divendres, 27 d’abril de 2012

El sastre

Una vegada, en un poble vell, hi vivia un home que era sastre, però el negoci no li anava molt bé i tenia pocs diners.
Un matí, el sastre, amb els pocs diners que tenia, va anar a comprar unes quantes tisores, perquè les que tenia estaven mig trencades totes. Al cap d’una setmana, quan estava netejant-les, va agafar l’última i, al fregar-la tres cops, va aparèixer un geni molt petit i de color verd que li va concedir un desig. El sastre va demanar la felicitat eterna i el geni li ho va concedir. Llavors les tisores i el geni van desaparèixer a l’instant.
A partir d’aquell dia va ser l’home més feliç del món, però no es preocupava de res i el seu negoci seguia anant a pitjor. Al cap d’un temps, va entrar un client a la sastreria, però el sastre no hi era. El va buscar per la botiga fins que el va trobar darrere del mostrador, estirat al terra. El sastre havia mort de fam i de les males condicions en què estava, però va morir amb un somriure a la cara, sent l’home més feliç del món.
Erik Martins (4t B)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.