Sortida al Museu Blau 4t ESO

El passat dimarts 10 de novembre els alumnes que participem a l’optativa de Biologia de 4t d’ESO vam realitzar una sortida al Museu Blau de Barcelona. L’alumnat i el professorat responsable ens vàrem desplaçar des de Premià de Mar fins a la zona del Fòrum de Barcelona mitjançant el transport públic.

Els professors que ens acompanyaven eren en Pep Caballeria, la Montse Casas i el Salvador Segrelles, entre d’altres. Els anomenats ens van entregar uns dossiers que posteriorment havíem d’anar completant.

Ens van separar segons els grups establerts per les classes de biologia i vam començar la visita: 
-Primerament, guiats per un responsable del museu vam fer un petit taller/activitat d’orientació, relacionada amb l’origen de la vida a la terra; havíem de completar una sèrie d’imatges referents a l’evolució d’una espècie en el pas dels milions d’anys.

-La segona part de la sortida consistia en passejar lliurement pel museu en cerca de les respostes requerides pel dossier, molts alumnes ens vam ajuntar en grups per fer el treball més fàcil i divertit.

Tot i que sota el meu punt de vista la sortida no va estar molt ben estructurada, em sembla que serà molt útil per endinsar-nos al nou tema que acabem d’obrir a biologia, el qual fa referència als períodes geològics i a l’evolució de la vida a la terra.

I a vosaltres, què us va semblar?

Aitor F.

DINAMARCA

La Berta Canes va estudiar l'ESO al Cristòfol i va ser una redactora fantàstica durant dos cursos. Ara la tenim estudiant a Dinamarca i ens ha fet aquesta crònica.

Perquè la teva vida pot fer un canvi impressionant en poc temps. Viatjar et canvia a tu, i conèixer cultures noves et converteix en una nova persona, amb una ment oberta i una perspectiva diferent de tot el que veus.

Vaig arrivar a Dinamarca un 29 de juliol de 2011. Avui dia 5 de març ho veig tot amb uns altres ulls.
Dinamarca no és un pais totalment diferent al nostre però tot i així té les seves costums. Aquí he après a valorar el temps que passo amb les persones i aquells petits detalls com les abraçades o els petons, que aquí són molt valorats. Amb la família només encaixes les mans, però quan et fas molt amb algú pots arribar a donar una abraçada, i els petons ja són entre millors amics (normalment noies) o parelles.
Les hores de menjar, el sopar especialment, són molt importants, és aquell moment del dia en què parles amb la família i expliques tot el que has fet, s’ho reserven tot per a aquella estona que normalment pot arribar a ser una hora. La resta del dia és per a tu mateix, per a fer les teves coses.
Dinamarca és un pais precios per on pots passejar amb tranquil·litat, deixar una bicicleta sense lligar durant uns minuts o hores i tens un 99% de possibilitats que no passi res, un país on pots respirar tranquil. I més si vius en una illa com Bornholm, i aquest és el meu cas.
Bornholm és una illa situada entre Suècia i Alemanya, on hem anat a parar 6 estudiants d’intercanvi, que actualment són els meuls millors amics aquí, ja que ells estan vivint les mateixes experiències que jo... Això és màgic.

Des que sóc aquí, he crescut, sí, desgraciadament en tots els sentits... He après a raonar, he après noves llengues, he après a fer les coses per a mi mateixa, he après a valorar el que tinc i he après a aprendre dels altres. Viure un any fora de casa, en una família nova, parlant una nova llengua i començant-ho tot de zero; és l'experiència més impressionant que he viscut mai.

La veritat és que no sé com explicar tot això. El Joan Marc m’ha demanat que faci una crònica del meu any en aquest nou pais, però la veritat és que no puc resumir el munt de noves experiències que he viscut durant 7 mesos en un escrit... Aquest és el segon escrit que començo, el primer era avorrit i no m’agradava, aquest és més del meu tipus, és més “jo”, és dir, més confús :D

El meu any es podria resumir amb preguntes més comunes que et fan quan viatges a un lloc nou; I no et fa por marxar un any? I per què has triat Dinamarca? No trobes a faltar la teva família i els teus amics? No tens ganes de tornar? Per què vas decidir marxar? etc.
I així segueixen, preguntes complicades que no saps respondre, que no saps mai què dir i sempre et deixen en blanc.
Berta Canes