NEN DE 6 ANYS
Uau! Com han xocat aquests dos cotxes! La dona del davant ha sortit volant. Quina passada!!! És com si estigués ficat en una “peli” d’acció. Els ho explicaré a tots els meus amics i al·lucinaran. Segur que amb això puc manar durant tot un dia sencer perquè si no, no els explicaré la història sencera. Quina ràbia! La mama no em deixa sortir del cotxe. Però això als meus amics no ho diré. Els diré que m’hi vaig acostar i fins i tot vaig veure com la dona sagnava! Es moriran d’enveja! Serà super guai.
ÀVIA
Mare meva! Feia anys que no veia com dos cotxes xocaven així! I no m’esperava menys, és un noi jove el que conduïa... Segur que tornava de festa i anava begut. Ai begut! Què dic? Segur que s’havia pres de tot. Fins i tot aquelles pastilles que es prenen avui en dia tots. No se’n lliura cap ni un. On anirem a parar amb aquesta joventut? I pensar que el meu net serà un d’ells que ho haurà de viure. Espero no veure com el meu net es transforma, no ho podria aguantar!
PARE
El que faltava ara! Una horeta de caravana que ens espera... amb les ganes que tenia jo d’arribar a casa poder fer el sopar ràpid i veure el futbol tranquil·lament. Sempre estem igual! Cada dos per tres hi ha caravanes i sempre quan més pressa tinc. Menys mal que demà és festa. Podré sortir en bici al matí, després em faré el meu esmorzar amb els amics. A veure si recordo portar les tisores de podar que em va deixar en Guillem per retornar-les-hi. I en Tomàs havia de tornar-me a mi l’escala! Demà, li tornaré a dir. Oh, menys mal! Ja arranca això.
NOIA DE 16 ANYS
Déu meu! Pobre dona la del cotxe... I la seva parella? Només d’imaginar-me la cara que se li quedaria a en Joan si el truquessin que he tingut un accident de cotxe. Si fos al revés jo em tornaria boja! Em donaria un atac d’histèria perquè sóc conscient que no puc viure sens ell. Sí, sí, sí el pare sempre em diu que ningú és imprescindible. Però jo no ho crec. Ell és imprescindible. Potser el pare no es recorda de quan tenia la meva edat i estava enamorat. I ja ho sé, aquí em contestaria que ell sí que està enamorat. Enamorat de la mare. Però jo no ho crec.. ja és prou gran per estar amb aquestes bajanades. Ara no estan enamorats, ara s’estimen. L’amor només és per adolescents com jo.
Eva Serrano. 4t F
Eva, molt bé! Un punt de vista narratiu força original. Em va agradar molt la versió que vas fer per llegir al certamen. Tens iniciativa i això està molt bé. Superat el nerviosisme del primer moment vas llegir molt bé. I a la classe també.
ResponEliminaRosa
Felicitats Eva! :)
EliminaCrec que perspectives és un text molt original i molt ben fet i l'ho important és que surt la paraula tisores en la perspectiva del pare "A veure si recordo portar les tisores...".
I torno a dir que és una redacció totalment diferent a les altres perquè no és una història, són punts de vista de persones de diferentes edats. Es pot observar com va canviant la mentalitat de les personas a mesura que passen els anys.
El nen de 6 anys es queda bocavadat en veure l'accident, l'àvia crítica als joves d'avui en dia, el pare remuga i la adolescent es possa al lloc de la persona que ha patit l'accident i crea les seves pròpies conclusions.
Enhorabona!
Bon dia! Primer de tot volia felicitar a la meva companya Eva pel seu text. M'ha semblat força original la forma en la que ha escrit, explicant un fet des de diferents punts de vista.
ResponEliminaÉs interessant veure com una mateixa cosa, en aquest cas un accident, pot canviar tant depenent qui el vegi, això demostra que cada persona és totalment diferent, i a vegades, només ens preocupem de nosaltres mateixos, sense pensar si la persona de l'accident estarà bé o no.
Enhorabona de nou!
Felicitats Eva! :)
ResponEliminaCrec que perspectives és un text molt original i molt ben fet i l'ho important és que surt la paraula tisores en la perspectiva del pare "A veure si recordo portar les tisores...".
I torno a dir que és una redacció totalment diferent a les altres perquè no és una història, són punts de vista de persones de diferentes edats. Es pot observar com va canviant la mentalitat de les personas a mesura que passen els anys.
El nen de 6 anys es queda bocavadat en veure l'accident, l'àvia crítica als joves d'avui en dia, el pare remuga i la adolescent es possa al lloc de la persona que ha patit l'accident i crea les seves pròpies conclusions.
Enhorabona!
Paula Franco Semitiel
Ami m'ha agradat aquest text perquè es una historia amb més d'un punt de vista. Sempre complementa la informació que pots tenir de la historia, per tant, sempre es una historia amb més informació d'aquesta manera. No et vaig sentir al certament pero segur que va estar molt bé.
ResponEliminaRoger Llovera Castillo
Eva, m'ha agradat bastant la història, està molt ben escrita i a sobre enganxa, perquè explica l'història des de diversos punts de vista del que ha passat. Segueix així.
ResponEliminaPrimer de tot felicitar a la Eva per aquesta redacció, que apart d'estar bastant bén redactada, és molt original. M'ha semblat molt interessant el fet de que parli desde diferents punts de vista, ja que depèn de quins actes les persones segons l'edat o maduresa tenen diferents punts de vista i pensaments.
ResponEliminaPAULA PLA
Eva m'ha agradat molt la teva història, és molt original. felicitats pel premi!
ResponEliminaAndrea
Amanda Espinosa 4rtF
ResponEliminaEva la teva història m'ha agradat! Es algo molt original i molt ben redactat. Segueix aixi :)
M'ha agradat molt la narració sobretot per l'originalitat amb la que a enfocat tots els punts de vista,molt bè Eva segueix així.
ResponEliminaNaim
M'ha agradat molt el text, felicitats pel premi Eva!
ResponEliminaMalena
M'ha agradat la historia perquè te molts punts de vista, i esta molt ben escrita, te tost els pensaments de cada edat i enganxa molt, felicitats!!!
ResponEliminaJo també et felicito Eva!
ResponEliminaEl que més m'ha agradat sobre el teu escrit és que, agafant un fet simple (un accident de cotxe) has creat un petit text prou interessant.
Damià Fulton i Arrufat 4tF