A cegues per l'institut

El dilluns dia 6 els redactors d'aquest bloc vam experimentar la sensació que tens al caminar a cegues. Vam fer un recorregut per l'institut amb una bena als ulls. El primer grup que va anar a fer el recorregut acompanyat pels altres companys, que no podien avisar dels obstacles que apareixien en el camí, van sentir por, es sentien desorientats i  amb molta desconfiança. D'altra banda, el segon grup va tenir més confiança, tot i que la por i la desorientació seguia permanent, ja que els companys que els guiaven anaven avisant-los de tots els obstacles que es podien presentar.


 Vam fer tot un recorregut pel pati i pel claustre passant pels passadisos de les classes de tercer. Tot i que la majoria d'alumnes van guiar molt bé i no va haver cap incident, un alumne va estar a punt de caure en un esglaó més alt del normal al pati, fet que demostra la gran dificultat de no veure a l'hora de caminar. Després d'aquesta experiència vam poder comprovar les dificultats que hi ha a l'hora de caminar per un lloc tan simple com l'institut per a una persona cega.
 Finalment, ens van explicar com cal actuar al trobar-nos a una persona cega pel carrer. Primer hauríem d'oferir-li la nostra ajuda, deixant que ell/ella s'agafés a nosaltres pel braç, colocar-nos una passa per davant de la persona en si, i anar-la guiant sense agafar-li mai el bastó que el guia, si es que en porta, o posant-nos a l'altra banda del gos-guia, si l'acompanya. Si ens trobem en un autobús llavors hauríem d'ajudar-lo/a a seure al seient més proper i posant la seva mà al seient per indicar-li el lloc on està.
Aquesta pràctica ens ha semblat molt interesant ja que hem pogut experimentar la sensació de molta gent que té moltes dificultats a l'hora de moure's pel món, i ens ha ajudat a saber el que hem de fer quan ens trobem amb una situació d'una persona cega que necessita ajuda a l'hora de creuar un carrer, sentar-se a un autobús, guiar-se per una ciutat...

 Cristina Edo i Laia Simón.