dimecres, 20 de maig de 2015

Addictes al mòbil




Claudia Sànchez i Laia Parkinson

El terme nomofòbia significa "no-mobile-phone phobia" o, el que és el mateix, la dependència del telèfon mòbil portada a l'extrem. És la por d'estar sense mòbil. Pot semblar una addicció, però també és possible que hi hagi un greu problema psicològic darrere.
Les fòbies són una manifestació dels nostres conflictes interns expressats a través d'algun tipus de por o angoixa. Amb el desenvolupament de les tecnologies, han nascut noves fòbies que es relacionen directament amb la innovació dels dispositius electrònics. L'ús diari d'Internet, les xarxes socials, tauletes o mòbils fa que la nostra salut es vegi afectada.
Els símptomes són que en primer lloc tornes a recuperar el telèfon a casa si l'has oblidat, encara que això signifiqui arribar tard; tambè si sents angoixa quan no obtens una resposta ràpida als missatges.
La manca de respostes augmenta la teva agressivitat i la inestabilitat emocional, si utilitzes el mòbil en llocs públics, tot i estar en companyia d'altres persones. S'hi ha d'afegir el fet d'anar pel carrer pendent del mòbil i mirant la pantalla en comptes d'alçar la vista. Creure que el mòbil està sonant o vibrant, tot i que no és així són uns clars símptomes.
Segons el psicoleg Jaume Patuel i Puig si la reacció de no tenir el mòbil és desproporcionada i l'acompanyen reaccións fisiològiques que poden ser taquicàrdies, pensaments obsessius, mals de cap, mal d’estómac, plor d’impotència... pot ser greu. S'ha d'aprendre a gestionar el mòbil.

1 comentari:

  1. Doncs res, el millor és passar del mòbil i viure tranquil, el que sempre he defensat.

    JM

    ResponElimina

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.