dimecres, 30 d’octubre de 2013

Adéu a les mosques blanques!

                   


mosca_blanca_
Joan David Molina i Marc Redondo

Les pluges d'octubre, que han vingut acompanyades d’un descens de la temperatura, han acabat pràcticament amb la presència de mosca blanca a Premià de Mar. Les especials condicions d’altes temperatures i humitat elevada que es van donar a finals de l’estiu van provocar un important increment en la presència d’aquest insecte a Premià de Mar. Des de l’àrea de Medi Ambient de l’ajuntament, el tècnic Ferran Alegre ha explicat a Premià Notícies que aquest insecte no és en cap cas perjudicial per a la salut de les persones ja que s’alimenta de la sàlvia de les fulles dels vegetals. Alegre ha recordat que la presència d’insectes d’aquest tipus és normal zones verdes.
Les característiques de les zones amb presència de mosca blanca a Premià de Mar, amb molta densitat de població, van desaconsellar la fumigació.
Les mosques blanques pertanyen a l'ordre Himipters (com el pugó) al subordre Homopterai a la família Tryaleurodiae. Es tracta d'insectes d'origen tropical però estesos en els hivernacles de tot el món i també a l'exterior en zones càlides i temperades. Pel fet d'atacar molt sovint plantes de jardins, terraa sses i balcons de les ciutats aquestes plantes constitueixen una font de reserva per més infestacions.
Els adults fan uns dos mil·límetres de llarg. Les ales en repòs cobreixen quasi tot el cos excepte el cap. Té ulls de color vermell fosc. Disposa d'un estilet per a ser clavat en les plantes i xuclar la saba. La femella posa més de cent ous, de 0'2 mm, normalment en el dors de les fulles. La metamorfosi passa per quatre estadis nimfals de forma ovalada i plana abans de convertir-se en adults. Tot el cicle pot durar unes dues o tres setmanes depenent de la temperatura, amb un òptim entre 30 i 33 ºC. Hi pot haver 10 generacions de mosques blanques o més en un any.
S'han d'usar productes sistèmics que penetrin a la planta ja que la mosca blanca acostuma estar al dors de les fulles i s'ha de tenir en compte que és un paràsit que desenvolupa molt fàcilment resistència als insecticides.La lluita es fa amb insecticides del grup dels piretroides i amb productes reguladors del creixement ja que aquests darrers tenen l'avantatge de respectar la entomofauna enemiga natural del paràsit.


                                                 
                                                                                                                                                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.