dijous, 23 d’octubre del 2014

La vida del físic Stephen Hawking portada al cinema

Leila Diaz i Chaymae Harrak

Aquest 2014 s'ha produït La teoria del todo, una pel·lícula sobre el físic Stephen Hawking, que encara no s'ha estrenat.  Apareixerà a les pantalles al 2015.La pel·licula explica la seva vida, els seus descobriments i la seves teories.
Stephen Hawking va néixer el 8 de gener de 1942, 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. Quan tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i després al Col·legi Major Universitari a Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.
Posteriorment Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el Doctorat va passar a ser Investigador, i més tard Professor als Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. El que més impacta d'aquest home és que tot i que la seva vida hagi estat molt difícil a causa de la seva malaltia ha sigut fort i ha fet que a la seva vida fes el millor.

La seva dolència es diu malaltia de la motoneurona. Consisteix en un trastorn neurològic que afecta les motoneurones, però a ell aquesta malaltia no li va destrossar la vida perquè va seguir endavant afrontat-ne els problemes que ocasiona. Algunes de les seves frases que hi fan referència són: "No hi hauria que haver-hi barreres al esforç humà" i "Mentre hi hagi vida hi ha esperança".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.