dissabte, 28 de gener de 2012

¿Por qué nos esforzamos en aparentar ser fuertes?



Marta Dios Cortada. 4t ESO C





Nos apoderamos de tópicos, de gestos. Multitud de sonrisas forzadas.
Y entonces nos damos cuenta que cada mirada, cada palabra, queda vacía de significado, que no nos dicen nada; hay mil fronteras aún por descubrir. Todo gira, y a su vez, vuelve a girar hasta el punto de la soledad. Que nos encontramos amurallados en la multitud de la gente, pero nos vamos sintiendo, a cada paso, más solos.
Envueltos en esa coraza que nos aísla de la realidad, del mundo actual. De que hay mil sentimientos que no están al alcance de dominarlos, y que no somos el rey de la situación.
Y cuesta reconocer que somos débiles. Quizás a diferentes grados, pero con la misma simplicidad. Nos esforzamos en aparentarnos fuertes, a escondernos al llorar, pero a sí mismo, escondemos esas preciadas sonrisas. Únicas.
No nos damos cuenta de que vamos a contracorriente del tiempo. Que todo es eterno mientras dura, pero la felicidad se pierde por momentos si no luchamos por retenerla.
Y ya no voy a sentirme mal si algo no me sale bien. No voy a perder la ilusión por conquistar la lejanía, por vivir cada segundo. Donde uno y uno ya no son dos.
Ahí queda todo. Tras el susurro de una caracola en la soledad del viento. Pequeñas grandes promesas al aire.
Y, ¿hay motivo por el que sentirse menospreciado? ¿Para no sentirse valorado? Que más dará lo que digan, si eres fuerte o sensible. Ahora vuelvo a mirar el mundo a mi favor. Vuelvo a brillar.
Porque damos importancia a qué pensarán los demás, y dejamos abstractos los pequeños detalles que marcan el día a día. La fuerza de seguir.



divendres, 27 de gener de 2012

Dues alumnes de l'institut van a Ràdio Premià de Mar

La Yaiza i la Míriam, de 3r F, van participar en el programa que Ràdio Premià dedica a les escoles de la vila. Podeu sentir la seva intervenció en la primera part del programa.

dimecres, 25 de gener de 2012

Existeix un estat continu de felicitat?

Marta Serna. Batxillerat 1r C





La felicitat es defineix com un estat d’ànim agradable de satisfacció i absència de patiment. Aquest sentiment és l’objectiu primordial que intentem obtenir els éssers humans. Normalment s’obté quan complim els nostres somnis, desitjos i objectius, o quan vivim moments d’alegria.
Però quan obtenim un estat de felicitat, el podem mantenir de manera contínua? Hi ha cultures que es refereixen a la felicitat com a un estat d’harmonia interna, parlen d’aquest estat d’ànim com una qualitat, com ser alt o baix, i que per tant, no tothom té. D’altres parlen sobre que la felicitat es troba després de la mort. I n’hi ha que creuen que és impossible aconseguir l’estat màxim de felicitat.
La felicitat és com la línia discontínua d’una carretera. La vida està composta de moments feliços, tristos, ... però la felicitat no és un estat d’ànim que pugui perdurar.
En conclusió, no existeix un estat de felicitat contínua, però sí existeixen moments puntuals de felicitat.

Per què es valoren tant les coses materials?

Julieta Lorenzo. 1r Batxillerat C




Ens passem la major part del nostre temps pensant en les coses que no tenim i volem aconseguir, desvaloritzant totes aquelles que ens envolten i formen part del nostre entorn.
Posseir més coses i poder obtenir-ne més no significa que una persona visqui feliç i en un entorn sa. Al contrari, potser són infeliços per no poder aconseguir que els altres els valorin altres coses com aspectes tan bàsics com el respecte, la tolerància i l'amistat entre d'altres.
Vivim en una societat que es basa en els diners i a vegades no som prou conscients que ens manipulen, creant-nos una falsa visió del que realment és la vida.
Potser mai ens hem parat a pensar en aquelles persones que no poden accedir per problemes econòmics a una situació millor i aquí estem nosaltres, queixant-nos del que no tenim.
S'hauria d'establir un equilibri en el qual, es valoressin de la mateixa manera o més, valors com l'amistat, la lleialtat, l'amor i el respecte, i no tenir una mentalitat tan consumista.




divendres, 20 de gener de 2012

Álvaro: "Quan comencin a parlar, tindran més confiança"

Ens han informat que hi ha una persona al centre que s’ha ofert a parlar amb els alumnes en anglès per millorar la pronunciació i la fluïdesa amb l’idioma. Nosaltres l'hem entrevistat en espanyol, ja que els seus pares són de Mèxic però el seu idioma oficial és l'Anglès i ha nascut a California.
REBECA BARROSO MARTA GALLARDO
Com et dius?
Alvaro
Creus que les persones que s’apuntin milloraran molt la parla en aquest idioma?
Depèn de cada un, perquè és una oportunitat que tenen els estudiants i només si s’esforcen parlant en anglès amb mi, així que sí que milloraran, amb esforç i tenen l’oportunitat de treballar amb algú que es natiu de l'idioma.
Per què t’has ofert a aquest treball?
Perquè jo treballava a Girona i em va agradar i em van oferir l’oportunitat de viatjar i ho vaig fer.
Com se't va ocórrer la idea? Qui t’ho va proposar?
Tenia un amic que era auxiliar de conversació i em va comentar que existia aquest programa, que estava bé i se'm va ocórrer treballar a mi també.
Creus que la gent s'interessarà?
perquè crec que els estudiants s’esforçaràn i que al principi será més difícil, però després ja començaràn a parlar i tindran més confiança en ells mateixos i sabràn que no els passarà res s’hi s’equivoquen i els agrada intercamviar les cultures. A més, ara em saluden pels pasadissos jaja.
Et paguen o és voluntari?
Em paguen i estic aquí per una beca.

dijous, 19 de gener de 2012

Què és la Veritat?

Damià Fulton. 4t ESO F




Tots ens hem trobat algun cop en una discussió en la qual hem sentit que era una tonteria discutir perquè nosaltres teníem raó. Per molt que l'altra persona ens intenti convèncer, sabem que la nostra versió és veritat. I punt. Però l'altra persona també sap que la seva versió és veritat i nosaltres no el podrem fer canviar d'opinió, per molt que ens hi esforcem. Llavors, quan tots els arguments i contraarguments no han servit per moure la balança cap a un costat o l'altre, qui té raó? Qui pot afirmar que la seva versió és veritable, si no hi està tothom d'acord? És clar que sempre podríem pensar que és la nostra pròpia versió la vertadera i que, per tant, l'altra persona està equivocada. Però no seria valida com una solució global, ja que la veritat, no seria la mateixa per a tothom. Pot haver-hi una veritat individualista, i encara ser considerada una veritat? I si diem que totes les versions són veritat, llavors cap ho és, perquè les versions es contradirien. Què és, doncs, la veritat, si no és una cosa innegable per a tothom?

dimecres, 18 de gener de 2012

Una imatge val més que mil paraules?

Arnau Abadal. 1r Batxillerat B




Una imatge ens pot dir més que mil paraules, però segur que les que et diu a tu no són les mateixes que li diu a una altra persona. Cadascú veu les coses de manera diferent, des d’un altre punt de vista, però si, a més, ens canvien la perspectiva des d'on veure-la encara canvia molt més.
En el cas de la imatge de l’esquerra, es pot observar una reixa metàl•lica, i al final una porta, però no es així, si fem un gir de 180º tot canvia, si observem la imatge de la dreta veurem la realitat, són simplement les escales d’emergència (a la dreta) de d’institut.
Per tant podríem pensar que si tothom no veu el mateix en una mateixa foto, moltes altres coses cadascú les pot percebre d’una manera diferent tot i sent la mateixa, com per exemple el cas del got, que hi ha qui el veu mig ple i hi ha qui el veu mig buit, també en el cas d’un accident de trànsit, cadascuna de les persones implicades farà un relat diferent sobre la mateixa escena (el ferit, el policia, el vianant, el causant...).

divendres, 13 de gener de 2012

És la bellesa un concepte subjectiu?

Alba González. 1r Batxillerat A.



Els nostres ulls veuen el que volen veure i les nostres oïdes escolten el que volen escoltar. La bellesa és molt subjectiva, tot depèn de com vulguem veure les coses.
Tenim conceptes diferents sobre la bellesa, existeixen molts punts de vista. Tot el que ens sembla realment bonic per a nosaltres, pot ser lleig per altres.
La bellesa pot variar segons el que observem i jutgem. En el cas dels objectes, depèn de qui observa, segons el seu criteri veurà l'objecte d'una manera o d'una altra. Quan parlem de la bellesa d'una persona, varia molt més. Podríem separar-la en dues parts, la bellesa física i la bellesa psíquica o l'interior de la persona (el seu caràcter). Tot, sempre és jutjat, bàsicament, per qui observa.
La bellesa és relativa, tot i que per a alguns sigui semblant, hi han milers punts de vista diferents que poden variar d'opinió respecte a aquest concepte, per tant, demostrem d'aquesta manera que és subjectiu.
Qui fixa la idea de bellesa? Les coses boniques són les comunes en tothom o les extraordinàries? La societat en què estem ens pot influir en la manera de veure les coses. En aquest cas, hauríem de dir que a vegades som manipulats per la societat i acabem pensant que és bonic quelcom que veiem a tot arreu i rep el terme 'moda'. Tot i això, tot el que surt de l'ordinari capta la nostra atenció i ens pot impactar positiva o negativament.
Generalitzant, la vida és bella? És molt difícil contestar amb una única resposta a aquesta pregunta. La vida depèn de qui la viu i les condicions en la que la viu. El benestar i valors d'una persona influeixen en el seu punt de vista. A l'actualitat, no és el mateix la bellesa a un país de l'Àsia que a un de l'Àfrica. El concepte de bellesa varia segons la cultura i la societat que ens envolta.
Per tant, com a conclusió, la bellesa no està en les coses, sinó en els ulls de qui les mira.

Alvaro: "Quan començin a parlar, tindrán més confiança"

Ens han informat que hi ha una persona al centre que s’ha ofert a parlar amb els alumnes en anglès per millorar la pronunciació i la fluïdesa amb l’idioma.
Nosaltres l'hem entrevistat en espanyol, ja que els seus pares són de Mèxic però el seu idioma oficial és l'Anglès i ha nascut a California.

.Com et dius?
Alvaro

.Creus que les persones que s’apuntin milloraran molt la parla en aquest idioma?
Depèn de cada un, perquè és una oportunitat que tenen els estudiants i només si s’esforçen parlan en anglès amb mi, així que sí que millorarán, amb esforç i tenen l’oportunitat de treballar amb algú que es natiu de l'idioma.

.Per què t’has ofert a aquest treball?
Perquè jo treballava a Girona i em va agradar i em van oferir l’oportunitat de viatjar i ho vaig fer.

.Com se't va ocórrer la idea? Qui t’ho va proposar?
Tenia un amic que era auxiliar de conversació i em va comentar que existía aquest programa, que estava i se'm va ocórrer treballar a mi també.

.Creus que la gent s'interessarà?
Si perquè crec que els estudiants s’esforçarán i que al principi será més difícil, però després ja començarán a parlar i tindran més confiança en ells mateixos i sabrán que no els hi passará res s’hi s’equivoquen i els hi agrada intercambiar les cultures. A més, ara em saluden pels pasadissos jaja.

.Et paguen o és voluntari?
Em paguen i estic aquí per una beca.


dijous, 12 de gener de 2012

SÓC JO QUI DÓNA EXISTÈNCIA AL MÓN?

Eva Serrano. 4rt ESO E.



Tothom algun cop o altre s’ha mirat la vida des de fora, plantejant-nos que som, que fem aquí, si el que ens envolta és real, si no estem ficats en un somni, del qual despertarem més tard, si això es un muntatge... Potser estem bojos i ens ho estem inventant, o potser no... Observem a la gent del nostre voltant a la que estimem, odiem, sentim i amb les que compartim la nostra vida i dubtem si són reals.
El que no dubtem és que existim, com deia Descartes, pensem i llavors existim. Cadascun de nosaltres pensa, i per tant no pot dubtar la seva existència, i llavors potser som nosaltres, cadascun de nosaltres qui dóna existència al món, al seu món.
Així doncs, sóc jo qui dono existència al món, al meu món. El creem amb la nostra ment, és a dir, no sabem si existeix realment al món, però el que sí sabem és que en el nostre món és real.

EXISTEIX LA FELICITAT EN L'ESCLAVITUD?



Mariona Rubio. 1r Batxillerat C.



Quan no som lliures, normalment no som feliços. Estem tancats i no podem ni tenim el privilegi de fer el que volem. Som esclaus i això ens prohibeix disfrutar del que volem. Aquella persona que és feliç, és aquella que té un sentiment agradable de satisfacció. L’ésser humà té un objectiu principal, ser feliç. Però si no tenim llibertat no el podem complir. La llibertat és la capacitat d’escollir, és a dir, la llibertat ens permet poder satisfer les necessitats. Quan un ésser està en esclavitud, és infeliç ja que per molts luxes, i serveis que puguin donar-li no té la capacitat de poder escollir on estar, és a dir, està en un lloc per obligació. Hi ha gent que és feliç, però també hi ha gent que mai ha viscut en esclavitud. I si per un moment ens poséssim en la situació d’aquest ós, esclau però amb serveis , infeliç però distret, apartat de la seva família... creieu que podríem ser feliços? No crec, sense tota la gent que t’estima, sense el dret a ser lliure i sense poder fer el que vol.

EXISTEIX EL DESTÍ?

Crara Izquierdo. 1r Batxillerat B.



Pot ser que existeixi el destí? És possible que una força sobrehumana fixi per endavant el curs dels esdeveniments? Et podries imaginar, tan sols per uns instants, que el teu futur ja està escrit, que la teva sort ja t'està reservada?
Són moltes les preguntes, però també moltes les possibles respostes o solucions. Podríem dir que tots estem destinats a un mateix final; tots acabarem deixant aquest món. Un dia o un altre ens despertarem d’aquest somni i ja no el podrem ni imaginar. Malgrat això, darrere de la paraula destí s'hi amaguen moltes més interpretacions. Diuen que el destí és allò que predetermina absolutament tots els esdeveniments de la vida. Això vol dir que, juguem les cartes que juguem, la partida sempre acabarà igual? Caminem cap on caminem, sempre arribarem al mateix lloc?
I és caminant tranquil•lament vora el mar quan t'adones que el destí no pot existir, que tu i només tu ets l'amo del teu futur. Després d'unes quantes passes, t'atures i mires enrere. Veus petjades damunt la sorra, un camí que es comença a dibuixar. Aleshores adverteixes que has estat tu qui has marcat cada pas, qui ha pres la decisió d'avançar cap a una direcció o cap a una altra. Una veu interior et diu que aquest camí no és sinó la teva vida, el teu dia a dia. De fet, cada dia, cada hora, cada minut... constantment estàs prenent decisions. És cert que hi ha fets que no depenen de tu, que simplement passen sense que puguis fer res per evitar-ho. Però el que també és veritat és que tu decideixes quina reacció tens davant d'aquests fets. Ets lliure, no hi ha cap poder que domini o controli les teves accions.
Ara, doncs, només cal que decideixis cap a on vols orientar la teva vida. Ja saps cap a on anar? Ja saps com arribar-hi? Construeix la teva vida pas a pas, assegurant que estàs seguint el camí correcte, el camí que et condueixi fins els teus objectius. De tant en tant, si mires enrere, veuràs que l'aigua haurà esborrat algunes petjades. Malgrat tot, el record d'allò caminat mai desapareix i t'ajudarà a perfilar el teu futur. Així doncs, si el destí existeix, qui et diu que no pots fer res per canviar-lo? Tal com diu William Ernest Henley al poema Invictus –“I am the master of my fate, I am the captain of my soul”–, tu ets amo del teu destí i capità de la teva ànima.

EXISTEIX LA LLIBERTAT ABSOLUTA?

Aina Guijarro Baude. 1r Batxillerat B


Si la llibertat sempre té uns límits, la llibertat és realment llibertat?
La llibertat és el dret de fer, de parlar, de pensar o d’actuar d’ una manera o d’una altra. És també la situació de qui no està empresonat, de qui no és esclau, i de qui no està sota les ordres de ningú.
Hi ha persones que diuen que la llibertat no té límits; altres diuen que la llibertat d’una persona comença allà on acaba la llibertat d’ un altre, de manera que els límits de la llibertat estan determinats per la llibertat dels altres; i finalment, hi ha gent que diu que la llibertat absoluta no existeix.
Podem fer coses o prendre decisions per nosaltres mateixos que ens facin sentir lliures, però som en el fons lliures? Sempre hi ha alguna cosa, o algun fet que ens impedeix tenir la llibertat absoluta. Hi ha coses, que per molt que vulguem no les podem fer. Per exemple: si un és totalment lliure de fer el que vulgui, no necessita diners, perquè si és lliure vol dir que pot agafar tot el que vulgui sense haver-ho de pagar, però malauradament això no és possible, perquè la llibertat total i absoluta no existeix. Aquestes persones que senten que tenen llibertat per agafar qualsevol cosa, són castigades, i sovint aquest càstig s’anomena “presó”, o simplement “criminal”.
Tot i això, si ara anéssim a visitar un altre país amb una religió diferent a la nostra, com per exemple algun país islàmic, no ens sentiríem tant lliures com ens sentim aquí, ja que allà les dones no són lliures de vestir com vulguin, la gent no és lliure de menjar el que vulgui, han de fer el Ramadà, etc. Tot i que la llibertat total i absoluta no existeix, hi ha llocs on la llibertat és més respectada que en altres llocs on la llibertat gairebé no existeix.
Per molt que diguin que tenim llibertat absoluta per fer el que vulguem, en el fons la nostra llibertat és limitada, i té uns límits que no podem creuar si no volem patir-ne les conseqüències; i encara que siguem lliures, sempre hi ha alguna cosa que ens impedeix ser-ho, com podem veure a la fotografia, on la noia tot i expressar llibertat està lligada amb unes cordes que li impedeixen ser lliure del tot.

Excursió al Parc Arqueològic Mines de Gavà

El dimarts 13 de desembre de 2011,els alumnes i les alumnes de tots els grups de 1r d'ESO vàrem anar al poble de Gavà per realitzar una excursió al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

En arribar, alguns grups vam esmorzar en una plaça mentre esperàvem que arribés l'altre autocar, i els altres grups van menjar davant del Parc Arqueològic.



La Noemí va ser la guia del nostre grup i ens va explicar que durant 800 anys, en aquell territori hi van habitar fa 6000, uns individus molt semblants a nosaltres però amb uns trets físic menys desenvolupats dels que tenim a l'actualitat.

També ens va explicar que les mines ocupaven una extensió de 280 camps de futbol, en ells hi treballaven persones de totes les edats, excepte les vells, que recol.lectaven fruits i arrels; el que hi buscaven era un mineral anomenat variscita,que es trobava en franges a les partes, entre capes de pissarra. Per ells tenia un valor simbòlic molt important.

Per extreure la variscita escaven pous al terra,la trobaven seguint el rastrede minerals que sempre es trobaven a prop d'ella. Quan els pous ja no els servien, els utilitzaven com a fossa comuna, com a tomba individual o de vegades per llençar-hi residus.

Actualment s'han trobat esquelets i tota mena d'objectes de la vida quotidiana d'aquella gent: bols, eines, llavors... ja que en el cas de la tomba individual, eren enterrats amb les seves pertinences. Gràcies a aquestes troballes s'ha pogut reconstruir l'entorn i la vida en què vivia aquella gent, i ara sabem que a la seva època ja practicaven l'agricultura i la ramaderia.

A més d'això, la Noemi ens va explicar moltes coses més i ens va ensenyar vídeos i reproduccions de les troballes del parc; entre aquestes hi havia la de les mines i els túnels (que, per cert, la vam visitar), ja que no es pot entrar a les reals perquè es podien deteriorar.
A continuació vàrem fer un taller que consistia en fer un collaret amb un tros de pedra del talc polint-la i foradant-la amb un estri anomenat ballarina, tal com ho feien antigament amb la variscita. I després ens el vam penjar al coll amb un cordill.
Al sortir del parc arqueòlogic vàrem anar a un parc amb ombra i gronxadors a dinar, on junts vam estar jugant fins que vam marxar a buscar els autocars per tornar a Premià.
Enviades especials: Palmira i Aida 1rESO

diumenge, 8 de gener de 2012