Amb la Vella Quaresma acaba el Carnaval

Oualid Anzaoui i Bangali Sibeh

El dimecres de Cendra a la tarda, ens arriba la senyora Vella Quaresma, després d'haver escoltat el Testament d'en Carnestoltes.
 La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella.
Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en què no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar els infants que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura. Ve a recordar-nos tot el que no podrem fer durant set setmanes. Caminant sobre les seves set cames, la vella encén la foguera per cremar en Primilià. I ens convida a menjar sardines, perquè la carn resta prohibida. I a partir de la nit, una vella de fusta queda penjada al balcó de l'ajuntament, perquè cada setmana li treguin un peu. Així no ens descomptarem dels dies que falten per acabar la Quaresma.
 La Vella Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria popular del nostre país des de fa molts anys. I és que a les llars on hi ha nens i a les escoles és ben habitual penjar la imatge de la Vella Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden fins arribar al Diumenge de Pasqua, a part de recordar el tema del dejuni. Antigament, aquesta figura era cremada al foc el mateix Diumenge de Pasqua.