dimarts, 11 de març de 2014

La teva vida sembla genial, però, ho és?

Marta Llenas (1r Batxillerat)





Des de que existeixen les xarxes socials les nostres vides són millors, oi? Se’ns veu molt feliços mentre mengem el nostre preciós menjar o mentre sortim de festa amb els amics, o inclús mentre ens fem les típiques fotos aguantant nens petits. Ara les nostres vides son meravelloses o, al menys, això sembla. Vaig al teatre (ho publico) però he hagut de demanar els diners als meus pares (això no ho publico). I així amb tot, creant una preciosa història Disney a la que tothom dona “m’agrada”.
Perquè ens preocupa tant mostrar al món que som feliços? Afecta al nostre estil de vida el que els demés opinin de nosaltres? Serà aparentar felicitat el que realment ens fa més feliços més que anar al teatre o quedar amb els nostres amics? Segurament no. Però que amaguem darrera de tots aquests somriures forçats? Que som humans i que a vegades ni tot va bé ni tot és tant maco? Intentem amagar les nostres imperfeccions, defectes i mancances i magnifiquem les nostres virtuts i valors positius. Intentem ser fotògrafs, periodistes, poetes, filòsofs i humoristes tot a l’hora.
La gent sempre ha intentat aparentar, el que és nou a les xarxes socials és que la gent no es pot treure la seva “màscara” ni tan sols a la intimitat. Infinitat de persones estan constantment sotmeses al “què diran?” i, a la vegada, sotmetent-hi els seus contactes. El resultat és que la gent no es pot treure la seva màscara ni mitja hora al dia per a pensar qui és realment, el que provoca que visquin en una espècie de “reality” compartint informació amb gent que coneixen tant poc com a ells mateixos.
A vegades tot això ens porta a preguntar-nos si seran les xarxes socials el “Phtoshop” de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.