Els Catarres, grans triomfadors dels Premis Enderrock

Marina González i Valentina Restrepo

Els Premis Enderrock 2014 han lliurat més de trenta guardons, concedits tant per la crítica com per una votació popular en la qual han participat més de 14.000 usuaris únics registrats. Premis per votació popular El trio d'Aiguafreda els Catarres és el gran triomfador de la XVI edició dels Premis Enderrock, amb un total de cinc distincions per votació popular: millor artista de l’any, millor disc de pop-rock i millor portada per Postals, i millor cançó i millor lletra de cançó en català per "Vull estar amb tu". El Petit de Cal Eril i Miquel Abras & Cesk Freixas recolliran els premis en les categories de cançó, i Ebri Knight i els Quicos en l’apartat de folk. Obrint Pas ha estat votat com a millor directe, Oques Grasses com a grup revelació, Els Amics de les Arts premi al millor DVD, Blaumut al millor clip, l'Stroika de Manresa com a millor sala de concerts i Bongo Botrako al millor artista català en altres llengües. En la categoria de jazz els guardons són per a Gemma Abrié + Vicens Martín Dream Big Band, David Pastor i Jamboree Big Latin Band. I en l’apartat de clàssica, els elegits han estat Pau Codina, Brossa Quartet de Corda i David Alegret. Premis de la crítica Pel que fa al veredicte de la crítica, els artistes guardonats són La Troba Kung-Fú (millor disc de l'any i millor disc de folk), Els Pets (millor disc de pop-rock), El Petit de Cal Eril (millor disc de cançó d'autor), The Excitements (millor disc català en altres llengües), Manel (millor artista de l'any), Súper Gegant(millor artista revelació), Xavier Díaz-Latorre (millor disc de clàssica) i Marco Mezquida Trio (millor disc de jazz).

Estas aprenent a fer trucs amb el monopatí?

Marouan Kouitra i Alejandro Ruiz

Els practicants del món del skate ensenyen als qui s'hi inicien tot el que saben fer amb la planxa. Normalment es comença a aprendre diferents trucs. A continuació us n'oferim  els que al nostre entendre poden considerar-se principals: l'Ollie, el flip o kickflip, i el hellflip. Aquests són els més senzills i a partir d'aquí es van aprenent trucs més impactants. 

 

Ol·li (Ollie) 

 

Per començar a fer-lo és més fàcil si el practiques quiet. Primer posa el peu davanter al mig del monopatí i el peu del darrere en el tail o cua de la planxa. Després ajup-te i salta fent pressió amb el peu del darrere. A continuació, quan la planxa toqui contra el terra, el peu davanter ha de lliscar cap endavant. Una vegada fet això, quan el monopatí es troba elevat només et falta tornar el peu davanter a la posició inicial. Finalment, intenta caure amb les quatre rodes alhora per a més seguretat. 

El nom en català d'aquest truc prové de l'àlies Ollie d'Alan Gelfand, inventor d'aquesta tècnica en el monopatí.

Un noi practicant l'ol·li

Flip o kickflip:                           

El flip o kikflip és una prova relativament fàcil. Primer de tot has de posar el peu davantercap a fora donant suport a la punta del peu. Després salta i fes el mateix moviment que per a l'ol·li però en lloc de lliscar el peu cap endavant llisca'l en diagonal cap a fora. És important que no balancegis el cos cap enrere. Aquest moviment s'ha de fer només amb el turmell. Finalment, espera el gir i baixa el monopatí.

Un noi practicant el flip

Heelflip

En principi posa els peus creuats, alts i amb el peu davanter fes un cop al monoptí amb el taló en diagonal cap endavant. És important que fer el cos cap endavant. Només s'ha de moure la cama, si no, el monopatí s'inclinarà massa. I per acabar espera el gir i baixa'l. Compte que se sol empènyer el monopatí en tornar a posar-hi la cama.

Un pas endavant en el tractament del càncer

Raül Barrannco i Arnau Bach

Joan Massagué, una de les màximes autoritats del món en la investigació del càncer, ha descobert després d'una dècada de treball un mecanisme que explica per què les cèl·lules canceroses s'estenen a altres òrgans. L'equip de Massagué, que treballa al Centre Memorial Sloan Kettering de Nova York, també ha començat a treballar en els anticossos que impedirien aquesta metàstasi. Si les investigacions del doctor Massagué avancen, s'haurà fet un pas en el tractament del càncer: les metàstasis són la causa de majoria de morts per càncer, ja que bona part dels tumors inicials no afecten els òrgans vitals, mentre que els de les metàstasis, sí. Els resultats inicials de la investigació són prometedors, tot i que, el doctor Massagué avisa que no serà fàcil, perquè caldrà fer proves en animals, demostrar-ne l'eficàcia i que els seus efectes secundaris són tolerables, i veure la reacció en malalts. La peça clau és la plasmina, un enzim conegut pel seu efecte anticoagulant de la sang i que té una doble acció protectora contra les cèl·lules canceroses: impedeix que s'adhereixin a la paret externa dels vasos sanguinis i en facilita l'autodestrucció. La investigació va arrencar per explicar per què els càncers de pit i de pulmó fan metàstasi al cervell, on la plasmina té un efecte protector molt més gran. Malgrat la protecció de l'enzim, una petita minoria de cèl·lules tumorals desenvolupen un escut protector contra la plasmina. Es tracta d'una molècula que s'anomena L1CAM i que, a més, té propietats adhesives. Així aconsegueixen via lliure per penetrar fins i tot al cervell, que és un dels òrgans que més tarden a patir una metàstasi, i multiplicar-se. La comprensió d'aquest mecanisme ha de permetre actuar-hi en contra. Es tracta d'elaborar un fàrmac capaç de bloquejar la molècula L1CAM, objectiu que Massagué veu possible i en el qual ja treballa el seu equip d'investigació. Massagué espera demostrar els pròxims mesos que les metàstasis en altres òrgans, s'expliquen pel mateix mecanisme. Fa una dècada, Massagué va prendre la decisió estratègica de no investigar els tumors, sinó el mecanisme de les metàstasis.

15 films d’estrena a l'Atlántida Film Fest

El IV festival de cinema ‘on-line’ Atlántida Film Fest estrenarà 15 pel·lícules de les 47 que es programaran entre el 27 de Març i el 27 d’Abril. L’Atlántida Film Fest es tracta d’un festival de cinema inèdit on-line, el que també, encara que sigui on-line tindrà la seva gala de inauguració la que es presentarà a la Fàbrica Motriu de Barcelona. En aquest festival i podrem trobar tres seccions; la Secció Oficial, on hi haurà les millors pel·lícules espanyoles i llatinoamericans, després la Secció Atlas, on hi haurà les millors pel·lícules dels últims festivals internacionals i per últim el Ciclo Reflejos en el que hi haurà un documental que aprofundeix en la indústria del cinema. Tot començarà amb ‘El desconocido del lago’ un debut de Alain Guiraudie, i es clausurarà amb una actualització de ‘Malas Tierras’, de Terrence Malik, titulada ‘En algún lugar sin ley’ a càrrec de David Lowery y protagonitzada per Casey Affleck, Rooney Mara y Ben Foster.

Alberto Bascuñana i Marc Fernandez

Arriba el concurs literari de Sant Jordi a Premià de Mar

Oualid Anzaoui i Bangalli Sibeh

L’Associació d’Estudis Científics i Culturals i l’Ajuntament de Premià de Mar convoquen els Premis Sant Jordi 2014, concurs literari obert a totes les persones físiques residents a Premià de Mar.

S’establiran sis grups: Els primers tres grups, els A, B i C, seran els nens de primaria; els darrers dos grups, els D i E , seran els nois de secundaria des de 1er d'ESO fins a 4t; i finalment el grup F seran els nois de 15 a 18 anys.

Tothom que hi vulgui participar haurà de presentar un sobre gran:Text original i 5 còpies (total 6 exemplars) signats amb pseudònim. També se sol·licita una còpia en suport electrònic i un sobre petit tancat amb el nom, cognoms, adreça de l’autor/a, telèfon i fotocòpia del DNI (majors de 15 anys), i correu electrònic (si en té). A la part de fora del sobre petit s’hi consignaran, sempre escrits a màquina, el pseudònim amb què s’hagi signat el treball, l’edat de l’autor/a, el grup en què participa i, si s'escau, el nom del centre escolar

Els treballs es poden lliurar als següents llocs: Biblioteca Martí Rosselló (carretera de Vilassar de Dalt, 100). Horari: dimarts,  dijous i dissabtes de 10.00h a 13.30h; de dilluns a divendres, de 15.30h a 20.30h Centre Cívic de Premià de Mar (Esperança, 19). Horari: de dilluns a divendres de 9.30 h a 13.00 h, i de 18.00 h a 22.00 h; dissabtes de 17.00 h a 21.00 h.

Hi haurà un primer i un segon premi per a cada grup, dotats amb un lot de

llibres cadascun.      

En el cas del microrelat a través de Facebook el segon premi serà atorgat a la popularitat per a aquell microrelat que hagi rebut més “m’agrada” al grup creat a Facebook.

Insults catalans

Per tal de celebrar el dia Mundial de la poesia, els alumnes de 2n de Batxillerat han elaborat uns breus poemes centrats en el significat d'insults típicament catalans.
La idea partiex del text L'insult insuls de Bernat Puigtobella, que es va treballar a classe, el qual demostra les grans dificultats que té la llengua catalana per imposar-se en els registres col·loquials i vulgars davant dels atacs de les llengües foranes.
Es tractava d'escriure un breu poema sobre un dels insults treballats i il·lustrar-lo amb una imatge que no fos ofensiva.
En teniu uns quants penjats per l'institut, però la col·lecció completa la podeu consultar en aquesta CARPETA.

Comenius: Com fer del món, un món millor

 
 Javiera Vilches i Alejandra Enamorado

En el projecte Comenius hi ha nois i noies de Batxillerat que van a altres països d’intercanvi per poder posar en pràctica el seu nivell d’anglès i promoure la companyonia amb estudiants dels altres països, com aquest noi de primer de batxillerat, John Tuset, a qui hem entrevistat sobre aquest tema.
- En què consisteix el projecte de Comenius?
- Consisteix a pensar com fer del món un millor món, sostenible, i intentar que els països estem més units
- A quins països anireu?
- A Alemanya, França i Anglaterra.
- Quants alumnes hi participaran?
- Són 33 persones, que es divideixen en grups de vuit persones: vuit que es quedaran aquí esperant els dels altres països, vuit que aniran a Alemanya, vuit a França, i vuit a Anglaterra.
- Quan us quedareu fora del país?
- Cinc dies.
- A quins països has anat?
- A França, només és un país per persona.
-  T’hauria agradat anar a un altre país?
- Home… Clar que sí, perquè ja havia anat a França abans. m'hauria agradat anar a Anglaterra.
- Quines activitats fan, un cop allà?
- Són bastants activitats totes relacionades amb la sostenibilitat, com fer calendaris i coses així.
-  Tot això qui ho paga?
- Ho subvenciona tot el programa Comenius.  Per a nosaltres és gratis, no paguem res, només ens demanen que tinguem un bon nivell d’angles.
- Com t’hi inscrius?
- Primer anuncien les activitats, després et veuen les notes, no vol dir que per no tenir bones notes no pots entrar-hi, també pots accedir-hi, però has de parlar molt bé l’anglès.
- Tu com et vas inscriure?
- Jo? Doncs vaig entrar més que res perquè parlava molt bé l’anglès.
- Et va sorprendre alguna cosa de França?
- Sí, que la gent és menys extrovertida que aquí, tothom crida menys i parla amb més propietat.
-  Et va passar alguna cosa estranya allà?
 - Només que la gent em veia estrany perquè nosaltres som més extrovertits i això és veia de lluny…

John anima tots els estudiants de primer de Batxillerat a participar i als més petits a estudiar anglès poder accedir-hi. Pensa que és una molt bona experiència que val la pena viure i que com que ho subvenciona tot Comenius, no hi ha excusa possible per, ni que sigui, intentar participar-hi.

“Serà el primer cop que sortirem del país soles”

  Javiera Vilches i Alejandra Enamorado

Carla Arias, Emma Pastor, Liliana Cros i Laia Surós

Un cop més, com cada any, l'institut organitza un petit intercanvi amb l'institut alemany Marie-Curie-Gymnasium a Kirchzaten (Baden-Württemberg, Alemanya), amb l'objectiu que els alumnes aprenguin més anglès i aprenguin a socialitzar-se amb persones d'altres cultures, a més d'oferir-l'os l'experiència d'anar a un altre país sols amb només dotze o tretze anys.  Hem parlat amb quatre de les noies que, aniran a Kirchzaten a finals del mes de març: Carla Arias, Emma Pastor, Liliana Cros i Laia Surós, de la classe de 2n F d’ESO.

- Què us sembla l'intercanvi?
- Bé, emociona d'anar a Alemanya. Podrem millorar el nostre anglès, a més de conèixer gent nova. Serà el primer cop que sortirem del país soles.

- Què espereu fer un cop sigueu allà?
- Segon els nois de l'any passat, anirem a l'institut i coneixerem els nostres anfitrions.Suposem que coneixerem les nostres companyes d'intercanvi i descobrirem el que fan normalment a les seves cases i com són els seus menjars. Farem activitats junts durant el cap de setmana, aprendre com són ells i tenir una experiència agradable.

- Què és el que més por fa de l'altra família?
- El menjar, suposo, que no siguin gens simpàtics, que no m'ajudin a interaccionar i que deixin que m'espavili jo tota sola.

- Com t'imagines l'altre institut?
- L'imagino més gran, amb més gent i que tothom sigui més educat. Tal com el vaig veure a la pàgina web de l'institut.

- Què t'agradaria que passes mentre sou allà?
- M'agradaria que caigués neu, encara que a l'època que hi anirem serà molt poc probable que succeeixi

- Has parlat ja amb la teva companya d'Alemanya?

- Sí, quan ens van donar els telèfons, hem parlat i em sembla una persona molt simpàtica i agradable. Sí, jo he parlat amb el seu pare i és un home molt simpàtic. Jo igual, m'agrada molt la mare. Sí, jo parlo molt seguit amb ella.
-  T'agradaria anar-hi per més temps?
- Si, tot i que encara no he entat ni un dia m'agradaria que anéssim per més d'una setmana. Sí que m'agradaria. Doncs sí, em cau molt bé la meva companya i m'agradaria estar uns dies més amb ella.

Ja ho veieu, estan emocionadíssimes per anar a Alemanya, s'hi embarcaran a finals del mes de març, esperem que tot surti com s'espera i que aquesta sigui una experiència inoblidable per a aquestes quatre noies i per tots els alumnes que hi participen, tant catalans com alemanys.

                                                                          

El nou Samsug s5 i el nou Gear fit

                                         Arnau Bach i Raül Barranco

En el MWC 2014, la companyia coreana Samsung  ha presentat el seu 'smartphone' Samsung Galaxy S5, que aporta com a novetat la seva resistència a l'aigua (es pot submergir fins a mitja hora) i a la pols, a més d'incloure un lector d'empremta dactilar al botó d'inici, que pot emmagatzemar empremtes de fins a tres persones. El terminal té una pantalla de 5,1 polzades i integra LTE i wi-fi d'última generació. Destaca per la seva càmera de 16 megapíxels, capaç de fer una foto en 0,3 segons, cosa que el converteix en un dels més ràpids del mercat. Funciona a través d'un processador de quatre nuclis a 2,5 GHz i disposa d'una memòria RAM de fins a 2 GB. La seva bateria, de 2800 mAh, li proporciona una autonomia de fins a 10 hores en navegació i 12 hores en reproducció de vídeo. Això és possible perquè la companyia ha desenvolupat una solució, anomenada Ultra Power Saving Mode, per allargar fins a 24 hores en espera la durada de la bateria. El model inclou eines per a entrenament personal i per monitoritzar el ritme del cor. Estarà disponible l'11 d'abril en 115 països i en quatre colors (blanc, negre, blau i daurat). El preu no s'ha revelat, però tot apunta a un ventall d'entre 600 i 700 euros.

A l'espera de saber encara si Samsung llançarà finalment una segona variant "premium" de la seva recent presentat Samsung Galaxy S5.

Si a l'estiu Samsung va presentar el seu primer rellotge intel · ligent, el Galaxy Gear, la companyia sud-coreana ha acudit al MWC amb dues noves propostes, una polsera intel·ligent, batejada com Gear Fit i el rellotge Gear 2, tots dos resistents a l'aigua ia la pols, com el Galaxy S5.
La polsera incorpora una pantalla de 1,84 polzades corbada Super AMOLED amb una resolució de 432x128 píxels. Aquesta tecnologia de Samsung per portar al canell té unes dimensions de 23,4x 57,4x 11,95 mil·límetres i només pesa 27 grams. El dispositiu incorpora una bateria de 210 mAh , que dóna autonomia per a tres o quatre dies, encara que pot arribar a cinc si s'usa de forma moderada. La polsera està especialment dissenyada per a l'esport i incorpora un podòmetre, un monitor d'exercici, un mesurador de pulsacions, monitor de son, cronòmetre i compte enrere, un acceleròmetre, un giroscopi , i les corretges són intercanviables. També podrà rebre les notificacions del telèfon intel·ligent , al qual es connecta via Bluetooth 4.0.

Gear Fit 2 estarà disponible a nivell mundial a partir del proper mes de març , tot i que encara es desconeix el preu de llançament.

Isabel Toledo i el seu marit en la pasarel·la del 080

Isabel i Ruben Toledo són un matrimoni novaiorquès d'origen cubà que, en els últims trenta anys, han anat construint-se el seu particular món de la moda. El nom d'ella va començar a sonar fort i a travessar fronteres sobretot quan Michelle Obama, primera dama dels Estats Units, va escollir un dels dissenys d'Isabel Toledo per lluir en la presa de possessió del seu marit

Malgrat acumular un munt d'experiència -i èxits- ha estat sobretot la notorietat d'aquest fet el que va portar el matrimoni a la capital catalana en el marc del 080 Barcelona Fashion. Com a convidats excepcionals, Isabel Toledo i el seu marit van presentar -absents de les passarel·les des de feia més de setze anys- una retrospectiva de les seves peces més representatives juntament amb diversos looks nous.
El seu marit, Ruben Toledo, pintor, escultor, il·lustrador, cronista i crític de moda, va aprofitar per elogiar la seva dona: "El que em fascina de la Isabelita és que adapta la psicologia femenina a les seves necessitats. Ella concep la idea del que hem de dissenyar, jo plasmo aquesta idea en una imatge i la imatge retorna a ella per crear l'obra d'art", va explicar entusiasmat. Així és com treballen. Aquest és el seu dia a dia. El tàndem perfecte. 

Els uneix el talent, la passió per la moda i l'amor. Isabel Toledo, apreciada per ser una dissenyadora de moda clàssica i radical d'influències geomètriques i amb un alt nivell, va ensenyar 41 dissenys dignes de l'alta costura. Després d'una desfilada i una classe magistral a estudiants de moda a la capital catalana, els Toledo van marxar cap a casa seva, a Nova York, amb una clara intenció: tornar a Barcelona. "M'he sentit com a casa. Barcelona m'inspira moltíssim. Està plena de detalls que de ben segur projectaré en les futures col·leccions", va concloure Isabel Toledo mentre mirava per la finestra, per on es deixava entreveure un carreró del barri del Born.

Amb la Vella Quaresma acaba el Carnaval

Oualid Anzaoui i Bangali Sibeh

El dimecres de Cendra a la tarda, ens arriba la senyora Vella Quaresma, després d'haver escoltat el Testament d'en Carnestoltes.
 La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella.
Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en què no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar els infants que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura. Ve a recordar-nos tot el que no podrem fer durant set setmanes. Caminant sobre les seves set cames, la vella encén la foguera per cremar en Primilià. I ens convida a menjar sardines, perquè la carn resta prohibida. I a partir de la nit, una vella de fusta queda penjada al balcó de l'ajuntament, perquè cada setmana li treguin un peu. Així no ens descomptarem dels dies que falten per acabar la Quaresma.
 La Vella Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria popular del nostre país des de fa molts anys. I és que a les llars on hi ha nens i a les escoles és ben habitual penjar la imatge de la Vella Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden fins arribar al Diumenge de Pasqua, a part de recordar el tema del dejuni. Antigament, aquesta figura era cremada al foc el mateix Diumenge de Pasqua.

Sóc com sóc perquè vaig amb ells? O vaig amb ells perquè sóc com sóc?

Marta Grandia (1r Batxillerat)

En moltes ocasions ens parem a pensar sobre la nostre persona i ens donem conte que no tot el que fem o pensem es 100% la nostra decisió, sinó que té molt a veure amb la nostre família, amics i el entorn en que ens trobem dia a dia. És més, si ara agafes a dos bessons genèticament idèntics i cadascun d'ells es criat  en un lloc del món diferent, el més probable es que al cap de 30 anys, els dos tinguin exactament el mateix aspecte, però no els hi agradaran exactament les mateixes coses ni pensaran igual, i en canvi si s'agüessin criats junts tota la seva vida serien molt més similars. 

Però tot i això podem comprovar que nosaltres també en posem una mica de la nostra part, ja que en una mateixa ciutat o fins i tot en una mateixa escola, es poden veure grups de gent ben diferenciats, i entre aquells grups la gent pensa, vesteix, o parla de la mateixa manera però diferent dels demés, això ens fa pensar en aquella frase que molts cops es diu de que “els amics es la família que s'escull” i realment és veritat, però per desgràcia no tothom té l' opció de triar aquests amics. La gent que ho pot fer però no és posa el primer dia de classe a contemplar tots els seus companys per decidir qui s'assembla més a ell, ja que molts cops la gent que és massa igual es porta malament, sinó que poc a poc et vas integrant i t'acabes quedant en el lloc en que et sents més a gust. I en un grup d'amics potser si que al principi hi ha gent molta variada però poc a poc tothom va aportant les seves idees fins que acaba sent un grup de gent més monòton entre si. 

La gent però canvia constantment, el que passa es que arriba un moment en la vida que es molt complicat canviar radicalment, i crec que aquest moment arriba quan acaba l'adolescència, que es el moment en que ja saps amb quin estil de gent et trobes millor i es quan realment t'has conegut a tu mateix, perquè si la gent es trobés igual de bé amb tota la gent i igual d'integrat, acabaríem sent tots copies unes de les altres. Però no per ser d'una manera ets millor o pitjor que els demés, simplement diferent, i quan passa aquesta etapa de coneixe't a tu mateix, també vas coneixent a gent diferent a tu, però com en aquell moment ja t'has conegut, no canvies, però el més probable es que si la veus molt sovint t'acabi aportant diverses coses.

Des de sempre, tothom vol formar part d'un grups però al mateix temps també vol sentir-se singular i destacar per sobre de la resta en algun aspecte.

Vivim alhora?

Ariadna Sans (1r Batxillerat)

Qui no ha dit mai que el temps vola o que s'eternitza? Quan sentim que el temps passa més de pressa o més lent, som plenament conscients de la sensació que tenim. Si no tinguéssim un rellotge que ens diu que el temps ha passat per a tots igual, no ho creuríem, per això jo penso que cada un té un temps propi. 

Els minuts i els dies passen per a tots igual perquè tothom té la mateixa referència: un dia dura 24h, una hora 60min, i finalment tenim un rellotge que ens permet seguir el curs dels esdeveniments, però tot això ha estat imposat per l’home. En canvi, si visquéssim sense aquesta guia probablement cadascú adoptés una rutina ajustada a la seva pròpia “velocitat de vida”. Jo visc a un ritme diferent que tu, i cadascú és únic, per tant el seu ritme també, el fet de que tots fem les coses alhora només és fruit de la necessitat d’imposar una pauta que regeixi la societat perquè les coses funcionin.

Llavors, hi ha un temps únic o realment el temps existeix perquè la nostra ment el necessita per entendre el que veu? 

Trobo dues possibles respostes al fet de que la percepció del curs del temps sigui diferent per a cadascú: 

El concepte de temps és una competència exclusiva de la ment humana i això fa que cada persona tingui una percepció lleugerament diferent de la resta. Temps propi.

El temps és una magnitud que regeix sobre tot que la ment humana no pot comprendre ni mesurar per si sola, podríem parlar de la manca d’un sisè sentit que mesurés el temps i per tant això explicaria la facilitat que es té per perdre el control sobre “quina hora és” sense portar un rellotge a sobre. Temps únic.

Som capaços de ser lliures?

Marina Rodríguez  (1r Batxillerat)

Aparentment, les persones que vivim en una societat occidental som lliures de pensar, de creure i fer pràcticament tot el que volem. Temin la sort de viure en una societat en la qual podem prendre les nostres decisions. Però tot i semblar que som lliures, ho som realment?
Quan escollim la roba que ens posem, quan decidim si ens mengem o no un dolç, quan anem amb cotxe o caminant, quan decidim què fer el proper cap de setmana, fins i tot alhora d’escollir les nostres amistats, no prenem la decisió amb total i absoluta llibertat. Ens preocupa allò que pensaran les persones del nostre voltant. Tots i cada un de nosaltres prenem decisions influenciats, no volem quedar malament davant de certes persones, no volem decebre, tots tenim quelcom que ens fa diferents,  però intentem no allunyar-nos gaire d’allò socialment acceptat i convencional.
A vegades aquestes diferències no es poden amagar, per exemple a una persona estrangera la delata l’aparença física, certs costums i moltes altres coses. Una part important de la societat és incapaç d’acceptar aquestes diferencies, i sovint intenten convèncer a d´altres del que pensen.  Tots aquests que no accepten la diferència no són lliures, els prejudicis i les idees preconcebudes no els deixen veure com és una persona i jutjar-la per ells mateixos. Tots aquells que són diferents per diversos motius (origen, religió, orientació sexual, classe social..) han d’enfrontar-se a diari amb persones que no accepten aquestes petites diferències i molts acaben prenent-se el ser diferent com una cosa negativa, intenten amagar aquest tret que els fa diferents. Per tant aquells que són encegats pels prejudicis a més a més de negar-se la llibertat a si mateixos, també priven els altres d’ella.
Tothom qui més qui menys, ha fet alguna cosa que no hauria fet perquè s’ha sentit pressionat a fer-ho. Les persones tenim la necessitat de sentir-nos part d’un grup, per tant  si tots els membres del teu grup es comporten d’una determinada manera  actuaràs d’acord amb la forma de ser del teu grup. La societat en la que vivim ens convida a la discreció i l’anonimat. El fet d’actuar pensant en com reaccionaran els altres fa que no ens escoltem a nosaltres mateixos, no estem habituats a escolar-nos de fet moltes vegades ni nosaltres mateixos sabem  què volem, i això ens allunya de la llibertat. El fet de ser diferent pot comportar que els altres et tractin de manera injusta, però intentar amagar allò que et diferencia, allò autèntic i real, és privar-te de la llibertat. Cada persona ha de buscar un àmbit de la seva vida on ser totalment lliure (amb la música, la lectura etc..)
 Al llarg de l’història l’home sempre ha buscat la llibertat. En nom de la llibertat ha lluitat, ha matat, ha guanyat, ha perdut, ha privat de la pròpia llibertat  a d’altres. I ara, que aparentment uns pocs afortunats podem gaudir d’ella, no l’aprofitem. Potser  l’home no podrà ser mai totalment lliure?  

Som el que aparentem?

David Pascual (1r Batxillerat)

Les persones tendim a intentar aparentar que tenim èxit, que som feliços i estimats. No obstant això,  en el nostre interior a vegades ens troben insatisfets, infeliços o deprimits. Projectem una falsa aparença de ser feliços però en el nostre interior no existeix aquest sentiment, com si utilitzéssim una mena de màscara. Ho fem com a mecanisme de protecció per disminuir la por i inseguretat que podem sentir respecte expressar els nostres sentiments reals. Tenim por a expressar-nos, por de ser jutjats, por de no obtenir l'aprovació dels altres, por a que ens coneguin... Per exemple moltes persones fan servir una màscara de fredor i indiferència, per por a semblar vulnerables davant dels altres. Altres fan servir la màscara del riure com una manera d'evitar intimar amb els altres. Altres es refugien en l'actitud hostil com una manera de sentir-se segurs. Així, segons els diferents rols que estem realitzant a la vida o depenent del cercle social en el que ens movem una mateixa persona té diverses formes de comportar-se i de mostrar-se als altre.
En definitiva no som el que aparentem sinó que aparentem el que volem ser en funció de la situació en la que ens trobem.

Per què estimem?

John Tuset (1r Batxillerat)

Des de ben petits ens ensenyen que estimar és un dels pilars que mantenen viu l’essència d’ésser humà. Ens ensenyen a estimar els pares, els germans, els amics, la nostra ciutat, la nostra cultura, la naturalesa... bàsicament ens ensenyen a estimar el nostre món; la nostra casa. Si estimes, t’estimaran, aquesta seria l’idea principal. Però, què passaria si l’amor mai hagués existit? Què passaria si els éssers vius es reproduïssin d’una manera totalment mecànica, sense cap altre raó més enllà de mantenir la continuïtat de l’espècie? Sembla ser que els animals, en general, es reprodueixen per pura necessitat. Dit això, per què els progenitors (més concretament les mares) tendeixen a proporcionar protecció als seus fills? En podríem parlar del famós “amor de mare” o més bé estaríem parlant d’un mer instint? Si és un instint, per què ens sentim feliços o tristos quan algú ens estima o no? Per què no som capaços d’escollir qui o  què estimem? Llavors, per què estimem?

La teva vida sembla genial, però, ho és?

Marta Llenas (1r Batxillerat)

Des de que existeixen les xarxes socials les nostres vides són millors, oi? Se’ns veu molt feliços mentre mengem el nostre preciós menjar o mentre sortim de festa amb els amics, o inclús mentre ens fem les típiques fotos aguantant nens petits. Ara les nostres vides son meravelloses o, al menys, això sembla. Vaig al teatre (ho publico) però he hagut de demanar els diners als meus pares (això no ho publico). I així amb tot, creant una preciosa història Disney a la que tothom dona “m’agrada”.
Perquè ens preocupa tant mostrar al món que som feliços? Afecta al nostre estil de vida el que els demés opinin de nosaltres? Serà aparentar felicitat el que realment ens fa més feliços més que anar al teatre o quedar amb els nostres amics? Segurament no. Però que amaguem darrera de tots aquests somriures forçats? Que som humans i que a vegades ni tot va bé ni tot és tant maco? Intentem amagar les nostres imperfeccions, defectes i mancances i magnifiquem les nostres virtuts i valors positius. Intentem ser fotògrafs, periodistes, poetes, filòsofs i humoristes tot a l’hora.
La gent sempre ha intentat aparentar, el que és nou a les xarxes socials és que la gent no es pot treure la seva “màscara” ni tan sols a la intimitat. Infinitat de persones estan constantment sotmeses al “què diran?” i, a la vegada, sotmetent-hi els seus contactes. El resultat és que la gent no es pot treure la seva màscara ni mitja hora al dia per a pensar qui és realment, el que provoca que visquin en una espècie de “reality” compartint informació amb gent que coneixen tant poc com a ells mateixos.
A vegades tot això ens porta a preguntar-nos si seran les xarxes socials el “Phtoshop” de la vida.

Tenim ànima o només desitgem tenir-la?

Maria Reyes (1r Batxillerat)

Un cop, un amic em va mirar als ulls i em va dir que volia veure si jo tenia ànima. La meva reacció va ser de confusió, realment mai m’havia parat a pensar res sobre l’ànima, ho veia més per a la gent supersticiosa perquè al cap i a la fi no era un dels temes més habituals en les meves converses. L’altre dia no recordo com, però vaig plantejar-me la possibilitat de tenir ànima i em vaig adonar que el concepte d’ànima pot ser molt relatiu, ja que depèn de les creences i supersticions de cadascú. Quan personalment parlo i em qüestiono sobre la presencia d’aquesta en un individu és, perquè de fet, tenir ànima no està demostrat científicament i això fa que s’obri un ampli debat sobre aquest tema, ja que més aviat crec que és de caire dogmàtic i personal. Amb això vull dir que cadascú té les seves pròpies opinions i que es normal que no s’arribi mai a cap acord.
Plató va arribar a la conclusió de que les ànimes són immortals, però, i si no en tenim? I si Plató només va creure que havia trobat la resposta encara que potser nomes era la que realment satisfeia la seva necessitat humana i no la que realment era la que havia de trobar (“certa”)? I si les ànimes només són objecte de les nostres pors? Una excusa per no assumir que tot s’acaba, que té un final? I si...? I si..? Només se m’acuden més de mil preguntes per resoldre, i cada cop estic més perduda.
Tot i això, jo crec que la gent que creu (creiem) en l’ànima ho fem per no “acceptar” un final després de la mort, ja que a mi personalment m’espanta moltíssim el fet de que arribi un dia en el que no senti res, en que tampoc sigui conscient, en el que dormi eternament. El fet de tenir ànima és, doncs, per dir-ho d’alguna manera, per tenir una visió més esperançadora, de confiar en que tot no s’acaba amb la mort, amb la vida a la Terra, sinó és tenir una flama encesa al cor que ens fa creure i confiar en que res té un final, si més no, de poder tenir consciència en el més enllà, de conservar alguna  petita part de mi per sempre. El fet preguntar-se sobre tenir ànima o només desitjar-la és el que em fa pensar sobre les meves creences, sobre la certesa de la pregunta o de com amago les pors. Em passaria el dia preguntant-me i buscant respostes, intentant coneixent-me a mi mateixa per saber si estic utilitzant algun mecanisme d’autodefensa. Totes les preguntes que em faig són poques, però almenys em permeten arribar al punt de satisfer la meva necessitat humana de trobar explicacions, tot i que sempre m’acabo preguntant quina resposta és la que vull sentir, saber o conèixer. Tornant al tema, per mi el fet de creure que tinc ànima és un alleujament tot i que alhora sóc conscient de que res del que se o crec és segur, però realment necessito confiar en que dins meu hi ha una cosa que mai desapareixerà.
En conclusió, considero que les persones que creiem en l’ànima és perquè tenim l’esperança de tenir-la i poder continuar després del final humà i  que més que un fet real és una necessitat que volem creure.

La por ens impedeix volar?

Irene Fortuny (1r Batxillerat) 

El meu gat té por a l'aigua, però en canvi es passa moltes hores observant-la. En veritat és un felí molt valent ja que s'enfronta a la seva por. Les persones també lluitem dia a dia contra la por. La por, és una reacció inconscient davant certs estímuls, que busca mantenir intacta la integritat personal i evitar qualsevol mal.

La por ens limita. Ens manté al nostre lloc de confort i no ens deixa volar, nosaltres només volem el plaer i el benestar, per això quan veiem alguna cosa que ens pot perjudicar, el primer que fem és fugir d’allò que ens amenaça.

El meu gat és valent, i això no significa que no tingui por, sinó que, la valentia és la capacitat de fer el que s’ha de fer encara que tinguis por. Quan actuem amb valentia ens sentim orgullosos, ja que li donem l’esquena a la por.

Hi ha moments que si et deixes dominar per la por, es pot arribar a tenir fòbia. Amb la fòbia no hi ha por, hi ha pànic. Hi ha gent que deixa de fer coses perquè té fòbia a elles. No ens hem de deixar anar per l’ansietat que patim, sinó que la hem de controlar i dominar.

El meu gat quan ja porta hores i hores mirant-se l’aigua, l’intenta tocar, enfrontant-se a ella, demostrant que ell és més gran, i s’adona que li agrada, li agrada la frescor de l’aigua. Si no l'hagués tocat, no s’hagués donat compte que l’aigua el refresca. Ha donat un pas endavant.

Tenim personalitat?

Marina Albert (1r Batxillerat)

“Cada persona és única”. Quants cops hem sentit a dir això? És cert, cadascú de nosaltres té una forma de ser o una altre que creiem com a pròpia, però si ens  parem a pensar-hi, ens podem adonar de que no és així.
Tot comença el dia en que naixes. Des del primer moment ja t'estan organitzant la vida, planificant-te-la, dient el que has de fer i el que no, et posen el nom...el nom hauria de ser una cosa que et posessis tu, és el que et defineix i potser ni t'agrada. Tothom et dirà així la resta de la vida. Amb això vull dir que t'acabes tornant, ho vulguis o no, en una versió més jove de la teva mare o del teu pare, ja que és el model a seguir més proper que tens i t'han educat amb els seus valor i la seva forma de pensar i per tant t’ho ha acabat transmetent.
Després també hi ha el teu cercle d'amics, o la societat en general.  Tu penses que t’agrada una cosa que els teus amics també els agrada però possiblement només t’estàs autoconvencent d’això inconscientment i que si haguessis nascut en un altre lloc del món i tinguessis uns altres amics ho odiaries. Ens ha passat també allò de que quan es posa de moda una peça de vestir (per exemple) no t'agrada o ho trobes lleig, però després de veure-ho a molta gent ho acabes comprant. Et pot semblar divertida una persona i t’agrada la seva forma de ser i potser tu no te n'adones però t'influeix i quan estàs amb aquella persona actues de forma semblant a ella igual que, en general, amb les companyies en que et puguis trobar en cert moment. Gent que trenca els esquemes i diu que vol tenir una personalitat única i una forma de vestir poc comuna, en realitat també està seguint una altra moda, menys freqüent però existent, i per tant ja deixa de ser única. Sempre.
La nostra personalitat, el “jo mateix” és llavors fragments de la personalitat de les persones que ens envolten, encaixades com un puzle i per més que ens esforcem a ser completament únics és impossible.

Les novetats de MWC 2014

Raül Barranco i Arnau Bach

El MWC ha rebut més de 85.000 visitants, procedents de més de 200 països, establint un nou rècord per a la principal cita de la indústria del mòbil. A més dels 80.000 assistents al MWC del recinte de Fira Gran Via, més de 5.000 persones han participat en els programes celebrats al mateix temps al recinte de Fira a Montjuïc.

El Mobile World Congress ha establert nous rècords en aquesta última edició, amb més de 1.800 empreses expositores, que han presentat les últimes novetats i serveis al llarg dels 98.000 metres quadrats d'exposició. Més de 3.800 mitjans internacionals i analistes de la indústria han assistit a l'esdeveniment per informar a tot els assiestents. 

Una anàlisi econòmica  realitzada per una empresa ha indicat que el Mobile World Congress ha aportat més de 356 milions d'euros a la ciutat de Barcelona i 7.220 llocs de treball temporal.Més de 3.800 analistes i mitjans de comunicació internacionals s'han acreditat per cobrir tota l'actualitat del MWC, en què han exposat les seves novetats més de 1.800 empreses de sectors com la informàtica, la telefonia o fins i tot l'automòbil.

En presentar el saló, que va arrencar oficialment el 24 de febrer, comptava amb reunir 75.000 assistents, de manera que el congrés, que Barcelona té garantit fins al 2018, ha tornat a batre totes les expectatives, amb xifres molt altes.
Els nous mòbils que s’han estrenat al MWC: Sony Xperia Z2, Samsung Galaxy S5, Nokia X, LG G Flex, Huawei MediaPad X1, Asus PadFone mini, Lenovo Vibe Z, Vodafone Unaxone i YotaPhone

Coven acaba a la foguera?

Alberto Bascuñana i Marc Fernandez

El dimecres 29 de gener va acabar la tercera temporada de la famosa sèrie americana American Horror Story, que, després de dos increïbles i captivadores temporades, ha tancat la tercera, que ha sigut de tot excepte dolenta . Tot i que no ha estat la millor de les tres, segons les notícies i crítiques que se n'han publicat, ha sigut la més estrafolària, histèrica i morbosa, aquest any la sèrie ha donat molts salts mortals cap a la ridiculesa però ha caigut a la melancolia gòtica i la incompresa coherència, però, no tan bé com es va fer a les dos primeres temporades d’una tan manera admirable.

Ja han passat més de 300 anys dels turbulents judicis de les bruixes de Salem, i encara d’aixó, van poder escapar algunes, les que ara estan en perill d’extinció. Ara més que mai, tenen que protegir-se mútuament, per això han fet una escola a New Orleans per aprendre a defensar-se. Una nova noia, Zoe Benson, personatge interpretat per l’actriu Taissa Farmiga, serà pròximament enviada a aquesta Acadèmia, ella és una descendent de Salem, però, òbviament no ho sap. Després, alarmada per aquestes agressions a la Acadèmia, Fiona Goode, la “Suprema” de les bruixes, personatge interpretat per l’actriu Jessica Lange, encara de estar una temporada absent, ara torna decidida a protegir l’aquelarre i destruir a qualsevol que s’interposi al seu camí.

En respecte a la meva opinió, el que ha fet que aquesta sèrie m’agradés tant ha sigut com ja he dit abans, les estrafolàries idees de Ryan Murphy i Brad Falchuk a les tres temporades, sobretot en aquesta. Personalment em va encantar el paper de Lange fen de Supreme, ha sigut admirable la manera de la que manava i aconseguia quasi bé tot el que volia.