Rafael Vallbona: «Sóc un tastaolletes i m'agrada ser així»

Roger Tro i Eloi Salat

Parlarem de qui és i que fa Rafael Vallbona.

Nascut al 1960, és periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV. Els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau(1986), Qui és, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990). Autor d'una trentena de llibres, apostà per la narrativa. Col·labora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

1.-De petit ja tenies clar que volies ser escriptor i periodista?
De tota la vida m'ha agradat explicar històries. Amb deu o onze anys ens trobàvem els nanos del carrer i ens explicàvem les darreres peli que havíem vist. Jo, si no en tenia cap per explicar, me les inventava, Crec que ells ho sabien, però els fascinava la meva capacitat de relatar. Una mica més gran, als Hermanos, uns quants escrivíem 'novel·les' d'aventures a ma i un altre, que sabia dibuixar, les il·lustrava. eren exemplars únics, i se'ls anaven passant tots els nois de classe. Malauradament no en conservo cap.
I de jove la cosa no va minvar. Vaig estudiar periodisme a la U.A.B. i, ja fent primer, vaig començar a col·laborar en revistes i diaris. Crec que, si tornés a néixer, em tornaria a dedicar a això.

2.- Quan vas començar a escriure llibres i poemes?
Ja us ho he dit, als Hermanos, amb tretze/catorze anys. Això si, mai cap professor no em va esperonar a que continués, n'aprengués més i em formés. I a casa tampoc, la meva mare ho considerava un ofici bohemi. ella volia que entrés a treballar a un banc. El meu pare sempre callava, però crec que a ell si que li feia il·lusió. Fins el darrer dia de la seva vida va ser un gran fan dels meus llibres.

3.- Com a novel·lista quin tipus de novel·les recomanaries? Per què?
Crec que, sobretot els joves, ho heu de llegir tot, tot el que se us posi pel davant. És igual no ser metòdic. No cal. Al cap i a la fi, una vida de lector no és més que un llarg recorregut a la recerca d'un altre llibre que ens fascini, emocioni i faci pensar com el primer que ho va fer. I en aquesta llarga recerca arriba un moment que, mires enrere, i t'adones que has llegit molt i molt divers.

4.-Quines diferències hi ha entre la literatura juvenil i la literatura adulta?
Els llibres es diferencien entre els ben escrits i els mal escrits. Les altres diferències són purament comercials. La lectura ha de tenir un cer  grau de dificultat; així s'esperona el coneixement, la descoberta, però ha de ser una dificultat d'acord amb la maduresa del lector. Per això hi ha llibres per a infants, d'altres per a joves i d'altres per a adults, suposadament formats. Només suposadament.

5.- Què has fet com a periodista?
De tot, sóc un tastaolletes i m'agrada ser així. He treballat a redaccions de diaris, i ràdios fent una mica de tot; he escrit, dirigit i presentat programes de TV. He col·laborat en diaris com a articulista d'opinió (i ho faig encara), he escrit llibres de reportatges, he fet textos per a diaris digitals i he tocat temes que van des de la literatura, la música, l'esport, els tribunals, la política, l'ensenyament, l'urbanisme i els viatges...
I espero fer més coses encara, no em vull encasellar.

6.- Has viatjat a algun lloc com a periodista?
Sempre que viatjo ho faig com a escriptor (no diferencio entre escriptor i periodista, jo). Viatjo per conèixer, aprendre, fer recerca i, potser, escriure'n un relat. He estat per tot Europa, per l'Àfrica (el desert em fascina), EEUU, Cuba, Rússia...

7.- Què recomanaries als nois i noies que volen estudiar periodisme? I els que volen ser escriptors?
El mateix per a ambdues categories: apreneu-ho tot; només el coneixement us deslliurarà de la misèria més abjecta de la condició humana i us farà lliures; lliures per escollir el vostre camí.
Com aprendre? llegint, però també escrivint, veient pelis, anat al teatre, visitant exposicions, viatjant, preguntant i escoltant i observant. Si no sou tafaners i curiosos no us en sortireu.

8.-  En què consisteix la feina de guionista? De quin guió del que hagis fet n'estàs mes satisfet?
No hi ha programa de Tv o peli que no hagi estat, primer de tot, una idea, i després un munt de papers escrits. el que més m'agrada de la feina de guionista és veure com la meva idea, explicada en un paper mitjançant una tècnica narrativa concreta, es converteix en un relat audiovisual.

9.- En què consisteixen les assignatures de les quals ets professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la universitat de Ramon Llull?
Les assignatures que faig són: argumentació, narració (1er) i comunicació professional (2º), en grups de 12-14 estudiants, en aules dissenyades expressament com si d'una redacció es tractés. Algú s'hi apunta a aprendre a tenir idees i a explicar-les, que en això consisteix tot plegat?

10.- Quins projectes de futur tens?
Acabo de publicar un llibre de rutes en bici per Catalunya titulat Cicloturisme tranquil per Catalunya (Ed. Cossetània). A primers de gener publico una novel·la negra titulada El Tant per cent (ed. Al Revés), sobre la corrupció, al març un llibre de poemes que es diu On habita la ment (Germania), i al juny un llibre mig autobiogràfic, però amb un fort missatge polític i social titulat Les il·lusions perdudes (ed. 62). I estic començant a treballar en la història il·lustrada de l'escalada ciclista a Montjuic, una gran cursa ciclista internacional que es va fer durant 55 anys a Barcelona. I també treballo en una novel·la pensada per a joves lectors on narraré la història d'un pare i un fill que, tot i no entendre's es veuen obligats a viure junts en una petita furgoneta, doncs el banc els ha pres la casa.
I ja penso en una nova novel·la negra que girarà al voltant de la indústria de la pornografia, en una novel·la breu que fa temps que remeno i que tracta d'un personatge que busca pels carrers de París la petja de l'escriptor Julio Cortázar...
Ah, i estic preparant una nova travessa dels Pirineus en bici per commemorar la que vaig fer fa 15 anys, quan era més joves i les cames tiraven més, és clar.

En resum, el meu principal projecte de futur és seguir viu.