Addicció als videojocs: una realitat ben propera

Jose Maria Fernandez i NikI Albenov
El nostre projecte consisteix en entrevistar companys que es passen hores jugant a la PLAY o qualsevol consola. Hem seleccionat quatre informants de quinze anys als quals hem donat els pseudònims següents: David, Joan, Karlos i Ramon.

Aquest repostatge pot ser interessant perquè hi ha gent que no sap com se senten les persones que es passen moltes hores jugant a la consola i estan sense sortir de casa ni estar amb amics; per saber si es avorrit o divertit; i a quin jocs juguen i quants diners es gasten per un joc.


Ens hem informat en diverses pàgines i hem extret la informació següent:

Quan podem parlar d’addicció?

Parlarem d’addició als videojocs en el moment que una persona té una necessitat imperiosa de jugar amb una determinada màquina. Aquesta dependència li provoca una sensació de benestar però li resulta molt difícil de controlar.
Aquestes persones passen molt temps de la seva vida, fins i tot dies i nits sencers, enganxats a un determinat joc i no tenen consciència de les possibles conseqüències negatives.
Aquesta dependència és mental i física ja que cal reaccionar davant de l’estímul (el joc) que provoca l’addicció.

Alguns psicòlegs adverteixen que aquesta dependència pot derivar posteriorment  en addiccions al joc (ludopatia) i fins i tot en psicopaties. Els metges especialistes diuen que els videojocs són molt perillosos per la societat , i que si de petits estan tot el dia jugant a la play, de gran estaran tot el dia en les maquines escurabutàxaques.


Com sabem que hi ha una addicció?
Tot i que hi ha molta gent que dedica moltes hores al joc , només un de cada deu dels que consulten són veritables addictes. És molt recomanable fixar-se en una sèrie d’hàbits per poder detectar aquests problemes tan i tan perjudicials pel futur de la joventut.
a. Els joves estan tan distrets que, quan juguen, no senten res del que els diuen.
b. Estan en tensió, fins i tot se li veu en les faccions forçades de la cara.
c. Només té ulls per la pantalla.
d. Ja no fa cas a totes les altres coses amb les quals abans s’ho passava bé: altres jocs, esports, sortir, llegir, anar amb els amics...
e. Tenen problemes per conciliar el son.
f. Passen de la família i dels amics.
g. Fracàs escolar, passen a suspendre moltes matèries.
h. No respecten els horaris.

Hi ha alguns factors que poden esdevenir causes de dependències:

1. Persones amb una personalitat poc marcada, que es deixen endur.
2. Falta de comunicació amb la família, separacions traumàtiques, abandonament per raons laborals.
3. Problemes d’integració a l’escola, manca d’amics...que porten a la desmotivació per mantenir unes relacions socials sanes.

Recomanacions:

1. Realitzar conjuntament amb el jove un horari perquè es reparteixi equilibradament el temps.
2. Proposar noves activitats que li resultin d'interès.
3. Utilitzar els videojocs com a "premi" per la correcta realització de les seves tasques escolars, demostrant-li que l'estudi és el primer.
4. Finalment, alguns pares poden considerar necessari comptar amb l'ajuda d'un professional.

A continuació, us presentem el resultat del nostre estudi de camp:
1-Quina consola tens? 
Els 4 informants tenen una Play 3.

2-Des de quan la tens?
Joan: 3 anys; David 1 any; Karlos:2anys; Ramon:3 mesos

3-Quin va ser el teu 1r joc de la consola que tens?
Joan: formula 1; David:Pro evolution; Karlos: call of duty; Ramon: mw3

4- La has de compartir amb algun germà?
Els quatre l'han de compartir amb un germà.

5-Quin es el teu joc preferit?


Els quatre prefereixen call of duty

6-Quants jocs tens?
Joan:20; David:12; Karlos:5; Ramon:5

7-Quantes hores jugues al dia?
Joan:5; David:3; Karlos:8; Ramon: 1

8-No et canses de jugar a la play?

Cap d'ells se'n canda mai.
El Karlos es el que mes presenta el simptomes de l’adiccio del videojocs jugant 8 hores i sense sortir.