Rafael Vallbona: «Sóc un tastaolletes i m'agrada ser així»

Roger Tro i Eloi Salat

Parlarem de qui és i que fa Rafael Vallbona.

Nascut al 1960, és periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV. Els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau(1986), Qui és, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990). Autor d'una trentena de llibres, apostà per la narrativa. Col·labora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

1.-De petit ja tenies clar que volies ser escriptor i periodista?
De tota la vida m'ha agradat explicar històries. Amb deu o onze anys ens trobàvem els nanos del carrer i ens explicàvem les darreres peli que havíem vist. Jo, si no en tenia cap per explicar, me les inventava, Crec que ells ho sabien, però els fascinava la meva capacitat de relatar. Una mica més gran, als Hermanos, uns quants escrivíem 'novel·les' d'aventures a ma i un altre, que sabia dibuixar, les il·lustrava. eren exemplars únics, i se'ls anaven passant tots els nois de classe. Malauradament no en conservo cap.
I de jove la cosa no va minvar. Vaig estudiar periodisme a la U.A.B. i, ja fent primer, vaig començar a col·laborar en revistes i diaris. Crec que, si tornés a néixer, em tornaria a dedicar a això.

2.- Quan vas començar a escriure llibres i poemes?
Ja us ho he dit, als Hermanos, amb tretze/catorze anys. Això si, mai cap professor no em va esperonar a que continués, n'aprengués més i em formés. I a casa tampoc, la meva mare ho considerava un ofici bohemi. ella volia que entrés a treballar a un banc. El meu pare sempre callava, però crec que a ell si que li feia il·lusió. Fins el darrer dia de la seva vida va ser un gran fan dels meus llibres.

3.- Com a novel·lista quin tipus de novel·les recomanaries? Per què?
Crec que, sobretot els joves, ho heu de llegir tot, tot el que se us posi pel davant. És igual no ser metòdic. No cal. Al cap i a la fi, una vida de lector no és més que un llarg recorregut a la recerca d'un altre llibre que ens fascini, emocioni i faci pensar com el primer que ho va fer. I en aquesta llarga recerca arriba un moment que, mires enrere, i t'adones que has llegit molt i molt divers.

4.-Quines diferències hi ha entre la literatura juvenil i la literatura adulta?
Els llibres es diferencien entre els ben escrits i els mal escrits. Les altres diferències són purament comercials. La lectura ha de tenir un cer  grau de dificultat; així s'esperona el coneixement, la descoberta, però ha de ser una dificultat d'acord amb la maduresa del lector. Per això hi ha llibres per a infants, d'altres per a joves i d'altres per a adults, suposadament formats. Només suposadament.

5.- Què has fet com a periodista?
De tot, sóc un tastaolletes i m'agrada ser així. He treballat a redaccions de diaris, i ràdios fent una mica de tot; he escrit, dirigit i presentat programes de TV. He col·laborat en diaris com a articulista d'opinió (i ho faig encara), he escrit llibres de reportatges, he fet textos per a diaris digitals i he tocat temes que van des de la literatura, la música, l'esport, els tribunals, la política, l'ensenyament, l'urbanisme i els viatges...
I espero fer més coses encara, no em vull encasellar.

6.- Has viatjat a algun lloc com a periodista?
Sempre que viatjo ho faig com a escriptor (no diferencio entre escriptor i periodista, jo). Viatjo per conèixer, aprendre, fer recerca i, potser, escriure'n un relat. He estat per tot Europa, per l'Àfrica (el desert em fascina), EEUU, Cuba, Rússia...

7.- Què recomanaries als nois i noies que volen estudiar periodisme? I els que volen ser escriptors?
El mateix per a ambdues categories: apreneu-ho tot; només el coneixement us deslliurarà de la misèria més abjecta de la condició humana i us farà lliures; lliures per escollir el vostre camí.
Com aprendre? llegint, però també escrivint, veient pelis, anat al teatre, visitant exposicions, viatjant, preguntant i escoltant i observant. Si no sou tafaners i curiosos no us en sortireu.

8.-  En què consisteix la feina de guionista? De quin guió del que hagis fet n'estàs mes satisfet?
No hi ha programa de Tv o peli que no hagi estat, primer de tot, una idea, i després un munt de papers escrits. el que més m'agrada de la feina de guionista és veure com la meva idea, explicada en un paper mitjançant una tècnica narrativa concreta, es converteix en un relat audiovisual.

9.- En què consisteixen les assignatures de les quals ets professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la universitat de Ramon Llull?
Les assignatures que faig són: argumentació, narració (1er) i comunicació professional (2º), en grups de 12-14 estudiants, en aules dissenyades expressament com si d'una redacció es tractés. Algú s'hi apunta a aprendre a tenir idees i a explicar-les, que en això consisteix tot plegat?

10.- Quins projectes de futur tens?
Acabo de publicar un llibre de rutes en bici per Catalunya titulat Cicloturisme tranquil per Catalunya (Ed. Cossetània). A primers de gener publico una novel·la negra titulada El Tant per cent (ed. Al Revés), sobre la corrupció, al març un llibre de poemes que es diu On habita la ment (Germania), i al juny un llibre mig autobiogràfic, però amb un fort missatge polític i social titulat Les il·lusions perdudes (ed. 62). I estic començant a treballar en la història il·lustrada de l'escalada ciclista a Montjuic, una gran cursa ciclista internacional que es va fer durant 55 anys a Barcelona. I també treballo en una novel·la pensada per a joves lectors on narraré la història d'un pare i un fill que, tot i no entendre's es veuen obligats a viure junts en una petita furgoneta, doncs el banc els ha pres la casa.
I ja penso en una nova novel·la negra que girarà al voltant de la indústria de la pornografia, en una novel·la breu que fa temps que remeno i que tracta d'un personatge que busca pels carrers de París la petja de l'escriptor Julio Cortázar...
Ah, i estic preparant una nova travessa dels Pirineus en bici per commemorar la que vaig fer fa 15 anys, quan era més joves i les cames tiraven més, és clar.

En resum, el meu principal projecte de futur és seguir viu.

Enric Larreula visita l'institut

Divendres 1 de juny va venir l'Enric Larreula a visitar-nos a l'institut, no a explicar-nos coses de bon principi com ens pensàvem, sinó a respondre les nostres qüestions sobre el llibre de"Misteri a l'illa del gel".

Hi van haver unes quantes preguntes, unes més complexes que altres, per exemple, un que va preguntar si està basada ens fets reals, i va dir que més o menys, que va sentir la notícia de qui s'havia trobat uns esquimals deformats i amb els ulls blaus a Groenlàndia , i a partir d'aquí es va anar aixecant la resta.



També ens va dir que ell havia fet uns dibuixos per acompanyar el text del llibre però li van publicar , i també es va desviar una mica cap als temes de les Colonitzacions Europees.

Ens va agradar molt que ens vingués a visitar, i vàrem saber que transmetia perfectament tot el que sabia.
En general, va ser una gran visita.
Crònica de Palmira Sabaté

25 anys sense Foix

El dia 29 de gener es va commemorar 25è aniversari de la mort Josep Vicenç Foix, autor d'obres com Sol i de dol o Les irreals omegues. Per aquest motiu, la bibliotecària del nostre centre, Helena Antó, va tenir la iniciativa de muntar una exposició com a homenatge al poeta.

Una antologia amorosa

El passat dilluns 27 de febrer els alumnes de 4rt d'ESO E i F de l'INS Premià de Mar vam acudir a una activitat de dramatització organitzada pel Departament de Català.
L’activitat anava a càrrec de l’actor Francesc Ten, que va néixer a Calella l’any 1968, i que actualment és Cap de Publicacions de la Universitat de Girona, i fa –com diu ell- sempre que pot d’ actor. I com a actor ha treballat en la sèrie “Ventdelpla”, en el muntatge de “Sonets de Shakespeare”, en l’espectacle “Les ratlles del món”, així com en múltiples lectures dramatitzades i recitals de textos.


En Francesc va ser l'actor que va interpretar els diversos textos amorosos que vam treballar a classe de català. Durant les setmanes anteriors a la visita d'en Francesc, tots els alumnes vam rebre un dossier amb un recull de diferents fragments de novel•les i poemes sobre l'antologia amorosa. Vam treballar aquests textos dividits en diferents etapes, l'amor platònic, el desig, la maduresa...
Alguns dels autors eren clàssics i altres contemporanis, per exemple Shakespeare, Àngel Guimerà, Joanot Martorell, Joan Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda o Pere Calders.
Els alumnes vam tenir la sort de gaudir d’aquesta activitat subvencionada per la Institució de les Lletres Catalanes, i agraïm especialment el treball d'en Francesc. Crec que els meus companys estaran d'acord que va ser una activitat molt productiva i molt original, ja que ningú de nosaltres no sabíem del tot com seria, i almenys a mi personalment em va agradat molt.

Yasmina Berkane Pais
Premià de Mar, 29 de febrer de 2012

Textos d’amor en veu alta

El passat dia 27 vam poder gaudir amb la visita de l’intèrpret Francesc Ten, qui ens va recitar una antologia de textos d’'amor que contenia tant prosa com poesia, i que tractava de tots els vessants d'aquest.
Va començar amb el tema de la declaració de l'amor i l'amor impossible, amb parts de Romeu i Julieta, Tirant lo Blanc i Mar i Cel. Després va continuar amb l'amor correspost amb textos de Mercè Rodoreda i Pere Calders, en què ens va demostrar que a vegades, l'amor sí és possible. Llavors va recitar “Si la despullava”, de Joan Salvat-Papasseit, el primer poema de la tarda, amb el qual va començar el bloc del desig i la sexualitat. I el van seguir “Mecanoscrit del segon origen” i “No em prens ni et prenc...”.


Però tot el bo i millor té un final, i arriba l'endemà i el final de les relacions “T'ho diré sense embuts: et deixo.” Amb aquesta frase començava el text d'Isabel-Clara Simó. Just després vam continuar amb la maduresa i el record, amb poemes de Gerard Vergés i Josep Carner. Per acabar, la plenitud i l'anihilació, va llegir textos de Joan Timoneda i Ausiàs Marc.
Gràcies a la passió que va demostrar l'actor en llegir els textos, ens va fer passar una hora agradable en què vam gaudir de la literatura catalana amorosa. Fins i tot va cantar una mica de la versió musicada per Raimon de “Só qui só”, escrita per Joan Timoneda. Malgrat el seu esforç, no va aconseguir que ningú s'hi afegís. Tot i que els textos no eren humorístics ni per riure-se’n, ell va fer diverses bromes, perquè la reunió fos més amena per a totes i tots. Esperem que l'activitat es repeteixi algun altre cop.

Damià Fulton i Arrufat, i Eloi Rodríguez Gaxas 4t d’ESO F

Francesc Miralles: "El llibre està basat en experiències de la meva adolescència."

Ens visita el autor de Retrum, el llibre que s'han llegit les classes de 3er al nostre institut, i ens respon a les nostres qüestions.

Àlex Aguilera i Llúcia Saorín

Aquest dimarts 31 de gener va venir a l'institut l'autor Francesc Miralles. Va explicar les seves experències relacionades amb el llibre, que està basat en alguns fets o llocs reals, així com el bar de Negranit, i també els personatges tenen pinzellades de realitat.

També va fer publicitat del seu proper llibre, Oviblion, que és un spin-off d'alguns personatges de Retrum. Va respondre totes les preguntes amb amabilitat i simpatia. Els alumnes van fer un petit concurs de preguntes sobre el llibre. Els guanyadors es van emportar un disc amb les cançons del seu grup, Nikosia. A continuació, va comentar tota la seva adolencència, de moltes vivències viscudes en aquells anys i amb tots els viatges que havia fet per escriure aquest llibre. Finalment, es va centrar en Retrum 2 i de la possibilitat de que es faci una pel·lícula. Va respondre preguntes com: Com et vas inspirar per crear el concepte de anells quadrats, realment existeix en Gerard i per què surt a la història, o si els seus pares estaven d'acord amb que ell portés una vida de 'gótic/punk' quan era jove.

Els alumnes van considerar bona la visita, ja que Retrum va agradar molt a aquests, i els semblava interessant saber tots els secrets que hi ha darrera de les incògnites de l'obra.

Podeu visitar la seva página web oficial per rebre informació: http://www.francescmiralles.com/

L'autor de Retrum a Premià de Mar

L'autor de Retrum,Francesc Miralles, va venir aquest dimarts al nou institut Premià de Mar a respondre alguns del seus lectors.

El matí d'aquest passat dimarts, 31 de gener, va venir l'autor juvenil de Retrum al nou institut de Premià de Mar.
Va respondre totes les interessants preguntes dels alumnes premianencs, que, prèviament, s'havien llegit el llibre a les classes de llengua catalana.
Sembla que als alumnes els va ser força interesant llegir-lo perquè van comentar que "és un llibre diferent als altres i et deixa molts cops amb la intriga en certes parts de la història." I pot ser que alguns alumnes s'hagin pogut sentir identificats amb algunes parts de la lectura. Potser són aquestes característiques les que els atrauen.


Els alumnes de tercer s'han llegit el llibre apassionadament: "ens ha encantat perquè, com he dit abans, és molt original i intrigant", comentava R. B. en sortir de la xerrada.

Recomanem aquesta lectura a tothom perquè val la pena.

Podeu visitar la seva pàgina oficial.

Rebeca Barroso i Marta Gallardo 3r.

Lolita Bosch: Arrels i cor mexicans però al cap i a la fi, catalana

L’ escriptora Lolita Bosch, nascuda a Barcelona, però de cor Mexicà, va venir el passat 15 de desembre a la nostra escola per fer-nos una xerrada durant la qual ens va explicar moltíssimes coses interessants sobre la seva vida, la malaurada guerra civil patida a Espanya, i la situació actual de Mèxic. Aquesta dona és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgraduat en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Escriu a la vegada en català i castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l’alemany.

A nosaltres quatre, personalment, ens va agradar molt la visita de Lolita Bosch, creiem que és una de les poques autores que han vingut al nostre centre que ha aconseguit captar la nostra atenció d’aquesta manera. Cap conferenciant no ens ha explicat coses que hagin acaparat el nostre interès durant tota l’estona. Pensem que ella feia molts esforços per tal que la xerrada no se’ns fes pesada, i ho va aconseguir. També ens va deixar uns minuts perquè li féssim alguna pregunta sobre els seus llibres , i sobre les seves vivències.
Lolita Bosch ens va explicar un munt de coses i d’anècdotes, i ens en vam quedar amb unes quantes. Ens va explicar que, tot i haver nascut aquí, a Catalunya, se sent mexicana, perquè té tota la seva família allà, i a més, ella s’ha criat a Mèxic. Diu que van haver-hi molts republicans que a la guerra civil espanyola van haver de fugir del seu poble i anar-se’n a França en busca d’una nova vida, i que allà es van trobar amb una França molt poc acollidora, i que els portaven a tots a unes enormes platges d’ on sortien en vaixells, i finalment, tota aquesta gent va acabar exiliada a Mèxic, que els va acollir molt bé. D’aquí ve que la seva família visqui allà, i que se senti tan mexicana.
Ens va parlar, també, de la vida a Mèxic, és la part més emocionant i interessant de totes per a nosaltres, ja que la vida allà és més difícil i perillosa del que ens pensem, a causa de la corrupció. Allà són freqüents els segrestos i la gent que es passa a la màfia per sobreviure i per poder alimentar les seves famílies. Ella va explicar que va ser segrestada en un taxi fa uns quants anys, però que això, allà és completament normal. Ens va explicar un parell d’exemples de gent que es va haver de posar de part de la màfia, i d’immigrants que són raptats per formar part d’aquestes màfies; molts són drogats per les pròpies màfies. Ens va relatar una història real d’uns dotze nens d’Hondures que van ser raptats de petits i van ser obligats a matar moltíssima gent per tal que no matessin les seves mares i que, a hores d’ara, aquests nens estan completament bandejats i són rebutjats per tothom. La Lolita Bosch ha creat, junt amb altra gent, una associació per ajudar a tota aquesta gent de Mèxic i voltants que no té ningú, i que vol trobar la seva família, o que vol un lloc per viure en condicions mínimament dignes . La web és: www.nuestraaparenterendicion.com
Una de les coses que més ens va impactar va ser la dada que va donar sobre el fet que una dona, si creua Mèxic, està previst que sigui violada entre 7 o 8 cops, completament aterrador.
Per acabar, trobem que va ser una molt bona idea per part de la direcció de l’escola i dels professors portar aquesta senyora perquè sempre va bé que una persona que ha viscut aquestes coses i que ha parlat amb assassins i amb gent conflictiva ens expliqui les seves vivències i el que ha sentit en primera persona. Espero que si torna algun altre cop al centre, pugui explicar més històries del seu passat, però que siguin menys dures i colpidores.

Aïda Espasa

Mireia Yañez

Aida Alvarez

Andrea Gómez

Presentem "El metge d'Atenes" de Teresa Pous

La Margalida va iniciar l'acte referint-se a El metge d'Atenes i quin format tindria la presentació. Acte seguit, va parlar sobre l'autora i el seu llarg currículum.
“Teresa Pous va començar a escriure per plaer, i va acabar tenint un premi en el seu primer llibre publicat.”
Després va començar a parlar del llibre i van començar les lectures dels alumnes de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Un cop acabades les lectures, Teresa va comentar coses sobre els anys que ha tardat en documentar la novel·la, quatre anys i del seu viatge a Grècia. Va estar molt agraïda en tot moment als lectors i a l'acte en si.

En el torn de preguntes una noia va preguntar a la Teresa com millorar l'estil de escriptura, i un consell un consell pels que volen ser escriptors.

“el millor ambient per escriure és un lloc tranquil i en pau”.

A Teresa li va agradar molt el moment en què l'alumna de llatí de 4t d'ESO, Elisa Moya, va llegir un fragment d'un dels poemes que hi ha al llibre, també va ser molt especial per a ella quan la Margalida, entesa també en poetes gregues, va parlar de què s'havia inspirat en Ànite.

La novel·la també inclou una de les faules de l'Isop que coincideix amb l'optativa de primer d'ESO "Isop en valors".

A l'article de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació de la presentació de El metge d'Atenes a la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar i una pila de comentaris molt emotius que agraeixen els consells, el pa de pessic del piscolabis o el llibre signat per l'escriptora.

Gerard Carrillo i Tom Rosell

Alumnes de 4t ESO