Era un dia de CAU normal i corrent. Jo estava parlant amb la Berta quan, de sobte, la nostra monitora se’ns va apropar. Ens va dir que aquell dia començava una nena nova anomenada Ona Mei.
Era xinesa com jo. Es movia molt i no parlava gaire amb la gent, només amb mi. Una de les seves característiques més importants és el seu somriure fix les vint-i-quatre hores del dia. Li agradava molt muntar a cavall i anar amb patinet. Als estius va a un casal de tennis del Masnou. Camina arrossegant els peus, sobretot quan està cansada. Corre molt i és àgil ja que fa “taekwondo”: Quina bona esportista i quantes coses fa!!!
La riallera sempre saluda d’una manera informal com: “Ei hola, Què tal?”. Però a mi m’agrada. Si és una persona gran, ho fa més educadament.
Aquella esportista és bastant alta però no grassa, el seu cos és bastant ample.
Té un cabell negre molt intens, és llarg i fi. Els seus ulls són allargats i d’un to marronós. La seva cara és molsuda i rodona. No té cap arruga, és completament llisa. Hi destaquen unes ulleres d’un color vermellós. Odia portar-les!!!!!! Ella sempre em guanya al joc dels pols ja que té un braç molt fort. Les seves mans són grans i els peus també, calça un quaranta!!!
La seva mirada perduda fa que sembli que no t’estigui escoltant, però en el fons saps que ho fa i amb moltes ganes. Realment és molt bona persona amb un gran cor. Té molt de sentiments i s’aprecia molt el que té.
L’Ona Mei s’ha convertit des d’aquell dia en la meva millor amiga!!!
Mar Xiao
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.