Margalida Capellà és una professora de l'institut Premià de Mar. Fa llatí i grec a batxillerat i als alumnes de 4r d'ESO.Va obrir el seu bloc, el fil de les clàssiques, el 2007 per motivar els seus alumnes i perquè tinguessin més interès per la seva assignatura.
Ens hem donat la llibertat per fer-li una entrevista i informar-nos més sobre ella.
1. Des de quan et vas interessar per les llengües?
Ben bé, no ho sé. Diria que des de sempre. De fet, els meus pares sempre diuen que vaig aprendre a parlar molt d’hora i que als tres anys ja llegia bé. De petita, em vaig proposar d’aprendre una paraula nova cada dia i vaig continuar amb aquesta rutina fins que vaig aprendre grec modern.
2. Et va costar molt aprendre llatí i grec clàssic? Són llengües flexibles, molt difícils, però m’agradaven molt, i crec que tenia facilitat amb la sintaxi i la morfologia però l’art de la traducció requereix de molt temps i molta paciència; també d’equivocar-se molt i d’aprendre de l’error. Són llengües que recompensen amb escreix l’esforç perquè aporten molt de plaer intel·lectual i una gran satisfacció personal. Amaguen un gran tresor: un pensament i una manera de ser i d’entendre el món que malgrat els anys és ben vigent. Són la nostra herència cultural!
3. Quina carrera vas escollir? Per què? Vaig estudiar Filologia Clàssica. De fet, havia d’estudiar Genètica i els professors es van enfadar molt amb mi perquè deien que, podent estudiar una cosa amb futur, a sant de què havia d’estudiar Clàssiques i fora de Mallorca.
4. Què és el que va impulsar a escollir aquesta carrera? El canvi de gir a la meva vida, de ciències a lletres pures, de Mallorca a Barcelona, el va provocar el llatí i després la professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes, que, sense ser tutora, va parlar amb els pares perquè em deixessin estudiar Clàssiques i sortir de l’illa. Encara mantinc contacte amb ella. Ha exercit en mi una gran petjada a l’hora d’entendre i d’exercir la docència, i això que no eren temps digitals! La resposta a la vostra pregunta seria: Una gran mestra!
5. De petita tenies planejat ser professora, o tenies en ment un altre ofici? Quin? Tot i que, als quatre i als cinc ajudava a la senyoreta a fer llegir els meus companys de classe que encara no en sabien, i em va anomenar la seva ajudant, no va ser fins més tard que vaig decidir dedicar-me a la docència i treballo a l’aula, perquè m’agrada. Va ser tot un encert! De petita, volia ser arqueòloga i d’adolescent, científica. Crec que totes aquestes inquietuds, i més, les he trobades estudiant Clàssiques i les poso en pràctica en el dia a dia a l’aula.
6. Qui va escollir el bloc dels teus alumnes Aracne fila i fila? Per què aquest nom? Què significa?Després de guanyar el 2008 El Fil de les Clàssiques el Premi Bloc Catalunya d’Educació i sortir al telenotícies, els meus alumnes varen deixar d’escriure i de comentar al bloc d’aula; aleshores els vaig fer un regal, perquè tinguessin el seu espai i el sentissin seu, amb la condició d’obrir-lo a la col·laboració d’altres alumnes, professors d’altres centres i a tothom que hi volgués participar. El nom el vaig suggerir jo i els va agradar. Per què Aracne fila i fila? perquè es tractava de seguir El Fil de les Clàssiques i no perdre’s en el laberint d’Internet i, a la vegada, volia que fossin millors editors, i ho han aconseguit, perquè els alumnes aprenen millor els uns dels altres. Sabeu qui era Aracne? Voleu que us expliqui el mite? Doncs, hi havia una vegada una noia de Lídia de nom Aracne que es vantava de ser tan bona teixidora i brodadora com la mateixa dea Minerva, Atena en grec. S’ho creia tant que la va reptar a un concurs i, vés per on, la noia va fer un brodat dels amors dels déus tan bonic que la dea engelosida la va convertir en una aranya i encara ara fa la tela!
Ben bé, no ho sé. Diria que des de sempre. De fet, els meus pares sempre diuen que vaig aprendre a parlar molt d’hora i que als tres anys ja llegia bé. De petita, em vaig proposar d’aprendre una paraula nova cada dia i vaig continuar amb aquesta rutina fins que vaig aprendre grec modern.
2. Et va costar molt aprendre llatí i grec clàssic? Són llengües flexibles, molt difícils, però m’agradaven molt, i crec que tenia facilitat amb la sintaxi i la morfologia però l’art de la traducció requereix de molt temps i molta paciència; també d’equivocar-se molt i d’aprendre de l’error. Són llengües que recompensen amb escreix l’esforç perquè aporten molt de plaer intel·lectual i una gran satisfacció personal. Amaguen un gran tresor: un pensament i una manera de ser i d’entendre el món que malgrat els anys és ben vigent. Són la nostra herència cultural!
3. Quina carrera vas escollir? Per què? Vaig estudiar Filologia Clàssica. De fet, havia d’estudiar Genètica i els professors es van enfadar molt amb mi perquè deien que, podent estudiar una cosa amb futur, a sant de què havia d’estudiar Clàssiques i fora de Mallorca.
4. Què és el que va impulsar a escollir aquesta carrera? El canvi de gir a la meva vida, de ciències a lletres pures, de Mallorca a Barcelona, el va provocar el llatí i després la professora de grec, la senyora Coloma Blanes i Blanes, que, sense ser tutora, va parlar amb els pares perquè em deixessin estudiar Clàssiques i sortir de l’illa. Encara mantinc contacte amb ella. Ha exercit en mi una gran petjada a l’hora d’entendre i d’exercir la docència, i això que no eren temps digitals! La resposta a la vostra pregunta seria: Una gran mestra!
5. De petita tenies planejat ser professora, o tenies en ment un altre ofici? Quin? Tot i que, als quatre i als cinc ajudava a la senyoreta a fer llegir els meus companys de classe que encara no en sabien, i em va anomenar la seva ajudant, no va ser fins més tard que vaig decidir dedicar-me a la docència i treballo a l’aula, perquè m’agrada. Va ser tot un encert! De petita, volia ser arqueòloga i d’adolescent, científica. Crec que totes aquestes inquietuds, i més, les he trobades estudiant Clàssiques i les poso en pràctica en el dia a dia a l’aula.
6. Qui va escollir el bloc dels teus alumnes Aracne fila i fila? Per què aquest nom? Què significa?Després de guanyar el 2008 El Fil de les Clàssiques el Premi Bloc Catalunya d’Educació i sortir al telenotícies, els meus alumnes varen deixar d’escriure i de comentar al bloc d’aula; aleshores els vaig fer un regal, perquè tinguessin el seu espai i el sentissin seu, amb la condició d’obrir-lo a la col·laboració d’altres alumnes, professors d’altres centres i a tothom que hi volgués participar. El nom el vaig suggerir jo i els va agradar. Per què Aracne fila i fila? perquè es tractava de seguir El Fil de les Clàssiques i no perdre’s en el laberint d’Internet i, a la vegada, volia que fossin millors editors, i ho han aconseguit, perquè els alumnes aprenen millor els uns dels altres. Sabeu qui era Aracne? Voleu que us expliqui el mite? Doncs, hi havia una vegada una noia de Lídia de nom Aracne que es vantava de ser tan bona teixidora i brodadora com la mateixa dea Minerva, Atena en grec. S’ho creia tant que la va reptar a un concurs i, vés per on, la noia va fer un brodat dels amors dels déus tan bonic que la dea engelosida la va convertir en una aranya i encara ara fa la tela!
7. Li vas dedicar a algú en especial el Premi Impuls? Als meus alumnes i exalumnes! A qui, si no? Durant vuit anys han anat estirant del fil i fent-lo seu, han trenat l’atapeït currículum de Grec i de Llatí, s’han preparat tots junts per a les PAU, han volgut compartir la seva feina, han treballat cooperativament i col·laborativa, han fet treball competencial, han volgut fer de les seves eines de lleure, eines d’aprenentatge i de curació de continguts a la xarxa, han format el seu PLE (Personal Learning Environment) i alhora el meu, han esdevingut far per a altres alumnes d’altres centres… En Joan Marc Ramos el 2007 em va iniciar en el món dels blocs, però sense l’entusiasme dels alumnes tots aquests espais digitals (Aules Moodle per a cada curs, 23 blocs, xarxes socials…) o bé no haurien arribat a veure la llum o s’haurien mort i no s’hagués guanyat cap premi, cap reconeixement, cap guardó… i n’han obtingut ben molts (Auriga, Baldiri Reixac, Es de Libro, Eidéa, Hèrcules, Projecte de Recerca Jove, Espiral Edublocs etc).
8. Quina és la finalitat de tot el projecte??La finalitat del projecte digital de clàssiques, nascut a l’aula i per a l’aula, és actualitzar el passat grecoromà per entendre el present i ajudar a encarar el futur.
L’actualització de les classes de Grec i de Llatí a través de les eines digitals i amb una nova metodologia fa que els alumnes se sentin motivats per aprendre, per establir connexions i trobar referències clàssiques arreu, … L’alumne/a esdevé el propi protagonista del seu procés d’aprenentatge, del seu qualificador i del seu èxit o fracàs, ...El treball en equip, la creativitat, despertar l’esperit crític, saber viure en la societat digital, fomentar valors, la capacitat de pensar i de qüestionar, el reconeixement del llatí i del grec, un lloc per a les Humanitats …
Moltes gràcies, noies, per l’entrevista i per difondre el projecte de clàssiques digitals de l’IPM a Somnis.
Margalida Capellà Soler
Xènia Ruiz i Carla Marin
8. Quina és la finalitat de tot el projecte??La finalitat del projecte digital de clàssiques, nascut a l’aula i per a l’aula, és actualitzar el passat grecoromà per entendre el present i ajudar a encarar el futur.
L’actualització de les classes de Grec i de Llatí a través de les eines digitals i amb una nova metodologia fa que els alumnes se sentin motivats per aprendre, per establir connexions i trobar referències clàssiques arreu, … L’alumne/a esdevé el propi protagonista del seu procés d’aprenentatge, del seu qualificador i del seu èxit o fracàs, ...El treball en equip, la creativitat, despertar l’esperit crític, saber viure en la societat digital, fomentar valors, la capacitat de pensar i de qüestionar, el reconeixement del llatí i del grec, un lloc per a les Humanitats …
Moltes gràcies, noies, per l’entrevista i per difondre el projecte de clàssiques digitals de l’IPM a Somnis.
Margalida Capellà Soler
Xènia Ruiz i Carla Marin
