El passat dia 27 vam poder gaudir amb la visita de l’intèrpret Francesc Ten, qui ens va recitar una antologia de textos d’'amor que contenia tant prosa com poesia, i que tractava de tots els vessants d'aquest.
Va començar amb el tema de la declaració de l'amor i l'amor impossible, amb parts de Romeu i Julieta, Tirant lo Blanc i Mar i Cel. Després va continuar amb l'amor correspost amb textos de Mercè Rodoreda i Pere Calders, en què ens va demostrar que a vegades, l'amor sí és possible. Llavors va recitar “Si la despullava”, de Joan Salvat-Papasseit, el primer poema de la tarda, amb el qual va començar el bloc del desig i la sexualitat. I el van seguir “Mecanoscrit del segon origen” i “No em prens ni et prenc...”.
Però tot el bo i millor té un final, i arriba l'endemà i el final de les relacions “T'ho diré sense embuts: et deixo.” Amb aquesta frase començava el text d'Isabel-Clara Simó. Just després vam continuar amb la maduresa i el record, amb poemes de Gerard Vergés i Josep Carner. Per acabar, la plenitud i l'anihilació, va llegir textos de Joan Timoneda i Ausiàs Marc.
Gràcies a la passió que va demostrar l'actor en llegir els textos, ens va fer passar una hora agradable en què vam gaudir de la literatura catalana amorosa. Fins i tot va cantar una mica de la versió musicada per Raimon de “Só qui só”, escrita per Joan Timoneda. Malgrat el seu esforç, no va aconseguir que ningú s'hi afegís. Tot i que els textos no eren humorístics ni per riure-se’n, ell va fer diverses bromes, perquè la reunió fos més amena per a totes i tots. Esperem que l'activitat es repeteixi algun altre cop.
Damià Fulton i Arrufat, i Eloi Rodríguez Gaxas 4t d’ESO F
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.