Tothom algun cop o altre s’ha mirat la vida des de fora, plantejant-nos que som, que fem aquí, si el que ens envolta és real, si no estem ficats en un somni, del qual despertarem més tard, si això es un muntatge... Potser estem bojos i ens ho estem inventant, o potser no... Observem a la gent del nostre voltant a la que estimem, odiem, sentim i amb les que compartim la nostra vida i dubtem si són reals.
El que no dubtem és que existim, com deia Descartes, pensem i llavors existim. Cadascun de nosaltres pensa, i per tant no pot dubtar la seva existència, i llavors potser som nosaltres, cadascun de nosaltres qui dóna existència al món, al seu món.
Així doncs, sóc jo qui dono existència al món, al meu món. El creem amb la nostra ment, és a dir, no sabem si existeix realment al món, però el que sí sabem és que en el nostre món és real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest bloc només publicarà aquells comentaris que segueixin les normes de cortesia socialment establertes.