dimarts, 11 de març de 2014

Sóc com sóc perquè vaig amb ells? O vaig amb ells perquè sóc com sóc?

Marta Grandia (1r Batxillerat)





En moltes ocasions ens parem a pensar sobre la nostre persona i ens donem conte que no tot el que fem o pensem es 100% la nostra decisió, sinó que té molt a veure amb la nostre família, amics i el entorn en que ens trobem dia a dia. És més, si ara agafes a dos bessons genèticament idèntics i cadascun d'ells es criat  en un lloc del món diferent, el més probable es que al cap de 30 anys, els dos tinguin exactament el mateix aspecte, però no els hi agradaran exactament les mateixes coses ni pensaran igual, i en canvi si s'agüessin criats junts tota la seva vida serien molt més similars. 

Però tot i això podem comprovar que nosaltres també en posem una mica de la nostra part, ja que en una mateixa ciutat o fins i tot en una mateixa escola, es poden veure grups de gent ben diferenciats, i entre aquells grups la gent pensa, vesteix, o parla de la mateixa manera però diferent dels demés, això ens fa pensar en aquella frase que molts cops es diu de que “els amics es la família que s'escull” i realment és veritat, però per desgràcia no tothom té l' opció de triar aquests amics. La gent que ho pot fer però no és posa el primer dia de classe a contemplar tots els seus companys per decidir qui s'assembla més a ell, ja que molts cops la gent que és massa igual es porta malament, sinó que poc a poc et vas integrant i t'acabes quedant en el lloc en que et sents més a gust. I en un grup d'amics potser si que al principi hi ha gent molta variada però poc a poc tothom va aportant les seves idees fins que acaba sent un grup de gent més monòton entre si. 
La gent però canvia constantment, el que passa es que arriba un moment en la vida que es molt complicat canviar radicalment, i crec que aquest moment arriba quan acaba l'adolescència, que es el moment en que ja saps amb quin estil de gent et trobes millor i es quan realment t'has conegut a tu mateix, perquè si la gent es trobés igual de bé amb tota la gent i igual d'integrat, acabaríem sent tots copies unes de les altres. Però no per ser d'una manera ets millor o pitjor que els demés, simplement diferent, i quan passa aquesta etapa de coneixe't a tu mateix, també vas coneixent a gent diferent a tu, però com en aquell moment ja t'has conegut, no canvies, però el més probable es que si la veus molt sovint t'acabi aportant diverses coses.

Des de sempre, tothom vol formar part d'un grups però al mateix temps també vol sentir-se singular i destacar per sobre de la resta en algun aspecte.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.