Tatuar-se: una decisió per sempre

Un tatuatge és per sempre. Eliminar-lo costa molt, és molt car i no sol donar bons resultats. Així doncs, pensa-t'ho molt bé. No és gaire recomanable de fer-te gravar motius pels quals puguis perdre l'interès, com ara el nom de la teva parella, que pot deixar de ser-ho. I si et vols tatuar paraules en altres idiomes, assabenta't primer de què signifiquen. Si no veus prou clar que vols un tatuatge per a tota la vida, sempre pots fer-te'n fer un de temporal o solar, ideals per a festes.

Tatuar-se
Vols decorar-te el cos amb un tatuatge? De segur que n'has vistos molts i que hi ha amics i amigues que ja en tenen un. Si te'l vols fer perquè t'agrada seguir la moda o simplement perquè vols distingir la teva pell, abans has de reflexionar sobre els avantatges i els inconvenients dels tatuatges.

Assumir els riscos amb responsabilitat
Des d'abril del 2008, abans de fer-te el tatuatge, has de signar un document de consentiment que ha d'incloure la pràctica que es realitzarà, els riscos sanitaris i complicacions, les cures necessàries per a la cicatrització, les condicions de reversibilitat de la pràctica, les indicacions i contraindicacions que presenta i les característiques dels productes i materials que s'implantaran i s'utilitzaran en la pràctica escollida. Si tens menys de setze anys, a més d'aquest consentiment, has d'aportar un certificat de maduresa signat pels pares o tutors legals al centre on vulguis fer-te el tatuatge.

Els ajuntaments són els organismes responsables de tutelar, d'inspeccionar i de vigilar aquests establiments. Per tant, per a qualsevol queixa o consulta sobre la legalitat d'algun establiment, cal anar a l'àrea de sanitat del consistori d'allà on hi hagi el local.


Fatoumata Sane i Anais Baldich

El C.N. Premià ascendeix a Segona Divisió Nacional

Els dies 3, 4 i 5 de maig, el Club Natació Premià va jugar les fases d’ascens a segona divisió nacional. El torneig estava organitzat amb una jornada de tarda el divendres i una jornada de matí i tarda el cap de setmana. La seu de les fases va ser al Club Natació Granollers.

Divendres, els premianencs es van enfrontar al Club Natació Ciutat de Palma en un partit fàcil i controlat que va acabar en un 12 - 2 a favor del Premià. Dissabte pel matí, els nostres tenien un partit una mica més complicat contra la Universitat Politècnica de València, però se’n van sortir prou bé i van acabar guanyant per 9 - 2. De moment tot anava perfecte i si guanyaven dissabte per la tarda contra el C.N. Hospitalet la situació seria inmillorable per jugar la final, però en un partit molt igualat, l’Hospitalet va remuntar en els tres últims minuts de 6 - 5 a 6 - 7. Va ser un cop moral molt fort però si volien jugar la final estaven obligats a guanyar la semifinal contra el Granollers. Diumenge pel matí, el Premià s’ho jugava tot a una carta, i no va fallar. En un partit molt violent el Premià es va endur la victòria per 5 - 6. Aquesta victòria els va classificar per a la final. El partit definitiu es jugava contra el Club Natació l'Hospitalet. El C.N. Premià estava molt preparat tant mentalment com físicament, i no volia perdre l’oportunitat d’ascendir. La final va ser molt igualada i el partit va estar emocionant en tot moment fins que finalment, a falta de tres minuts del final, el Premià es va destacar amb dos gols i el marcador ja no es va moure més. El resultat final fou 6 - 4 favorable als premianencs. Així doncs, el Club Natació Premià va assolir els seus objectius i la propera campanya disputarà la Segona Divisió Nacional.

També cal dir que l’equip va comptar amb una motivació extra gràcies a l’afició premianenca que va estar en tot moment molt entregada i va constar de moltíssims animadors, tant de jugadors i esportistes com d’amics, familiars i ex esportistes del club.

Marc Climent i Pau Torrente.

 

Estic prima o grassa? Tu com em veus?

Tots estem obsesionats amb l'ideal de cada un, volem lluir un bon cos i ser perfeccionistes amb nosaltres mateixos. A vegades, això comporta certs riscos per a les persones i pot crear algunes malalties molt greus que poden causar fins i tot la mort. És el cas de l'anorèxia i la bulímia, que tenen a veure amb el comportament alimentari i l'obsessió de creure't que estàs obès. Normalment, en aquestes malalties també hi intervenen alguns aspectes com l'opinió dels altres, que fa que la persona sigui més insegura amb ella mateixa, cosa que li pot provocar transtorns psicològics.
Molts dels símptomes de la bulímia són semblants als de l'anorèxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia. La bulímia és més freqüent que l’anorèxia.
Al contrari del que ocorre amb l'anorèxia, l'aspecte dels afectats de bulímia sembla saludable: el pes és normal o fins i tot hi ha excés de pes, de manera que resulta difícil detectar el trastorn exteriorment.
La bulímia comporta les mateixes característiques que l'anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que si es provoca el vòmit de manera regular, pot produir malformacions d'estómac, fetge, tenir hemorràgies, i es pot arribar a la mort.
L'anorèxia és la disminució de la sensació de gana. També s'anomena anorèxia nerviosa i també pot ser causada per una altra malaltia. La mortalitat és dotze vegades superior a la resta de noies.

Foto: Research On Medicine

Per tant, per no tenir riscos de patir aquest tipus de malalties relacionades amb els transtorns de l'alimentació, s'hauria de tenir molt de compte tot el que es menja a diari i consultar sempre un especialista que et pugui ajudar en aquests assumptes abans de prendre per tu mateix una solució incoherent que pugui arribar a causar coses pitjors. Sobretot, cadascú ha d'estar satisfet amb ell mateix  ja que molts cops la inseguretat d'un mateix i l'opinió d'altres persones afecten moltissím aquest tipus de problemàtiques.


Sara Llerena i Guillem Tur

Què és la realitat augmentada?

La realitat augmentada és una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real.
La realitat augmentada ofereix moltes possibilitats. La seva capacitat d'interacció la fa present en cada vegada més àmbits. Per exemple, en els camps dels dispositius de navegació, la realitat augmentada permet oferir molta informació en temps real als conductors, amb dades que els poden ser d'interès.

Aquest es el procés que segueix la realitat augmentada.

CAPTACIÓ - IDENTIFICACIÓ - PROCESSAT - VISUALITZACIÓ

D'aquesta manera, els dispositius de realitat augmentada afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual  ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real.

A continuació teniu un vídeo sobre la realitat augmentada aplicada en l'entorn de dibuix.

 

Andrei Hatmanu i Ismael Kharroubi

Un robot per a enviar plantes a Mart

Recordes Wall-E? La genial pel·lícula de Pixar mostrava unaTerra desfeta per l'home, en què miraculosament existia una planta, recollida per aquell simpàtic robot. Bé, extrapolem aquesta situació a Mart. És impossible pensar en plantes germinant i creixent al planeta vermell. No obstant això, potser gràcies a Le Petit Prince (o Little Prince) puguem visualitzar-les. Aquest robot ha estat dissenyat amb una comesa bastant particular: transportar plantes a Mart. Hi ha un problema greu en això, en realitat, l'únic problema que anul·la resta: l'oxigen. A Mart no hi ha ni una mica d'oxigen respirable, element fonamental per al creixement de les plantes i la proliferació de vida a partir d'elles. Sense això, aquest Wall-E modern pot transportar les plantes creant les condicions necessàries per a la seva conservació, cuidant-les dins el seu contenidor de vidre funcionalment muntat sobre les seves quatre cames. Hi ha un vídeo a continuació que mostra i n'explica el funcionament.
Un cop la Terra estigui desfeta, consumida per la mà de l'home, amb pocs vestigis de la natura restants i travessant un irreversible procés de arruïnament que esdevindrà en un planeta sec impossible d'albergar vida, Le Petit Prince podria donar-nos una mà molt important. Esperem, però, que això no passi.

Kevin Antelo

Jose Cazorla i Xavi Salvador: "El PQPI no és tan diferent de l'ESO"

Els alumnes de PQPI, com vam explicar en una notícia anterior, es separen en dos grups. Un dels grups se n'ha anat fa poc a fer pràctiques a empreses, i els altres acaben d'arribar. Aquestes pràctiques consisteixen a anar a diverses empreses i dur a terme el que han estat aprenent i estudiant durant part del curs. Segons l'empresa on van, fan diferents activitats i treballs. Aquestes pràctiques els serveixen per aprendre i practicar a desenvolupar-se ens els diferents àmbits de treball i treballar sense cap tipus de problema. 

Per aquest motiu hem realitzat dues entrevistes a dos alumnes de PQPI, cada un dels quals ha anat a una empresa diferent i, per tant, ha realitzat un treball diferent. Per una part en Jose Cazorla (J), ha anat a l'empresa Mario Iluminació, i per l'altra, en Xavi Salvador (X) ha anat a A.R.B.Cupel S.L.

P: Què penseu del PQPI, a hores d'ara?

J: Jo penso que és bastant útil i és una bona sortida si no tens l'ESO.

X: Jo crec que és una forma per anar a treballar i una preparació per al Grau Mitjà.
P: Què li diries a la gent que esta pensant fer un PQPI?
J: Que és una bona opció, ja que si estudies no és gaire difícil.
X: Que si li van malament els estudis, intenti fer un PQPI, perquè s'ha d'estudiar però no tant com a l'ESO.

P: Creus que has fet bé el treball de les pràctiques?

J: Jo crec que ho he fet bé, ja que si ho fèiem malament ens feien fora.

X: Sí. Quan un està treballant ha de fer les coses bé sí o sí, perquè si ho fas malament i has de tornar a aquella casa, ja no et tornaran a trucar a tu.

P: Quants dies has estat treballant?

J: Dos mesos

X: Dos mesos sense comptar les tardes.

P: En què consisteix?

J: A arreglar aparells d'electricitat.

X: Llum, aigua, gas, climatització, aire condicionat.

P: Creus que has apres alguna cosa en aquest treball?

J: Sí, he après molt. He après a manipular electricitat i moltes coses més.

X: He après molt, per exemple que hi ha una gran variació de tubs de fontaneria, que hi ha cables més grans que altres.

P: T'ha agradat el treball?

J: Sí, ha estat bé treballar i posar en pràctica les coses que hem après.

X: La veritat és que si que m'ha agradat. Pensava que no estaria tan bé.

P: T'has sentit a gust amb els teus companys?

J: En alguns moments sí, i en altres no, perquè a vegades el cap s’enfadava i em feia treballar molt.

X: Sí, perquè per sort m'havien tocat uns companys i un encarregat molts divertits, i no paràvem de fer bromes i riure. Però també treballàvem.

P: Què t'ha agradat més, fer classe, o treballar?

J: Fer classe, perquè, al meu parer, aprens més i a sobre estàs amb els teus companys.

X: Està clar que treballar. T'has de aixecar a les 8 cada dia, però la veritat és que jo prefereixo anar de casa en casa manipulant aparells que estar en una classe tancat.

P: Quan acabis el PQPI, t'agradaria tornar a treballar en un lloc així?

J: No, perquè no m’agrada aquest tipus d’empreses.

X: Sí que m'agradaria, perquè m'agrada molt aquest treball.

P: Has posat en pràctica, tot el que t'han ensenyat?

J: Jo crec que sí.

X: Sí, la veritat es que sí, però també he après noves coses.

P: Ha estat una bona experiència?

J: Sí, perquè he apres moltes coses.

X: Sí, i només acabar aquest PQPI m'agradaria tornar a treballar allà.

P: Cada un, ha anat a un treball diferent?

J: Sí, per exemple, jo he anat a una empresa que es diu: Mario Ilumniación.

X: Clar, a mi m’ha tocat electricitat, aigua, etc. Quan a altres els ha tocat fer altres coses.
P: Ens podries posar un exemple del que has fet?

J: Muntar equips de dos per vint-i-sis, muntar uns florescents a tot un edifici,treure cables elèctrics i muntar-los tots.

X: Una vegada vam haver d'aixecar un pati sencer per trobar una fuita d'aigua i al final vam haver de canviar més de 100 metres de tub. També vaig haver d'arreglar un baixant d'aigua, que també vam haver de picar al pati, canviar el tub, posar un tub nou i tornar a posar bé el pati.

Rubén Florencio: "El poble té la necessitat de conèixer el seu passat"

La XXXI edició dels premis Recerca Jove, de la Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat, han reconegut el treball d'investigació teòrica i experimental de 84 alumnes d'onze centres d'ensenyament secundari de Catalunya. A l'acte, celebrat a l'Auditori de Barcelona i presidit pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha premiat un alumne del nostre centre, en Rubén Florencio, amb un treball sobre Can Farrerons. El programa Tot d’una, de Lola Busquets, a Ràdio Premià de Mar de dos de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç pel qual ha estat recompensat amb aquests premis.

Nosaltres ens hem posat en contacte amb Rubén Florencio i li hem fet aquesta entrevista:

P: Quan vas fer el treball de recerca?

R: El TR el vaig començar a principis d'estiu de 2011, però sobre l'octubre d'aquell mateix any vaig posar-m'hi amb més intensitat.

P: Com et sents en haver guanyat el premi Recerca Jove?

R: Per a mi va ser una gran il·lusió i un gran reconeixement pel treball i l'esforç realitzat. Va estar un moment de gran motivació tant pel premi com pel reconeixement. Actualment, després de l'acte d'entrega de premis aquesta motivació ha anat creixent, ja que després de veure-hi tants i tants 
premis d'un nivell tan elevat t'adones del treball ben fet.

P: Per què has fet el treball de  recerca de Can Ferrerons?

R: Per la necessitat que té el poble de conèixer el seu passat, per la meravella que tenim sota terra, per la museïtzació del jaciment, per voler situar Premià de Mar en el mapa de Catalunya, i si pot ser d'Espanya quant al passat romà, i finalment gràcies a la incondicional motivació de la meva tutora, Margalida Capellà, en escollir-lo com a treball.

P: Quan vas fer el treball pensaves que podies guanyar algun premi? Per què?

R: La meva tutora m'ho va esmentar però no vaig capficar-m'hi, ja que ho veia dificilíssim sabent la de milers de treballs que es realitzen a l'any.

P: Exactament quins premis has guanyat?

R: El primer el vaig guanyar als pocs mesos després d'haver-ho presentat al concurs, és el Premi Hèracles 2012 de la Secció Catalana de la SEEC al millor treball de Catalunya dins de l'àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. El segon premi és més d'àmbit general, és a dir, sobre totes les tipologies i àmbits de treballs, és actualment anomenat Premis Recerca Jove 2012, que atorga l'AGAUR, també dins de la totalitat de Catalunya. Aquest premi, abans es deia CIRIT, la majoria de treballs són d'alta recerca i de l'àmbit de la medicina, de les matemàtiques, física... Llavors entendreu la meva il·lusió en el moment de veure un treball d'arqueologia dins de tanta competència d'alt nivell.

P: Vas tenir alguna ajuda per crear el treball?

R: I tant, sense l'ajut dels arqueòlegs Marta Prevosti, Ramón Coll i Josep Font, de la presidenta de l'ICAC, la Dra. Isabel Rodà de Llançà, de la meva tutora, Margalida Capellà i Soler, i d'en Carles Juvé aquest èxit hauria estat impossible.

P: Quines dificultats vas tindre per fer el treball?

R: La meva principal dificultat va ser que enlloc no apareixia cap referència ni informació que m'ajudés a la recerca, res a la xarxa i res als llibres, l'única forma de trobar referències era parlant amb els arqueòlegs encarregats del jaciment. És un treball de camp basat principalment en fonts orals, la dels propis arqueòlegs que han excavat el jaciment.

P: Per què és tant important el jaciment de Can Ferrerons?

R: Principalment és important per tres aspectes: pel seu bon estat de conservació, ja que les parets arriben fins a tres metres d'alçada; per la seva planta de forma octogonal d'uns 746 m2, amb una distribució interior d'habitacions i  termes i que aquest tipus de construcció de forma octogonal és difícil de trobar en tota la Mediterrània occidental.

P: Què has descobert amb aquest treball?

R: La riquesa que tenim sota els nostres peus, que molts desconeixen o desconeixíem, en el meu cas. Sobre els descobriments desconeguts del jaciment atribuïts al meu treball, va ser en mesurar in situ el jaciment i aconseguir amb programes informàtics (AUTOCAD) veure clarament que la planta octogonal amb parets de més d'un metre d'alçada té simetria radial.

P: Creus que el jaciment de Can Ferrerons és prou valorat a Premià de Mar? Per què?

R: Crec que no té una valoració suficientment adient a la seva importància històrica i pel fet que és un dels molt pocs jaciments de planta octogonal de la Mediterrània occidental.

P: Què penses que s'hauria de fer per fomentar el jaciment de Can Ferrerons?

R: Un gran pas ha estat el treball, que crec que és una passa de gegant per al seu reconeixement i difusió. També esmentar i destacar que fins fa poc era únicament un Bé d'interès local i ara ja és nomenat Bé d'Interès Nacional, un títol importantíssim.

P: Què els aconsellaries als alumnes que han de començar un treball de recerca?

R: Escollir un/a tutor/a que sàpigues que donarà lo millor d'ell/a i sobretot amb el/la que tinguis una bona relació alumne-professor; escollir un tema de recerca el més desconegut possible, ja que quan trobes qualsevol detall desconegut fins al moment, la motivació per continuar la recerca serà més gran, i com a conseqüència la teva nota millorarà.