divendres, 2 de març de 2012

Si dorms en un llit de pedres, segur que tindràs son!

Per què les cadires de l'escola són tan incòmodes?
Començant pels cargols que aguanten els respatllers. Com si no hi hagués una altra manera de subjectar-los!
Quants cabells ens hauran d'arrencar aquests maleïts cargols perquè s'adonin que aquest no es un bon sistema de construir cadires?
De fet, tota la cadira en si és el model ideal de cadira en el qual et passaries set hores al dia assegut: baixa, amb la fusta rosegada, el seient dur i petit i cada pota d'una llargada diferent. Segur que tron del Papa de Roma està inspirat en aquestes cadires!
I els professors que es queixen perquè no ens estem quiets a la cadira, mai s'han preguntat per què serà? Està clar que la nostra passió per parlar hi contribueix, però us asseguro que si les cadires fossin més còmodes, no tindríem tantes ganes d'aixecar-nos.
A més, tenim la famosa frase: "no t'aixequis i seu bé". Pot sonar tan bé quan la pronuncies ben assegudet en una cadira encoixinada i amb braços... Per què les cadires dels professors són tan còmodes, i les nostres tan incòmodes? In-com-pren-si-ble.
Per què no podem seure amb les cames encreuades, de genolls o de costat, encara que la nostra esquena ens ho demani a crits?
Incomprensible.
Mai entendrè com poden pretendre que ens passem set hores al dia assegut amb les cames encongides sota la taula, al cul adormit i l'esquena adolorida, sense aixecar-nos ni canviar de posició i, a més, parant atenció.
Jo, la veritat, podria parar més atenció asseguda a terra amb un coixí.
Ruth Margüenda (3r F)

1 comentari:

Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.