dilluns, 28 de novembre de 2011

L'Espanyola

La meva amiga és molt agradable, simpàtica, i ara us la descriuré.

A la meva amiga Leire, li agrada llegir llibres d'amor i d'amistat, com per exemple la saga "crepúsculo". Té molt bona lletra, deu mil vegades millor que la meva.

També, sempre que arriba a l'institut, abraça totes les seves amigues. Una altra cosa que fa és que, a vegades, quan parla davant de molt public, li surt 'tic'.

L'Espanyola és molt 'mona'. Té els cabells d'un color fosc, però no negre, és a dir, marró fosc.
Els ulls marrons, arrodonits, amb unes pestanyes negres ben poblades, com les celles. El nas petitó, els llavis ni gaire grossos, ni tampoc massa prims. Les dents blanques com la neu.
Abans de començar l'institut, s'ha posat els "brakets"a la dentadura de dalt, i fa molt poquet, s'ha posat els "brakets" de la dentadura de a sota.
Ella és molt morena de pell, li agrada molt anar a la platja i, òbviament prendre el sol.
Vesteix amb un estil molt modern, que m'agrada molt, perquè és més o menys el meu. Resumint, la Leire és una noia molt simpàtica, divertida, amable i carinyosa.
Noelia N. (1r d'ESO)

La positivitat feta persona

He triat per fer la descripció la meva millor amiga, Aida Casanovas , de la classe de 1r G.

Fa una estona, l'he trucada perquè tenia algns problemes amb els deures de matemàtiques, per si m'hi podia ajudar, i ha coincidit que ella també havia de fer aquests mateixos deures, i hem quedat a casa meva per fer-los juntes.

Al cap de cinc minuts, ha sonat el timbre de casa, i he corregut a obrir per l'interruptor. Era l'Aida. Des de la finestra, he pogut veure com obria la porta de ferro, entrava i la tornava a tancar darrere seu.
Anava amb uns pantalons texans llargs, una samarreta vermella molt viva i unes bótes marrons fosc. Duia la bossa de mà rosada, subjectada amb força contra el cos, i avançava amb uns passos marcats i amb molta seguretat.
L'Aida anava ràpid, com de costum, i cada cop caminava més àgilment.

Quan ha arribat davant la segona porta de fusta, he baixat corrents a obrir-la directament.
L'he saludat, i ella ha fet el mateix, aleshores, cansada, s'ha deixat caure sobre la butaca de l'estudi.
Jo m'he assegut al balancí i, aleshores, hem començat a treballar. Si jo tenia algun dubte, li preguntava , i l'inrevés. Si totes dues, coincidíem amb el dubte, el buscàvem a Internet.

La finestra de l'habitació estava oberta, i ens han voleiat una mica els cabells. A l'Aida, se li veien perfectament els reflexos rossos sobre el cabell castany.

M'ha mirat un moment per treure'm un paper que se m'havia quedat enganxat al cabell. La seva mirada profunda mostrava serenitat i tranquil.litat. Se li veien els ulls foscos, contrastats amb el cabell i els llavis rosats i clars peró amb un somriure poc marcat que oferia un bonic contrast amb el seu rostre molsut, pàl.lid i agradable.

Al cap de poc, començàvem a tenir fred i he anat a tancar la finestra. M'he girat, i he observat detingudament la seva trena, de color rosa brillant, molt ben trenada, que s'havia fet a les vacances.

L'Aida ja havia acabat els seus deures i m'ha preguntat si jo havia acabat els meus. Li he dit que no, però que em faltava poc. Així que m'ha ajudat a enllestir-los i, de tant en tant, m'anava mirant plena de posivitat i alegria. Les dues ens hem concentrat molt.

Hem jugat una mica a l'ordinador, i aleshores ha dit: -Les sis! Que tard! Me n'haig d'anar! I jo li he dit que d'acord, i li he donat les gràcies per haver-me ajudat.

Ha marxat tal i com havia vingut, amb els seus passos característics i abans que pogués obrir la segona porta, li he cridat: -Adéu Aidozen!!! Fins demà!!! Ella ha rigut una mica, i s'ha acomiadat.

A mi, m'agrada molt anomenar-la així , un nom carinyós que fa temps que li dic, i que trobo molt divertit.

L'Aida, ha sortit, i he pujat corrent a dalt, just a temps per veure per la finestra, com desapareixia carrer enllà.

Com sempre, m'ha volat el temps. L'Aida és una nena tan positiva que encomana la seva felicitat a qui está amb ella i fa passar una estona entretinguda i divertida a la gent que l'envolta.

Palmira (1r d'ESO)

La meva amiga Paula

Un dia la Paula entrava per la porta del menjador. Era el primer dia que es quedava a dinar.

Caminava a la seva manera, tan elegant i tan peculiar. Jo, quan la veia de cintura, ja sabia que era ella per les coses que feia i el seus moviments de cintura i la manera com agafava els amics. Seguidament va anar cap on era jo i em va donar dos petons i una abraçada molt afectuosa: ella és així. Des de finals de curs que no ens vèiem.

És guapa. Té els cabells llargs, rossos i una mica ondulats. La seva cara és rodoneta i bufona. Té uns ulls petits i marrons, porta unes ulleres liles molt maques. El seu cos està ben cuidat, amb unes cames llargues, amb alguna picada de mosquit. Tota ella és espectacular.

Per mi és molt simpàtica, agradable, agraïda i una persona de qui et pots refiar. És una de les meves millor amigues. Té coses molt bones, però també com tothom té el seu punt negatiu com, per exemple, que a vegades s'enfada molt fàcilment o per bestieses, tal com jo.

Quan estem juntes, sempre estem de xerrameca. Entre nosaltres sempre hi ha alguna cosa de què parlar. També, com totes les amigues, discutim, però sempre ens acabem perdonant i rient.

Entre nosaltres dos sempre hi ha coses que concideixen com, per exemple, a les dues ens agrada jugar a bàsquet, el jocs de cartes, sobretot, el pòker. Sempre juguem juntes, i quasi sempre acabem guanyant. Bé, com totes les amigues, ens estimem molt coincidim amb moltes coses.



divendres, 25 de novembre de 2011

El consell de delegats vetlla pel bon funcionament del centre


En Joan Alsina ens explica el funcionament dels delegats al nostre institut.

Aquesta entrevista és interessant perquè en Joan Alsina ens explicarà les coses que fan i com treballen els delegats.

1-QUÈ ÉS UN DELEGAT?
És el representant de la classe.

2-PER A QUÈ SERVEIX?
Per defensar els interessos de la classe en diferents situacions. Per fer arribar angoixes, dubtes, portar informació del centre a la tutoria; en fi fa d'enllaç entre el centre i l'alumnat de la classe en diferents direccions.

3-QUANTS DELEGATS HI HA AL CENTRE?
Delegats 24 d'eso, 8 de batxillerat, 2 dels ppas, 21 de cicles formatius

4-QUÈ ÉS L’ASSEMBLEA DE DELEGATS?
És una assemblea on estan representats tots els delegats i subdelegats del centre.

5-QUÈ ES EL CONSELL DE DELEGATS?
Els delegats triats per l'assemblea de delegats, per fer unes reunions més en petit comité, més operatives que no com quan es reuneix l'assemblea, que n'hi ha massa.

6-QUANTS DELEGATS HI HA PER CURS?
2 delegat i subdelegat.

7-QUIN ÉS L’OBJECTIU DE L'ASSAMBLEA DE DELEGATS ?
Decidir coses que us preocupen a l'alumnat, i portar propostes per a fer-les arribar als equips de coordinació, tutors i direcció del centre.

8-QUI LA FORMA?
Tots els delegats i subdelegats del centre.

9-QUIN ÉS L’OBJECTIU DEL CONSELL DELEGATS?
Fer més àgil la presa de decisions i el dia a dia que l'assemblea de delegats.

10-QUANTES REUNIONS HI HAURA CADA MES?
Depèn del moment i de la informació que s'ha de transmetre.

11-QUAN ACOSTUMEU A FER-LES?
A les hores de pati.

12-CREUS QUE EL CONSELL I L'ASSAMBLEA DE DELEGATS AJUDARA A UN BON FUNCIONAMENT?
Sempre que hi hagi bona voluntat i paciència, segur.

13-PER QUE PORTES TU EL CONSELL DE DELEGATS?
Perquè tinc el càrrec de coordinació d'activitats i serveis.

14-FINALMENT SABRIES DIR-NOS PERQUE S'AJUNTEN ELS PATIS?
Per a fer més operatiu el temps, penseu que a educació física compartim aula amb el pati, i era força complicat, també hi ha el tema dels sorolls mentre hi ha altres classes que donen al pati, i a més en un futur, el pati serà únic, és bo anar-s'hi acostumant.

Entrevista preparada per dani romero i jose fernandez

dijous, 24 de novembre de 2011

L'institut participarà en un projecte Comenius a partir del curs vinent


El comenius és un projecte escolar entre països de Europa destinat a la col·laboració internacional entre estudiants.
El Comenius de l’INS Premià de Mar girarà entorn de l’ecologia.

Informen: Nil S. i Cristina E.

Un projecte Comenius és un treball amb escoles d’altres països d’Europa, té una durada de 3 anys.
Sabeu qui era Comenius?
Per fer aquest projecte és fan trobades de mestres per poder intercanviar les diverses formes que tenen de funcionament, d’organització...
Els mestres fan una trobada per visitar els centres implicats. Es planifiquen activitats perquè les facin els alumnes de cada centre. Finalment, s’intercanvien els treballs i s'arriba a unes conclusions.
A més a més, se solen fer activitats de difusió dels resultats del projecte.

Se’ns va ocórrer que podríem fer-li unes quantes preguntes a en Wolfang Simon, que és el coordinador pedagògic i l’impulsor del projecte Comenius d’aquest institut.
Aquestes són les preguntes que li vam fer, ens les va contestar amb molta amabilitat:

1-Quin és el tema del projecte?

-El tema d’aquest any és l’ ecologia.

2-Quines són les escoles que participen?

-Són de països diferents: d’Anglaterra: Harry-Carlton-Comprehensive-School , d'Alemanya Marie-Curie-Gymnasium(Kirchzarlen) i d'altres països.

3-Quins són els objetius del projecte?

-Escriure contactes entre els diferents alumnes, conèixer els temes de l’ ecologia més a fons, comparar el tema de l’ecologia amb altres països, millorar la competència en llengua anglesa.

4-En què ens beneficiarà?

-Ens beneficiarà a nivell de conèixer altres països, entrar en contacte a traves de TIC... trobar-se personalment amb altres països...

En conclusió, el nostre comenius és sobre l’ecologia i participa amb altres països

divendres, 18 de novembre de 2011

El cordó umbilical del campus Premià de Mar

Els patis dels dos instituts finalment comunicats per una porta.
Informen Alexandra P. i Àngela M.

El passat dia dilluns 14 de novembre de 2011 es va fer la inauguració oficial de la porta que comunica les instal·lacions de l'edifici Serra de Marina i l'edifici Cristòfol Ferrer. Aquesta porta servirà per passar d'una banda a l'altra sense haver de sortir del campus Institut Premià de Mar. La porta era esperada per tot el professorat, pels alumnes que havien de fer educació física en condicions precàries i, sobretot, pels alumnes que ara es podran desplaçar a l'hora del pati.



Inicialment, només els alumnes de 3r i 4t poden anar d'un edifici a l'altre a l'hora, però possiblement, al final hi podran acabar anant tots plegats. La cafeteria agrairà totes aquestes visites.


L'equip directiu ha planificat un sistema de guàrdies per controlar eficientment tots els racons del pati. Una alumna ha exclamat "Ja era hora, però la veritat, m'imaginava la porta més gran".

Des de la revista celebrem aquesta bona notícia: un altre somni fet realitat.

ELS ALUMNES DEL INS PREMIÀ DE MAR FAN VAGA
Els alumnes del INS Premià de Mar participaran en la vaga convocada el 17 de novembre pel Sindicat d'Estudiants per protestar i fer-se notar davant l'Estat.


El pròxim 17 de novembre, els alumnes de primer de batxillerat han comunicat l’institut que pretenen unir-se a la vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants, per fer una manifestació per mostrar a l’Estat l’oposició contra les salvatges retallades a l’enseyament públic. Aquesta jornada de lluita ha estat convocada després de l’èxit del passat 6 d’octubre, quan més de 100.000 joves van sortir al carrer per mostrar el seu descontent amb l’Estat després de les retallades.
Les causes d’aquesta indignació que comparteixen aquests joves són les retallades. A Catalunya,  a l’ensenyament no universitari, la retallada supositaria va arribar fins al 7,4%, el que ha representat una retallada de fins el 20% a les despeses regulars dels centres d’estudi. Per als propers pressupostos el Govern prepara una nova retallada. A més a més, amb 21.000 estudiants més, entre el gener i l’agost el Govern ha acomiadat a 2.000 professors. També han eliminat la sisena hora (mantenint-la només a la privada-concertada). han aturat la construcció de les aules necessàries per acabar amb els barracons i recentment han reduït dràsticament les partides destinades a beques de transport i menjador. A la universitat la retallada ha arribat al 16% de pressupost.
Aquesta convocatòria s’espera que sigui tan multitudinària com la del 6 d’octubre, i per això parlarem amb dos dels alumnes de batxillerat que porten la iniciativa i el tema d’aquesta nova vaga.  
Hem parlat amb dos alumnes de batxillerat, els quals ens han explicat que les raons per assistir a aquesta vaga han estat per donar suport a l’ensenyament públic, ja que volen privatitzar-la tota, protestar contra les retallades a l’educació i la sanitat fetes per l’Estat, donar a conèixer les seves idees, i solidaritzar-se amb els alumnes de tot l’Estat Espanyol. Tot i això també ens han confessat que aquest dia s’aprofitarà també per fer altres activitats, com l’estudi ja que la setmana següent tenen una gran quantitat d’exàmens.
Aquesta vaga ha estat convocada pels alumnes de batxillerat, però també hi poden participar els alumnes de segon cicle de l’ESO.
Quan preguntem a un dels encarregats de la participació de l’alumnat del centre en aquesta vaga sobre la manifestació convocada a Barcelona, ens ha dit: “Jo assistiré a la manifestació convocada a  Barcelona. La majoria d’alumnes de l’ESO no crec que hi vagin, però no puc parlar en nom de tots”.
“La veritat és que l’institut ens ha posat molt fàcil les coses per poder participar en aquesta vaga” ens comenten també.
Finalment ens han explicat que per poder participar en aquesta vaga els alumnes de l’ESO hauran de portar un paper justificat pels  pares de que no acudiran a l’escola aquell dia per motiu de la vaga convocada.  


16 de novembre de 2011, Laia Simón.

dilluns, 14 de novembre de 2011

La Marató de TV3 fa una crida als alumnes de l'institut

Aquests dies ha vingut un formador de la Marató de TV3 al centre per explicar-nos el tema de regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.
Aquest professional va explicar tot el que volíem saber sobre la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Ens va passar un audiovisual i vam fer un debat, també va explicar què era legal o il·legal, va respondre totes les preguntes que alguns alumnes feien amb interès.
Aquesta xerrada es feia perquè consideraven que la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits era un concepte important que l'alumnat havia de saber.


QUÈ ÉS LA MARATÓ DE TV3?
La Marató de TV3 és una gala solidària o telemarató realitzada anualment per TV3 el diumenge abans de Nadal impulsat per Televisió de Catalunya i la "Fundació La Marató de TV3". La primera edició es va fer el 1992 i cada any el tipus de malaltia és diferent. Cada any es recapta una mitjana de set milions d'euros.

PER QUÈ ES FA?
La Marató de TV3 es fa per ensenyar els alumnes i/o persones externes de les escoles que tot es possible com per exemple: malalties cròniques, malalties cerebrals, etc...

COM ES FA?
Es fan xerrades a les escoles , instituts i en llocs públics també perquè les persones estiguin aconsellades i facin donatius per ajudar a aquesta Marató anual.

LA XERRADA

Ens van explicar el tema de trasplantament o regeneració d’òrgans, on es feia, com es feia, per què es feia, si era legal o no vendre òrgans i ens van ensenyar un vídeo on hi havia donants i receptors d’òrgans i també ens van explicar el tipus d’òrgans que es podien trasplantar i aquests òrgans són: el cor, fetge, els ronyons, algunes artèries, teixits ossis, la pell, la còrnia, vasos sanguinis o el pàncrees.

Els alumnes consultats opinen que va ser força interessant. Què en penseu tots vosaltres?
Enviats especials: Niki A. i Jordi N.

dijous, 3 de novembre de 2011

NO A LA BRUTICIA

LA CAMPANYA DE NETEJA ESCOLAR FA EL POSSIBLE PER MANTENIR ELS PATIS DE L'INSTITUT NETS

La CDNE (Campanya De Neteja Escolar) és creada per intentar conservar el pati de les escoles tan nets com sigui possible. Aquesta Campanya està impulsada pels alumnes i el professor d'optativa de premsa en l'institut IES PDM. L'eslògan és aquesta campanya és "EL PAPER ÉS TEU".
Estem intentant que els alumnes no llencin els seus papers o làctics buits al terra del pati , i estem fent uns cartells de publicitat amb fotos dels papers llençats pels alumnes, perquè nosaltres, els alumnes, ens adonem del que estem fent, i per aquest motiu fem aquesta campanya.



Hem posat unes fotos a aquests cartells que estem fent per pensar-no-ho dues vegades abans de llençar papers de plata, làctics buits, o qualsevol altra deixalla fora de la papelera.

Així doncs, El paper és teu, tot depèn de tu per fer d'aquest espai un entorn més habitable.

Informen: Niki Albenov i Jordi Navarro