dimarts, 11 de març de 2014

Som capaços de ser lliures?

Marina Rodríguez  (1r Batxillerat)




Aparentment, les persones que vivim en una societat occidental som lliures de pensar, de creure i fer pràcticament tot el que volem. Temin la sort de viure en una societat en la qual podem prendre les nostres decisions. Però tot i semblar que som lliures, ho som realment?
Quan escollim la roba que ens posem, quan decidim si ens mengem o no un dolç, quan anem amb cotxe o caminant, quan decidim què fer el proper cap de setmana, fins i tot alhora d’escollir les nostres amistats, no prenem la decisió amb total i absoluta llibertat. Ens preocupa allò que pensaran les persones del nostre voltant. Tots i cada un de nosaltres prenem decisions influenciats, no volem quedar malament davant de certes persones, no volem decebre, tots tenim quelcom que ens fa diferents,  però intentem no allunyar-nos gaire d’allò socialment acceptat i convencional.
A vegades aquestes diferències no es poden amagar, per exemple a una persona estrangera la delata l’aparença física, certs costums i moltes altres coses. Una part important de la societat és incapaç d’acceptar aquestes diferencies, i sovint intenten convèncer a d´altres del que pensen.  Tots aquests que no accepten la diferència no són lliures, els prejudicis i les idees preconcebudes no els deixen veure com és una persona i jutjar-la per ells mateixos. Tots aquells que són diferents per diversos motius (origen, religió, orientació sexual, classe social..) han d’enfrontar-se a diari amb persones que no accepten aquestes petites diferències i molts acaben prenent-se el ser diferent com una cosa negativa, intenten amagar aquest tret que els fa diferents. Per tant aquells que són encegats pels prejudicis a més a més de negar-se la llibertat a si mateixos, també priven els altres d’ella.
Tothom qui més qui menys, ha fet alguna cosa que no hauria fet perquè s’ha sentit pressionat a fer-ho. Les persones tenim la necessitat de sentir-nos part d’un grup, per tant  si tots els membres del teu grup es comporten d’una determinada manera  actuaràs d’acord amb la forma de ser del teu grup. La societat en la que vivim ens convida a la discreció i l’anonimat. El fet d’actuar pensant en com reaccionaran els altres fa que no ens escoltem a nosaltres mateixos, no estem habituats a escolar-nos de fet moltes vegades ni nosaltres mateixos sabem  què volem, i això ens allunya de la llibertat. El fet de ser diferent pot comportar que els altres et tractin de manera injusta, però intentar amagar allò que et diferencia, allò autèntic i real, és privar-te de la llibertat. Cada persona ha de buscar un àmbit de la seva vida on ser totalment lliure (amb la música, la lectura etc..)
 Al llarg de l’història l’home sempre ha buscat la llibertat. En nom de la llibertat ha lluitat, ha matat, ha guanyat, ha perdut, ha privat de la pròpia llibertat  a d’altres. I ara, que aparentment uns pocs afortunats podem gaudir d’ella, no l’aprofitem. Potser  l’home no podrà ser mai totalment lliure?  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.