VISITA A LA CLASSE DE 3r E

L'IMPULSOR DE LA IMMERSIÓ ENS VISITA

El passat dimecres 8 de juny, el senyor Joaquim Arenas va visitar la classe de 3r ESO E. El nostre convidat és mestre i pedagog, i reconegut activista social i cultural en pos de la llengua catalana. Fou l'impulsor de la immersió lingüística a Catalunya, que va permetre que el català fos -i sigui de moment- la llengua vehicular a l'educació catalana.

Un alumne va presentar a la classe el reconegut mestre i li va donar la benvinguda en nom del grup. Arenas ens va començar parlant de les llengües al món i de la importància cultural de cada una d'elles. Vam parlar de les llengües a Europa i de la situació sociolingüística actual del català als diversos territoris del domini lingüístic. 

Els alumnes es van animar a fer-li preguntes. Alguns li van preguntar per la seva vocació, d'altres es van interessar pels factors que han dut al declivi en l'ús del català com a llengua primera. Fins i tot hi ha qui es va atrevir a preguntar-li  quina de les llengües peninsulars seria la primera en morir. Al finalitzar, dos alumnes li van entregar un obsequi (cava d'Alella, que sempre queda bé) i vam baixar al pati a fer-nos una fotografia de grup amb ell.

 

 

Josep Mas

Margalida Capellà

Margalida Capellà és una professora de l'institut Premià de Mar. Fa llatí i grec a batxillerat i als alumnes de 4r d'ESO.Va obrir el seu bloc, el fil de les clàssiques, el 2007 per motivar els seus alumnes i perquè tinguessin més interès per la seva assignatura.

Ens hem donat la llibertat per fer-li una entrevista i informar-nos més sobre ella.

1. Des de quan et vas interessar per les llengües?
Ben bé, no ho sé. Diria que des de sempre. De fet, els meus pares sempre diuen que vaig aprendre a parlar molt d’hora i que als tres anys ja llegia bé. De petita, em vaig proposar d’aprendre una paraula nova cada dia i vaig continuar amb aquesta rutina fins que vaig aprendre grec modern.


2. Et va costar molt aprendre llatí i grec clàssic? Són llengües flexibles, molt difícils, però m’agradaven molt, i crec que tenia facilitat amb la sintaxi i la morfologia però l’art de la traducció requereix de molt temps i molta paciència; també d’equivocar-se molt i d’aprendre de l’error. Són llengües que recompensen amb escreix l’esforç perquè aporten molt de plaer intel·lectual i una gran satisfacció personal. Amaguen un gran tresor: un pensament i una manera de ser i d’entendre el món que malgrat els anys és ben vigent. Són la nostra herència cultural!


3. Quina carrera vas escollir? Per què? Vaig estudiar Filologia Clàssica. De fet, havia d’estudiar Genètica i els professors es van enfadar molt amb mi perquè deien que, podent estudiar una cosa amb futur, a sant de què havia d’estudiar Clàssiques i fora de Mallorca.


4. Què és el que va impulsar a escollir aquesta carrera? El canvi de gir a la meva vida, de ciències a lletres pures, de Mallorca a Barcelona, el va provocar el llatí i després la professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes, que, sense ser tutora, va parlar amb els pares perquè em deixessin estudiar Clàssiques i sortir de l’illa. Encara mantinc contacte amb ella. Ha exercit en mi una gran petjada a l’hora d’entendre i d’exercir la docència, i això que no eren temps digitals! La resposta a la vostra pregunta seria: Una gran mestra!


5. De petita tenies planejat ser professora, o tenies en ment un altre ofici? Quin? Tot i que, als quatre i als cinc ajudava a la senyoreta a fer llegir els meus companys de classe que encara no en sabien, i em va anomenar la seva ajudant, no va ser fins més tard que vaig decidir dedicar-me a la docència i treballo a l’aula, perquè m’agrada. Va ser tot un encert! De petita, volia ser arqueòloga i d’adolescent, científica. Crec que totes aquestes inquietuds, i més, les he trobades estudiant Clàssiques i les poso en pràctica en el dia a dia a l’aula.



6. Qui va escollir el bloc dels teus alumnes Aracne fila i fila? Per què aquest nom? Què significa?Després de guanyar el 2008 El Fil de les Clàssiques el Premi Bloc Catalunya d’Educació i sortir al telenotícies, els meus alumnes varen deixar d’escriure i de comentar al bloc d’aula; aleshores els vaig fer un regal, perquè tinguessin el seu espai i el sentissin seu, amb la condició d’obrir-lo a la col·laboració d’altres alumnes, professors d’altres centres i a tothom que hi volgués participar. El nom el vaig suggerir jo i els va agradar. Per què Aracne fila i fila? perquè es tractava de seguir El Fil de les Clàssiques i no perdre’s en el laberint d’Internet i, a la vegada, volia que fossin millors editors, i ho han aconseguit, perquè els alumnes aprenen millor els uns dels altres. Sabeu qui era Aracne? Voleu que us expliqui el mite? Doncs, hi havia una vegada una noia de Lídia de nom Aracne que es vantava de ser tan bona teixidora i brodadora com la mateixa dea Minerva, Atena en grec. S’ho creia tant que la va reptar a un concurs i, vés per on, la noia va fer un brodat dels amors dels déus tan bonic que la dea engelosida la va convertir en una aranya i encara ara fa la tela!

7. Li vas dedicar a algú en especial el Premi Impuls? Als meus alumnes i exalumnes! A qui, si no? Durant vuit anys han anat estirant del fil i fent-lo seu, han trenat l’atapeït currículum de Grec i de Llatí, s’han preparat tots junts per a les PAU, han volgut compartir la seva feina, han treballat cooperativament i col·laborativa, han fet treball competencial, han volgut fer de les seves eines de lleure, eines d’aprenentatge i de curació de continguts a la xarxa, han format el seu PLE (Personal Learning Environment) i alhora el meu, han esdevingut far per a altres alumnes d’altres centres… En Joan Marc Ramos el 2007 em va iniciar en el món dels blocs, però sense l’entusiasme dels alumnes tots aquests espais digitals (Aules Moodle per a cada curs, 23 blocs, xarxes socials…) o bé no haurien arribat a veure la llum o s’haurien mort i no s’hagués guanyat cap premi, cap reconeixement, cap guardó… i n’han obtingut ben molts (Auriga, Baldiri Reixac, Es de Libro, Eidéa, Hèrcules, Projecte de Recerca Jove, Espiral Edublocs etc).


8. Quina és la finalitat de tot el projecte??La finalitat del projecte digital de clàssiques, nascut a l’aula i per a l’aula, és actualitzar el passat grecoromà per entendre el present i ajudar a encarar el futur.

L’actualització de les classes de Grec i de Llatí a través de les eines digitals i amb una nova metodologia fa que els alumnes se sentin motivats per aprendre, per establir connexions i trobar referències clàssiques arreu, … L’alumne/a esdevé el propi protagonista del seu procés d’aprenentatge, del seu qualificador i del seu èxit o fracàs, ...El treball en equip, la creativitat, despertar l’esperit crític, saber viure en la societat digital, fomentar valors, la capacitat de pensar i de qüestionar, el reconeixement del llatí i del grec, un lloc per a les Humanitats …





Moltes gràcies, noies, per l’entrevista i per difondre el projecte de clàssiques digitals de l’IPM a Somnis.

Margalida Capellà Soler

Xènia Ruiz i Carla Marin

Entrevista a un gran entrenador, Mamadou Balde. "Sens dubte el més important és el fet de ser una pinya".

A Premià de Mar ens podem dedicar a qualsevol tipus d'esport, un dels més practicats és el bàsquet, tant masculí com femení. Si vols practicar aquest esport, el millor lloc són les instal·lacions de l' ABPremià.
En aquest equip hem pogut gaudir tant de l'esport com de la bona companyia dels seus integrants. Cada partit aporta un munt d'emocions tant als jugadors com al públic.
Per endinsar-nos més a fons en aquest club, hem decidit entrevistar a un dels seus integrants.Es diu Mamadou Balde i és l'entrenador de l'actual Cadet del club.

 1- Quan vas començar a jugar a bàsquet?
Vaig començar a jugar quan tenia tan sols 5 anys. En aquell moment em va encantar.

2- Quan vas decidir fer-te entrenador? Per què?
Vaig decidir-ho fa 4 anys. Al principi ho feia per guanyar alguns diners, però ara ja ho faig perquè m'agrada entrenar. Suposem que m'agrada donar ordres .

3- Quan vas venir a l'AB Premià?
Fa 4 anys també, vaig començar aquí.

4- Què és el més important per a tu com a entrenador?
Hi ha molts punts importants que un equip hauria de tenir, però sens dubte el més important és el fet de ser una pinya. Ser respectuós amb els companys, amb els rivals i, també, amb un mateix. En temes competitius trobo que el més important seria això. No m'enfado si el meu equip perd, si ha jugat com cal. (Però si guanyem millor)

5- Com ha de ser un equip de bàsquet?
Un equip, per mi, ha de tenir molta intensitat, ha de jugar i pensar ràpid. Però sobretot moltes ganes de jugar.

6- Tens alguna altra feina apart de ser entrenador?
No tinc cap feina, estic estudiant una carrera científica. De fet estic pensant en anar a estudiar a un altre país com Anglaterra.

7- Quan penses deixar de ser entrenador?
La veritat és que no ho he pensat, però suposo que ho hauré de deixar per temes d'estudis o simplement, quan em cansi.

Agraïm que ens hagi contestat aquestes preguntes, però sobretot agraïm que ell sigui el nostre entrenador.

Pau López i Gerard Martínez

KANDA KRASS

KANDA KRASS

PAU REDONDO NO PENSARIA QUE ARRIBIA A TINDRE EL QUE TE EN EL SEU CANAL DE YOUTUBETRFEW

Kanda Krass és un canal de Youtube que té ara mateix 851 (23/10/15) subscriptors. La persona que té aquest canal de youtube es diu Pau Redondo, te 14 anys, es de Premià de Mar i va a l’institut del poble. Els seus vídeos no van sempre del mateix tema. Kandra Krass és un canal on pots veure curtmetratges, videoreaccións, preguntes i respostes, crítiques, etc, els vídeos són tots diferents però tots són d'humor. Li hem fet unes preguntes per tenir més informació:


  PREGUNTES:

· EN QUÈ ETS VAS INSPIRAR EN FER EL CANAL?   COM VAS COMENÇAR?
- La meva raó principal era per compartir las meves tonteries a youtube, i sembla que aixo li agrada a la gent que ho veu, cosa que no m'ho esperava

·QUIN I QUAN VAS FER EL PRIMER VÍDEO I DE QUÈ TRACTA?
- El meu primer vídeos fa ser al 25 de febrer del 2015, i basicament es un vídeo presentant el meu canal de forma una mica prepotent per cridar l'atenció i a la gent li va agradar

· QUANT TEMPS PORTES FENT VÍDEOS?
- De qui poc farà 9 mesos aproximadament

· DE QUÈ TRACTEN ELS TEUS VÍDEOS?
- Basicament de humor i tonterias meves, per exemple de videosreaccións, critiques a nois es una mica de tot, encara no sé en que centrar-me principal ment, i això que ja fa 9 mesos que penjo vídeos.

· QUANTS SUBSCRIPTORS TENS?
- Ara mateix 892, casi 900 estic bastant content

-CADA QUAN PENGES VÍDEOS?
- Intento penjar un vídeo cada setmana però amb els exàmens i tot no puc e intento pujar un o dos al mes.

-COM T'INSPIRES PER FER VÍDEOS?
- Pues la veritat del primer que em passi pel cap, quan tinc una idea bona la pujo, una broma telefònica...

-ELS TEUS PARES QUE EN PENSEN, T'AJUDEN?
- El meu pare l'hi es igual, em veu i gual que com estava abans, i a la meva mare li fa una mica de por perquè tinc haters (persones que no li agraden els seus vídeos i el critiquen de males maneres) i aleshores la meva mare si que em controla una mica el canal, però no m'ajuden a fer vídeos ni res.

Rafael Vallbona: «Sóc un tastaolletes i m'agrada ser així»

Roger Tro i Eloi Salat

Parlarem de qui és i que fa Rafael Vallbona.

Nascut al 1960, és periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV. Els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau(1986), Qui és, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990). Autor d'una trentena de llibres, apostà per la narrativa. Col·labora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

1.-De petit ja tenies clar que volies ser escriptor i periodista?
De tota la vida m'ha agradat explicar històries. Amb deu o onze anys ens trobàvem els nanos del carrer i ens explicàvem les darreres peli que havíem vist. Jo, si no en tenia cap per explicar, me les inventava, Crec que ells ho sabien, però els fascinava la meva capacitat de relatar. Una mica més gran, als Hermanos, uns quants escrivíem 'novel·les' d'aventures a ma i un altre, que sabia dibuixar, les il·lustrava. eren exemplars únics, i se'ls anaven passant tots els nois de classe. Malauradament no en conservo cap.
I de jove la cosa no va minvar. Vaig estudiar periodisme a la U.A.B. i, ja fent primer, vaig començar a col·laborar en revistes i diaris. Crec que, si tornés a néixer, em tornaria a dedicar a això.

2.- Quan vas començar a escriure llibres i poemes?
Ja us ho he dit, als Hermanos, amb tretze/catorze anys. Això si, mai cap professor no em va esperonar a que continués, n'aprengués més i em formés. I a casa tampoc, la meva mare ho considerava un ofici bohemi. ella volia que entrés a treballar a un banc. El meu pare sempre callava, però crec que a ell si que li feia il·lusió. Fins el darrer dia de la seva vida va ser un gran fan dels meus llibres.

3.- Com a novel·lista quin tipus de novel·les recomanaries? Per què?
Crec que, sobretot els joves, ho heu de llegir tot, tot el que se us posi pel davant. És igual no ser metòdic. No cal. Al cap i a la fi, una vida de lector no és més que un llarg recorregut a la recerca d'un altre llibre que ens fascini, emocioni i faci pensar com el primer que ho va fer. I en aquesta llarga recerca arriba un moment que, mires enrere, i t'adones que has llegit molt i molt divers.

4.-Quines diferències hi ha entre la literatura juvenil i la literatura adulta?
Els llibres es diferencien entre els ben escrits i els mal escrits. Les altres diferències són purament comercials. La lectura ha de tenir un cer  grau de dificultat; així s'esperona el coneixement, la descoberta, però ha de ser una dificultat d'acord amb la maduresa del lector. Per això hi ha llibres per a infants, d'altres per a joves i d'altres per a adults, suposadament formats. Només suposadament.

5.- Què has fet com a periodista?
De tot, sóc un tastaolletes i m'agrada ser així. He treballat a redaccions de diaris, i ràdios fent una mica de tot; he escrit, dirigit i presentat programes de TV. He col·laborat en diaris com a articulista d'opinió (i ho faig encara), he escrit llibres de reportatges, he fet textos per a diaris digitals i he tocat temes que van des de la literatura, la música, l'esport, els tribunals, la política, l'ensenyament, l'urbanisme i els viatges...
I espero fer més coses encara, no em vull encasellar.

6.- Has viatjat a algun lloc com a periodista?
Sempre que viatjo ho faig com a escriptor (no diferencio entre escriptor i periodista, jo). Viatjo per conèixer, aprendre, fer recerca i, potser, escriure'n un relat. He estat per tot Europa, per l'Àfrica (el desert em fascina), EEUU, Cuba, Rússia...

7.- Què recomanaries als nois i noies que volen estudiar periodisme? I els que volen ser escriptors?
El mateix per a ambdues categories: apreneu-ho tot; només el coneixement us deslliurarà de la misèria més abjecta de la condició humana i us farà lliures; lliures per escollir el vostre camí.
Com aprendre? llegint, però també escrivint, veient pelis, anat al teatre, visitant exposicions, viatjant, preguntant i escoltant i observant. Si no sou tafaners i curiosos no us en sortireu.

8.-  En què consisteix la feina de guionista? De quin guió del que hagis fet n'estàs mes satisfet?
No hi ha programa de Tv o peli que no hagi estat, primer de tot, una idea, i després un munt de papers escrits. el que més m'agrada de la feina de guionista és veure com la meva idea, explicada en un paper mitjançant una tècnica narrativa concreta, es converteix en un relat audiovisual.

9.- En què consisteixen les assignatures de les quals ets professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la universitat de Ramon Llull?
Les assignatures que faig són: argumentació, narració (1er) i comunicació professional (2º), en grups de 12-14 estudiants, en aules dissenyades expressament com si d'una redacció es tractés. Algú s'hi apunta a aprendre a tenir idees i a explicar-les, que en això consisteix tot plegat?

10.- Quins projectes de futur tens?
Acabo de publicar un llibre de rutes en bici per Catalunya titulat Cicloturisme tranquil per Catalunya (Ed. Cossetània). A primers de gener publico una novel·la negra titulada El Tant per cent (ed. Al Revés), sobre la corrupció, al març un llibre de poemes que es diu On habita la ment (Germania), i al juny un llibre mig autobiogràfic, però amb un fort missatge polític i social titulat Les il·lusions perdudes (ed. 62). I estic començant a treballar en la història il·lustrada de l'escalada ciclista a Montjuic, una gran cursa ciclista internacional que es va fer durant 55 anys a Barcelona. I també treballo en una novel·la pensada per a joves lectors on narraré la història d'un pare i un fill que, tot i no entendre's es veuen obligats a viure junts en una petita furgoneta, doncs el banc els ha pres la casa.
I ja penso en una nova novel·la negra que girarà al voltant de la indústria de la pornografia, en una novel·la breu que fa temps que remeno i que tracta d'un personatge que busca pels carrers de París la petja de l'escriptor Julio Cortázar...
Ah, i estic preparant una nova travessa dels Pirineus en bici per commemorar la que vaig fer fa 15 anys, quan era més joves i les cames tiraven més, és clar.

En resum, el meu principal projecte de futur és seguir viu.

Joan David Molina: "M'agradaria seguir fent aikido durant molt més temps".

Marc Redondo Castilla i Joan David Molina

Avui entrevistarem Joan David Molina. Fa 3r d'ESO a l'institut Premià de Mar, té 14 anys i fa un esport poc conegut anomenat aikido:

- Em podries explicar què és l'aikido?
- L'aikido és un esport d'art marcials que tracta de defensa personal i consisteix a defensar-te d'un agressor sense haver de fer-li mal.
- Quis dies i hores entrenes?
- Dilluns i dimecres de 19:45 a 21:45, tècnica, i el divendres de 19:45 a 21:45 faig armes, i alguns dissabtes de 10:00 a 13:00 faig cursets.
- Com es diu el teu entrenador?
- El meu entrenador,  jo li dic sensei es diu Jaume Segura.
- A quin nivell i cinturò vas?
- Hi ha tres nivells: infantil, juvenil i adults i jo estic en adults i tinc el cinturò verd 
amb la Hakama, que és com una faldilla.
- Quants nois de la teva edat hi ha a l'aikido?
- Només hi ha nois i noies de setze anys.  La resta són més grans.
- T'agrada aquest esport o voldries fer un altre esport marcial?
- No, m'agradaria seguir fent aikido durant molt més temps.
- T'agradaria ser entrenador o sensei?
- Sí, m'agradaria ensenyar aikido a altres persones que li agradi aquest esport.
- Aquest esport és més defensiu com el judo o més ofensiu com el karate?
- No és gens ofensiu, ja que es tracta de defensar, i comparat amb el judo l'aikido pot rebre qualsevol tipus d'atac.
- Quants anys portes fent aikido?
- Vaig començar als 8 anys, o sigui que porto 6 anys fent aikido.
- Creus que podràs arribar lluny en l'aikido i tindre un cinturò alt?
- El meu objectiu és ser sensei, que és arribar al cinturò negre d'aikido.

Esperem que el Joan David arribi a ser un bon jugador i tambè a arribar a ser sensei.

Maite: "Fa 35 anys que treballo aquí"

Andres Ruiz , Sergi Sevillano i Maria Martín.

Aquest dimecres 20 de novembre vam anar a fer una entrevista a la responsable de la cantina. Es diu Maite i porta treballant a l'institut des que es va fundar.
- Per què vas decidir treballar en aquest institut? 
-Vaig decidir treballar aquí perquè no hi treballava en aquell moment.
- T'agrada fer aquest treball?Per què?
- Sí, perquè ja son molts anys treballant en aquest àmbit.
- Quant  temps fa que treballes aquí? 
- Des que es va inaugurar el Cristòfol Ferrer, fa més o menys 35 anys.
- Necessites molta ajuda per fer aquest treball?
- En l'hora del pati sí que necessito més ajuda, per això venen dos alumnes.
- Quin tipus d'aliments es serveixen?
- Sucs, pasta, cafès, patates, llaminadures... Es ven una mica de tot.
- Passes tot el dia treballant aquí?
- De 8 a 6:30. El dilluns no la tanco, però els altres dies sí que tanco al migdia.
- Què és el que més t'agrada d'aquest treball?
-La gent que passa per la cantina, sobretot professors perquè son més adults i puc parlar més.
- T'agradaria fer algun altre treball?
- Ja n'he fet d'altres... Ara mateix no, perquè m'agrada treballar en aquest institut.
- Has contractat alguns ajudants en aquest any?
-Si, vénen dos alumnes a ajudar-me a l'hora del pati des de l'any passat.

Marc Redondo: «Vull fer basquet fins que em mori»

 

    

Joan David Molina i Marc Redondo Castilla 

Ara entrevistarem Marc Redondo, jugador numero 12 de l'equip de Premià de Mar de basquet, aqui volem fer unes preguntes.

-Quan vas començar ha fer basquet?
- Porto deu anys fent bàsquet i vaig començar als quatre anys.
- Penses deixar de fer basquet algun dia?
-  M'agradaria fer basquet fins que em mori.
- Quants jugadors juguen al teu equip?
- En el meu equip en som 12.
- A quines hores entrenes?
- El dimarts de 19:30h a 21:15h, el dijous de 19:1 5h a:20:45h i el divendres de 19:00h a 20:15h. El dissabte tinc partits a les 9:00h.
- Com es diu el teu entrenador?
 El meu entrenador es diu Adrià Muñoz Perea.
- Contra quins equips esteu jugant?
- Fins a desembre estem jugant contra aquests equips: Boet-Mataró 2, L'arca del Maresme, Masnou, Sant Pol 07, Aecam 3 i Valldemia. Pel que fa als resultats pot consultar-se la pagina del club.
-Ho fas millor respecte els altres?
- Sí respecte a alguns.
- Per què vas començar ha fer basquet i no un altre esport?
- Quan jo tenia quatre anys, ma mare em va dir si volia fer bàsquet o waterpolo i vaig decidir bàsquet.
- En quina categoria sou?
  Som en el nivell C però hauríem de ser en el B perquè als equips del C els guanyem de molt.
- Quantes parts jugueu? I quan dura cada part?
  Juguem quatre parts de deu minuts cada part.

El treball de recerca ideal

 

Marta Guerrero i Yurima Torres

Com cada any a l'Institut Premià de Mar, a Batxillerat, es fa el treball de recerca, que representa el 10%de la nota global. Una estudiant anomenada Anna Jiménez que va a segon de batxillerat, ha volgut fer unes pràctiques del treball de recerca a la Universitat de Barcelona.

Es tracta d'un programa que ofereix la possibilitat de dur a terme la part pràctica del treball als laboratoris del Parc Científic de Barcelona; tutelats per un investigardor que, a més, proporciona assessorament en l’elaboració del treball.  

L’Anna i més gent interessada en aquest treball, l'ha triat perquè vol estudiar medicina o perquè simplement li agrada, l’Anna és una d’aquestes persones que vol estudiar medicina i ficar-se de cap en aquest món. Ella sabia lo que volia fer, i si no hi havia places per al Parc Científic de Barcelona se n'hauria anat al Programa Argó, que és el Programa de transició entre la secundària i la universitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tenia les idees clares, encara que és un treball llarg i li hagis que dedicar moltes hores. L'estada treballant a la Universitat va durar el més el juliol i principis de setembre. Podem dir que en la seleactivitat t'ho estàs jugant tot perquè és determinant en els estudis que vols fer un cop entris a la Universitat. Ella ja sap el que faria si no hi entrés: seria farmacèutica.     

El treball de recerca consitia en esbrinar i estudiar com anaven les màquines, els laboratoris, etc. L’Anna, com molta altra gent que a volgut fer aquest treball recomana als estudiants que vulguin estudiar medicina o no saben què fer per al treball de recerca, aquesta gran experiència.

Un dia t’animes, et poses a dir “va vinga!” i em vaig posar de director d’institut.

 Sara Rodríguez i Claudia Esparza

Entrevistarem a Bernat Ancochea, director del institut Premià de Mar i professor de Matemàtiques. Viu al Masnou y va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona.

- Quan fa que ets director d’un institut? I del Institut Premià de Mar?

  Ara ja fa tres anys que soc director en aquest centre, i en el 2.000 vaig ser director del Serra de Marina

- Com va ser que vas arribar-hi a ser director d’institut?

 Bé, un dia t’animes et poses a dir “va vinga!” i em vaig posar de director d’institut. I bé, en aquell moment no hi havia ningú que volia ser-ho i no hi havia cap competició, així que em vaig posar jo de director.

En el cas del Serra de Marina, hi havia una votació del professorat, aleshores, era per eleccions del professorat per ser director, i ara en el institut nou a sigut per nomenament directament de l’administració.

- El càrrec de director, quines feines comporta?

 Jo crec, que ser director és com ser director d’orquestra, que a d’estar pendent de tot, no es el que fa la feina si no que supervisa que la feina es fa i es fa bé, algunes coses si que les haig de fer evidentment, però sobretot, el que fa es això com si dirigissis una orquestra, has d’estar pendent de les coses que has de fer, cadascú fa les seves funcions.

- Es complicat ser el director d’un institut que té tants alumnes? Per què?

Bé, per una banda, pot ser molt complicat i per un altre no tant, si tens un grup de persones que són les que estan als càrrecs següents, podríem dir una mena de cercle de col·laboradors d’assessors i tota aquesta gent funciona correctament en principi les coses funcionen que es el que està passen ara.

- Quants cicles formatius hi ha a l’institut?

Doncs mira, se quins hi ha però no me'n recordo mai de quants hi ha. N’hi ha bastants, com 5 famílies, qui sap això es l’Àngels si un cas després li pregunteu a ella.

- I haurà més cicles formatius els cursos vinents?

  Estem intentant posar més cicles formatius, ens han tret un aquest any però estem mirant avera si podem posar un més o un cicle mitjà, que sigui també superior.

- Perquè no hi ha cicle formatiu o mòduls de perruqueria?

Això es més cosa d’administració, però suposo que no posen perquè a Mataró, Badalona i mes lloc propers a Premià ja n’hi ha.

- De jove ja volies ser director, o volies ser un altre cosa?

 No, no, jo de fet volia estar a la Universitat però al final vaig acabar en un Institut i per això la feina sempre m’ha agradat molt, i al final em vaig posar de director perquè em va agafar un rampell.

- I estàs content de ser director?

Si, però insisteixo, estic content perquè tens l’equip de gent que funciona molt bé i això és important.

- Per quina causa els alumnes ja no tenim quasi excursions?

Bé, es continuen fent sortides i excursions però el que passa és que a uns cursos els tocarà sortir més que d’altres.

- Quina diferència hi ha entre el càrrec del director i el del cap d’estudis?

És molt diferent, com t’ho diria, jo soc l’executiu, sóc el que firma el que decideix el cap d’estudis, però el que actua de tota manera és el cap d’estudis. Jo el que faig és referendar el que ell ha decidit.

Enric Bustos: "Sí, seguirè fent música"

Marc Redondo i Juan David Molina

Hem fet una entrevista a un noi que va al institut, i que tambè va al colegi; es diu Enric Bustos i l'hem fet unes quantes preguntes:       

- A quina edat vas començar a fer música?

Als 6 anys.

- Et sens avançat en l’apartat de la matèria de música, comparat amb els altres?
Sí, una mica més de diferència.
- Quin instrument toques? T’agradaria tocar un altre?
Toco el baix i la guitarra i m’agradaria tocar la bateria.

- La música és la teva matèria preferida?

No, és l’esport.

- A l’escola de música, tens el mateix nivell o vas avançat o creus que ho vas respecte els altres?

Sí, perquè porto més temps que els altres.

- Tens un grup de música?

Sí, en tinc un.

- Quins dies fas música i a quines hores?

El dimarts de 15:30 a 16:30, el dijous de 15:30 a 16:30 i el divendres de 16:30 a 17:30.       

- Què creus que tindrien que millorar a l’escola de música?

La manera de fer classe els professors.

- Quants sou en el vostre grup de música? T’agradaria que s’apontes algú més?

Som set i si que m’agradaria que s’apontes algú.

- Seguiràs fent música? Fins quina edat creus que ho deixaràs?

Sí seguirè fent música i crec que ho deixarè els 16 o 17 anys.

PEP CABALLERIA:"Si no treballés, faria el possible per estar amb els nens"

Entrevistarem en Pep Caballeria: el cap d’estudis de l’IES Premià de Mar, que ha acceptat la nostra invitació per realitzar-li l’entrevista següent:

JÚLIA MESSEGUER (1r d'ESO)

1.      Quina era la seva feina abans de ser cap d’estudis?

Era Cap d’estudis d’un altre centre, també vaig ser professor i Cap de Departament.

2.      Abans que es fusionessin els dos instituts, en quin treballava?

Vaig treballar al Cristòfol Ferrer.

3.      Quants anys portava en aquell centre?

En aquell centre portava si fa o no fa 20 anys.

4.      La fusió entre els dos centres va portar molts problemes?

Sí, perquè les maneres de treballar no eren les mateixes i calia posar-se d’acord per formar  el centre.

5.      Quins avantatges i quins inconvenients va portar la fusió?

Els avantatges són que per al poble és el centre referent. I els desavantatges, que no tothom coneix  l’alumnat i per tant poden fer “trampes” per dir d’alguna manera.

6.      El procés que van dir d’un ordinador per a cada nen encara està en funcionament?

Al final no ho vam agafar perquè no estava clar, hi havia problemes econòmics.

7.      Com s’organitzen els actes escolars?

Els horaris tenen molta dificultat perquè has d’aconseguir que tothom estigui fent alguna cosa. I les sortides es planifiquen, encara que és una feina més petita.

8.      Per què és controlen tant les faltes de l’alumnat?

Perquè hi ha una doble obligació: anar a classe (obligació de l’alumne), controlar aquesta obligació i informar als familiars (obligació del centre).

9.      Com porta el tema dels alumnes conflictius?

Donen molta feina, per què es resol un problema quan algú entén el que ha fet malament, i això costa bastant.

10.   Que és el que més li agrada i el que més li desagrada d’aquesta feina?

El que menys m’agrada és donar la informació a les famílies sobre les baralles, etc...

El que més m’agrada és fer classes i veure com els alumnes aprenen.