Hores i més hores,
no hi ha manera,
el poema em
desespera.
Hores i més hores.
No em ve la
inspiració,
no sóc un poeta,
ni paraula i lletra,
necessito
il·luminació.
Musa de la poesia
on t’amagues, on t'estàs,
vine’m a veure i veuràs
que t’ho agrairé cada dia.
Àlex Bravo, 2n ESO B
m'agrada molt es nota que es treballat molt.
ResponEliminaDavid Marco Farre
Què original! mai se m'hauria acudit fer un poema així:)
ResponEliminamolt xulo i divertit, m'ha agradat molt.
ResponEliminajordi vilar
t'ha quedat molt bé Àlex, et felicito!!!!!
ResponEliminaLoubna Zebair
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bo el poema, l'idea es fantastica! M'agradat molt!
ResponEliminaJose A. Canovas
2nB
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina