dijous, 12 de novembre de 2015

La millor plaça del món


Estimada plaça,
Ets la millor persona que he conegut mai: ets amable, simpàtica i sempre que t’explico algun dels meus assumptes ni et mous del lloc on eres, sempre parant atenció. Ets bella, amb bars i botigues als teus voltants que sempre t’observen alegres. Els bars petits sempre estan molt plens, i els grans potser no tant i un enèrgic grup de nens ve cada tarda a prop teu a jugar amb tu.


Tu estàs plena de vida i sempre ho demostres. Fa no gaires anys, a davant teu, et van instal·lar l’ajuntament del poble, que encara hi és, i també molts segles abans t´hi van posar una església meravellosa on també hi ha un campanar sorollós que no para de repicar en tot el dia. Encara a l’església vella es fa missa cada diumenge, on acudeix un públic (creients i fidels) considerable, i més quan s’acosta el Nadal. També ets els centre d’atenció en totes les xerrameques del poble, ja que les veïnes es passen tot el dia explicant-se totes les xafarderies i més temes que els interessen a elles.


I tothom es pregunta com et vaig conèixer:
Quan jo era petita, devia tenir 1 o 2 anys, la meva germana encara era al poble, i sovint em portava cap a tu perquè havia quedat per prendre una cervesa o un refresc amb els amics. Jo, mentre tots ells petaven la xerrada i com jo sóc una persona molt curiosa, em passava tota l’estona observant-te: els arbres alts i verds, l’edifici de l’ajuntament blanc, l’església vella, les rajoles amb tot de xiclets enganxats... i a mida que em vaig anar fent gran vaig anar quedant els dissabtes a la tarda a jugar amb tu i els teus amics.


Hem passat tant temps junts i tu no m’has dit mai res però jo, un dia d’aquests, t’escriuré un “t’estimo” a les teves rajoles.


Amb tot el meu amor i afecte,

Maria Bernadó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.