El curiós cas del senyor Ol·livi i el seu rampell

Aquell matí el senyor Ol·livi es va aixecar del llit, i com cada dia, es va posar les sabates, es va dutxar, va treure el gos, i va anar a treballar amb el seu somriure perpetu als llavis. Era un home, que, si alguna paraula el pogués descriure, possiblement, seria curiós, però no curiós en el sentit que és una persona exploradora, que li agrada conèixer mons nous, no, l’Ol·livi no era un d’aquests, era un curiós en sentit que és estrany: camina sense trepitjar la vora de les rajoles, no dóna la mà, sempre va amb un pot de desinfectant a la butxaca.... 
Era l’home més maniàtic que he conegut mai, per això, quan em va explicar aquesta història, em va costar de creure. Per començar, l’historial de conquestes de l’Ol·livi és més aviat escàs, als seus 37 anys, està casat amb el seu treball, i, no cregueu que és gran cosa. Doncs com anava dient, aquell dia, va sortir de casa, complint amb la seva rutina i va tirar cap a la feina. Normalment, mentre va caminant, xiula alguna cançó, aquell dia havia triat l’I don’t feel like dancing, dels Scissors Sisters, que tenen un logo molt bo i curiós, unes tisores amb cames de dona, representa molt bé el nom del grup. I ell anava caminant i xiulant, quan sense saber per què, va començar a córrer, va arribar a l’oficina i li va dir a la seva companya (i amor secret) que, aquell dia, sense saber per què, s’havia adonat que havia malgastat la meitat de la seva vida i que si volia anar-se’n amb ell a un país exòtic i passar allà la vida junts, però, ella simplement va creure que l’Ol·livi s’havia tornat boig, va deixar anar un sospir i va girar cua.
Aquí va acabar el curiós dia del senyor Ol·livi, del qual no vaig tornar a saber res des d’aquell dia fins que m’envià una carta dient-me que se n'havia anat a veure a les illes Fiji, tenia una dona anomenada Reikjavika i tres fills. Feia 6 anys que no sabia d’ell.
Mai no m’ho explicaré.
Pol Thomas 3r E