Un nou alumne, José María, solitari i corrosiu, deixara una profunda empremta a Irene, la noia més estudiosa del curs, una jove sensata que ho té tot sota control. I ningú hauría dit que faria molles amb el nou company, però Irene cultivarà la seva amistat i esbrinarà que José María també odia el seu nom i prefereix que li diguin Orens, per Lawrence d'Aràbia. Quedarà fascinada davant el desert i els cazadors solitaris, l’única cosa que Orens no odia.
Aquesta novel·la va ser escrita entre el juny i l'agost de 1998. És la segona part de la Trilogía de Getafe, iniciada amb Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia i tancada amb La lluvia de París, totes publicades a la colecció Espacio Abierto, d'Anaya. En conjunt, les tres novel·les són la historia del despertar de la vida i la conciencia de tres noies adolescents en un barri de Getafe, una de tantes ciutats en la periferia d’una altra de molta major importancia . És un homenatge a aquella forma de vida, normalment menyspreada pels esnobs. En aquest llibre, a través de l'experiència que viu Irene, la més assenyada de las tres amigues, amb l'estrafalari i misterios José María, es produeix una inesperada conexió amb alguns éssers mítics: Lanzarote, Lawrence d'Aràbia o l’inolvidable Robert de Niro d'El cazador.
L'autor del llibre és Lorenzo Silva, va per la tretzena edició i té 183 pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.