L'art d'aprendre del carrer

Maria Benito
Edició de Marc Fernàndez

Els alumnes de 4t d'ESO de l'optativa de plàstica, amb l'ajut ple de la nostra professora Montse  Bolaño, vam duu a terme una sèrie de projectes que reflectien el canvi constant de la vida. D'aquí prové el títol '' L'art del canvi '' de l'exposició que van organitzar a la sala d'actes de l'institut.

L'exposició constava d'obres de l'alumnat de plàstica, una obra de teatre dirigida per l' Anna Vinyoles, que va representar fantàsticament els alumnes de segon, i un petit esmorzar per els mestres convidats amb música de fons en directe, oferida per varius alumnes amb coneixements pianístics, ja que en un espai de l'escenari es va situar un petit piano.

Però, abans d'exposar uns treballs, evidentment s'han de crear. Per tal d'això, vam haver de sortir durant unes estones de casa nostra, visitar els veïns. Primer, vam anar a la residència ca n'Amell. Allà vam aprendre que retratar a algú amb una arruga a la pell per cada experiència viscuda, no és gens fàcil. Però, també vam descobrir que alà hi han persones extraordinàriament que ens van sorprendre i ens van fer treure els somriures. Els retrats realitzats estaven exposats a la darrera part de la sala durant l'exposició. En aquesta part també canviaven les obres figuratives i abstractes que vam realitzar retrats realistes. Després, vam passar de l'obra sobre paper a la digital. Per aquesta se'm va acudir anar a l'escola Mar Nova , on vam fotografiar els petits jugant a l'hora del pati, fent-nos recordar aquella sensació de llibertat i despreocupació. Vam recollir totes les fotografies que ens van agradar i les vam projectar durant l'exposició.

A més de les fotografies a la Mar Nova, vam crear per grups, o individualment, diferents ''performance''; una forma d'art ben diferent al convencional, que expressa els pensaments de l'artista mitjançant actes que es necessiten en vídeo. També els vam adjuntar a la presentació.

Va ser una estona tranquil·la, en companyia de persones que van dedicar temps a formar part del nostre esforç, per crear obres que ens van fer reflexionar sobre l'existència pròpia, van fer madurar i aprendre a veure que tot canvia constantment, i m'ho és res dolent, sinó un fet natural.

La nostra dedicació va tenir els seus fruits, i, és més, ho vam gaudir, que és el que realment omple.