Alba Bras, Maria Benito i Solange Coronel: "Escriure és una manera d'expressar-se i d'evadir-se de la realitat"

El dia 23 d’abril es va realitzar a l'Institut Premià de Mar una sèrie d’activitats que es van dur a terme durant les tres últimes hores de classe. Una d’elles va ser un concurs literari on tots els alumnes del centre podien presentar un relat escrit en prosa o en poesia.

Hem entrevistat en primer lloc l'Alba Bras, una alumna de 2n d'ESO, que ha quedat primera del seu curs en prosa.
P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?
A: No, la veritat és que no, vaig allargar un conte que havia començat i la veritat és que no m’ho esperava, la veritat.
P: T'agrada fer relats? Per què?
A: Sí, perquè trobo que es una forma de desaparèixer i de ficar-te en un altre món.

P: Et costa trobar la inspiració? 
A: Normalment agafo una foto que trobo per internet, em poso música i els relats em surten sols.

P: Només escrius prosa o també poesia?

A: Només prosa, en poesia sóc nefasta.

P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?

A: Era a Alemanya i una amiga meva em va enviar un missatge pel whatsapp i m’ho va dir.

P: Què has guanyat?

A: Un val de 15€ per a la Marinada.

P: Com et sents a l'haver guanyat primera en prosa de la teva categoria?

A: Doncs molt bé, la veritat.

P: En què et vas inspirar?

A: En una foto d’internet,  hi havia una casa abandonada

P: Et va costar molt fer el relat?

A: No gaire.

P: De què tracta el teu relat? Per què?

A: Es una descripció d’una noia que entra en una casa abandonada i li passen coses.

P: Creus que el teu relat pot canviar la visió de veure les coses d'algunes persones?

A: Suposo.

En segon lloc hem entrevistat la Maria Benito, alumne de 3er d'ESO C, que ha quedat segonade la seva categoria, en prosa.

P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?

M: Doncs en part sí, perquè tampoc hi havia molts participants i crec que el meu relat és força bo. Tot i que a la primera no m’ho esperava massa.

P: T'agrada fer relats? Per què?

M: Sí, molt. Perquè és una manera d'expressar-se i d'evadir-te del que t’envolta al mateix temps.

P: Et costa trobar la inspiració? Per què?

M: Depèn, però quan la trobo m’he de posar ràpidament a escriure abans que em passi, és com un acte reflex, et ve una idea i de seguida l'escrius.

P: Només escrius prosa o també poesia?

M: Normalment escric més prosa i sovint en castellà, però la poesia també m’agrada i algun poema sí que he fet.

P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?

M: Doncs m’ho va dir un amic abans d’anar-me’n de l'insti i vaig anar a buscar premi.

P: Què has guanyat?

M: He guanyat un val de 15 euros per a la Marinada, una rosa i un diploma.

P: Com  et sents a l'haver quedat segona en prosa de la teva categoria?

M: Me n’alegro perquè significa que he donat un pas més i que se’m dona bé i he de seguir endavant.

P: En què et vas inspirar?

M: La veritat és que no sé, em va venir de cop una idea i la vaig escriure, i llavors em van venir més idees fins sorgir totes i vaig acabar escrivint el relat.

P: Et va costar molt fer el relat?

M: No, dos dies o tres.

P: De què tracta el teu relat? Per què?

M: El meu relat tracta d’un noi i una noia que van tenir un accident i es troben inconscients a l’hospital, i la noia mor, però després el noi també mor i quan arriba al cel va en busca d’ella, i pel camí troba gent que li fa veure com realment és el món. Aquest relat tracta d'això perquè el tema del cel i de buscar un amor sempre m’ha agradat.

P: Creus que el teu relat pot canviar la visió de veure les coses d’algunes persones?

M: Sí, perquè durant el camí del noi al cel en busca de la noia es troba gent molt diferent, potser gent que hagués estat marginada en el món, però que et fan veure que tothom té un lloc, i que no s'ha de jutjar les persones per les aparences, sinó buscar l’interior, perquè de veritat són bones persones i per això van al cel.

I per acabar hem entrevistat la Solange Coronel, alumna de 1r de Batxillerat A que ha quedat primera en poesia de la seva categoria.

P: T'esperaves guanyar aquest premi? Per què?

S: La veritat és que no, perquè estava amb una amiga que també es va presentar i ella sempre guanya més que jo i pensava que tornaria a guanyar ella. A més tampoc no el vaig fer amb intenció de guanyar. 

P: T'agrada fer poemes? Per què?

S: A vegades, però realment no m'agrada gaire fer poemes. Es a dir jo vaig escriure un relat per a la professora de català i li vaig demanar si el podia presentar al concurs ja que pujava nota i ella em va dir que sí però que passés el relat a poema. Per tant, jo simplement escric poemes si m'ho demanen. 

P: Et costa trobar la inspiració? Per què?

S: Jo crec que la inspiració no la trobes, sinó que et sorgeix. Un dia estàs amb ganes de fer un poema o un relat i el fas, i això és el que em va passar aquell dia.  

P: Només escrius poesia o també prosa?

S: Les dues coses. 

P: Com vas saber que havies guanyat el concurs?

S: Doncs perquè estava allà asseguda i van dir que el primer premi de poesia era per mi i que havia guanyat. 

P: Què has guanyat?

S: He guanyat tres llibres

P: Com  ets sents a l'haver quedat primera en  poesia de la teva categoria?

S: Doncs molt bé, la veritat, perquè com ja he dit no m'esperava guanyar. Es per tant una cosa nova per a mi.

P: En que et vas inspirar?

S: Em vaig inspirar en una relació passada.

P: Et va costar molt fer el poema?

S: Jo crec que el que més costa és tenir clar l'estructura del poema. Perquè quan ja saps el que posaràs al principi, al final i entre mig, ja saps més o menys com estructuraràs el teu poema i només queda dir les paraules i ja està.  

P: De què tracta el teu poema? Per què?

S: De dues dones que s'estimen i que es troben en l'època franquista, i una d'elles és la filla d'un general i els seus pares són franquistes i l'altra és una servent radical que sembla que no va amb la societat, i per tant les dues es troben en diferents bàndols del que és la societat. La noia que parla en primera veu parla, explica com és la societat i que mai podrà aconseguir a qui estima encara que es trobi a prop seu.

P: Creus que el teu poema pot canviar la visió de veure les coses d'algunes persones?

S: No gaire, ja que ara mateix moltes persones ja estan conscienciades que la societat ja no és com abans, sinó que ara la majoria de les persones pensem igual excepte algunes persones que són massa conservadors i radicals, que segueixen pensant que el franquisme hasuria de continuar vigent i totes aquests coses.

Vegeu a continuació una presentació d'imatges del Sant Jordi literari d'enguany




Elles, juntament amb Anna Jiménez, de Batxillerat, i Júlia Messeguer, de 2n d'ESO, també van anar a Ràdio Premià de Mar arran dels premis aconseguits en el concurs municipal. Podeu escoltar el podcast del programa i veure'n les imatges a continuació.

Sara Parkinson, Elena Sola i Alba Ferré

Ofertes esportives a Premià de Mar.

Les bones intal·lacions esportives de Premià de Mar permeten a la nostra vila oferir una gran varietat d’esports.

Futbol
Existeixen diverses possibilitats de realitzar aquest esport a Premià de Mar, tot i que el millor equip per practicar aquest esport és la Unió Esportiva Premià de Mar, ja que respresenta el nostre poble a les diferents categories i divisions de Catalunya. També existeix l’opció de practicar aquest esport a nivell escolar, és a dir, a les diferents escoles i a l’institut de Premià de Mar (instal·lacions pròpies). En el poliesportiu s’ofereixen dues modalitats de futbol: el futbol sala i el futbol onze.

Bàsquet 
El bàsquet es desenvolupa al Pavelló Municipal d’Esports i al Pavelló Voramar, sota l’entitat A.B. Premià, que és l’equip oficial de la vila premianenca. També es pot jugar a bàsquet en alguns equips escolars de Premià de Mar.

Waterpolo  
Aquesta disciplina esportiva és una mica especial perquè és poc comuna i poc reconeguda. Sortosament, el Club Natació Premià ens dóna l’oportunitat de practicar-la. La instal·lació és la Piscina Municipal. Aquesta instal.lació ha estat renovada recentment junt amb la construcció del CEM Premià.

Natació 
La natació tambe es duu a terme a la Piscina Municipal sota l’entitat del Club Natació Premià.

Vela  
La vela es realitza al mar sota l’entitat del Club Nàutic Premià.

Tennis
Aquest esport s’ofereix al Club de Tennis de Premià. Les seves instal·lacions estan situades al costat de la Salle i disposa de cinc pistes, una piscina de vint-i-cinc metres, un saló amb billar i altres jocs. Tambe ofereix un servei de bar.

Taekwondo 
El taekwondo és  en diversos llocs. Un exemple n’és el Taekwondo Avellaneda, que és a la Gran Via i compta amb una gran popularitat.

Marc Climent i Pau Torrente.

Lip Dup per a totes les edats

El passat dijous 23 de maig vàrem anar a la residència del costat de l'institut, Ca n'Amell, on els alumnes d'emprenedoria estaven interactuant amb els residents. Els feien entrevistes, els preguntaven sobre la seva vida, aficions, etc. per agafar confiança, ja que d'aquí uns dies conjuntament faran un Lip Dup, per presentar-se a un concurs d'àmbit europeu. El premi d'aquest concurs consisteix en un viatge a "Bèlgica" per a tota la classe. 

Laura Garcia Mas , Oscar Jimenez, Sara Llerena i Guillem Tur.

Què passa amb el TDAH?

La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat que es tradueix en moviments impulsius i constants i dificulta la concentració i el repós. És un dels símptomes del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, més conegut com a TDAH, que es manifesta en nens i adults però especialment en els primers. El seu origen pot ser genètic o nerviós, associat a un període d'estrès o a la ingestió de determinats medicaments. Se sol tractar combinant els fàrmacs amb teràpia i tècniques de relaxació.

Els nens hiperactius solen córrer d'un costat a un altre, s'enfilen als mobles, els costa molt quedar-se quiets en un lloc o romandre asseguts, es mouen mentre dormen i parlen molt, però són incapaços de mantenir l'atenció durant el discurs oral. En ocasions poden resultar agressius. També poden tenir dificultats a l'aprenentatge. Se solen distreure amb facilitat, tenen escassa tolerància a la frustració i s'irriten fàcilment quan hi ha una situació de tensió o confusió.

Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta d'un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.
Algunes de les causes per les que pots patir la TDAH són les següents:

• Pot ser hereditari, tot i que no se'nconeix del tot la causa.
• També pot ser causada per alguns aspectes com ara la depressió, la falta de son, dificultats en l'aprenantge, els tarstorns de TIC (Són moviments o vocalitzacions involuntàries, repetitives i ràpides que imiten certs moviments o sons (són estereotipats) com el parpelleig, raspera, etc que es poden confondre o poden venir conjuntament amb el TDAH.
• Normalment també pateixen problemes de desenvolupament o comportament.

Per saber-ne més sobre el tema, hem pogut gaudir d'una entrevista a la Cap de Departament d'Orientació:

 Quin és el percentatge del TDAH en les escoles?

 Doncs, en aquest moment és molt elevat. Ha augmentat el nombre de diagnòstics i les famílies estan molt sensibilitzades. Pot haver-hi un 5% de TDAH a cada classe com a mínim.

 Com es podria millorar el problema? 

El secret és en el diagnòstic. Hi ha dos tipus de transtorn: el TDA i el TDAH. Amb la hiperactivitat és més visible. Llavors hi ha el TDA sense hiperactivitat que és menys visible i més difícil de diagnosticar. Quan ja és diagnòsticat, s'utilitzen els fàrmacs adequats i hi ha una millora considerable.

Quina és la reacció dels professors davant d'aquest problema?

 Ara, actualment, ja coneixen bé el tema i ja està bastant sensibilitzats. També hi ha plans individualitzats que presentem a les famílies, als equips. Tots ja saben perfectament el que s'ha de fer. Consideracions que s'han de tenir en compte: Des del departament de psicològia, l'any passat vam fer unes xerrades informatives, aquest any també les hem fet i més o menys es dóna a conèixer, sí.

És freqüent en aquest institut el TDAH?

Sí, des de primer, de fet des de Primària, i d'altres els diagnostiquen poc després d'entrar a l'institut.

Guillem Tur i Sara Llerena

Trobada Troca Jove

Hem entrevistat a la Sara Llerena i la Mar Martínez  que ens han fet cinc cèntims sobre la trobada Troca Jove, que es va duu a terme el cap de setmana passat. Tots els esplais cristians de Catalunya es van reunir a la conreria de Tiana, la temàtica principal de la trobada van ser les xarxes socials (Facebook, Twitter, What's app, Instagram, etc) on els hi van fer una sèrie de xarrades i activitats per ensenyar als joves com fer-les servir correctament. 
Podeu veure el vídeo a YT: http://www.youtube.com/watch?v=giOsq4eP5wI

Laura Garcia i Óscar Jiménez.

La NASA descobreix tres planetes que podrien albergar vida

Enmig del caos aquí a la Terra, uns científics busquen la possibilitat de vida en altres planetes. Els investigadors van anunciar el descobriment de tres planetes que són, fins ara, els millors candidats per albergar vida fora del nostre sistema solar. I són molt lluny. Dos dels planetes, Kepler-62i Kepler-62f, estan descrits en un estudi publicat recentment a la revista científica Science. Són part d'un sistema de cinc planetes. L'estel amfitrió -equivalent al Sol de la Terra- és diu Kepler-62, i a partir d'ell és designen els noms dels planetes individuals.El tercer planeta que podria ser habitable, però no està inclòs en l'estudi, és diu Kepler-69C.
En qualsevol d'aquests podria existir aigua líquida a la superfície, van dir els investigadors.
"Amb tots aquests descobriments estem veient que la Terra sembla un lloc cada vegada menys especial i que hi ha coses més semblants a la Terra en altres parts", va dir Tom Barkley, científic del Kepler a l'Institut de Recerca Mediambiental l'Àrea de la Badia, a Sonoma, Califòrnia.
Tanmateix, això no vol dir que puguem habitar aquests planetes aviat. L'estel Kepler-62 és a 1.200 anys llum de distància, i Kepler-69 a 2.700. Un any llum és la distància que recorre la llum en un any en el buit, i equival a uns 9 bilions de quilòmetres.

Com són aquests planetes?
Com més petit és un planeta, és més probable que sigui rocós i de composició gasosa, va dir William Borucki, científic investigador de Kepler al Centre d'Investigació Estimis de la NASA.
És creu que Kepler-62f és 40% més gran que la Terra i podria ser rocós, va dir Borucki. Triga uns 267,3 dies terrestres a donar la volta al seu estel. Kepler-62i sembla un 60% més gran que el nostre planeta i una mica més a prop del seu estel mare. Aquest podria ser un "món aquàtic" amb oceans profunds, va dir. Envolta la seva estel en 122,4 dies. "Tots aquests planetes que estem trobant són molt diferents dels planetes en el nostre sistema solar", va assenyalar Borucki. El Kepler-69C sembla orbitar un estel similar al sol de la Terra, segons Barclay. És creu que és un 70% més gran que la Terra, i també pot ser un món d'aigua, amb oceans de milers de quilòmetres de profunditat. No és probable que tingui una superfície rocosa, va dir Barclay. D'acord amb el poc que sabem, el Kepler-69 és, probablement, molt més calenta que la Terra. "Probablement si hi ha vida, però seria molt diferent al que veiem en el nostre món", va dir.

Kevin Antelo Font

El Mercat de la Flor

Més aspirants a les proves d'accés a Graus

El dia dos de maig, es van celebrar les proves d'accés a Grau mitjà. Les proves d'accés a Grau mitjà són unes proves que han de superar les persones que no compleixen els requisits acadèmics per accedir de manera directa a un cicle formatiu de Grau mitjà de formació professional. L'objectiu de la prova és que l'aspirant demostri que té les capacitats, els coneixements i les habilitats, així com el domini suficient de les llengües oficials. Les proves començaven a les quatre de la tarda i la gent que hi volia anar havia de ser-hi trenta minuts abans. Les qualificacions provisionals van publicar-se el dia catorze de maig, el termini de presentació de reclamacions van ser entre els dies quinze i disset i els resultats definitius apareixen a partir del dia 21 de maig. Hem parlat amb qui dirigia les proves aquest any, el professor Salvador Segrelles.
Vas escollir tu ser l'encarregat de dirigir les proves? 
No, se'm va proposar des de la direcció del centre. Malgrat que el curs passat no hi vaig intervenir, havia format part de la comissió de les proves abans en, al menys, quatre convocatòries. 
Aquest any s'han examinat més alumnes que l'any anterior?
El nombre d'aspirants enguany ha estat més elevat, tant pel que fa a Grau mitjà com a Grau superior.
Hem constatat, en el cas de Grau mitjà que hi ha hagut una trentena d'aspirants que han obtingut un 8 o més, del PQPI que estaven realitzant i que no han hagut de fer la prova. Tenen les proves superades sense haver de fer els exàmens. 
Ha augmentat o disminuït el nivell de les proves, en els alumnes? 
Les proves estan, pràcticament, al mateix nivell. Normalment sempre hi ha comentaris dels aspirants pel que fa a les proves de matemàtiques.
Les últimes retallades en l'ensenyament han fet que disminueixi el nivell dels exàmens? 
No es pot afirmar que aquest fet hagi influït en la dificultat de les proves.

Joan Barrabino i Nil López.

A l'Espai d'Art Cinètic Jordi Pericot

Aquí teniu les fotografies de la sortida que van fer els alumnes de 3r que van visitar l’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot, al Museu de Nàutica del Masnou, on vam veure las obres més importants d’aquest artist. A més en Jordi Pericot va venir en persona a respondre les nostres preguntes.

Carlos Moreno

Seduïts per l'art

Dilluns 15 d'abril vam anar al Caixafòrum de Barcelona, a Montjuïc poer fer una activitat relacionada amb la fotografia i la pintura. El nostre grup, 2n C, primer vam anar a dibuixar un edifici i una estàtua. Després vam entrar a l'exposició per fer l'activitat. Ens van donar unes motxilles en què hi havia unes fotografies i en una hi havia una pissarra de llum. La visita consistia a fixar-nos bé que els fotògrafs s’havien inspirat en pintures per fer les seves fotografies. 

Lorena Morilla

On the bus i més aplicacions per a invidents

Per a la majoria de gent, ubicar-se i desplaçar-se per la ciutat no acostuma a ser un problema, pero n'hi ha que tenen alguna dificultat, com per exemple les persones amb discapacitats visuals. Hi ha una sèrie d'aplicacions que ajuden els invidents: Mobile Accessibility, IDEAL Accesibility Installer, BrailleBack, Rock Lock, BiggerIcons, OnTheBus i LCD Density Modder.

Explicarem una d'aquestes aplicacions: OnTheBus. Aquesta aplicació ajuda els invidents a desplaçar-se amb seguretat, ja sigui a peu o en autobús. És una aplicació intel·ligent en l'entorn urbà que utilitza les últimes tecnologies disponibles en els dispositius mòbils, com són GPS, la brúixola, el reconeixement o generador de veu, així com connexió 3G o Wi-fi per oferir un sistema de mapes i guies en un entorn agradable.

Té una funció molt senzilla, simplement s'ha d'introduir la destinació on es vol anar i l'aplicació planifica diferents rutes per arribar-hi. Una vegada seleccionada la ruta, l'aplicació guia la persona fins a la parada de l'autobús i una vegada a dins del transport, la va avisant de les diferents parades i del moment que ha de prémer el timbre. En cas de no necessitar l'autobús, el guiat es realitza a peu.

L'aplicació està pensada principalment per a persones amb algun tipus de limitació funcional, ja sigui visual, auditiva o de mobilitat, però també pretén ser útil per a tothom qui vulgui fer-la servir. Età disponible en espanyol, català, italià i anglès.

A continuació us deixem un vídeo i els enllaços on podeu descarregar les aplicació per a Android.

Andrei Hatmanu i Ismael Kharroubi.

2013: Un Sant Jordi molt especial

El passat dimarts 23 d'abril va ser Sant Jordi, un dia molt especial pels nois i noies de Catalunya així que vam decidir dedicar-li un dia. A l'institut van s'hi van organitzar una sèrie d'activitats lúdiques i entretingudes. Aquestes van començar a l'hora del pati, desprès de les tres primeres hores del matí.

Al claustres estava ple de petites paradetes on s'hi feien trenes de fil, roses amb teles i  recamvis nespresso, un taller de màgia i trenes africanes. En el claustre mateix hi trobàvem un "mini bar" i una venta de llibres de segona ma que havien organitzat els nois i noies de quart per recaptar dines per el viatge a Londres per fí de curs. Més enllà hi havia una petita parada de roses organitzada per els alumnes de segon de batxillerat. Dins l'edifici repartit per diverses classes hi havia un concurs de "minecraft", un torneig de "call ofd uty", una sala amb el "just Dance" i per finalitzar dos classes més on s'hi projectaven pel·lícules. Als patis dels dos centres s'hi van organitzar diversos tornejos esportius de futbol, basquet i voleibol que van tenir molt d’ èxit gràcies al bon dia que feia. A la una es van dur a terme el concurs literari i fotogràfic, on els guanyadors van rebre com a premia una rosa, un diploma i un val de quinze euros per la marinada.

En general la festa va agradar molt, alguns comentaven que havia set la millor que s'havia celebrat a l'institut, per la bona organització i la quantitat d'activitats que va haver-hi. Ara per ara només s'espera que es continuï celebrant aquesta festa i estigui igual de bé o millor.

Hem parlat amb el nostre company, Nil López que ens ha donat la seva opinió sobre la festa: "El dia de Sant Jordi em va agradar bastant, ja que va trencar la rutina de les classes del tercer trimestre. En especial em va agradar el taller de màgia per la facilitat amb la que feia els trucs i per com els explicava. La venta de roses tampoc va estar malament encara que eren una mica cares. L'activitat que es va fer sobre el joc d'ordinador Minecraft també va estar bé, va venir més gent de la que jo m'esperava i per sort els ordinadors funcionaven perfectament.

El que no em va agradar gaire va ser que es fes només durant tres hores. Crec que s'haurien  d’ haver fet les activitats durant tot el dia, però en general va estar molt bé."

Óscar Jiménez , Laura Garcia, Nil Lopez i Joan Barrabino

Tatuar-se: una decisió per sempre

Un tatuatge és per sempre. Eliminar-lo costa molt, és molt car i no sol donar bons resultats. Així doncs, pensa-t'ho molt bé. No és gaire recomanable de fer-te gravar motius pels quals puguis perdre l'interès, com ara el nom de la teva parella, que pot deixar de ser-ho. I si et vols tatuar paraules en altres idiomes, assabenta't primer de què signifiquen. Si no veus prou clar que vols un tatuatge per a tota la vida, sempre pots fer-te'n fer un de temporal o solar, ideals per a festes.

Tatuar-se
Vols decorar-te el cos amb un tatuatge? De segur que n'has vistos molts i que hi ha amics i amigues que ja en tenen un. Si te'l vols fer perquè t'agrada seguir la moda o simplement perquè vols distingir la teva pell, abans has de reflexionar sobre els avantatges i els inconvenients dels tatuatges.

Assumir els riscos amb responsabilitat
Des d'abril del 2008, abans de fer-te el tatuatge, has de signar un document de consentiment que ha d'incloure la pràctica que es realitzarà, els riscos sanitaris i complicacions, les cures necessàries per a la cicatrització, les condicions de reversibilitat de la pràctica, les indicacions i contraindicacions que presenta i les característiques dels productes i materials que s'implantaran i s'utilitzaran en la pràctica escollida. Si tens menys de setze anys, a més d'aquest consentiment, has d'aportar un certificat de maduresa signat pels pares o tutors legals al centre on vulguis fer-te el tatuatge.

Els ajuntaments són els organismes responsables de tutelar, d'inspeccionar i de vigilar aquests establiments. Per tant, per a qualsevol queixa o consulta sobre la legalitat d'algun establiment, cal anar a l'àrea de sanitat del consistori d'allà on hi hagi el local.


Fatoumata Sane i Anais Baldich

El C.N. Premià ascendeix a Segona Divisió Nacional

Els dies 3, 4 i 5 de maig, el Club Natació Premià va jugar les fases d’ascens a segona divisió nacional. El torneig estava organitzat amb una jornada de tarda el divendres i una jornada de matí i tarda el cap de setmana. La seu de les fases va ser al Club Natació Granollers.

Divendres, els premianencs es van enfrontar al Club Natació Ciutat de Palma en un partit fàcil i controlat que va acabar en un 12 - 2 a favor del Premià. Dissabte pel matí, els nostres tenien un partit una mica més complicat contra la Universitat Politècnica de València, però se’n van sortir prou bé i van acabar guanyant per 9 - 2. De moment tot anava perfecte i si guanyaven dissabte per la tarda contra el C.N. Hospitalet la situació seria inmillorable per jugar la final, però en un partit molt igualat, l’Hospitalet va remuntar en els tres últims minuts de 6 - 5 a 6 - 7. Va ser un cop moral molt fort però si volien jugar la final estaven obligats a guanyar la semifinal contra el Granollers. Diumenge pel matí, el Premià s’ho jugava tot a una carta, i no va fallar. En un partit molt violent el Premià es va endur la victòria per 5 - 6. Aquesta victòria els va classificar per a la final. El partit definitiu es jugava contra el Club Natació l'Hospitalet. El C.N. Premià estava molt preparat tant mentalment com físicament, i no volia perdre l’oportunitat d’ascendir. La final va ser molt igualada i el partit va estar emocionant en tot moment fins que finalment, a falta de tres minuts del final, el Premià es va destacar amb dos gols i el marcador ja no es va moure més. El resultat final fou 6 - 4 favorable als premianencs. Així doncs, el Club Natació Premià va assolir els seus objectius i la propera campanya disputarà la Segona Divisió Nacional.

També cal dir que l’equip va comptar amb una motivació extra gràcies a l’afició premianenca que va estar en tot moment molt entregada i va constar de moltíssims animadors, tant de jugadors i esportistes com d’amics, familiars i ex esportistes del club.

Marc Climent i Pau Torrente.

 

Estic prima o grassa? Tu com em veus?

Tots estem obsesionats amb l'ideal de cada un, volem lluir un bon cos i ser perfeccionistes amb nosaltres mateixos. A vegades, això comporta certs riscos per a les persones i pot crear algunes malalties molt greus que poden causar fins i tot la mort. És el cas de l'anorèxia i la bulímia, que tenen a veure amb el comportament alimentari i l'obsessió de creure't que estàs obès. Normalment, en aquestes malalties també hi intervenen alguns aspectes com l'opinió dels altres, que fa que la persona sigui més insegura amb ella mateixa, cosa que li pot provocar transtorns psicològics.
Molts dels símptomes de la bulímia són semblants als de l'anorèxia; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia. La bulímia és més freqüent que l’anorèxia.
Al contrari del que ocorre amb l'anorèxia, l'aspecte dels afectats de bulímia sembla saludable: el pes és normal o fins i tot hi ha excés de pes, de manera que resulta difícil detectar el trastorn exteriorment.
La bulímia comporta les mateixes característiques que l'anorèxia, però normalment acostumen a ser molt més greus, ja que si es provoca el vòmit de manera regular, pot produir malformacions d'estómac, fetge, tenir hemorràgies, i es pot arribar a la mort.
L'anorèxia és la disminució de la sensació de gana. També s'anomena anorèxia nerviosa i també pot ser causada per una altra malaltia. La mortalitat és dotze vegades superior a la resta de noies.

Foto: Research On Medicine

Per tant, per no tenir riscos de patir aquest tipus de malalties relacionades amb els transtorns de l'alimentació, s'hauria de tenir molt de compte tot el que es menja a diari i consultar sempre un especialista que et pugui ajudar en aquests assumptes abans de prendre per tu mateix una solució incoherent que pugui arribar a causar coses pitjors. Sobretot, cadascú ha d'estar satisfet amb ell mateix  ja que molts cops la inseguretat d'un mateix i l'opinió d'altres persones afecten moltissím aquest tipus de problemàtiques.


Sara Llerena i Guillem Tur

Què és la realitat augmentada?

La realitat augmentada és una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real.
La realitat augmentada ofereix moltes possibilitats. La seva capacitat d'interacció la fa present en cada vegada més àmbits. Per exemple, en els camps dels dispositius de navegació, la realitat augmentada permet oferir molta informació en temps real als conductors, amb dades que els poden ser d'interès.

Aquest es el procés que segueix la realitat augmentada.

CAPTACIÓ - IDENTIFICACIÓ - PROCESSAT - VISUALITZACIÓ

D'aquesta manera, els dispositius de realitat augmentada afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la realitat virtual  ja que no substitueix la realitat física, sinó que afegeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real.

A continuació teniu un vídeo sobre la realitat augmentada aplicada en l'entorn de dibuix.

 

Andrei Hatmanu i Ismael Kharroubi

Un robot per a enviar plantes a Mart

Recordes Wall-E? La genial pel·lícula de Pixar mostrava unaTerra desfeta per l'home, en què miraculosament existia una planta, recollida per aquell simpàtic robot. Bé, extrapolem aquesta situació a Mart. És impossible pensar en plantes germinant i creixent al planeta vermell. No obstant això, potser gràcies a Le Petit Prince (o Little Prince) puguem visualitzar-les. Aquest robot ha estat dissenyat amb una comesa bastant particular: transportar plantes a Mart. Hi ha un problema greu en això, en realitat, l'únic problema que anul·la resta: l'oxigen. A Mart no hi ha ni una mica d'oxigen respirable, element fonamental per al creixement de les plantes i la proliferació de vida a partir d'elles. Sense això, aquest Wall-E modern pot transportar les plantes creant les condicions necessàries per a la seva conservació, cuidant-les dins el seu contenidor de vidre funcionalment muntat sobre les seves quatre cames. Hi ha un vídeo a continuació que mostra i n'explica el funcionament.
Un cop la Terra estigui desfeta, consumida per la mà de l'home, amb pocs vestigis de la natura restants i travessant un irreversible procés de arruïnament que esdevindrà en un planeta sec impossible d'albergar vida, Le Petit Prince podria donar-nos una mà molt important. Esperem, però, que això no passi.

Kevin Antelo

Jose Cazorla i Xavi Salvador: "El PQPI no és tan diferent de l'ESO"

Els alumnes de PQPI, com vam explicar en una notícia anterior, es separen en dos grups. Un dels grups se n'ha anat fa poc a fer pràctiques a empreses, i els altres acaben d'arribar. Aquestes pràctiques consisteixen a anar a diverses empreses i dur a terme el que han estat aprenent i estudiant durant part del curs. Segons l'empresa on van, fan diferents activitats i treballs. Aquestes pràctiques els serveixen per aprendre i practicar a desenvolupar-se ens els diferents àmbits de treball i treballar sense cap tipus de problema. 

Per aquest motiu hem realitzat dues entrevistes a dos alumnes de PQPI, cada un dels quals ha anat a una empresa diferent i, per tant, ha realitzat un treball diferent. Per una part en Jose Cazorla (J), ha anat a l'empresa Mario Iluminació, i per l'altra, en Xavi Salvador (X) ha anat a A.R.B.Cupel S.L.

P: Què penseu del PQPI, a hores d'ara?

J: Jo penso que és bastant útil i és una bona sortida si no tens l'ESO.

X: Jo crec que és una forma per anar a treballar i una preparació per al Grau Mitjà.
P: Què li diries a la gent que esta pensant fer un PQPI?
J: Que és una bona opció, ja que si estudies no és gaire difícil.
X: Que si li van malament els estudis, intenti fer un PQPI, perquè s'ha d'estudiar però no tant com a l'ESO.

P: Creus que has fet bé el treball de les pràctiques?

J: Jo crec que ho he fet bé, ja que si ho fèiem malament ens feien fora.

X: Sí. Quan un està treballant ha de fer les coses bé sí o sí, perquè si ho fas malament i has de tornar a aquella casa, ja no et tornaran a trucar a tu.

P: Quants dies has estat treballant?

J: Dos mesos

X: Dos mesos sense comptar les tardes.

P: En què consisteix?

J: A arreglar aparells d'electricitat.

X: Llum, aigua, gas, climatització, aire condicionat.

P: Creus que has apres alguna cosa en aquest treball?

J: Sí, he après molt. He après a manipular electricitat i moltes coses més.

X: He après molt, per exemple que hi ha una gran variació de tubs de fontaneria, que hi ha cables més grans que altres.

P: T'ha agradat el treball?

J: Sí, ha estat bé treballar i posar en pràctica les coses que hem après.

X: La veritat és que si que m'ha agradat. Pensava que no estaria tan bé.

P: T'has sentit a gust amb els teus companys?

J: En alguns moments sí, i en altres no, perquè a vegades el cap s’enfadava i em feia treballar molt.

X: Sí, perquè per sort m'havien tocat uns companys i un encarregat molts divertits, i no paràvem de fer bromes i riure. Però també treballàvem.

P: Què t'ha agradat més, fer classe, o treballar?

J: Fer classe, perquè, al meu parer, aprens més i a sobre estàs amb els teus companys.

X: Està clar que treballar. T'has de aixecar a les 8 cada dia, però la veritat és que jo prefereixo anar de casa en casa manipulant aparells que estar en una classe tancat.

P: Quan acabis el PQPI, t'agradaria tornar a treballar en un lloc així?

J: No, perquè no m’agrada aquest tipus d’empreses.

X: Sí que m'agradaria, perquè m'agrada molt aquest treball.

P: Has posat en pràctica, tot el que t'han ensenyat?

J: Jo crec que sí.

X: Sí, la veritat es que sí, però també he après noves coses.

P: Ha estat una bona experiència?

J: Sí, perquè he apres moltes coses.

X: Sí, i només acabar aquest PQPI m'agradaria tornar a treballar allà.

P: Cada un, ha anat a un treball diferent?

J: Sí, per exemple, jo he anat a una empresa que es diu: Mario Ilumniación.

X: Clar, a mi m’ha tocat electricitat, aigua, etc. Quan a altres els ha tocat fer altres coses.
P: Ens podries posar un exemple del que has fet?

J: Muntar equips de dos per vint-i-sis, muntar uns florescents a tot un edifici,treure cables elèctrics i muntar-los tots.

X: Una vegada vam haver d'aixecar un pati sencer per trobar una fuita d'aigua i al final vam haver de canviar més de 100 metres de tub. També vaig haver d'arreglar un baixant d'aigua, que també vam haver de picar al pati, canviar el tub, posar un tub nou i tornar a posar bé el pati.

Rubén Florencio: "El poble té la necessitat de conèixer el seu passat"

La XXXI edició dels premis Recerca Jove, de la Secretaria d'Universitats i Investigació de la Generalitat, han reconegut el treball d'investigació teòrica i experimental de 84 alumnes d'onze centres d'ensenyament secundari de Catalunya. A l'acte, celebrat a l'Auditori de Barcelona i presidit pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, s'ha premiat un alumne del nostre centre, en Rubén Florencio, amb un treball sobre Can Farrerons. El programa Tot d’una, de Lola Busquets, a Ràdio Premià de Mar de dos de març de 2013 va dedicar l’espai Tot museu a parlar del treball de recerca de Rubén Florencio, Can Ferrerons, un jaciment romà excepcional a Premià de Mar. Rubén va treballar de valent i va fer una bona recerca, esforç pel qual ha estat recompensat amb aquests premis.

Nosaltres ens hem posat en contacte amb Rubén Florencio i li hem fet aquesta entrevista:

P: Quan vas fer el treball de recerca?

R: El TR el vaig començar a principis d'estiu de 2011, però sobre l'octubre d'aquell mateix any vaig posar-m'hi amb més intensitat.

P: Com et sents en haver guanyat el premi Recerca Jove?

R: Per a mi va ser una gran il·lusió i un gran reconeixement pel treball i l'esforç realitzat. Va estar un moment de gran motivació tant pel premi com pel reconeixement. Actualment, després de l'acte d'entrega de premis aquesta motivació ha anat creixent, ja que després de veure-hi tants i tants 
premis d'un nivell tan elevat t'adones del treball ben fet.

P: Per què has fet el treball de  recerca de Can Ferrerons?

R: Per la necessitat que té el poble de conèixer el seu passat, per la meravella que tenim sota terra, per la museïtzació del jaciment, per voler situar Premià de Mar en el mapa de Catalunya, i si pot ser d'Espanya quant al passat romà, i finalment gràcies a la incondicional motivació de la meva tutora, Margalida Capellà, en escollir-lo com a treball.

P: Quan vas fer el treball pensaves que podies guanyar algun premi? Per què?

R: La meva tutora m'ho va esmentar però no vaig capficar-m'hi, ja que ho veia dificilíssim sabent la de milers de treballs que es realitzen a l'any.

P: Exactament quins premis has guanyat?

R: El primer el vaig guanyar als pocs mesos després d'haver-ho presentat al concurs, és el Premi Hèracles 2012 de la Secció Catalana de la SEEC al millor treball de Catalunya dins de l'àmbit de les llengües i cultures grega i llatina. El segon premi és més d'àmbit general, és a dir, sobre totes les tipologies i àmbits de treballs, és actualment anomenat Premis Recerca Jove 2012, que atorga l'AGAUR, també dins de la totalitat de Catalunya. Aquest premi, abans es deia CIRIT, la majoria de treballs són d'alta recerca i de l'àmbit de la medicina, de les matemàtiques, física... Llavors entendreu la meva il·lusió en el moment de veure un treball d'arqueologia dins de tanta competència d'alt nivell.

P: Vas tenir alguna ajuda per crear el treball?

R: I tant, sense l'ajut dels arqueòlegs Marta Prevosti, Ramón Coll i Josep Font, de la presidenta de l'ICAC, la Dra. Isabel Rodà de Llançà, de la meva tutora, Margalida Capellà i Soler, i d'en Carles Juvé aquest èxit hauria estat impossible.

P: Quines dificultats vas tindre per fer el treball?

R: La meva principal dificultat va ser que enlloc no apareixia cap referència ni informació que m'ajudés a la recerca, res a la xarxa i res als llibres, l'única forma de trobar referències era parlant amb els arqueòlegs encarregats del jaciment. És un treball de camp basat principalment en fonts orals, la dels propis arqueòlegs que han excavat el jaciment.

P: Per què és tant important el jaciment de Can Ferrerons?

R: Principalment és important per tres aspectes: pel seu bon estat de conservació, ja que les parets arriben fins a tres metres d'alçada; per la seva planta de forma octogonal d'uns 746 m2, amb una distribució interior d'habitacions i  termes i que aquest tipus de construcció de forma octogonal és difícil de trobar en tota la Mediterrània occidental.

P: Què has descobert amb aquest treball?

R: La riquesa que tenim sota els nostres peus, que molts desconeixen o desconeixíem, en el meu cas. Sobre els descobriments desconeguts del jaciment atribuïts al meu treball, va ser en mesurar in situ el jaciment i aconseguir amb programes informàtics (AUTOCAD) veure clarament que la planta octogonal amb parets de més d'un metre d'alçada té simetria radial.

P: Creus que el jaciment de Can Ferrerons és prou valorat a Premià de Mar? Per què?

R: Crec que no té una valoració suficientment adient a la seva importància històrica i pel fet que és un dels molt pocs jaciments de planta octogonal de la Mediterrània occidental.

P: Què penses que s'hauria de fer per fomentar el jaciment de Can Ferrerons?

R: Un gran pas ha estat el treball, que crec que és una passa de gegant per al seu reconeixement i difusió. També esmentar i destacar que fins fa poc era únicament un Bé d'interès local i ara ja és nomenat Bé d'Interès Nacional, un títol importantíssim.

P: Què els aconsellaries als alumnes que han de començar un treball de recerca?

R: Escollir un/a tutor/a que sàpigues que donarà lo millor d'ell/a i sobretot amb el/la que tinguis una bona relació alumne-professor; escollir un tema de recerca el més desconegut possible, ja que quan trobes qualsevol detall desconegut fins al moment, la motivació per continuar la recerca serà més gran, i com a conseqüència la teva nota millorarà.