Enmig
d'una guerra arriba la nit,
i
la gent, cansada, se'n va al llit.
L'únic
moment on poder estar tranquil,
tenir
dolços somnis i ser feliç: la PAU
que
hauria de ser una realitat: la PAU
que
hauria de ser el més normal, la PAU
que
hauria de ser al nostre cor, la PAU
que
hauríem de ser tu i jo, però res,
res
en aquest món ho pot aturar:
és
la guerra, invisible per a uns
i
visible per als altres.
Aquest
és el dolor que ens separa,
que
ens fa dèbils i que sabrem
que
s'haurà acabat
quan
els coloms blancs s'hauran alçat.
Aida Casanovas (1r d'ESO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.