Us desitjem Bon Nadal!

Guillem Llovera i Benjamin Cammell

Després d’un dur i llarg any d’alegries, mals moments, exàmens, estrès, moments divertits, moments que mai oblidarem...ja arriba l’hora de dir adéu al 2014, i començar de nou amb més força i entusiasme el nou any 2015.

Aquesta Marató trenca vendes

Aquest any la Marató de TV3 ha recollit 8.864.016 € per poder investigar sobre les malalties del cor. Ha sigut tot un èxit encara que l’any passat per les malalties  neurodegenerativas van poder ser finançades amb més de 9,5 milions d’euros.

Des del 1996 la Fundació La Marató de TV3 va ser creada per promoure la recerca biomèdica. Moltes persones hi participen indirectament o directa, des de els voluntaris, els famosos que canten, o la gent que participa en les activitats.

Un cop més el disc de La Marató ha sigut el més venut en un dia a la botiga d’Itunes. Han ajudat a que això sigui possible molts  cantants versionant cançons com: Sóc forta, Alegria, Alel·luia, El cor que ara es trenca, com moltes altres amb artistes com:Els Pets, Abraham Mateo, Joan Dausà, Obeses, Antonio Orozco, Laura Pausini... Les cançons fan un recorregut a través del dolor, la tristor, el drama, l’absència, la pèrdua sobtada, la solitud, la incomprensió, la impotència… però també parlen de la lluita, la fe, la força, l’esforç, el record, el suport, la generositat, l’esperança…en resum: la Vida!

Alexandra Stan canta "Sóc forta"

Trobareu més informació al blog de la Marató i a les pàgines de les edicions anteriors: 2011, 2013,2013.

Google news tanca les portes a Espanya

Guillem Llovera i Benjamin Cammel

L'estat espanyol és des d'avui el primer del món on Google tanca el servei de notícies Google News. Des d'ara, el gegant informàtic n'exclou els mitjans de comunicació espanyols, arran de l'aplicació de la 'taxa Google', o 'taxa AEDE' (amb referència a l'Associació d'Editors de Diaris d'Espanya) inclosa en la nova llei espanyola de propietat intel·lectual, que entrarà en vigor l'1 de gener. De resultes d'aquesta taxa, els agregadors havien de pagar una 'compensació equitativa' als editors pel fet de beneficiar-se dels continguts produïts per aquestes publicacions.
Ara mateix, doncs, la web de Google News en espanyol redirecciona a una pàgina que explica que han tancat Google News a Espanya.
Google News és un servei gratuït que utilitzen i aprecien milions d'usuaris de tot el món i que en l'actualitat es troba disponible en més de 70 edicions internacionals i en 35 idiomes. Inclou des dels diaris nacionals, fins a les petites publicacions locals, mitjans especialitzats i blocs. Els editors poden triar si volen que els seus articles apareguin a Google Notícies o no i, per raons de pes, la immensa majoria opta per la seva inclusió. Google News crea un veritable valor per a aquestes publicacions en dirigir trànsit d'usuaris als seus llocs web, la qual cosa al seu torn els ajuda a generar ingressos publicitaris.
«Després de l'aprovació de la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual hem hagut de tancar el servei de Google Notícies a Espanya. Aquesta nova legislació obliga qualsevol publicació espanyola a cobrar, vulgui o no, a serveis com ara Google Notícies pel fet de mostrar el més mínim fragment de les seves publicacions. Com que Google Notícies és un servei que no genera ingressos (no mostrem publicitat a la web), aquest nou enfocament és senzillament insostenible. Des de Google continuarem mantenint el nostre compromís d'ajudar i treballar amb el sector de la informació, de la mateixa manera que ho farem amb els nostres milers de socis a tot el món, inclosos els d'Espanya, per ajudar-los a incrementar els seus lectors i ingressos a Internet»

Les raons de la 'taxa Google'
Google va publicar un comunicat al seu bloc que deia: 'Lamentablement, com a conseqüència de la nova llei de propietat intel·lectual, aviat haurem de tancar Google News a Espanya. Com que Google News és un servei que no genera ingressos (no hi ha publicitat a la web), aquest nou enfocament resulta insostenible.'
La inclusió d'aquesta 'taxa Google' és conseqüència de la pressió de l'AEDE, que volia rebre una compensació econòmica pel fet que Google fes negoci amb els seus continguts. Aquests diaris, els principals diaris espanyols, van aplaudir aquesta mesura de la nova llei. Però ara es posen les mans al cap, perquè la decisió de Google de tancar el servei de notícies pot tenir molt males conseqüències: la desindexació de les seves notícies pot implicar una caiguda en picat de l'audiència que tenen a internet.
Google News és l'únic servei de Google que encara no ha estat traduït al català. I per això aquesta mesura pràcticament no afectarà els continguts dels diaris en la nostra llengua.

La nova moda: els drons

Guillem Llovera i Benjamin Cammell

Estan de moda i últimament en sentim a parlar molt. Des que vam saber que podrien ser els coloms missatgers del segle XXI amb el gran anunci de la botiga en línia més gran de la xarxa –quan ens va prometre que els paquets ens arribarien volant a casa– que no ens els podem treure del cap. Tot i que el negoci dels drons es mou en part per reclams futuristes difícils d’implementar, a Catalunya hi ha almenys una desena d’empreses que s’obren camí en aquest sector, segons dades d’Aerpas, l’associació professional que agrupa aquestes companyies en l'àmbit estatal.
Podríem definir els drons –abellots en la seva traducció literal– com a robots voladors que s’enlairen sense cap tripulant a bord, sovint no arriben als dos quilos de pes, i malgrat que durant molt de temps hem associat les naus no tripulades a missions bèl·liques, actualment aquest tipus de dispositius tenen també finalitats d’allò més cíviques. A casa nostra, per exemple, hi trobem aplicacions en l’optimització de conreus, en el camp de les emergències mèdiques i en la filmació d’imatges des de l’aire. És a dir, feines que fins fa uns anys eren sempre molt aparatoses i per a les quals era imprescindible l’ús d’un helicopter.

Tipus de drons
L'UAV vehicle aeri no tripulat, és un tipus de drons que serveix, dissenyat per complir tasques de caràcter civil o militar controlat per un humà a distància o amb un cert grau d'autonomia.
Seguidament us explicarem els drons ambulància, els drons ambulància són uns drons que porten dos quilos de suministres mèdics i també porten uns desfibriladors incorporats.
A continuació us explicarem els drons domestics, aquests drons són petits gadgets voladors que es poden conduir a distancia o de forma autònoma.
I finalment, els drons professionals, són utilitzats per empreses i governs per tasques de vigilancia i revisar zones de perill.

Malala, la nena que va usar l'educació per desafiar els talibans.

Adama Sagna i Armand Suarez

Fa dos anys dos talibans van interrompre el recorregut d'un autobús escolar que viatjava per la vall de Swat al Pakistan i, arma en mà, van pujar al seu interior per preguntar "Qui es Malala?". Tot seguit van començar a disparar contra la jove i les seves amigues. Van pensar que amb aquest acte havien apagat la veu «enemiga» i, no obstant això, van crear una heroïna amb veritables ganes de canviar el món. Des de llavors va emprendre una lluita pels drets dels infants que el 10 de desembre s'ha vist recompensada amb el Premi Nobel de la Pau 2014, guardó que ha recaigut sobre ella i el president de la Marxa Global contra el Treball Infantil, l'indi Kailash Satyarthi.

Una lluita que no cessa
«Tinc dret a l'educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s'escolti la meva veu (...) En el món les noies van a l'escola lliurement i no hi ha por, però a Swat quan vas a l'escola tens molta por dels talibans. Ells ens mataran. Ens llançaran àcid a la cara. Poden fer qualsevol cosa», escrivia la jove sota el pseudònim Gul Makay.
El moment en què Malala escriu aquestes línies és d'especial rellevància ja que els talibans controlaven la vall del Swat, al nord-oest pakistanès, i imposaven la seva versió rigorosa de l'Islam, incloent la prohibició que les nenes anessin a l'escola. Un any més tard, el 2010, l'exèrcit del Pakistan aconsegueix expulsar de la zona als talibans i el Govern la va guardonar amb un premi nacional per la seva defensa de l'educació. El costat negatiu de la història rau en el fet que els talibans van poder posar-li cara. Dos anys més tard van intentar apagar la seva veu però van generar l'efecte contrari; no només no van acabar amb la seva vida, sinó que van fer que el seu missatge s'estengués. «Crec que estaran penedits d'haver-li disparat a Malala».

Espanya, l'estat amb més atur juvenil.

                                           

Roger Tro

Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar i de baixa inserció laboral dels seus joves, segons dades recollides per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco).
Un de cada tres joves espanyols d'entre 15 i 24 anys van deixar els estudis abans d'acabar l'educació secundària, davant la mitjana europea, que és un de cada cinc. Els autors de l'informe van constatar que entre el 2007 i el 2009 els índexs d'atur entre els joves europeus que no havien completat els seus estudis van augmentar "de forma àmplia", amb l'excepció d'Alemanya, tot i que Espanya va ser, sens dubte, "el més afectat" de tots les països del continent.
L'estudi recupera, a més, el terme 'ni-ni' (ni estudien ni treballen), i assenyala que "almenys un quart dels joves espanyols que van deixar els estudis en acabar el primer cicle d'ensenyament secundari i una cinquena part dels que van abandonar-los després del batxillerat, en l'actualitat tampoc no tenen feina". La crisi econòmica ha castigat durament l'atur entre els més joves. La taxa d'atur juvenil ronda el 40%, el doble que la del conjunt de la població. No obstant això, en el darrer any, els joves menors de 29 anys són un dels segments que han experimentat una millor evolució a l'hora d'ocupar-se. Les dades són especialment positives a les comarques de Girona, que ha liderat la caiguda de l'atur juvenil a Catalunya.
Molts joves que han acabat els estudis han anat a l'estranger en busca de feina.

Resol els teus dubtes per resintonitzar els canals de la TDT

Alba Zarcos i Mar Hernàez
Ja haureu vist, a les televisons i diaris, que ara els canals de televisió “es traslladen”, això vol dir que es rentonitzen. També ho hauríeu de fer si voleu continuar veient-los en condicions òptimes.
La majoria dels edificis amb antenes col·lectives a partir de 3 habitatges haurien d’avisar el seu antenista per adaptar la instal·lació a les noves freqüències, que entraran en vigor a partir de l'1 de gener. La motivació d'aquests canvis és perquè, a partir d'aquesta data, hi ha algunes freqüències que s'utilitzaven per a canals de televisió i que passaran a ser utilitzades per les operadores de telecomunicacions per a la telefonia de dades 4G.
Amb data del passat 31 d'octubre, només el 25% dels 998.000 edificis que s'estima que s'han d'adaptar les seves antenes tenia un pressupost acceptat per a l'adaptació. En aquell moment, menys del 10% dels edificis havien estat adaptats.
Si es mantenen els plans del Govern d'apagar l'1 de gener els canals de televisió que es transmeten per freqüències destinades a 4G (dividend digital), prop de la meitat dels edificis de tot Espanya deixaran de rebre alguns canals per les antenes col·lectives.
L'anomenat Grup de Coordinació i Seguiment d'Actuacions per a l'Alliberament del Dividend Digital, que reuneix el Consell de Consumidors i Usuaris, les televisions autonòmiques (Forta), les televisions privades (Uteca), l'operador Abertis Telecom i la Federació d'Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel), es va reunir amb la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI), que depèn del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme per conèixer l'estat d'adaptació dels edificis d'habitatges.
En aquesta reunió es va constatar que la indústria "no disposa de la capacitat suficient per assolir un grau d'adaptació d'antenes acceptable en el termini inicialment previst de final d'any". En conseqüència, serà difícil tenir adaptades les antenes de la meitat dels edificis que ho necessiten.

Hi ha alguna possibilitat d'evitar la pèrdua de canals?
El grup de seguiment ha demanat al Govern que prorrogui el termini d'adaptació actual durant el primer trimestre. Això, segons asseguren, permetria avançar en aquesta adaptació. En el procés d'adaptació, alguns canals emeten per la freqüència que ja tenien, que hauran d'abandonar l'1 de gener, i pel que ocuparan de forma definitiva. Aquest procés s'anomena emissió en simulcast. L'1 de gener, s'apagaran les freqüències per sobre del canal 60 i ja ningú emetrà per duplicat.
El fet que la meitat dels edificis deixi de rebre alguns canals durant un període incert, a més de molestar els usuaris, que no poden accedir a tota la programació fins que completin l'adaptació, modifica de forma imprevisible i sempre a la baixa els registres d'audiències, que són essencials perquè els canals accedeixin al mercat publicitari.