dimarts, 11 de març de 2014

Per què estimem?

John Tuset (1r Batxillerat)





Des de ben petits ens ensenyen que estimar és un dels pilars que mantenen viu l’essència d’ésser humà. Ens ensenyen a estimar els pares, els germans, els amics, la nostra ciutat, la nostra cultura, la naturalesa... bàsicament ens ensenyen a estimar el nostre món; la nostra casa. Si estimes, t’estimaran, aquesta seria l’idea principal. Però, què passaria si l’amor mai hagués existit? Què passaria si els éssers vius es reproduïssin d’una manera totalment mecànica, sense cap altre raó més enllà de mantenir la continuïtat de l’espècie? Sembla ser que els animals, en general, es reprodueixen per pura necessitat. Dit això, per què els progenitors (més concretament les mares) tendeixen a proporcionar protecció als seus fills? En podríem parlar del famós “amor de mare” o més bé estaríem parlant d’un mer instint? Si és un instint, per què ens sentim feliços o tristos quan algú ens estima o no? Per què no som capaços d’escollir qui o  què estimem? Llavors, per què estimem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.