Segurament el mot futbol sigui anomenat en el nostre dia a dia ja sigui als mitjans de comunicació, a la feina o en les nostres converses. Hi ha gent que detesta aquest esport, alguns simplement pel fet que els avorreix veure "22 homes corrent amunt i avall xutant un tros de cuir" i d'altres perquè no els agrada aquesta atenció que genera aquest esport de masses, el més popular del nostre planeta. Però que seria sense ell? Què faríem els caps de setmana? Quin sentit tindria estar tota la setmana esperant l'arribada dels dos últims dies festius de la hebdòmada si no poguéssim gaudir de l'espectacle que representa veure un partit de l'esport rei? Per això els caps de setmana en els quals no hi ha futbol o no es juguen les lligues nacionals, en aquest darrer cas degut a la reserva de dades destinades a la disputa dels partits de les seleccions nacionals de cada país, en els quals hi ha molt menys emoció que en les competicions internacionals que en les competicions domèstiques, no són el mateix, són caps de setmana buits, els falta quelcom que aporti emoció als dos plàcids dies de repòs hebdomadari. però, per sort, no només hi ha futbol als caps de setmana, també hi ha matxs entre setmana, els de les copes nacionals i els de les competicions internacionals, aquests saguers són els més importants, són els partits que tothom vol veure, fins i tot la gent a qui no li agrada, perquè és en aquests partits, en els quals es juguen els partits més importants, quan la tensió es pot tallar amb un ganivet, que el nen més tranquil es converteix en el "hooligan" més radical, la mare mes escèptica en la iaia més "triunaria"i l'incrèdul més ateu en creient, Perquè el futbol, de fet, és una religió, diuen que és més fàcil canviar de dona que d'equip de futbol i és totalment cert. La passió pel teu equip de futbol t'encega els sentits i t'impossibilita veure la realitat plausible que tens al davant com si d'una evidència innegable denegada per un home religiós es tractés. El futbol té una increïble influència sobre l'estat d'ànim de les persones, tan pel costat positiu com pel negatiu, quan el teu equip triomfa perceps una sensació agradable de plenitud assolida, en canvi, quan fracassa, se't fa un nus a l'estómac i et costa conciliar el son, El futbol no es resumpció, és la res que ens serveix d'escapatòria a la quotidinitat diària i que ens ajuda a assolir la finalitat de l'existència, la felicitat.
Guillem Prat (2n Batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.