La positivitat feta persona

He triat per fer la descripció la meva millor amiga, Aida Casanovas , de la classe de 1r G.

Fa una estona, l'he trucada perquè tenia algns problemes amb els deures de matemàtiques, per si m'hi podia ajudar, i ha coincidit que ella també havia de fer aquests mateixos deures, i hem quedat a casa meva per fer-los juntes.

Al cap de cinc minuts, ha sonat el timbre de casa, i he corregut a obrir per l'interruptor. Era l'Aida. Des de la finestra, he pogut veure com obria la porta de ferro, entrava i la tornava a tancar darrere seu.
Anava amb uns pantalons texans llargs, una samarreta vermella molt viva i unes bótes marrons fosc. Duia la bossa de mà rosada, subjectada amb força contra el cos, i avançava amb uns passos marcats i amb molta seguretat.
L'Aida anava ràpid, com de costum, i cada cop caminava més àgilment.

Quan ha arribat davant la segona porta de fusta, he baixat corrents a obrir-la directament.
L'he saludat, i ella ha fet el mateix, aleshores, cansada, s'ha deixat caure sobre la butaca de l'estudi.
Jo m'he assegut al balancí i, aleshores, hem començat a treballar. Si jo tenia algun dubte, li preguntava , i l'inrevés. Si totes dues, coincidíem amb el dubte, el buscàvem a Internet.

La finestra de l'habitació estava oberta, i ens han voleiat una mica els cabells. A l'Aida, se li veien perfectament els reflexos rossos sobre el cabell castany.

M'ha mirat un moment per treure'm un paper que se m'havia quedat enganxat al cabell. La seva mirada profunda mostrava serenitat i tranquil.litat. Se li veien els ulls foscos, contrastats amb el cabell i els llavis rosats i clars peró amb un somriure poc marcat que oferia un bonic contrast amb el seu rostre molsut, pàl.lid i agradable.

Al cap de poc, començàvem a tenir fred i he anat a tancar la finestra. M'he girat, i he observat detingudament la seva trena, de color rosa brillant, molt ben trenada, que s'havia fet a les vacances.

L'Aida ja havia acabat els seus deures i m'ha preguntat si jo havia acabat els meus. Li he dit que no, però que em faltava poc. Així que m'ha ajudat a enllestir-los i, de tant en tant, m'anava mirant plena de posivitat i alegria. Les dues ens hem concentrat molt.

Hem jugat una mica a l'ordinador, i aleshores ha dit: -Les sis! Que tard! Me n'haig d'anar! I jo li he dit que d'acord, i li he donat les gràcies per haver-me ajudat.

Ha marxat tal i com havia vingut, amb els seus passos característics i abans que pogués obrir la segona porta, li he cridat: -Adéu Aidozen!!! Fins demà!!! Ella ha rigut una mica, i s'ha acomiadat.

A mi, m'agrada molt anomenar-la així , un nom carinyós que fa temps que li dic, i que trobo molt divertit.

L'Aida, ha sortit, i he pujat corrent a dalt, just a temps per veure per la finestra, com desapareixia carrer enllà.

Com sempre, m'ha volat el temps. L'Aida és una nena tan positiva que encomana la seva felicitat a qui está amb ella i fa passar una estona entretinguda i divertida a la gent que l'envolta.

Palmira (1r d'ESO)