Premianenc de l'any

Com a entitat educativa de la vila, seria bo que tots els membres de la comunitat educativa de l'institut Premià de Mar participessin en la votació de premianenc de l'any organitzats per Ràdio Premià.

Cala montjoi: quin joi

Tres dies d'autèntic vertigen entre tirolines, restes gregues i romanes, muntanyes de patates fregides amb càtsup, piragües, viatges ben mullats en vaixell, llargues dormides i no menys engrescadores activitats del crèdit de síntesi.
Aquí teniu algunes de les imatges. Només us demanem que descriviu la vostra imatge: quin va ser el millor moment de les colònies per a cadascú? Deixeu el vostre comentari.



Per si us interessa alguna de les imatges del vídeo, aquí us les podeu descarregar. A més a més, en trobareu d'altres que va fer la Teresa:

Enric Larreula visita l'institut

Divendres 1 de juny va venir l'Enric Larreula a visitar-nos a l'institut, no a explicar-nos coses de bon principi com ens pensàvem, sinó a respondre les nostres qüestions sobre el llibre de"Misteri a l'illa del gel".

Hi van haver unes quantes preguntes, unes més complexes que altres, per exemple, un que va preguntar si està basada ens fets reals, i va dir que més o menys, que va sentir la notícia de qui s'havia trobat uns esquimals deformats i amb els ulls blaus a Groenlàndia , i a partir d'aquí es va anar aixecant la resta.



També ens va dir que ell havia fet uns dibuixos per acompanyar el text del llibre però li van publicar , i també es va desviar una mica cap als temes de les Colonitzacions Europees.

Ens va agradar molt que ens vingués a visitar, i vàrem saber que transmetia perfectament tot el que sabia.
En general, va ser una gran visita.
Crònica de Palmira Sabaté

Festes de "quinceañera"

PROJECTE PER A FINAL DE CURS

Farem una recerca sobre les festes de quinceañeras que fan la majoría de noies sud-americanes.

Primer entrevistarem una nena que celebra aquesta festa properament. Buscarem una mica d’història i de la importancia que té aquesta festa i després farem un video curt on mostrarem totes les parts que té una festa de quinceañera. Será útil perquè així la gent sabrà de què van aquest tipus de festa, bàsicament per coneixement general.

La festa de quinceañera és una festa que celebren les nenes que compleixen 15 anys a sud Amèrica i es convida a tota la família i amics. Es fa perquè mostra el canvi de nena a dona que experimenten. El que vindria a ser aquí la festa dels 18, que es celebra diferent de les altres. En aquesta festa sud-americana es fan una sèrie de rituals. Al principi entra la quinceañera amb la seva cort d’honor, 14 dames i 14 cavallers.

A continuació el seus pares li fan el canvi de sabates on treuen les sabatilles i les canvien per talons:

Després la noia ha de ballar el vals amb el seu pare i amb el seu cavaller mentre bufa 14 espelmes i comença a ballar la cort d’honor.

Un cop acabat el ball, arriba el moment de les lligues. La quinceañera té 15 lligues a la cama. El seu cavaller ha de treure-li les lligues una per una, i entregar-les als altres cavallers perquè les fiquin a les dames.

Un cop acabat tot el ritual se sopa en el restaurant/pista que s’ha llogat, es talla el pastís i s’obren els regals. Tot seguit comença la festa! La gent balla fins les 3 de la matinada o més. Així acaba una festa de quinceañera.

Aquí está la entrevista a la qunceañera més propera que tenim, una redactora d’aquest article, la Génesis Robalino:
  1. Com et sents ara mateix que has “passat de nena a dona”?
          Em sento igual.
     2. Creus que realment estás fent un pas important o només és una cerimónia?
          Sí.
     3. Alguna vegada t’has imaginat com sería aquest día per a tu? La festa de veritat             s’assembla a la que et vas imaginar?
          La veritat es que sempre que m’ho imaginaba mai hauria pensat que aniria com va anar.                                        Vull dir, ni pitjor ni millor, va ser diferent.
      4. Com creus que se sent la teva familia ara?
          Em dóna la sensació que es senten molt orgullosos de mi, i com sóc filla única, ha          sigut una festa molt especial per a ells.
      5. Segons el teu punt de vista, en què consistéix aquesta cerimónia?
          A mi em sembla que aquesta festa és una representació del que és la vida per a una dona i és molt emotiva. Sempre he pensat que aquesta festa no era res especial, pero potser sí que sóc una mica més dona després d’això! Potser és una sensació, però ho noto.
     6. Aquesta celebració et fa sentir més a prop amb el teu país i les seves constums?
          Sí.
   7. Com et sents al ser una de les poques nenes que fan aquesta festa fora del seu país?
          Realment la gent es pensa que això ho fan poques nenes aquí, pero si et digués la gent que fa les seves festes de quinceañera a España et sorprendríes!
   8. Et vas vas saltar alguns dels rituals, o ho vas fer tot tal i com era?
          Em vaig saltar molts d’ells, alguns em semblaben inútils.

Àlex Aguilera i Génesis Robalino, 3er

NECESSITEM MÉS INFORMACIÓ!

El nostre projecte vol oferir informació sobre el coneixement que tenen els alumnes sobre les opcions diferents que hi ha després de l’ ESO i el canvi d’idees i mentalitat que es produeix aquests quatre anys. També volem informar dels diferents camins que hi ha després d’aquesta etapa, per què hi ha molts joves que es pensen que només hi ha batxillerat o mòduls, quan hi ha moltes més opcions.

El que volem fer és una enquesta / petita entrevista sobre el que pensen d’aquests 4 anys, si s’han plantejat seguir estudiant o acabar i ficar-se a treballar. També fixar-nos amb els alumnes que fan les proves d’accés, és a dir, que no acaben l’ ESO, però no volen deixar d’estudiar. L’enquesta es fixara amb els alumnes de 1r i de 4rt ja que són el primer curs i l'últim curs i alguns alumnes de 3r que com hem dit deixen l’ESO per intentar aprovar les proves d’accés. Amb aquesta enquesta el que volem aconseguir aquests objectius:

-Informar de les diferents opcions.

-Expressar el que pensa el alumnat sobre els estudis.

-Veure els diferents canvis de mentalitat, responsabilitat, etc.

-Quines raons expliquen els alumnes per justificar la seva decisió.

CONCLUSIONS

Enquesta de final d’ESO(4rt)[40 informants]

1.Què has pensat fer després de l’ESO?

Majoritàriament els alumnes de 4t, volen anar per el camí de batxillerat. Com ha segona opció farien cicles i com a última PQPI. Amb l’enquesta veiem que tot el alumnat de 4rt vol estudiar i així poder més oportunitats enlloc de posar-se a treballar.

2.Alguna vegada t’has informat de les diferents opcions que hi ha?

Bona part de l’alumnat sí que s’ha informat molt sobre les diferents opcions després de l’ESO. També la majoria dels alumnes s’han informat d’una manera superficial sobre aquestes opcions. I per últim, poca gent no havia mirat res sobre la continuació de l’ESO.

3.Com valores la informació que has rebut a l’institut?

A les 40 persones que hem preguntat, més del 50% han opinat que la informació que ha donat el centre és insuficient.

4. L’ESO t’ha semblat difícil?

Molts dels alumnes estan entre el força i el gens, i després hi ha una minoria que diu que l’ESO és molt difícil i uns 4 alumnes opinen que l’ESO els hi ha semblat molt fàcil.

5. Creus que has aprofitat aquests quatre anys per tenir un bon futur?

Gran part dels alumnes opinen que han aprofitat aquests 4 anys per preparar-se per tenir un bon futur. Menys de la meitat dels entrevistats diuen que han aprofitat poc aquets anys. I una minoria de gent (2 persones) opinen que no han fet res durant aquests temps. 

6. A l’hora de treballar triaríeu la feina en funció de?

Tots menys 9 persones que han contestat NS/NC, les triarien el seu ofici pel sou.

Enquesta de 1r d’ESO [40 informants].

1. Què has pensat fer després de l’ESO?

La major part d’alumnes als que hem fet l’enquesta, han decidit fer batxillerat, l’altra part d’alumnes volen fer  formació professional. Ningú vol fer PQPI. 

2. Alguna vegada t’has informat de les diferents opcions que hi ha?

La majoria d’alumnes de primer que hem fet l’enquesta, diuen que una mica si que s’han informat. Una altre gran part diuen que mai i uns pocs alumnes diuen que s’han informat a fons.

3. Com penses que t’informara l’institut?

Els alumnes als que hem fet les enquestes la majoria diuen que és fluix com l’informa el centre, una altra part pensen que és bona i l’altre part diuen que insuficient i ningú diu que és molt bona. 

4. El pas de l’escola a l’ESO t’ha semblat díficil?

L’alumnat diu que el pas de l’escola a l’ESO els ha semblat poc difícil, l’altre majoria pensen que ha sigut força difícil i l’altra petita part d’alumnes pensen que ha sigut molt difícil i gens difícil

5. Creus que has aprofitat aquest curs per aconseguir el graduat?

Una gran part de l’alumnat creu que ha aprofitat poc aquest curs per aconseguir el graduat, altra majoria diu que ha aprofitat gens, poc i molt aquest curs per aconseguir el graduat. 

6. A l’hora de treballar triaràs la feina en funció de?

Els alumnes que hem fet les enquestes la major part, diuen que a l’hora d’escollir una feina l’escollirien pel sou, una altre major part diu que l’elegiran per plaer i els altres alumnes per NS/NC, estudis i horaris.

Llúcia Saorín i Cristina Edo 3rF/3rC

L'assignatura menys estimada són les matemàtiques

ENQUESTA  ALS ALUMNES DE L'INSTITUT PER SABER QUINÉS SÓN LES ASSIGNATURES QUE ELS AGRADEN MÉS O MENYS
Rebeca Barroso  Nil Sevillano


Volem fer aquesta enquesta per saber quina és l’assignatura menys estimada, pot ser un tema molt clàssic però creiem que pot ser molt interessant tant per als professors afectats, perquè els alumnes mirin les respostes totals i també d’una manera anunciar la pàgina web. 

Preguntarem a uns 5 alumnes per classe de tots els cursos les preguntes següents:

1  Quines són les dues  assignatures que us agraden menys?

2  Ha estat sempre així o ha variat al llarg dels anys?

3  Te de veure amb si et cau malament el/la professor/a?

4  Creus que aquest/a professor/a si millores el seu estil a classe milloraria la teva relació amb l’assignatura?

5 Quina és la teva matèria preferida?

El percentatge d’alumnes de primer d’ESO (24 informants) que no els agrada les matemàtiques (18%), una gran majoria pensa que sempre ha estat així (12%)  i que no els agrada perquè el/la professor/a no els cau bé (17%) la força majoria pensa que si el/la professor/a millorés les seves classes els agradaria (9%)  el percentatge dels alumnes d’aquest curs l’agraden l’assignatura d’educació física (13%).


El percentatge dels alumnes de segon d’ESO (24 informants) no els agrada les matemàtiques i anglès (10%), una gran majoria pensa que a variat totalment durant els anys (11%)  i que no els agrada perquè el/la professor/a no els hi cau bé (17%) la majoria pensa que si el/la professor/a millorés les seves classes els agradaria (16%)  el percentatge  dels alumnes d’aquest curs l’agraden l’assignatura d’educació física (9%).
 

El percentatge dels alumnes de tercer d’ESO (13 informants) no els agrada les matemàtiques, una gran majoria pensa que ha variat totalment durant els anys (6%) i que no els agrada perquè el/la professor/a no els cau bé (7%) la majoria pensa que si el/la professor/a millorés les seves classes els agradaria (5%)  el percentatge dels alumnes d’aquest curs  l’agraden l’assignatura d’educació física (13%).El percentatge dels alumnes d’aquest curs l’agraden  optativa, dibuix, biologia, tecnologia i  E. física (2%).



El percentatge dels alumnes de quart d’ESO (29 informants) no els agrada matemàtiques i física i química (16%) una gran majoria pensa que sempre a estat així (17%)  i que no els agrada perquè el/la professor/a no els cau bé (12%) la majoria pensa que si el/la professor/a millorés les seves classes els agradaria (12%)  el percentatge dels alumnes d’aquest curs l’agraden l’assignatura d’educació física (15%).  


Els del primer cicle els agrada l’assignatura d’educació física i sobretot no els hi agrada les matemàtiques i el català.

Els del segon cicle està més variat, l’assignatura més destaca és socials. La que menys agrada als alumnes  són les matemàtiques.

Addicció als videojocs: una realitat ben propera

Jose Maria Fernandez i NikI Albenov
El nostre projecte consisteix en entrevistar companys que es passen hores jugant a la PLAY o qualsevol consola. Hem seleccionat quatre informants de quinze anys als quals hem donat els pseudònims següents: David, Joan, Karlos i Ramon.

Aquest repostatge pot ser interessant perquè hi ha gent que no sap com se senten les persones que es passen moltes hores jugant a la consola i estan sense sortir de casa ni estar amb amics; per saber si es avorrit o divertit; i a quin jocs juguen i quants diners es gasten per un joc.


Ens hem informat en diverses pàgines i hem extret la informació següent:

Quan podem parlar d’addicció?

Parlarem d’addició als videojocs en el moment que una persona té una necessitat imperiosa de jugar amb una determinada màquina. Aquesta dependència li provoca una sensació de benestar però li resulta molt difícil de controlar.
Aquestes persones passen molt temps de la seva vida, fins i tot dies i nits sencers, enganxats a un determinat joc i no tenen consciència de les possibles conseqüències negatives.
Aquesta dependència és mental i física ja que cal reaccionar davant de l’estímul (el joc) que provoca l’addicció.

Alguns psicòlegs adverteixen que aquesta dependència pot derivar posteriorment  en addiccions al joc (ludopatia) i fins i tot en psicopaties. Els metges especialistes diuen que els videojocs són molt perillosos per la societat , i que si de petits estan tot el dia jugant a la play, de gran estaran tot el dia en les maquines escurabutàxaques.


Com sabem que hi ha una addicció?
Tot i que hi ha molta gent que dedica moltes hores al joc , només un de cada deu dels que consulten són veritables addictes. És molt recomanable fixar-se en una sèrie d’hàbits per poder detectar aquests problemes tan i tan perjudicials pel futur de la joventut.
a. Els joves estan tan distrets que, quan juguen, no senten res del que els diuen.
b. Estan en tensió, fins i tot se li veu en les faccions forçades de la cara.
c. Només té ulls per la pantalla.
d. Ja no fa cas a totes les altres coses amb les quals abans s’ho passava bé: altres jocs, esports, sortir, llegir, anar amb els amics...
e. Tenen problemes per conciliar el son.
f. Passen de la família i dels amics.
g. Fracàs escolar, passen a suspendre moltes matèries.
h. No respecten els horaris.

Hi ha alguns factors que poden esdevenir causes de dependències:

1. Persones amb una personalitat poc marcada, que es deixen endur.
2. Falta de comunicació amb la família, separacions traumàtiques, abandonament per raons laborals.
3. Problemes d’integració a l’escola, manca d’amics...que porten a la desmotivació per mantenir unes relacions socials sanes.

Recomanacions:

1. Realitzar conjuntament amb el jove un horari perquè es reparteixi equilibradament el temps.
2. Proposar noves activitats que li resultin d'interès.
3. Utilitzar els videojocs com a "premi" per la correcta realització de les seves tasques escolars, demostrant-li que l'estudi és el primer.
4. Finalment, alguns pares poden considerar necessari comptar amb l'ajuda d'un professional.

A continuació, us presentem el resultat del nostre estudi de camp:
1-Quina consola tens? 
Els 4 informants tenen una Play 3.

2-Des de quan la tens?
Joan: 3 anys; David 1 any; Karlos:2anys; Ramon:3 mesos

3-Quin va ser el teu 1r joc de la consola que tens?
Joan: formula 1; David:Pro evolution; Karlos: call of duty; Ramon: mw3

4- La has de compartir amb algun germà?
Els quatre l'han de compartir amb un germà.

5-Quin es el teu joc preferit?


Els quatre prefereixen call of duty

6-Quants jocs tens?
Joan:20; David:12; Karlos:5; Ramon:5

7-Quantes hores jugues al dia?
Joan:5; David:3; Karlos:8; Ramon: 1

8-No et canses de jugar a la play?

Cap d'ells se'n canda mai.
El Karlos es el que mes presenta el simptomes de l’adiccio del videojocs jugant 8 hores i sense sortir.