VISITA A LA CLASSE DE 3r E

L'IMPULSOR DE LA IMMERSIÓ ENS VISITA

El passat dimecres 8 de juny, el senyor Joaquim Arenas va visitar la classe de 3r ESO E. El nostre convidat és mestre i pedagog, i reconegut activista social i cultural en pos de la llengua catalana. Fou l'impulsor de la immersió lingüística a Catalunya, que va permetre que el català fos -i sigui de moment- la llengua vehicular a l'educació catalana.

Un alumne va presentar a la classe el reconegut mestre i li va donar la benvinguda en nom del grup. Arenas ens va començar parlant de les llengües al món i de la importància cultural de cada una d'elles. Vam parlar de les llengües a Europa i de la situació sociolingüística actual del català als diversos territoris del domini lingüístic. 

Els alumnes es van animar a fer-li preguntes. Alguns li van preguntar per la seva vocació, d'altres es van interessar pels factors que han dut al declivi en l'ús del català com a llengua primera. Fins i tot hi ha qui es va atrevir a preguntar-li  quina de les llengües peninsulars seria la primera en morir. Al finalitzar, dos alumnes li van entregar un obsequi (cava d'Alella, que sempre queda bé) i vam baixar al pati a fer-nos una fotografia de grup amb ell.

 

 

Josep Mas

EL NOSTRE FUTUR

En aquest article diversos alumnes de l'assignatura de Revista ens expliquen què volen fer amb les seves vides...

JO VULL SER MATRONA (Mireia Massagué)

En el meu futur tinc pensat estudiar infermeria. Però no faré batxillerat, faré cicles de grau mitjà.

A mi m'agradaria arribar a ser matrona, perquè se'm dóna bé el tema dels nadons, tinc paciència, comprensió. O si no arribo a ser matrona, o el curs de la infermeria no m'agrada, aniria per el camí d'auxiliar d'infantil per ser professora de parvulari o guarderia. Jo de gran vull  tindre un bon futur, viure en una casa i tenir piscina, amb la meva parella i tot. Per arribar a ser matrona he d'arribar a la universitat per treure'm la carrera. Vull tindre el meu propi sou per no dependre de ningú.

No vull fer batxillerat perquè els estudis em costen molt i requereix molts estudis, en canvi per a mi és molt millor anar per el camí de grau mitja i després fer el grau superior.

JO VULL SER ASSITENT SOCIAL (Armand Suárez)

Tinc ganes de poder independitzar-me dels meus pares, per aconseguir-ho hauré de treballar. Vull ser assistent social. En què consisteix ser assistent social? Un assistent social té diferents funcions, en general ajudar la població, prevenir problemes tan individuals com col·lectius (familiars etc).  Ajudar a les persones en risc d'exclusió social. Proporcionar ajuda a les persones que la necessitin,.. Per què vull ser assistent social? Sempre m'ha omplert molt ajudar els altres. M'agrada molt analitzar situacions i buscar una solució coherent, penso que se'm dóna bé.

JO VULL SER ROBÒTIC (Luis Bejaramo)

Jo vull fer Robòtica perquè m'interessa molt com es va fabricant o ampliant, per exemple jo vull estudiar i aprendre.

Els Robots diuen que són per fer el treball dels humans, ara en molts instituts fabriquen robots o fan concursos.

Jo encara no sé que haig d'escollir: si fer cicles, baxillerat etc.

JO VULL FER BATXILLERAT (Sara Marín)

A mi personalment sí que m’agradaria fer batxillerat, ja que voldria entrar a la universitat. Tot i que encara no sé molt bé en què especialitzar-me, m’agradaria fer el batxillerat humanístic i social, ja que m’agraden molt les relacions públiques i socials i voldria treballar en alguna cosa social. També escolliria aquest batxillerat perquè se'm donen molt malament les ciències.

Tot i així crec que, per a alguna gent, escollir el batxillerat que vol fer és complicat  ja que no sempre el que realment t'agrada fer té bones sortides professionals...

Alumnes de Revista

ACAMPADA 3r ESO A, D i E

TRES DIES I DUES NITS AL MONTSENY

Els dies 4,5 i 6 de Maig, els alumnes de les classes A, D i E vàrem anar d'acampada al Montseny. L'acampada va ser organitzada en dos torns: al primer torn hi van anar els de les classes B i C. En el segon, nosaltres.

A les vuit del matí havíem d'estar a l'institut per agafar l'autobús, finalment vam partir a dos quarts de nou. Vam arribar al Montseny al voltant de les deu, l'autobús ens va deixar a tres quilòmetres del càmping les Illes que era on ens allotjàvem.

Un cop allà, al càmping, el primer que vam fer va ser distribuir les tendes de campanya per grups i seguidament les vam organitzar. Les tendes de campanya estaven distribuïdes en grups de tres i quatre persones, hi havia un total de dotze tendes, dues pels quatre professors i les deu restants pels alumnes.

Un cop ja instal·lats, vam dinar, uns el portaven preparat de casa i uns altres se'l van fer amb un fogonet. Després vam tindre una estona lliure i al voltant de les cinc anàrem al riu Tordera, que passava per allà. Ens ho vam passar molt bè, ja que més d'un va caure i va quedar xop. Quan ja estàvem al càmping de nou, ens van deixar lliure fins a al dia següent.

 L'Aina Cardús, alumna de 3r E al cim del Puigmal

Per fi va arribar el gran dia, ens tocava pujar al cim del Matagalls. Des del càmping fins al cim hi havia set quilòmetres amb un gran desnivell, Tots ens vam cansar molt, ja que van ser tres hores de pujada amb un sol abundant. Una anècdota graciosa va ser que un professor jubilat ens va acompanyar voluntàriament i quan tots nosaltres estàvem esgotats ell anava tranquil, com un que camina pel carrer... Vam dinar al cim i arribàrem al càmping al voltant de les cinc. Per la tarda ens vam dedicar a descansar i gaudir de la naturalesa. A la nit els professors van fer una botifarrada per a tots, les botifarres eren comprades al poble del Montseny i estaven boníssimes!

L'últim dia ens vam dedicar a fer-nos les motxilles, desmuntar les tendes de campanya, netejar els lavabos i fer una batuda per tota l'esplanada per netejar l'esplanada on havíem estat amb les tendes. Ens ho vam passar molt bé, va ser una experiència molt gratificant, ja que ens vam adonar que ens podíem superar a nosaltres mateixos i a més a més vam estar tres dies en companyia dels nostres companys.

Finalment la tornada a l'autobús va ser característica, ja que anàvem tots callats i la majoria adormits, a diferència de quan anàvem el primer dia tots parlant i molt moguts.

                                                                                    

Armand Suarez, Jairo Miron i Luis Bejarano

ACAMPADA 3r ESO B i C

ACAMPADA

ANADA:

El dia 2 de maig, els alumnes de 3r B i 3r C, vam sortir a les 8:30h de l’institut per anar d’acampada al Montseny a passar-hi dues nits. Abans d’anar cap al càmping, l’autobús ens va deixar a prop de la fageda, on vam esmorzar i donar una volta mentre els professors ens explicaven coses sobre el lloc.

Sobre les 12h, vam baixar de l’autobús, però aquest cop més a prop del càmping, i amb totes les motxilles vam fer un camí d’uns 2km per arribar al càmping. Un cop allà, cada grup, que eren de 3 o 4 persones, va muntar la seva tenda per dormir.

TORNADA:

El dimecres ens vam aixecar i vam recollir-ho tot, però no vam desmuntar les tendes, ja que el següent grup, format pels alumnes de 3r A,3r D i 3r E, va venir de dimecres a divendres a fer el mateix que nosaltres. Anàvem a marxar cap a l’autobús d’hora, a les 11.30h, però vam haver d’esperar l’altre grup i finalment vam marxar sobre les 13:30h.

ESTANÇA A L’ACAMPADA

Després de muntar les tendes vam dinar i quan vam acabar i vam anar al camí aquàtic. Molta gent no es va ficar a l'aigua, d'altres van caure. Vam pujar per un riu on l’aigua estava molt freda; un cop vam arribar on hi havia aigua estancada (gorg), ens vem poder tirar des d'una roca. Vam arribar al càmping i alguns es van dutxar i d'altres no.

El dia següent  ens vam aixecar molt d’hora per pujar al Matagalls, els professors ens deien que eren 2 hores o 3 de pujada, però al final van ser 4 hores, encara que 1 hora i mitja vam estar esperant als últims. Ens havíem que portar nosaltres el menjar i un cop a dalt vam dinar allà dalt. Quan vam baixar del Matagallls vam trigar més o menys duws hores, encara que alguns alumnes van trigar més. En arribar al càmping, alguns alumnes van fer tir amb arc, altres van fer lliure, o es van anar a dutxar. El sopar del segon dia el van preparar els professors, van fer amanides, botifarres i pa de pagès i de postre fruita. Dèspres de sopar l’Alfred va preparar un joc de nit i ens va dividir en dos grups.

LA NIT A L’ACAMPADA

La primera nit va ser una experiència nova per a nosaltres. Les nits eren de fred, molt de fred, l’únic que tenies era un simple sac de dormir. La primera nit va ser molt difícil perquè la gent parlava molt, serà perquè no teníem son, fins que va vindre l’Alfred i ens va fer callar a tots i es va emportar a alguns nois al lavabo perquè passessin la nit allà. Les altres persones tenien por a l’Alfred i es van dormir. A la segona nit, la cosa estava més tranquil·la, i els alumes es van quedar desperts fins a l’1:00h. Era la nostra última nit, llavors vam jugar a jocs entre nosaltres dintre les tendes.

 

                Sara Marin, Mireia Massagué, Oriol Ferré, 
Ray Huapaya i Pere Cusachs

CRÒNICA DELS PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI 3r ESO

L'acte va començar, amb una breu benvinguda a un artísta cinètic, en Jordi Pericot. Els dies 10 i 11 de maig anàrem al museu d'Art Cinètic Jordi Pericot, a Masnou. En Jordi ens va venir a veure, perquè entre totes les classes de 3r d'ESO vam fer tres quadres cinètics. Els alumnes de 3r li vam fer un petit vídeo que recollia les diferents etapes de la seva carrera professional com artista cinètic.

Agustín Sisti amb el diploma.

Un cop finalitzat l'acte d'en Jordi, va començar l'entrega de premis literaris de Sant Jordi. Les categoríes eren; prosa i poesía, en català i castellà. Una categoría única per a l'anglès i el francès.

Alguns dels guanyadors del concurs van ser: l'Oscar Tortosa, en Joan Lecha o la Sarah Nogués. Es van repartir primers premis i accèssits.

Enguany celebrem les efemèrides de les morts de Llull (700 anys) i Cervantes (400 anys).

En commemoració de Llull vam escoltar un poema d'Amic e Amat, i en record de Cervantes alguns alumnes van decidir fer-li un homenatge. Un grup de tres alumes van fer un rap molt original explicant diferents etapes i anècdotes de la vida de Cervantes.Uns altres van fer un prezi on també hi havia informació sobre ell.

Article escrit per: Armand Suárez, Sara Marín, Sabrine Nouach

L'origen curiós de dites populars

"Ser alt com un sant Pau"

Vol dir ser d’una gran estatura. Aquesta expressió que es va forjar d’una antiga festa popular religiosa on un home alt anava disfressat de sant Pau.

“Sant Pau era un home petit físicament però les coses que feia eren grans i per això el descrivien i dibuixaven com algú alt i de cara allargada i abundant barba.”

Origen: 
Els oficis de ferrer daguers i ganivetaires, formaven part de la Confraria de Sant Eloi i tenien per patró a Sant Pau, per això anaven a les festes pels carrers de la ciutat presidits per la figura d'un home molt alt vestit com sant Pau amb una gran barba, fent brandar una enorme espasa que duia a les mans en representació dels gremis.

“Fer un xivarri de cal Déu”

Significat: És un expressió viva, que vol dir “fer un soroll molt gran o desmesurat”.

Pel que fa a l’origen de la dita hi ha tres teories:

1. És una variant de Déu. 
2. Cal Déu prové concretament de la fàbrica de licors Déu i Mata, de les Corts de Sarrià.
3. Té origen en l’enrenou que hi havia pels carrerons de les Corts quan venien els carros a carregar bótes de licor que duien al port de Barcelona.

“Uns cafetins hi veureu

que podem dir ambulants,

que si són petits són grans

perquè amb poc calé beureu.

Si voleu llet, llet tindreu,

munyida i per munyir;

molt bon te per fer pair

                                                 

i aiguardent que és de cal Déu.”

(Aquest és un fragment d’un romanç que justifica la tesi defensada per la tercera hipòtesi.)

                                    

"Estar a la lluna de València"

Hi ha diverses llegendes sobre aquesta dita.

Les llegendes diuen que fa molt de temps, a València tancaven les portes de Serrà de les muralles quan es feia de nit i els que es quedaven a fora no podien entrar si no havien arribat a temps perquè s’havien despistat. D’aquí ve “estar a la lluna de Valencià”, estar despistat.

L’altra llegenda diu que quan els catalans van conquerir València, quan l'exercit va tornar a la platja, no hi cabien tots en els vaixells. Llavors la gent que no va poder entrar als vaixells es van haver de quedar a dormir a la platja. Mentre esperaven, un grup de moriscos valencians els van matar a tots mentre estaven despistats.

Per això quan estàs despistat o no estàs atent et diuen que estàs “a la lluna de València”.

ALUMNES DE L'OPTATIVA DE REVISTA

Article dirigit per Jairo Mirón

ANALITZEM ALGUNS SEGMENTS SOCIALS DE L'INSTITUT

Els més aplicats de l'IPM

Els més estudiosos del IPM normalment es troben a la biblioteca del centre. És un grup de poques persones que es reuneixen per estudiar, fer deures, etc... Són els típics que porten ulleres, treuen bones notes i són aplicats en els estudis. La seva actitud a classe és molt bona ja que sempre estan atents, fan els deures, no contesten als professors i es porten bé. Els seus hobbies solen estar relacionats amb la lectura i els jocs matemàtics (com per exemple el cub de rubik). La seva vestimenta és simple: duen texans i polo. Els altres compamnys sovint no els tracten gaire bé.

Els "Freakis" de l'IPM

Els "freakis" són un grup de persones que els agrada jugar a videojocs. Normalment són respectuosos amb els seus companys i en els seus temps lliures solen jugar a videojocs i mirar sèries d’anime (com One Piece o Naruto). Alguns són bastant estudiosos però d'altres ho suspenen tot.

Els “xungos” de l’IPM

A l'institut de "Premià de Mar", hi ha un grup de nois que no només vénen a l'institut a estudiar... Fins i tot alguns ni tan sols estudien. I aquest grup està format per nois i noies que es dediquen a fer tot tipus de coses que no siguin estudiar com ara: tractar malament els professors, fumar al pati i a la sortida, barallar-se, molestar els més "freakis", i fins i tot es droguen.

Descripció: vesteixen amb xandall, dessuadores sobre d'altres dessuadores, són addictes al tabac (entre altres coses) i desobeeixen les normes de l'institut. La majoria de nens els temen i eviten tenir cap problema amb ells.

ALUMNES DE L'OPTATIVA DE REVISTA

Article dirigit per Ray Alton Huapaya

Les 6 lleis més absurdes del món

1. A Tropea (Itàlia) està prohibit dur biquini si no estàs "en forma":

A la ciutat italiana de Tropea hi ha una llei que diu que "a les dones que són grasses i lletges els és prohibit estar a la platja amb biquini ", Aquest dret només el tenen " les dones joves que són dignes de lloar amb el seu aspecte la bellesa del cos femení...

2. A Rússia està prohibit conduir automòbils bruts:

Rússia va destacar per una llei que no permet conduir automòbils bruts, encara que no està tan clar el significat de brut en aquest cas... Segons enquestes, el 50% de la gent pensa que l'automòbil està massa brut quan no es veuen els números de la matrícula, i el 9%, si no es veu el conductor.

3. A Hollywood està prohibit per llei anar amb més de 200 ovelles:

A Hollywood està prohibit per llei treure a pasturar un ramat de més de 200 ovelles al mateix temps. Per això, si es troben a Hollywood, poden aprofitar l'oportunitat única de pasturar amb un ramat de 199 ovelles.

4. És il·legal morir al Parlament britànic:

Al Regne Unit una llei prohibeix morir-se al Parlament, ja que al Palau de la Família Reial, s'obliga a enterrar el mort amb honors de la Corona. Per tant, si hom mor al Parlament, encara que sigui un indigent, estan obligats a enterrar-lo amb honors reials.

5. Al Regne Unit una embarassada pot orinar on vulgui:

Una de les lleis més estranyes del Regne Unit és que una embarassada pot orinar on vulgui, fins i tot en un casc de policia. Per contra, un home que se sent obligat a orinar en públic pot fer-ho sempre que apunti cap a la roda del seu vehicle i mantingui la seva mà dreta recolzada en ell.

6. A Indonèsia es castiga amb la decapitació a qui es masturbi: 

Una de les lleis més absurdes d'Indonèsia és la que ha considerat, durant molt de temps, que la masturbació era motiu de decapitació. Però la realitat és més matisada. Segons l'article 281 del Codi Penal, qui es masturbi "deliberada i explícitament incorre en una pena màxima de 2 anys i 8 mesos de presó".

Alumnes de l'optativa de REVISTA

 

Tradicions de Nadal

             
LES TRADICIONS DE NADAL A CATALUNYA

 

Nadal, en el món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist.

 13 de desembre, Santa Llúcia

Aquest dia de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa Llúcia. Actualment, la data s’avança i la Fira comença cap a final de novembre.

 24 de desembre, Caga Tió

Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’origen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. 

 25 de desembre, dia de Nadal

És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs.També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales,  al voltant del pessebre o del’arbre de Nadal.

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús, que es reprodueix amb figuresplàstiques. Consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures col·locades seguint un ordre determinat, que simbolitzen l’arribada de Jesús al món. En aquests darrers temps s’estan implantant a tot Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges bucòlics de cada població i amb persones com a figures.ç

26 de desembre, Sant Esteve

És una festivitat considerada una mica com la continuació del dia de Nadal; es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu. El dia està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.

 28 de desembre, els Sants Innocents

Era una manera d’entretenir-se durant els dies llargs i freds d’hivern.

Actualment és el dia en què la mainada fa bromes innocents i divertides com ara penjar llufes o ninots de diaris retallats, i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades. 

31 de desembre,Cap d’Any

És el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou.

Se solen preparar sopars sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa i

es prepara el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 en punt de la nit.

1 de gener, Any Nou 

En aquest dia se sol fer revisió de com anat l’any anterior i es fan propòsits per a l’any que comença. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o de xai al forn.

  

5 de gener, Cavalcada de Reis

Mentre passa la cavalcada,la quitxalla dóna la carta als Reis o als Patges Reials,on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. 

 6 de gener, dia de Reis

Els nens es lleven molt d’hora per descobrir què és el que

els han deixat. Durant el dia es va peregrinant a les cases dels parents (avis, oncles, padrins...) a recollir altres obsequis que també els han deixat.

El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic

tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al

mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i

qui trobi el rei és qui portarà la corona.

Amal Essafi
Aina Cardús

 

Torna l'Ajuntament Jove al nostre institut

Dounia  El Mssail i Hajar El Aloui

Des de fa quatre anys (2009), les Regidores de Participació i Joventut organitzen conjuntament  el projecte Ajuntament  Jove (Link del projecte), destinat a l’alumnat de 3er d’ESO de Premià de Mar. Té com ha objectiu concret de fomentar la cultura democràtica i participativa dels joves, pretén educar i incentivar el treball en equip, el respecte, la tolerància i la democràcia participativa, representativa i directa.

Els participants de les escoles i l’institut elaboraran un projecte que és debatut a les aules. Els diferents projectes presentats per cada centre són analitzats i posteriorment votats per part del conjunt d’alumnes de 3er d'ESO. El projecte més valorat és el que es realitza a Premià de Mar durant l'any en curs.

Les escoles i instituts participants són l'Escola Assís, l'Escola La Salle, l'Escola Pilar i l’Institut Premià de Mar.