Què passa amb el TDAH?

La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat que es tradueix en moviments impulsius i constants i dificulta la concentració i el repós. És un dels símptomes del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, més conegut com a TDAH, que es manifesta en nens i adults però especialment en els primers. El seu origen pot ser genètic o nerviós, associat a un període d'estrès o a la ingestió de determinats medicaments. Se sol tractar combinant els fàrmacs amb teràpia i tècniques de relaxació.

Els nens hiperactius solen córrer d'un costat a un altre, s'enfilen als mobles, els costa molt quedar-se quiets en un lloc o romandre asseguts, es mouen mentre dormen i parlen molt, però són incapaços de mantenir l'atenció durant el discurs oral. En ocasions poden resultar agressius. També poden tenir dificultats a l'aprenentatge. Se solen distreure amb facilitat, tenen escassa tolerància a la frustració i s'irriten fàcilment quan hi ha una situació de tensió o confusió.

Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta d'un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.
Algunes de les causes per les que pots patir la TDAH són les següents:

• Pot ser hereditari, tot i que no se'nconeix del tot la causa.
• També pot ser causada per alguns aspectes com ara la depressió, la falta de son, dificultats en l'aprenantge, els tarstorns de TIC (Són moviments o vocalitzacions involuntàries, repetitives i ràpides que imiten certs moviments o sons (són estereotipats) com el parpelleig, raspera, etc que es poden confondre o poden venir conjuntament amb el TDAH.
• Normalment també pateixen problemes de desenvolupament o comportament.

Per saber-ne més sobre el tema, hem pogut gaudir d'una entrevista a la Cap de Departament d'Orientació:

 Quin és el percentatge del TDAH en les escoles?

 Doncs, en aquest moment és molt elevat. Ha augmentat el nombre de diagnòstics i les famílies estan molt sensibilitzades. Pot haver-hi un 5% de TDAH a cada classe com a mínim.

 Com es podria millorar el problema? 

El secret és en el diagnòstic. Hi ha dos tipus de transtorn: el TDA i el TDAH. Amb la hiperactivitat és més visible. Llavors hi ha el TDA sense hiperactivitat que és menys visible i més difícil de diagnosticar. Quan ja és diagnòsticat, s'utilitzen els fàrmacs adequats i hi ha una millora considerable.

Quina és la reacció dels professors davant d'aquest problema?

 Ara, actualment, ja coneixen bé el tema i ja està bastant sensibilitzats. També hi ha plans individualitzats que presentem a les famílies, als equips. Tots ja saben perfectament el que s'ha de fer. Consideracions que s'han de tenir en compte: Des del departament de psicològia, l'any passat vam fer unes xerrades informatives, aquest any també les hem fet i més o menys es dóna a conèixer, sí.

És freqüent en aquest institut el TDAH?

Sí, des de primer, de fet des de Primària, i d'altres els diagnostiquen poc després d'entrar a l'institut.

Guillem Tur i Sara Llerena