divendres, 13 d’abril de 2012

Què en serà d'aquesta vida?

Que n'és dels nens d'avui? Sembla que cada vegada creixen mentalment més avançats que abans. Cada vegada van comportant-se de maneres inadequades per la seva edat. Si això segueix així que serà el pròxim que veurem? Un nen de dos anys amb mòbil? Una nena amb bolquers pintada sensualment?

Jo encara recordo quan anava a primària, si bé és veritat que la nostra generació ha crescut mentalment d'una manera massa ràpida, però encara recordo que fins a 6è de primària encara érem uns nens, amb la nostra infantesa, fent bestieses com posar noms a fils i jugar amb ells.

Construíem caus de sorral i hi posàvem ``bitxitos´´ dins perquè fos la seva casa. Avui dia, els nens a 4t pràcticament, comencen a fer canvis en la seva personalitat, es deixa de ser infantil molt abans. Me'n recordo que encara vèiem els famosos dibuixos de TV3, inclús a principis de primer de l'ESO. En canvi, ara els nens que veuen tals programes o juguen a coses més ``infantils´´ són anomenats ``frikis´´ o nens ``estranys´´. Me'n recordo que abans tenir un mòbil o sortir sol pel carrer només s'aconseguia quan arribaves a l'ESO i et guanyaves la confiança dels teus pares, en canvi cada dia veig a més nens de 9 i 10 anys sols pels carrers dient tonteries. On ha quedat arribar a casa i possar-se a veure la TV3 mentre berenaves i anaves a fer els deures? Abans, havia de passar un miracle per poder estar més d' una hora a l'ordinador, tot i que tampoc hi havia necessitat, els nens d'ara ja tenen fins i tot facebook, una xarxa social a la qual, per llei, només pots registrar-te a partir dels 14 anys. Però hauríem de plantejar-nos per què està succeint tot això?

És una resposta ben senzilla, els nens petits acostumen a copiar les coses que fem els grans, si veuen que estem al facebook, o que ens passem moltes hores a l'ordinador, ells faran el mateix, així que s'han de posar límits i edats per a cada cosa, sinó tota la societat ens descolocarà . Les coses arriben sempre al seu temps, el que no podem permetre és que arribin molt abans del que haurien d'arribar. La intantesa és una etapa única i meravellosa que mai es tornàra a repetir, no permetem que es perdi tan aviat.


Sonia , 3r d'ESO.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.