Si cerquéssim al diccionari
la paraula adolescència trobaríem que
és el període que segueix la infància i precedeix l’edat adulta. Però és molt
més que una simple definició de diccionari...
Comença. Posa’t. Creix.
Aprèn, sobretot dels errors. Coneix. Estudia. Diverteix-te. Riu. Plora.
Amaga’t. Escapa’t. Enamora’t. Il·lusiona’t. Corre. Lluita pel que vols. Guanya.
Perd. Desconfia. Fes el que has de fer. Desitja. No prometis si no pots
complir. Menteix. Vola. Marxa lluny. Experimenta. Canvia’t de roba dues-centes
vegades. Gaudeix. Torna’t boja. Atura’t. Posa els peus a terra. Analitza les
coses. Continua. Pensa. Actua. Apassiona’t. No paris. Acaba les coses.
Accepta’t. Estima. Estima’t. Escolta. Crida. Salta. Enfada’t. Valora. Aprèn a dir
adéu. Recorda. Torna enrere. Abraça. Oblida. Captura els grans moments. Viu!
Els adolescents volem ser més
grans del que som, volem que les coses passin ràpid, volem fer volar el
temps... però per què? Hauríem d’aprofitar el temps al màxim perquè cada segon
que passa no el tornaràs a viure mai més. Tot arriba, cada cosa al seu temps,
no et capfiquis ni intentis tornar al passat, si aquest et crida no et dirà res
de nou. Viu el present, deixa que les coses vagin passant, ¡CARPE DIEM!
Deixa de fer preguntes...
“Quants cops he de caure per
aprendre a aixecar-me ràpidament? Quants cops he de cometre el mateix error per
aprendre d’ell? Quan saps si allò que tant desitges no és per tu? I com ho pots
saber realment? Per què la gent m’ha de mentir? Per què fan promeses que
després no compleixen? És veritat que la vida ho torna tot? Per què no pot ser
tothom feliç? Com puc decidir el meu futur si no sé el
que faré demà? Què són realment l’amor i l’amistat? M’acompanyaran sempre? Per
què tot és tan difícil?!”
Prou! Atura’t! No facis de la
vida un camí més complicat del que ja és per si sol. Posa-li ganes, posa-li el
cor i deixa’t portar per ell encara que t’arrisquis que te’l trenquin. Lluita
pel que vols, corre, ves-hi, de ben segur que t’estarà esperant. No facis més
preguntes, a mesura que passi el temps obtindràs les respostes. Per què? Perquè
encara que vulguis quedar-te enrere o anar més ràpid no podràs canviar el pas
del temps.
“Em sento sola... Per què ha
hagut de marxar?”
A vegades hem d’acceptar que
hi ha persones que marxen de les nostres vides encara que no marxin del nostre
cor. El temps passa i el final li arriba a tothom: pares, avis, gossos, gats,
amics, companys... Hem d’aprendre a dir adéu per molt mal que faci, ells no
marxen si tu els segueixes portant amb tu. Plora, crida tot el que necessitis
per continuar endavant, però continua. Recorda les estones que passàveu junts,
els grans moments i fes-ho sempre amb un gran somriure. Mai et sentis sol,
passi el que passi sempre et tindràs a tu mateix.
“Amics? Existeixen realment?”
Les persones s’equivoquen,
tothom s’equivoca! I tothom té dret a una segona oportunitat per millorar i
canviar aquests errors però només ets tu qui pot prendre la decisió de
donar-la. Pensa, es mereix aquest gest per part teva? Analitza la situació, és
el primer cop que et fa mal? Reflexiona, aporta alguna cosa a la teva vida?
Allunya la gent que obtingui total
negativitat en aquestes qüestions i aprèn a decidir qui mereix i qui no. Els
amics de veritat són aquells que estaran al teu costat sempre que els
necessitis, en les bones i en les dolentes, són aquells que aguantaran els teus
mals dies i et trauran un somriure costi el que costi, són aquelles persones
sense les quals la teva vida no seria la mateixa i als qui hauràs de conservar.
“Saps què? M’he cansat de fer
preguntes. Tens raó. Ja callo, ja callo... Però saps de què m’acabo d’adonar?
No he parlat de la meva família! Tinc una família estupenda! Ens barallem, a
vegades ens escridassem, tampoc compartim totes les idees i opinions però me’ls
estimo. Suporten els meus mals dies com poden i intenten comprendre’m... no és
que sempre ho facin bé però ells si que estan des de sempre i sempre al meu
costat, passi el que passi. Tantes preguntes, tant pensar i parlar de la vida i
no se m’ acudeix dir res d’ells? No seríem aquí si no fos pels nostres pares! I
què seria de nosaltres sense el menjar que fa la iaia? La meva vida no seria la
mateixa sense la meva família! Espera, un moment... saps el que no he fet?
Agrair a la vida per tenir aquesta família i persones com els meus amics al meu
costat. Poden passar mil coses, pot marxar la gent que ells continuen aquí:
GRÀCIES! A vegades les coses més simples són les millors i donar les gràcies de
tant en tant no costa res. Endavant, continuem vivint.”
Raquel Albaladejo
2n de Batxillerat A
M'agrada molt la descripció que fas de l'adolescència. El teu escrit m'ha fet recordar la meva, per cert, no gaire llunyana en el temps.
ResponEliminaRosa
No acostumem a pensar-hi ni a donar-hi massa importància però té tota la raó. Realment és aixÍ, i hauríem d'aprendre a seguir endavant amb la gent que sempre estarà al nostre costat i deixar-nos de ximpleríes.
ResponEliminaEncara que el text estigui molt ben escrit, i amb unes idees en principi molt positives, em sembla un text massa simplificat amb idees molt bàsiques a les que, en la meva opinió, qualsevol persona podria arribar a pensar-les. A mi, personalment, el text no m'ha aportat res, però de totes maneres m'ha agradat mínimament.
ResponEliminaVíctor Nicolàs
Em sembla un text interessant. Sobretot els primers 3 paràgrafs.
ResponElimina4E Kei Juste xD
Primer de tot, felicitar-te per aquest premi Raquel!
ResponEliminaHas fet una molt bona descripció i reflexió del que és l'adolescència i a més ho has fet d'una manera diferent, que m'ha sorprès positivament.
Alícia Roure Brú 4rt.E