divendres, 31 de maig de 2013

Alba Bras, Maria Benito i Solange Coronel: "Escriure és una manera d'expressar-se i d'evadir-se de la realitat"


El dia 23 d’abril es va realitzar a l'Institut Premià de Mar una sèrie d’activitats que es van dur a terme durant les tres últimes hores de classe. Una d’elles va ser un concurs literari on tots els alumnes del centre podien presentar un relat escrit en prosa o en poesia.

Hem entrevistat en primer lloc l'Alba Bras, una alumna de 2n d'ESO, que ha quedat primera del seu curs en prosa.
P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?
A: No, la veritat és que no, vaig allargar un conte que havia començat i la veritat és que no m’ho esperava, la veritat.
P: T'agrada fer relats? Per què?
A: Sí, perquè trobo que es una forma de desaparèixer i de ficar-te en un altre món.
P: Et costa trobar la inspiració? 
A: Normalment agafo una foto que trobo per internet, em poso música i els relats em surten sols.

P: Només escrius prosa o també poesia?

A: Només prosa, en poesia sóc nefasta.

P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?

A: Era a Alemanya i una amiga meva em va enviar un missatge pel whatsapp i m’ho va dir.

P: Què has guanyat?
A: Un val de 15€ per a la Marinada.
P: Com et sents a l'haver guanyat primera en prosa de la teva categoria?
A: Doncs molt bé, la veritat.
P: En què et vas inspirar?
A: En una foto d’internet,  hi havia una casa abandonada
P: Et va costar molt fer el relat?
A: No gaire.
P: De què tracta el teu relat? Per què?
A: Es una descripció d’una noia que entra en una casa abandonada i li passen coses.
P: Creus que el teu relat pot canviar la visió de veure les coses d'algunes persones?
A: Suposo.

En segon lloc hem entrevistat la Maria Benito, alumne de 3er d'ESO C, que ha quedat segonade la seva categoria, en prosa.
P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?
M: Doncs en part sí, perquè tampoc hi havia molts participants i crec que el meu relat és força bo. Tot i que a la primera no m’ho esperava massa.
P: T'agrada fer relats? Per què?
M: Sí, molt. Perquè és una manera d'expressar-se i d'evadir-te del que t’envolta al mateix temps.
P: Et costa trobar la inspiració? Per què?
M: Depèn, però quan la trobo m’he de posar ràpidament a escriure abans que em passi, és com un acte reflex, et ve una idea i de seguida l'escrius.
P: Només escrius prosa o també poesia?
M: Normalment escric més prosa i sovint en castellà, però la poesia també m’agrada i algun poema sí que he fet.
P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?
M: Doncs m’ho va dir un amic abans d’anar-me’n de l'insti i vaig anar a buscar premi.
P: Què has guanyat?
M: He guanyat un val de 15 euros per a la Marinada, una rosa i un diploma.
P: Com  et sents a l'haver quedat segona en prosa de la teva categoria?
M: Me n’alegro perquè significa que he donat un pas més i que se’m dona bé i he de seguir endavant.
P: En què et vas inspirar?
M: La veritat és que no sé, em va venir de cop una idea i la vaig escriure, i llavors em van venir més idees fins sorgir totes i vaig acabar escrivint el relat.
P: Et va costar molt fer el relat?
M: No, dos dies o tres.
P: De què tracta el teu relat? Per què?
M: El meu relat tracta d’un noi i una noia que van tenir un accident i es troben inconscients a l’hospital, i la noia mor, però després el noi també mor i quan arriba al cel va en busca d’ella, i pel camí troba gent que li fa veure com realment és el món. Aquest relat tracta d'això perquè el tema del cel i de buscar un amor sempre m’ha agradat.
P: Creus que el teu relat pot canviar la visió de veure les coses d’algunes persones?
M: Sí, perquè durant el camí del noi al cel en busca de la noia es troba gent molt diferent, potser gent que hagués estat marginada en el món, però que et fan veure que tothom té un lloc, i que no s'ha de jutjar les persones per les aparences, sinó buscar l’interior, perquè de veritat són bones persones i per això van al cel.

I per acabar hem entrevistat la Solange Coronel, alumna de 1r de Batxillerat A que ha quedat primera en poesia de la seva categoria.
P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?
S: La veritat és que no, perquè estava amb una amiga que també es va presentar i ella sempre guanya més que jo i pensava que tornaria a guanyar ella. A més tampoc no el vaig fer amb intenció de guanyar. 
P: T'agrada fer poemes? Per què?
S: A vegades, però realment no m'agrada gaire fer poemes. Es a dir jo vaig escriure un relat per a la professora de català i li vaig demanar si el podia presentar al concurs ja que pujava nota i ella em va dir que sí però que passés el relat a poema. Per tant, jo simplement escric poemes si m'ho demanen. 
P: Et costa trobar la inspiració? Per què?
S: Jo crec que la inspiració no la trobes, sinó que et sorgeix. Un dia estàs amb ganes de fer un poema o un relat i el fas, i això és el que em va passar aquell dia.  
P: Només escrius poesia o també prosa?
S: Les dues coses. 
P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?
S: Doncs perquè estava allà asseguda i van dir que el primer premi de poesia era per mi i que havia guanyat. 
P: Què has guanyat?
S: He guanyat tres llibres
P: Com  ets sents a l'haver quedat primera en  poesia de la teva categoria?
S: Doncs molt bé, la veritat, perquè com ja he dit no m'esperava guanyar. Es per tant una cosa nova per a mi.
P: En que et vas inspirar?
S: Em vaig inspirar en una relació passada.
P: Et va costar molt fer el poema?
S: Jo crec que el que més costa és tenir clar l'estructura del poema. Perquè quan ja saps el que posaràs al principi, al final i entre mig, ja saps més o menys com estructuraràs el teu poema i només queda dir les paraules i ja està.  
P: De què tracta el teu poema? Per què?
S: De dues dones que s'estimen i que es troben en l'època franquista, i una d'elles és la filla d'un general i els seus pares són franquistes i l'altra és una servent radical que sembla que no va amb la societat, i per tant les dues es troben en diferents bàndols del que és la societat. La noia que parla en primera veu parla, explica com és la societat i que mai podrà aconseguir a qui estima encara que es trobi a prop seu.
P: Creus que el teu poema pot canviar la visió de veure les coses d'algunes persones?
S: No gaire, ja que ara mateix moltes persones ja estan conscienciades que la societat ja no és com abans, sinó que ara la majoria de les persones pensem igual excepte algunes persones que són massa conservadors i radicals, que segueixen pensant que el franquisme hasuria de continuar vigent i totes aquests coses.

Vegeu a continuació una presentació d'imatges del Sant Jordi literari d'enguany




Elles, juntament amb Anna Jiménez, de Batxillerat, i Júlia Messeguer, de 2n d'ESO, també van anar a Ràdio Premià de Mar arran dels premis aconseguits en el concurs municipal. Podeu escoltar el podcast del programa i veure'n les imatges a continuació.





Sara Parkinson, Elena Sola i Alba Ferré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.