Aquest any, els professors de català a les classes de 1r A, B i C, Joan Marc Ramos i Teresa Farreny,, ens han fet fer un recital de poemes davant els nens de sisè de quatre col.legis de primària: el Montserrat, el Santa Anna,el Sant Cristòfol i la Lió.
Tots els nens hem estat molt nerviosos ja que alguns érem molt vergonyosos, i encara més davant dels nens de sisè que alguns ja es coneixien des de fa anys. El divendres 3 de febrer vam fer l'assaig general i ens va anar molt bé a tots menys alguns que no s'atrevien a recitar-lo. El dimarts 7, els alumnes de 1r B i C vam fer el recital a davant dels nens de sisè del Montserrat i el dimecres 8 vam fer un altre recital a la Lió. Els recitals van anar molt bé, però alguns nens i nenes, mentre recitaven, es posaven a riure dels nervis.
Informa: Ricard Castilla (1r B)
dijous, 16 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
Qui som?
Aïda Espasa. 4t ESO E
Qui som? És realment una pregunta molt freqüent en nosaltres, els humans. I si ens hi parem a pensar, no sabem pas la resposta. Sí, sabem com ens diem quan vam néixer; però, sabem que ens agrada realment? Què és el que esperem o volem d'aquesta vida?
Hi ha gent que pensa que això només és una etapa més de la vida, però d'altres l'hi tenen por. I realment, quan et pares a pensar, és per tenir-ne. Com pretens viure amb algú que no saps qui és, durant tota la vida? Realment en tot el transcurs de la nostra vida, mai ens arribarem a conèixer del tot, sempre adquirim coses noves, noves formes de pensar, d’actuar, gràcies a la socialització, a la cultura… I és per això que si un dia ens mirem al mirall i ens mirem molt més enllà, ens veurem d’una forma, i el dia següent, d’una altra.
Hi ha gent, que realment té por de quedar-se tancada en aquesta etapa, de no fer-hi res al respecte. De no arribar a coneixes, almenys les bases…mai. I aquestes persones, no es queden de braços creuats, si no que busquen solucions, sortides... Com marxar, prendre's un any sabàtic, simplement fugir de la rutina i marxar ben lluny. Però, no tots, tenen aquesta sort de poder fer-ho, i viuen en una por constant , en una tristesa sense solució. Perquè t'aixeques trist, pensant que no has aconseguit el teu objectiu, et sents desconegut, incòmode amb tu mateix, simplement per no saber qui és, la persona que portes dins.
Depèn de la persona, en té prou amb deixar passar el temps, però, i si el pas del temps és dolent? És a dir, si ens quedem tancats en la rutina i morim sense saber qui vam ser? No ens ho perdonaríem mai.
Jo el que tinc molt clar és que si no et coneixes a tu mateix, dubto molt que algú et pugui arribar a conèixer. Has de tancar els ulls i parar-te a pensar: Qui ets? Que vols? Que esperes?
Respecta't, valora't, i sobretot coneix-te.
Qui som? És realment una pregunta molt freqüent en nosaltres, els humans. I si ens hi parem a pensar, no sabem pas la resposta. Sí, sabem com ens diem quan vam néixer; però, sabem que ens agrada realment? Què és el que esperem o volem d'aquesta vida?
Hi ha gent que pensa que això només és una etapa més de la vida, però d'altres l'hi tenen por. I realment, quan et pares a pensar, és per tenir-ne. Com pretens viure amb algú que no saps qui és, durant tota la vida? Realment en tot el transcurs de la nostra vida, mai ens arribarem a conèixer del tot, sempre adquirim coses noves, noves formes de pensar, d’actuar, gràcies a la socialització, a la cultura… I és per això que si un dia ens mirem al mirall i ens mirem molt més enllà, ens veurem d’una forma, i el dia següent, d’una altra.
Hi ha gent, que realment té por de quedar-se tancada en aquesta etapa, de no fer-hi res al respecte. De no arribar a coneixes, almenys les bases…mai. I aquestes persones, no es queden de braços creuats, si no que busquen solucions, sortides... Com marxar, prendre's un any sabàtic, simplement fugir de la rutina i marxar ben lluny. Però, no tots, tenen aquesta sort de poder fer-ho, i viuen en una por constant , en una tristesa sense solució. Perquè t'aixeques trist, pensant que no has aconseguit el teu objectiu, et sents desconegut, incòmode amb tu mateix, simplement per no saber qui és, la persona que portes dins.
Depèn de la persona, en té prou amb deixar passar el temps, però, i si el pas del temps és dolent? És a dir, si ens quedem tancats en la rutina i morim sense saber qui vam ser? No ens ho perdonaríem mai.
Jo el que tinc molt clar és que si no et coneixes a tu mateix, dubto molt que algú et pugui arribar a conèixer. Has de tancar els ulls i parar-te a pensar: Qui ets? Que vols? Que esperes?
Respecta't, valora't, i sobretot coneix-te.
divendres, 10 de febrer del 2012
Els nens de 1r d'ESO ens fan un recital de poesia
El dijous 9 de febrer de 2012 es va celebrar al nostre institut un recital de poesia de temàtica pacifista. Van recitar alumnes de 1r d'ESO i van venir com a públic els alumnes de 6é de diverses escoles de Premià.
A continuació explicarem alguns dels poemes que es van recitar.
1r poema: Es titulava Shemà i als alumnes els recordava el color negre. Es percep la tristresa ja que va sobre un poema que va estar en camps de concentració a la 2n guerra mundial.
Segon poema: Amb 17 versos de 8 síl·labes. Hem d'estar sempre feliços amb el que tenim, petit o gran.
Vol transmitre pau, és a dir, que sempre hem de tenir pau al nostre interior.
3r poema: Noia enamorada d'un noi. Olor de l'amor. Hi havia un cor vermell de fons que es relacionava amb el tema.
4t poema: Olor. Frescor brisa marina, vol transmetre que sempre t'has d'arriscar per aconseguir el que vols.
5è poema: Catarineta. Relacionaven el poema amb els colors vermell i negre, com amor i sang. No podem actuar de una manera esbojarrada.
6è poema: Home amb vida conflictiva. La seva dona no l'estimava gaire, finalment l'home cau a un riu i es mort.
7è poema. Vella rica enamorada d'estudiant. Però ell va amb ella per diners, el jove es queda amb els diners de la pobre veia quan mor.
8è poema. 12 versos i 8 síl·labes assonants.
Va ser un recital entretingut i divertit, i els nens es van expressar de manera molt correcta.
dijous, 9 de febrer del 2012
A cegues per l'institut
El dilluns dia 6 els redactors d'aquest bloc vam experimentar la sensació que tens al caminar a cegues. Vam fer un recorregut per l'institut amb una bena als ulls. El primer grup que va anar a fer el recorregut acompanyat pels altres companys, que no podien avisar dels obstacles que apareixien en el camí, van sentir por, es sentien desorientats i amb molta desconfiança. D'altra banda, el segon grup va tenir més confiança, tot i que la por i la desorientació seguia permanent, ja que els companys que els guiaven anaven avisant-los de tots els obstacles que es podien presentar.
Vam fer tot un recorregut pel pati i pel claustre passant pels passadisos de les classes de tercer. Tot i que la majoria d'alumnes van guiar molt bé i no va haver cap incident, un alumne va estar a punt de caure en un esglaó més alt del normal al pati, fet que demostra la gran dificultat de no veure a l'hora de caminar. Després d'aquesta experiència vam poder comprovar les dificultats que hi ha a l'hora de caminar per un lloc tan simple com l'institut per a una persona cega.
Finalment, ens van explicar com cal actuar al trobar-nos a una persona cega pel carrer. Primer hauríem d'oferir-li la nostra ajuda, deixant que ell/ella s'agafés a nosaltres pel braç, colocar-nos una passa per davant de la persona en si, i anar-la guiant sense agafar-li mai el bastó que el guia, si es que en porta, o posant-nos a l'altra banda del gos-guia, si l'acompanya. Si ens trobem en un autobús llavors hauríem d'ajudar-lo/a a seure al seient més proper i posant la seva mà al seient per indicar-li el lloc on està.
Aquesta pràctica ens ha semblat molt interesant ja que hem pogut experimentar la sensació de molta gent que té moltes dificultats a l'hora de moure's pel món, i ens ha ajudat a saber el que hem de fer quan ens trobem amb una situació d'una persona cega que necessita ajuda a l'hora de creuar un carrer, sentar-se a un autobús, guiar-se per una ciutat...
Cristina Edo i Laia Simón.
Vam fer tot un recorregut pel pati i pel claustre passant pels passadisos de les classes de tercer. Tot i que la majoria d'alumnes van guiar molt bé i no va haver cap incident, un alumne va estar a punt de caure en un esglaó més alt del normal al pati, fet que demostra la gran dificultat de no veure a l'hora de caminar. Després d'aquesta experiència vam poder comprovar les dificultats que hi ha a l'hora de caminar per un lloc tan simple com l'institut per a una persona cega.
Finalment, ens van explicar com cal actuar al trobar-nos a una persona cega pel carrer. Primer hauríem d'oferir-li la nostra ajuda, deixant que ell/ella s'agafés a nosaltres pel braç, colocar-nos una passa per davant de la persona en si, i anar-la guiant sense agafar-li mai el bastó que el guia, si es que en porta, o posant-nos a l'altra banda del gos-guia, si l'acompanya. Si ens trobem en un autobús llavors hauríem d'ajudar-lo/a a seure al seient més proper i posant la seva mà al seient per indicar-li el lloc on està.
Aquesta pràctica ens ha semblat molt interesant ja que hem pogut experimentar la sensació de molta gent que té moltes dificultats a l'hora de moure's pel món, i ens ha ajudat a saber el que hem de fer quan ens trobem amb una situació d'una persona cega que necessita ajuda a l'hora de creuar un carrer, sentar-se a un autobús, guiar-se per una ciutat...
Cristina Edo i Laia Simón.
dijous, 2 de febrer del 2012
Francesc Miralles visita al institut IPM
Francesc Miralles, l'autor de Retrum, ens va visitar el passat 31 de gener, al centre IPM perquè li poguéssim fer preguntes interessants sobre la vida d'un escritor, el que l'inspirava etc...
Enviat especial: Niki Albenov
Francesc Miralles va venir a l'IPM per fer una xerrada sobre el llibre que llegim RETRUM, és un llibre bastant interessant segons l'opinio de l'alumnat, tal com les preguntes que li van fer. A l'alumnat li va agradar molt aquesta xerrada i els professors van estar il·lusiontats amb la quietud de l'alumnat i les preguntes que feien.
El senyor Fransesc Miralles també va tenir l'opurtunitat de fer unes preguntes als alumnes i a qui li contestava bé li donava un CD amb el seu grup musical. També ens va expilcar el tema de les novel·les que ha escrit juvenils i per a adults.
Francesc Miralles: "El llibre està basat en experiències de la meva adolescència."
Àlex Aguilera i Llúcia Saorín
Aquest dimarts 31 de gener va venir a l'institut l'autor Francesc Miralles. Va explicar les seves experències relacionades amb el llibre, que està basat en alguns fets o llocs reals, així com el bar de Negranit, i també els personatges tenen pinzellades de realitat.
També va fer publicitat del seu proper llibre, Oviblion, que és un spin-off d'alguns personatges de Retrum. Va respondre totes les preguntes amb amabilitat i simpatia. Els alumnes van fer un petit concurs de preguntes sobre el llibre. Els guanyadors es van emportar un disc amb les cançons del seu grup, Nikosia. A continuació, va comentar tota la seva adolencència, de moltes vivències viscudes en aquells anys i amb tots els viatges que havia fet per escriure aquest llibre. Finalment, es va centrar en Retrum 2 i de la possibilitat de que es faci una pel·lícula. Va respondre preguntes com: Com et vas inspirar per crear el concepte de anells quadrats, realment existeix en Gerard i per què surt a la història, o si els seus pares estaven d'acord amb que ell portés una vida de 'gótic/punk' quan era jove.
Els alumnes van considerar bona la visita, ja que Retrum va agradar molt a aquests, i els semblava interessant saber tots els secrets que hi ha darrera de les incògnites de l'obra.
Podeu visitar la seva página web oficial per rebre informació: http://www.francescmiralles.com/
L'autor de Retrum a Premià de Mar
L'autor de Retrum,Francesc Miralles, va venir aquest dimarts al nou institut Premià de Mar a respondre alguns del seus lectors.
El matí d'aquest passat dimarts, 31 de gener, va venir l'autor juvenil de Retrum al nou institut de Premià de Mar.
Va respondre totes les interessants preguntes dels alumnes premianencs, que, prèviament, s'havien llegit el llibre a les classes de llengua catalana.
Sembla que als alumnes els va ser força interesant llegir-lo perquè van comentar que "és un llibre diferent als altres i et deixa molts cops amb la intriga en certes parts de la història." I pot ser que alguns alumnes s'hagin pogut sentir identificats amb algunes parts de la lectura. Potser són aquestes característiques les que els atrauen.
Els alumnes de tercer s'han llegit el llibre apassionadament: "ens ha encantat perquè, com he dit abans, és molt original i intrigant", comentava R. B. en sortir de la xerrada.
El matí d'aquest passat dimarts, 31 de gener, va venir l'autor juvenil de Retrum al nou institut de Premià de Mar.
Va respondre totes les interessants preguntes dels alumnes premianencs, que, prèviament, s'havien llegit el llibre a les classes de llengua catalana.
Sembla que als alumnes els va ser força interesant llegir-lo perquè van comentar que "és un llibre diferent als altres i et deixa molts cops amb la intriga en certes parts de la història." I pot ser que alguns alumnes s'hagin pogut sentir identificats amb algunes parts de la lectura. Potser són aquestes característiques les que els atrauen.
Els alumnes de tercer s'han llegit el llibre apassionadament: "ens ha encantat perquè, com he dit abans, és molt original i intrigant", comentava R. B. en sortir de la xerrada.
Recomanem aquesta lectura a tothom perquè val la pena.
Podeu visitar la seva pàgina oficial.
Rebeca Barroso i Marta Gallardo 3r.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)