Qui no ha dit mai que el temps vola o que s'eternitza? Quan sentim que el temps passa més de pressa o més lent, som plenament conscients de la sensació que tenim. Si no tinguéssim un rellotge que ens diu que el temps ha passat per a tots igual, no ho creuríem, per això jo penso que cada un té un temps propi.
Els minuts i els dies passen per a tots igual perquè tothom té la mateixa referència: un dia dura 24h, una hora 60min, i finalment tenim un rellotge que ens permet seguir el curs dels esdeveniments, però tot això ha estat imposat per l’home. En canvi, si visquéssim sense aquesta guia probablement cadascú adoptés una rutina ajustada a la seva pròpia “velocitat de vida”. Jo visc a un ritme diferent que tu, i cadascú és únic, per tant el seu ritme també, el fet de que tots fem les coses alhora només és fruit de la necessitat d’imposar una pauta que regeixi la societat perquè les coses funcionin.
Llavors, hi ha un temps únic o realment el temps existeix perquè la nostra ment el necessita per entendre el que veu?
Trobo dues possibles respostes al fet de que la percepció del curs del temps sigui diferent per a cadascú:
El concepte de temps és una competència exclusiva de la ment humana i això fa que cada persona tingui una percepció lleugerament diferent de la resta. Temps propi.
El temps és una magnitud que regeix sobre tot que la ment humana no pot comprendre ni mesurar per si sola, podríem parlar de la manca d’un sisè sentit que mesurés el temps i per tant això explicaria la facilitat que es té per perdre el control sobre “quina hora és” sense portar un rellotge a sobre. Temps únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.