Amics alemanys

Van arribar un dimecres 13 de març quan ja era fosc a Premià. Tots (tant els alemanys com els d’aquí) estàvem nerviosos a nivell màxim. Molts es van saludar fredament amb un “Hello” encara que d’altres no van poder evitar abraçar-se.

Els dies van passar, i una amistat, no només amb els alemanys, sinó amb tota la gent que feia l’intercanvi, va sorgir del no res. Tots ens vam organitzar perquè, a part de les sortides que feien amb l’escola, durant les tardes i dies lliures no paressin! Anàvem a la platja, a la plaça, a fer una volta pel poble, a museus, a
jugar a bitlles... Tots acabàvem rebentats, però sabíem que per aquells moments que només viuríem aquella setmana valia la pena estar amb bosses als ulls uns quants dies.

A molts alemanys els va costar força adaptar-se als horaris d’aquí i no menjaven gaire. A tots els va encantar que tinguéssim tantes botigues de dolços al poble. Els veies amb bosses totalment plenes de gominoles, patates fregides, caramels...

Sembla que els va encantar totes les activitats proposades que vam portar a terme durant la seva estada. Excepte vela. Vela no els va agradar gaire. Van sortir marejats i pàl·lids després de fer aquesta activitat.

Se’n van a anar un dimecres 20 de març a primera hora del matí quan estava començant a ploure. Algunes persones no van poder evitar esclatar a plorar.

Aquesta setmana ha estat genial. Estem desitjant que arribi ja el dia 17 d’abril per anar allà!

Alba Bras (2n A)