postobligatoris va venir a la primera jornada en comptes de fer-ho a la segona, i que algunes persones interessades en aquests estudis van atansar-se al centre pel seu compte, més endavant, una mica sobre la marxa; així que enguany hem pensat de fer alguna mena de jornada de promoció dels cicles formatius i del Batxillerat en un dia lectiu normal, quan s'acosti el període de preinscripció del maig.

Joan Barrabino i Nil López.

L'equip de futbol de l'institut porta un bon ritme


L’ equip de futbol de l’ institut es troba a meitat de temporada amb una sorprenent quarta plaça a la classificació de la lliga escolar,en què participen catorze equips.
Hem parlat amb l’ Arnau Soler, un jugador fonamental a l’ equip, que fa poc va anotar al seu compte golejador un hat trick. Ell ens ha informat del progrés del conjunt. Amb un bon balanç de resultats estan aconseguint completar una magnífica campanya. Amb esforç i dedicació, tenen l’objectiu d’ acabar la lliga entre els tres primer classificats. La seva motivació, a part d’aprendre a dominar la pilota, és adquirir valors com a persona. Amb el futbol, aprenen a ser solidaris, humils, generosos, respectuosos... 
L‘Arnau també ens ha comentat que de cara a les properes temporades els agradaria jugar a nivell federat i poder proposar-se nous objectius més complicats, repte que afronten amb moltes ganes. Els desitgem que es mantinguin en aquesta línia i que aconsegueixin tot allò que es proposin. Molta sort nois!

dimecres, 13 de març de 2013

Per què no es renoven els ordinadors de l'institut?



Els ordinadors  de les aules d'informàtica són molts antics i haurien de renovar-se. Si no es renoven, és per falta de diners. També estudiarem què passa a vegades amb l'Internet de l'escola que alguns dies se'n va la connexió. Per què deu ser? Perquè no hi ha un potència molt més ràpida, o és que no té l'escola tanta velocitat quan es connecten molts usuaris?

Hem fet una entrevista, al coordinador d'informàtica i professor de 3 d'eso Joan Alcolea, sobre els problemes informàtics que té l'institut Premià de Mar.

Quants anys fa que treballes de coordinador d'informàtica d'aquest institut?
Jo treballo de coordinador des del principi d'aquest curs, al setembre, però abans era l'ajudant del passat coordinador, que era en Jordi Manero.
Per què no es renoven els ordinadors de les aules?
Per qüestions de crisis, no tenim diners i el departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya no ens proporciona diners. . Amb els nostres propis mitjans estem intentant renovar tots els ordinadors que puguem.
Per què se'n va la connexió d'Internet?
Per moltes raons, com que algun cable no està ben posat, perquè hi hagi alguna dificultat meteorològica que per part de la empresa s'en vagi o per desconnexió d'algun cable. 
Quan arribarà la fibra òptica en aquest institut?Quina velocitat hi ha?
Ja fa temps què treballem en aquest projecte i esperem que arribi el proper curs, encara que la fibra òptica arribara abans a  l'edifici Cristòfol Ferrer. La velocitat que hi ha ara és entre 8 i12 Mbps.
L'escola cada quant temps podria renovar els ordinadors?
Es podria renovar sempre i quan el departament d'ensenyament enviés diners.
Quants anys té l'orinador més vell?
Els ordinadors més vells segurament són els de la caseta del conserge que tenen uns 10-12 anys.
Quan podran els alumnes de l'institut Premià de Mar treballar amb portàtils?
Implicaria que estiguéssim en un programa de digitalització de les aules. Quan ja no hi haurà el problema dels diners.
Seria més econòmic comprar els llibres digitals o els normals? Quins avantatges i inconvenients hi hauria?
En principi hauria de ser més econòmic encara que la diferència ara no és massa gran. La distribució és més senzilla, arriba directament a l'institut, fins i tot hi ha editorials que estan fent paquets de llibres digitals i a l'usuari li surt més a compte.

Andrei Hatmanu i Ismael Kharroubi



divendres, 8 de març de 2013

Cal classificar la brossa

El reciclatge serveix per reutilitzar objectes, que han arribat al final de la seva vida útil i transformar-los en altres productes. Les plantes de reciclatge més properes a Premià de Mar són a Mataró i Barcelona. Tothom pot reciclar, només s'ha de fer un petit esforç, s'han de seguir un petits passos i així s'ajuda que Catalunya sigui un millor lloc per viure.

Quins passos s'han de seguir?
Primer de tot cal classificar la brossa en les següents categories: Productes orgànics, envasos o objectes de vidre, plàstics, paper i cartró. Després s'ha de llençar en el contenidor corresponent depenent de l'objecte o  el material.


On aniran?
Uns camions recullen cada dia la brossa d'aquests contenidors i la porten a les plantes de reciclatge de Mataró i Barcelona.


En què es transforma?
Amb la brossa orgànica s'obté un adob útil per a l'agricultura i la jardineria  i també es produeix electricitat. El vidre, el paper i el cartró es tornen a reutilitzar com els productes que van ser o algun de semblant. El plàstic també es pot reutilitzar d'aquesta manera. També se'n pot fer petroli, però en pocs llocs fan això de renovar-lo en forma de petroli.
                                
Jose A. Canovas
Kevin Antelo

Maria Forcada: ''M'agradaría conèixer noves cultures''

Hem entrevistat a la Maria Forcada, una noia de segon, que aquest any s'en va d'intercanvi per primera vegada. Ens ha explicat tot el que pretén fer i conèixer en la seva estada d'aquí un mes a Alemanya amb vint i sis dels seus companys. 
Per què vols anar a Alemanya? 
Per què mai he sortit d'Espanya i així poder conèixer
una nova cultura, la seva forma de viure, etc.
A quin poble aneu? 
A Kirchzarten.
Quin dia marxeu?
El disset d' abril.
Tens ganes d' anar-hi?
Si, moltes ganes, el temps d'espera s' esta fent etern 
Quantes persones hi aneu?
26 persones
Hi ha algun alumne que s'hagi quedat fora per falta de places?
No, aquest any no s' ha apuntat gaire gent. Crec que l' any passat sí que es va quedar gent fora.
Ja saps qui es la teva alemanya? Heu mantingut contacte? Què et sembla?
Si, es diu Kim Morena, és molt simpàtica, m' ha fet bona impressió. M'ha explicat els seus hobbies, aficions, què li agrada fer, etc.
Estas nerviosa per saber la família que et tocarà?
Sí, però estic més tranquil·la i semblen bona gent. 
Creus que l'anglès et suposarà un obstacle?
Sí, perquè la veritat és que em costa una mica, espero que quan torni hagi adquirit nous coneixements sobre la llegua anglesa o alemanya. 
T'agradaria conèixer alguna cosa especial d'Alemanya?
Les tradicions, el menjar, els seus costums, la vida rutinària, i comparar-la amb Espanya.


Óscar Jiménez i Laura Garcia
  


Omaima el Ambrie: ''Sóc així i m'agrada com sóc''



Com se senten els nens al primer curs de l'ESO?
El pas de Primària a Secundària provoca canvis importants en el context i en la formació, els quals afecten de manera especial els alumnes i les seves famílies. Són aspectes realment importants: companys nous i professorat nou, dinàmiques de relació diferents i també canvis metodològics, de criteris d'avaluació, d'horaris i d'hàbits escolars. Es presenten noves expectatives carregades d'incertesa que neguitegen en un moment especialment ja complicat com és l’adolescència. Però, des d'una perspectiva positiva i amb la planificació adequada, l’adaptació a aquests canvis pot esdevenir formativa, entenent-los com una oportunitat d'aprenentatge i creixement.

Les relacions amb els professors també canvien. Malgrat que en els darrers anys la relació professor/grup d'alumnes també ha canviat a Primària, el nombre d'especialistes segueix sent més gran a secundària, fet que comporta una despalatalització més accentuada de les matèries. La tutoria queda molt més delimitada. La relació família-professor també es transforma, el contacte és més acadèmic i formal. I evidentment l’entorn també canvia: l’edifici, l’ambient de les aules, les normes... Res li sembla el mateix a l’adolescent que ha deixat l’escola per anar a “l’institut”.

- Com et sents a l'institut?
Bé.
- Que et sembla l'institut? Per què vas decidir venir a aquest centre i no a un altre?
Per que esta al costat de casa, per que m'agrada més i és més gran.
- Has fet un gran canvi quan has arribat a l'institut? Per què?
No, perquè jo sóc aixi, i m'agrada com sóc.
- Has fet noves amistats?Quines?
Sí, moltes.
- Què et semblen els profes, són molts durs o com els professors de Primaria?
Molt durs, perquè expulsen a la primera, i a Primaria no.
- Creus que es molt difícil l'ESO? Per què?
Sí, perquè hi ha moltes assignatures.
- Trobes a faltar la Primària, o amigues de tota la vida que ara són en un altre col·legi?
Sí, ho trobo a faltar tot.
- Canviaries alguna cosa del institut? Per què?
Sí, per que hi ha per que poques classes
- T'agraden les instal·lacions del institut? Per què?
Sí, per que està molt bé.
-Quina signatura t'agrada mes de totes? Perquè?
educació física, perquè sortim a fora.
-Gracies per la teva col·laboració.
De res, no és cap molestia.


Anaís Baldich, Fatoumata Sane.
         

dijous, 7 de març de 2013

Es viu bé quan es menja bé


Des que existeix el menjar ràpid, els adolescents no es molesten a preparar-se una amanida o un peix a la planxa, tot sembla ser que la majoria dels adolescents no adoptem una forma correcta de menjar, és a dir, en el dia a dia podem menjar qualsevol cosa sense parar-nos a pensar que podrà repercutir-nos l'endemà. No obstant això, els pares haurien d'ensenyar els seus fills una manera correcta d'alimentar-se.

A partir d'una certa edat, els adolescents volen ser independents, és a dir, no volen ser controlats pels seus pares. Això té a veure amb la seva alimentació. Ells, sense cap horari ni preocupacions, fan els àpats del dia d'una manera incorrecta. Mengen qualsevol aliment no adequat per al seu organisme i el seu creixement. És el cas de les llaminadures i  les begudes ensucrades. A part d'aquesta bomba calòrica, hi ha els anomenats "fregits" (patates fregides, arrebossats...) que aporten una gran cantitat de colesterol. Tot aquest menjar greixós no és gens bo per a la salut. 

Els nois tendeixen a valorar el menjar més que les noies. Hi ha estudis que demostren que hi ha diferències en les actituds alimentàries entre els nois i les noies, és a dir, els nois mostren actituds més obertes que les noies pel que fa als canvis d'alimentació. Les noies són menys passives a l'hora de triar qualsevol aliment apropiat per a la situació corresponent. Rebutgen els consells externs sobre l'alimentació, sobre els quals tenen més càrregues emocionals i podrien adoptar diferents problemes digestius com ara l'anorèxia, la bulímia...

En conclusió, un adolescent és més proper a menjar una hamburguesa que una amanida; un gelat que una peça de fruita i un refresc que un got d'aigua.

Sara Llerena i Guillem Tur

divendres, 1 de març de 2013

Bassim Mouaissa: "Vaig decidir fer el PQPI perquè anava malament ens els estudis"


Aquest és el primer any que es fa PQPI a l’Institut Premià de Mar. Els programes de qualificació professional inicial són programes per a l’alumnat que ha finalitzat l’educació secundària obligatòria (ESO) sense haver obtingut el títol de graduat. Aquests alumnes han de tenir 16 anys o complir-los abans del 31 de desembre de l’any d’inici del programa i, preferentment, menors de 21 anys. Les classes es realitzen a l’edifici Cristòfol Ferrer, on desenvolupen diferents activitats.

Hi ha dos mòduls obligatoris que constitueixen el PQPI. Un és el mòdul A (formació professional específica), que inclou un projecte integrat i formació en centres de treball. El mòdul B inclou classes més teòriques amb assignatures instrumentals.

Hem estat parlant amb un dels professors del alumnes del PQPI, el professor d'educació física Ramón Pradas. Ens ha estat explicant que els alumnes tenien tres hores lliures a la setmana, les quals no tenien cap classe ni activitat a fer, i van decidir aprofitar les hores per fer educació física. Segons ell es passen les hores jugant a futbol, i s'esforcen molt perquè els agrada, no pas perquè els posi nota, perquè al ser unes hores extres no els pot posar nota perquè no compta com assignatura.
Per complementar aquesta notícia vam decidir fer una entrevista a un alumne de PQPI, en Bassim Mouaissa, un noi que va suspendre moltes assignatures els anys passats i no va arribar a treure's l'ESO.
  
P: Quants anys tens?
R: Tinc 16 anys
P: Has decidit per tu mateix fer el PQPI? Per què? 
R: No exactament, em van ajudar a prendre la decisió dues professores: la Maria i el Jordi, a més dels meus amics i familiars. Vaig decidir fer el PQPI perquè anava malament en els estudis i m'havien quedat moltes assignatures per recuperar i no les podia recuperar totes, eren moltes.
P: Quina especialitat has triat? 
R: He triat fer un PQPI d'electricitat i telecomunicacions, encara que fem altres assignatures o matèries bàsiques.
P: Quina diferència hi trobes entre el mòdul A i el mòdul B? 
R: Que al mòdul A fem muntatges d'electricitat, taller i pràctiques. En canvi en el mòdul B és tot més teòric i fem català, castellà, matemàtiques, socials i informàtica.
P: Les classes són dinàmiques o teòriques? 
R: Hi fem les dues coses, encara que com ja us he explicat, en el mòdul A fem exercicis més dinàmics i en el mòdul B fem activitats més teòriques.
P: Quan vau començar les pràctiques? 
R: Doncs la veritat és que jo encara no he començat, sinó que començaré a l'abril quan l'altre mig grup acabi, que ells van començar a principis de febrer.
P: En què consisteixen les pràctiques?
R: Les pràctiques, segons els que m'han explicat els meus companys, consisteixen a anar a diverses empreses i duu a terme el que hem estat aprenent, fent-ho sempre bé. També segons l'empresa que anem fem diferents activitats i treballs. Aquestes pràctiques ens serveixen, també, per al dia de demà, per poder-nos desenvolupar ens els diferents àmbits de treball i poder treballar sense cap tipus de problema.
P: Què t'agrada més del curs?
R: Una assignatura que s'anomena “tic”, en la qual fem exercicis relacionats amb la informàtica,  aprenem a utilitzar programes informàtics i buscar empreses. També apliquem les tecnologies de la informació i la comunicació bàsiques, que són fulls de càlcul Excel, el Word i alguna eina 2.0, el correu electrònic i coses d'aquest tipus, i aplicar-lo a l'orientació laboral i la formació per buscar treball. Aprenem també a elaborar currículums, a fer una presentació i a fer recerques d'empreses per Internet.
P: Us avaluen amb exàmens? O quin mètode utilitzen? 
R: Sí, ens fan un examen a final de trimestre, encara que amb el que més ens poden avaluar és amb el treball fet a classe i les diverses pràctiques.
P: Cada quan us avaluen?
R: Cada trimestre.
 P: Quan acabis el PQPI que faràs? 
R: Segons la nota, faria el mòdul C, o mòduls professionals. I després aniria a buscar treball relacionat amb l'electricitat.
P: Et va costar adaptar-te al PQPI? Quines diferències hi trobes?
R: La veritat és que una mica, les classes són molt diferents i les pràctiques encara més.
P: Doncs aquí acaba la nostra entrevista, moltes gràcies per tot.
R: De res. No ha sigut cap molestia

Sara Parkinson, Elena Sola i Alba Ferrer