En aquest projecte hem parlat amb 10 alumnes del nivell 3r i 10 de 2n d’ESO per saber les seves opinions sobre alguns mètodes que pensen que poden ser més “divertits” o que poden ajudar a que millori l’ensenyament, perquè els alumnes aprenguin realment.
També ens han explicat exemples o experiències en les què un professor els ha ensenyat alguna cosa de manera més divertida i se’ls ha quedat al cap per sempre. Creiem que això pot ser interessant ja que els alumnes poden donar la seva opinió i també poden donar uns bons consells a utilitzar per als professors i podrien provar d’utilitzar alguns dels mètodes que s’hagin proposat i explicat en aquest article.
En primer lloc, hem observat que els informants de tercer estan més assabentats d’aquests temes, o que almenys han dedicat més temps a pensar-hi, ja que donaven unes respostes més elaborades que els alumnes de segon, que quan havien de respondre a preguntes en què havien d’elaborar més la resposta es trobaven amb més dificultats.
Tots els alumnes, tant de tercer com de segon, han coincidit que la majoria d’alumnes estudien per l’examen i després de l’examen s’obliden del que han après. Tot i que els alumnes coincideixen que es podrien fer altres mètodes més efectius perquè els alumnes aprenguin realment, també es posen d’acord que és difícil fer-los d’una manera més divertida, però sí que creuen que es podrien fer classes més amenes i participatives perquè els alumnes s’interessin més per les classes i no s’avorreixin tant.
Pel que fa a mètodes, destaquen fer activitats com PowerPoint, donar millor les explicacions i que els professors s’interessin més pels dubtes dels alumnes. La majoria d’alumnes admeten que la gran majoria de vegades estudien per l’examen i després se n’obliden, i que només aprenen realment quan el tema o l’assignatura els interessa. Per això, alguns proposen que es podrien dividir les classes, per grups de nivell o d’interessos, per no haver de fer altres assignatures que no els interessin i que els poden portar problemes per superar el curs. A part d’aquests mètodes, un bon nombre d’alumnes també han reconegut que perquè aquests mètodes funcionin i millori l’ensenyament ha de millorar també l’actitud dels alumnes, ja que per molt que els professors expliquin meravellosament una assignatura, si l’alumne no posa interès d’aprendre, tampoc ho aconseguirà.
Alguns dels alumnes amb qui hem parlat ens han volgut explicar algunes experiències que han tingut amb alguns professors que amb diferents mètodes han aconseguit gravar en les seves ments la seva assignatura. I nosaltres us n’explicarem algunes:
“Jo tenia un professor que ens explicava història com si fos un conte i mai se m’oblidarà”
“La nostra professora d’anglès mai parava quieta i ens feia participar constantment a la classe d’una manera divertida, ha sigut una de les millors professores que he tingut”
“Un mestre de secundària ens feia jocs per repassar el que havíem fet a la classe aquell día i feia que aprenguéssim de veritat”
També hem parlat sobre el crèdit de síntesi, en el qual els alumnes han intentat explicar a un alumne que arriba nou a Catalunya en què consisteix aquest treball. Les característiques principals que han citat són que és un treball que es fa a final de curs per posar en pràctica els conceptes apresos de les diferents assignatures, utilitzant un tema que els professors donen per a fer i que serveix per ser més autònoms, treballar en grup, aprendre a fer exposicions davant d’un jurat, i organitzar-se adequadament. La majoria d’alumnes han posat de puntuació a aquest treball entre un 6 i un 8 d’utilitat.
Marta Gallardo i Laia Simón
es un reportatge interessant, heu fet molt bona feina i heu sapigut explicar el que la majoria dels alumnes pensem, molt bon treball noies, Ari.
ResponElimina