Males notícies per a la misió Rosetta: El robot Philae és en un precipici i té poca bateria.

Guillem Llovera i Benjamin Cammell

Després de viatjar durant 10 anys per l'espai i recórrer 6.500.000.000 de quilòmetres, les expectatives respecte de la sonda Philae, que es va desprendre de la nau Rosetta per aterrar a un cometa, eren molt altes. Passades ja 48 hores d'aquest succés, científics de l'Agència Espacial Europea van confirmar que si bé el robot Philae va aconseguir posar-se a la superfície del cometa i funciona bé, l'aparell estaria posat sobre una "pendent molt inclinada". "Pel que sembla està posat sobre ''un pendent molt inclinat", va anunciar Philippe Gaudon, cap del projecte Rosetta del Centre Nacional d'Estudis Espacials de Tolosa, França.

Després d'unes hores, es va desvelar que el robot, de la mida d'una nevera comuna, va tocar el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko en tres oportunitats abans d'aturar-se sobre el mateix. És a dir, que va rebotar dues vegades, perquè van fallar els arpons sostenidors que s'havien activar en el moment del primer contacte amb la superfície del cos gelat. Així, no tot va sortir com s'esperava: el robot va rebotar en el cos celest i va caure un quilòmetre més lluny del lloc previst originalment pels científics. "Es temia una superfície massa tova: el cometa va resultar ser en canvi molt dur, actuant com un trampolí ", van explicar els científics de l'ESA.

Dos robots, tres impactes
Stephan Ulamec, responsable de l'empresa aeroespacial alemanya DLR que va fabricar el robot, va dir a la premsa al centre d'operacions de Darmstadt que el primer impacte va fer rebotar Philae en l'espai durant d'1 hora i 50 minuts, abans de tornar a caure en el cometa a més d'un quilòmetre de distància del lloc triat pels científics de l'ESA.

Després d'aquest segon impacte, Philae va efectuar un nou vol de 7 minuts i va caure en l'incòmode lloc on es troba actualment, ha precisat Ulamec. "Quedem a l'ombra d'un penya-segat", va explicar a la premsa l'astrofísic Jean Pierre Bibring. Aquesta posició presenta l'inconvenient d'escassa exposició a la llum solar, vital perquè Philae sobrevisqui gràcies als seus panells solars més enllà de les 60 hores de la seva bateria primària. "Tenim a penes 1,5 hores de llum solar en comptes de les 6 o 7 hores previstes", va precisar des de Colònia (Alemanya) Koen Geurts, un altre dels responsables de vol. "No és la situació que buscàvem", va admetre Geurts.

En aquestes circumstàncies i malgrat que tot sembla operar correctament en el robot, els experts van decidir postergar algunes de les seves operacions d'observació científica. Ple d'instruments d'exploració, Philae no té sistema de desplaçament autònom, té la grandària aproximada d'una nevera i pesa uns 100 quilos: no es pot moure del lloc on va caure. La bona notícia és que, probablement gràcies a l'escassa gravetat que genera el cometa, tots els seus aparells van sobreviure als tres impactes.

Rosetta busca el robot "Philae"
La sonda Philae, que solca l'espai a uns 66.000 quilòmetres per hora a uns 500 milions de quilòmetres de la Terra, a dalt del cometa, disposa de sis càmeres i va fer fotos en diferents direccions, però els científics no van rebre les vistes panoràmiques que esperaven del cometa En una d'elles es veu el cel i en l'altre la terra, en una altra una mena de penya-segat.

Mentrestant, a diverses desenes de quilòmetres de distància, la sonda Rosetta segueix orbitant al voltant del cometa i prenent fotografies del cos celest que ara allotja al seu robot.A les fotografies enviades pels Rosetta, els científics van identificar el lloc on Philae va realitzar el primer impacte, però no l'esquerda on es troba actualment. Però donen per descomptat que podran ubicar-lo en breu gràcies a les dades que envien el robot i la sonda espacial.

Els cometes són agregats de pols i gel primordial, runes restants del procés de formació del Sistema Solar ocorregut fa 4.600 milions d'anys. Per això Philae intenta analitzar directament amb els seus instruments el nucli del cometa i desxifrar les claus per comprendre com els planetes es van formar al voltant del Sol.