PANDORA

En un país anomenat Kaos, acaba de néixer una nena anomenada Pandora, l’habitant núm.  32.00.000, una persona més en un planeta meravellós on tot sembla anar bé i tot funciona correctament.

A mesura que la Pandora va creixent, la vida en el país de Kaos comença a canviar; la gent es comença a quedar sense treball, i el pessimisme comença a apoderar-se dels ciutadans t. Hi va haver una època en què la gent del país hi vivia feliç i on tothom gaudia, i és per això que la Pandora, volia aconseguir que el seu país, tornés a ser el país que era,  on molta gent era feliç i tenia el seu treball, tot i que molta gent visqués en una realitat fictícia.

La gent no volia que se l’enganyés més i, per això, tot i que no agradés la realitat, s’havia de dir,  perquè el poble tenia el dret de conèixer-la. Però no tot és tan esperançat com sembla, perquè si es volia que el país tornés a ser com abans o millorar la situació actual, s’havia de  retallar d’alguna manera i d’algun lloc, a conseqüència de la quantitat de diners gastats anteriorment. És quan arriba aquesta situació que els polítics del país van començar a buscar “fórmules màgiques” per poder resoldre la situació que patia en aquell moment el país.

La Pandora, que era una nena preocupada pel seu futur, va decidir buscar les famoses tisores màgiques, les quals podien fer resoldre aquest problema que patia el país, però no eren gens fàcil de trobar, i ningú no sabia quines serien les conseqüències de les seves retallades.

Va durar mesos la seva recerca, fins que finalment les va trobar en un petit calaix d’una botiga d’antiguitats de Barcelona, al carrer de Gràcia. Una vegada feta amb el poder de les tisores que podien arreglar la situació, la Pandora va pensar: -Les tisores, serveixen per retallar, però quin tipus de retallades faran aquestes? Va ser en aquell instant quan la Pandora va entrar en un estat de d’inseguretat: ella volia arreglar la situació del país Kaos, però no sabia de quina forma les tisores retallarien.

La Pandora va dir les paraules màgiques i les tisores van començar a fer la seva funció de retallar: va començar per l’educació, la sanitat pública i així successivament. La Pandora, creia que aquestes retallades, a llarg termini serien beneficioses per al país tot i que a curt termini hi haguessin més aturats i la situació continués igual...

Avui en dia, ningú sap quines seran les conseqüències llunyanes que suposaran aquestes retallades, però actualment, el país de Kaos, segueix igual; un país on segueix havent-hi gent esperançada en què les coses canviïn d’alguna forma, i poder llevar-se pensant que a final de mes, tindran un sou per alimentar  les seves famílies.

Des del país de Kaos, esperem que això sigui un punt i seguit a la segona història, més bona i positiva que aquesta.

Javier Barquino, 4tE