Fa dos anys dos talibans van interrompre el recorregut d'un autobús escolar que viatjava per la vall de Swat al Pakistan i, arma en mà, van pujar al seu interior per preguntar "Qui es Malala?". Tot seguit van començar a disparar contra la jove i les seves amigues. Van pensar que amb aquest acte havien apagat la veu «enemiga» i, no obstant això, van crear una heroïna amb veritables ganes de canviar el món. Des de llavors va emprendre una lluita pels drets dels infants que el 10 de desembre s'ha vist recompensada amb el Premi Nobel de la Pau 2014, guardó que ha recaigut sobre ella i el president de la Marxa Global contra el Treball Infantil, l'indi Kailash Satyarthi.
Una lluita que no cessa
«Tinc dret a l'educació, a jugar, a cantar, a anar al mercat, a que s'escolti la meva veu (...) En el món les noies van a l'escola lliurement i no hi ha por, però a Swat quan vas a l'escola tens molta por dels talibans. Ells ens mataran. Ens llançaran àcid a la cara. Poden fer qualsevol cosa», escrivia la jove sota el pseudònim Gul Makay.
El moment en què Malala escriu aquestes línies és d'especial rellevància ja que els talibans controlaven la vall del Swat, al nord-oest pakistanès, i imposaven la seva versió rigorosa de l'Islam, incloent la prohibició que les nenes anessin a l'escola. Un any més tard, el 2010, l'exèrcit del Pakistan aconsegueix expulsar de la zona als talibans i el Govern la va guardonar amb un premi nacional per la seva defensa de l'educació. El costat negatiu de la història rau en el fet que els talibans van poder posar-li cara. Dos anys més tard van intentar apagar la seva veu però van generar l'efecte contrari; no només no van acabar amb la seva vida, sinó que van fer que el seu missatge s'estengués. «Crec que estaran penedits d'haver-li disparat a Malala».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.